28 de juliol de 2024, diumenge XVII

DIUMENGE XVII / Cicle B

Lectura primera 2R 4,42-44

Tots en menjaran i encara en sobrarà

Lectura del segon llibre dels Reis

En aquells dies, un home de Baal-Salisà va anar a dur a Eliseu, l'home de Déu, vint pans d'ordi, els primers de la collita, i gra novell que portava en un sac. Eliseu digué al seu servidor: «Dona-ho a tota la comunitat i que mengen». El servidor li contestà: «¿Com vols que ho repartixca entre cent persones?». Però Eliseu va insistir: «Dona-ho a tota la comunitat i que mengen. Açò diu el Senyor: "Tots en menjaran, i encara en sobrarà"».

El servidor els ho va repartir, en menjaren i encara en sobrà, tal com el Senyor havia dit.

Salm responsorial 144,10-11.15-16.17-18 (R.: cf. 16)

Que vos exalcen, Senyor, totes les criatures,

que vos celebren els vostres fidels;

que proclamen la glòria del vostre regne,

que parlen del vostre poder.

R. Només obriu la mà, Senyor,

ens assacieu de favors.

Tots tenen els ulls en vós, mirant esperançats,

i al seu temps vós els doneu l'aliment.

Només obriu la mà,

assacieu de favors tots els vivents. R.

El Senyor és just en tots el seus camins,

i bondadós en totes les seues obres.

El Senyor està prop dels qui l'invoquen,

dels qui l'invoquen amb sinceritat. R

Lectura segona Ef 4,1-6

Un sol cos, un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, jo, presoner per causa del Senyor, vos demane que visqueu d'una manera digna la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, procurant conservar la unitat de l'esperit amb el lligam de la pau.

Un sol cos i un sol Esperit, com és també una sola l'esperança que naix de la vocació que heu rebut.

Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tots, actua a través de tots i està present en tots.

Al·leluia Lc 7,16

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,

Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Jo 6,1-15

Jesús va repartir els pans a tota la gent.

En repartia tant com en volien

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se n'anà a l'altra vora del mar de Galilea o de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals que feia amb els malalts. 

Jesús va pujar a la muntanya i es va assentar amb els deixebles. S'acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús va alçar els ulls i, en vore la multitud que anava arribant, preguntà a Felip: «¿On comprarem pa per a que puguen menjar tots?» 

De fet, ho preguntava per a posar-lo a prova, perquè Jesús ja sabia què volia fer. 

Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per a poder donar només un tros de pa a cada u». 

Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Ací hi ha un xic que té cinc pans d'ordi i dos peixos; però, ¿què és açò per a tanta gent?»

Jesús va dir: «Feu que s'acomoden tots»  En aquell lloc hi havia molta herba, i s'acomodaren. Només d'hòmens, n'eren uns cinc mil. Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí entre els qui estaven acomodats. Igual va fer amb els peixos. I en repartia tants com en volien. Quan tots quedaren satisfets, va dir als deixebles: «Arreplegueu els trossos que han sobrat, que no es perda res». 

Ells els arreplegaren i, de les sobres d'aquells cinc pans d'ordi, ompliren dotze paneres. 

Quan la gent va vore el prodigi que Jesús havia fet, va començar a dir: «Realment este home és el Profeta que havia de vindre al món». 

Jesús, sabent que anaven a emportar-se'l per a fer-lo rei, es va retirar a soles a la muntanya.

Durant cinc diumenges es llegirà el capítol 6 de Sant Joan, on es narra l'episodi de la multiplicació dels pans més el discurs sobre el pa de vida. Ens centrem en la lectura i meditació de Jesús Eucaristia que narra com Déu multiplica sobre nosaltres la seua misericòrdia, un amor que l'única cosa que ens demana és ser acollit i agraït. Jesús està narrant l'amor de Déu amb estos gestos, i també quan demana als deixebles que recullen les sobres està dient que sempre la comunitat de Jesús, la seua Església, tindrà el pa eucarístic i haurà de guardar-lo amb cura i veneració.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Pregària de la multiplicació (Kristin Armstrong).

