DIMARTS DE LA SETMANA XV / II
Lectura primera Is 7,1-9
Si vosaltres no teniu fe, no vos mantindreuLectura del llibre d'IsaïesEn temps d'Acaz, fill de Jotam, fill d'Ozies, rei de Judà, Ressín, rei dels arameus, i Pècah, fill de Remaliahu, rei d'Israel, van atacar Jerusalem, però no la van poder conquistar.Quan arribà al palau de David la notícia que els arameus acampaven a Efraïm, el cor del rei i de tot el poble va tremolar com quan el vent fa tremolar els arbres del bosc.Aleshores el Senyor va dir a Isaïes: «Ves amb el teu fill Xear-Jaixub a trobar Acaz a l'extrem del canal de la bassa de dalt, pel camí del camp dels Llavadors, i dis-li: "No perdes la calma, no tingues por, no perdes l'esperança veent la fumeguera d'estes dos brases, la fúria dels arameus de Ressín i del fill de Remaliahu. Els arameus, Efraïm i el fill de Remaliahu s'han proposat fer-te mal, atacar Judà i desunir-lo, fer-se un partit favorable i nomenar rei el fill de Tabal"».
A tot açò diu el Senyor Déu: «Estos plans no es compliran ara ni mai. La capital de Síria és Damasc, i el seu rei és Ressín. La capital d'Efraïm és Samaria, i el seu rei és el fill de Remaliahu. D'ací a seixanta-cinc anys, Efraïm ja no serà un poble, i si vosaltres no teniu fe, no vos mantindreu».
Salm responsorial 47,2-3a.3b-4.5.6.7-8 (R.: 9d)
El Senyor és gran i molt digne de llaoren la ciutat del nostre Déu.El seu Mont Sant, tossal magnífic,és la delícia de tot el món.R. Déu ha fundat per sempre la seua ciutat.La muntanya de Sió toca el cel,és la ciutat d'un gran rei;Déu, entre els palaus,destaca com un baluard. R.Mira, els reis s'aliaren,es conjuraren contra ella.En vore-la, els vingué l'estupori van fugir espantats. R.Allí els vingué la tremolor,i dolors com de part;com quan el vent de llevantfa miques les naus de Tarsis. R.
Al·leluia Salm 94,8ab
No enduriu, hui, els vostres cors;escolteu la veu de Déu.
Evangeli Mt 11,20-24
El dia del juíla sort de Tir i Sidó i del país de Sodomaserà més suportable que la vostra᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va recriminar les ciutats a on havia fet molts dels seus miracles, i no s'havien convertit. Els deia: «Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó hagueren vist els miracles que s'han fet ací, ja fa temps que haurien fet penitència, coberts de sac i cendra. Però jo vos assegure que el dia del juí la sort de Tir i de Sidó serà més suportable que la vostra.I tu, Cafarnaüm, ¿et creus que seràs elevada fins al cel? ¡T'afonaràs fins al país dels morts! Perquè si els miracles que tu has vist s'hagueren fet a Sodoma, encara existiria el dia de hui. Però t'assegure que el dia del juí la sort del país de Sodoma serà més suportable que la teua».
* * * * *
Memòria de la Benaurada Mare de Déu del Carmel, muntanya on Elies va aconseguir que el poble d'Israel tornara a donar culte al Déu viu i a on, més tard, alguns, buscant la solitud, es van retirar per a fer vida eremítica, i van donar origen al cap dels anys, a un orde religiós de vida contemplativa, que té com a patrona i protectora la Mare de Déu.
- J.M. Bausset: La Mare de Déu del Carme (2015)
Diverses localitats costaneres valencianes, el barri valencià del Carme i els convents de Carmelites commemoraran hui la seua patrona i titular, la Mare de Déu del Carme, amb la celebració de diverses eucaristies i processons.
Entre les localitats costaneres i ports que organitzen actes en el seu honor figuren, entre altres, el Grau de Gandia, Xàbia, Port Saplaya a Alboraia, el Perelló i el Perellonet, i Port de Sagunt.
L'arquebisbe Benavent presidirà la missa al Magatzem núm. 2 del Port de València, que començarà a les 10 h.
A la ciutat de València el barri del Carme també celebra esta festa en la parròquia de la Santíssima Creu; els actes acabaran amb el tradicional "cant de la carxofa".
Per la seua part, els monestirs i convents carmelites situats en la diòcesi de València també commemoren a la Mare de Déu del Carme amb diverses celebracions.