Jornada Mundial dels Avis i Persones Majors

• Enric Benavent, arquebisbe de València: "En la vellesa, no m'abandones" (2024, juliol 24)

* * * * *

Beat valencià Josep Caselles i Moncho, prevere salesià, màrtir (memòria a Benidoleig); beat valencià Enric Serra i Chorro, prevere agustí, màrtir (memòria a la Barraca-Alzira)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 de juliol

1. Commemoració dels sants Pròcor, Nicanor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, prosèlit este d'Antioquia, a l'actual Turquia, que van formar part dels set elegits per la multitud entre els deixebles, per considerar-los plens d'Esperit i saviesa, i als quals els apòstols van imposar les mans perquè es dedicaren a atendre els pobres. (s. I)

2. A Roma, sant Víctor I, papa, africà de naiximent, que va establir per a totes les Esglésies la celebració de la festa de Pasqua en el diumenge següent a la Pasqua jueva. (c. 200)

3. Commemoració dels nombrosos màrtirs que van patir el turment a la Tebaida, a Egipte, durant la persecució sota els emperadors Deci i Valerià. A estos cristians, que desitjaven morir sense demora per Crist traspassats a espasa, els seus cruels perseguidors, pretenent més aviat degollar les seues ànimes que els seus cossos, van retardar la seua mort el màxim possible i els van sotmetre a una prolongada sèrie de turments. (c. 250)

4. A Milet, al territori de Cària, actualment Turquia, sant Acaci, màrtir en temps de l'emperador Licini. (c. 308/311)

5. A Milà, a la regió italiana de Ligúria, sants Nazari i Cels, màrtirs, els cossos dels quals van ser trobats per sant Ambròs. (inventio 395)

6. A Troyes, a l'actual França, sant Camelià, bisbe, deixeble i successor de sant Llop. (s. VI)

7. A Dol, lloc de la Bretanya Menor, també a França, sant Samsó, abat i bisbe, que va propagar l'Evangeli per este territori, així com la disciplina monàstica que havia aprés a Gal·les de l'abat sant Iltud. (c. 565)

8. A la regió de Sodermanland, a Suècia, sant Botvid, màrtir, suec de naiximent i batejat a Anglaterra, que va estar treballant en l'evangelització de la seua pàtria fins que un criat seu, a qui ell havia alliberat de l'esclavitud, el va assassinar. (1100)

9. A Nam Dinh, de Tonquín, hui Vietnam, sant Melcior García Sampedro, bisbe, de l'Orde de Predicadors i màrtir, tancat primer per ser cristià en una estretíssima presó, i després, per orde de l'emperador Tu Duc, materialment trossejat. (1858)

Sant Pere Poveda

10. A Madrid, a Espanya, sant Pere Poveda Castroverde, prevere i màrtir, que, preocupat per la difusió evangelitzadora dels cristians en el món, principalment en els camps de l'educació i la cultura, va fundar la Institució Teresiana, i al començament de la persecució contra l'Església en temps de guerra, va ser assassinat pels qui odiaven la religió, i va oferir a Déu un clar testimoniatge de la seua fe. (1936)

• Josep Miquel BAUSSET: Sant Pere Poveda (28 de juliol de 2015)

11. A Gabasa, poble de la província de Saragossa, també a Espanya, beats Manuel Segura, prevere, i David Carlos, religiós de l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia, màrtirs durant la mateixa persecució. (1936)

12. A Tarragona, beat Jaume Hilari (Manuel) Barbal Cosán, religiós de l'Orde de Germans de les Escoles Cristianes, màrtir, condemnat a mort en l'esmentada persecució, pels qui odiaven l'Església. (1936)

13. A Barcelona, beats Josep Caselles Moncho i Josep Castell Camps, preveres de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtirs, que en el transcurs de la mateixa persecució religiosa van meréixer aconseguir amb el martiri la glòria de la vida eterna. (1936)

14. A la ciutat de Bharananganam, en l'estat de Kérala, a l'Índia, santa Alfonsa de la Immaculada Concepció (Anna) Muttathupadathu, verge, que, per a evitar un matrimoni imposat, es va abrasar el peu en el foc i, admesa després en les Clarisses Malabarenses, va viure quasi contínuament malalta oferint la seua vida a Déu. (1946) Canonitzada en 2008.

15. Beat Stanley Francis Rother (1935- Santiago Atitlan, Sololá, Guatemala 1981). Sacerdot diocesà, assassinat per odi a la fe.