Santa Maria Magdalena Postel, fundadora de les Germanes de les Escoles Cristianes de la Misericòrdia.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 16 de juliol
2. A Anastasiòpolis, a Galàcia, hui Turquia, sant Antíoc, màrtir, germà de sant Plató. (s. III/IV)
3. A Sebaste, ciutat de l'antiga Armènia, ara també a Turquia, sant Atenògenes, corepíscop i màrtir, que va deixar als seus deixebles un himne en què parla de la divinitat de l'Esperit Sant i va morir llançat al foc per ser cristià. (c. 305)
4. A l'illa de Jersey, en la mar del Nord, sant Heleri, ermità, martiritzat, segons la tradició, per uns pirates. (s. VI)
5. A Maastricht, en la ribera del riu Mosa, al territori de Brabant, a Austràsia, actualment Bèlgica, sants Monolf i Gondolf, bisbes. (s. VI/VII)
6. A Saintes, a Hainaut, hui França, sants màrtirs Reinelda, verge, Grimoald i Gondolf, els quals, segons conta la tradició, van ser assassinats per uns saltejadors. (c. 680)
7. A la ciutat de Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Sisenand, diaca i màrtir, decapitat pels sarraïns per la seua fe en Crist. (651)
8. Al monestir de Frauenwörth, al costat del llac Chiemsee, a Baviera, actual Alemanya, beata Ermengarda, abadessa, que de molt joveneta, menyspreant l'esplendor de la cort, es va entregar al servici de Déu i va aconseguir que moltes altres vèrgens seguiren el Corder. (866)
9. Passió del beat Simó da Costa, germà coadjutor de l'Orde de la Companyia de Jesús i l'últim del cor de màrtirs de la nau "San Jacobo", que va ser exterminat pels qui odiaven l'Església, l'endemà del martiri dels altres religiosos amb els qui anava. (1570)
10. Al monestir de la Santa Creu de Viana do Castelo, a Portugal, sant Bertomeu dels Màrtirs Fernandes, bisbe de Braga, que eximi per la integritat de la seua vida, es va distingir per la caritat pastoral en la cura del seu ramat, i va omplir de sòlida doctrina els seus nombrosos escrits. (1590) Canonitzat en 2019.
11. A Warwick, a Anglaterra, beats Joan Sugar, prevere, i Robert Grissold, màrtirs, que, condemnats en temps del rei Jaume I, el primer d'ells per haver entrat a Anglaterra sent sacerdot i el segon per haver-li prestat ajuda, van aconseguir la palma del martiri després de ser cruelment turmentats. (1604)
12. A la ciutat de Cunhaú, prop de Natal, al Brasil, beats Andreu de Soveral, prevere de la Companyia de Jesús, i Doménec Carvalho, màrtirs, que, mentre celebraven la Missa, van ser retinguts a l'església davant la desesperació dels fidels i atroçment assassinats per uns soldats. (1645)
13. Enfront de Rochefort, a la costa de França, beats Nicolau Savouret, de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, i Claudi Béguignot, cartoixà, preveres i màrtirs, que durant la Revolució Francesa van ser tancats, pels qui odiaven el sacerdoci, en una nau convertida en presó, on van emmalaltir i van morir. (1794)
14. A Orange, també a França, beates Aimée de Jesús (Maria Rosa) de Gordon i altres sis religioses, vèrgens i màrtirs,* que durant la mateixa revolució van ser condemnades a mort per haver-se negat a renunciar a la vida religiosa i van rebre feliçment la palma del martiri. (1794)
*Els noms són: beates Maria de Jesús (Margarida Teresa) Charansol, Maria Anna de Sant Joaquim Béguin-Royal, Maria Anna de Sant Miquel Doux, Maria Rosa de Sant Andreu Laye, Dorotea del Cor de Maria i Magdalena del Santíssim Sagrament de Justamont.
15. Al territori de Saint-Sauveur-le-Vicomte, de Normandia, de nou a França, santa Maria Magdalena Postel, verge, la qual, durant la citada revolució, en ser expulsats els sacerdots, va prestar tota classe de servicis als malalts i, en general, a tots els fidels. Tornada la pau, va fundar en la més completa pobresa la Congregació de Filles de la Misericòrdia, per a la formació cristiana de les jóvens pobres. (1846)
16. A Lüjiapo, lloc de Qinghe, a la província xinesa d’Hebei, sants Lang Yangzhi, catecúmena, i el seu fill Pau Lang Fu, màrtirs, que durant la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, en confessar públicament ser cristians, tots dos van morir consumits pel foc dins de la seua pròpia casa, incendiada pels perseguidors. (1900)
17. A Zhangjiaji, poble de Ningjin, també a la província xinesa d’Hebei, santa Teresa Zhang Hezhi, màrtir, que durant la mateixa persecució, portada a una pagoda, es va negar a adorar els ídols del lloc, per la qual cosa ella i els seus dos fills van ser traspassats amb llances. (1900)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada