Solemnitat de Sant Jaume, Apòstol
Sant Jaume, apòstol, titular de la basílica menor d'Algemesí, de l'església arxiprestal de Vila-real i de les esglésies parroquials d'Albatera, l'Albufereta (Alacant), Alborache, Alfarb, Almoines, Aiacor, Benidorm, Benijófar, Castellonet, Coratxà, Elx, Beniferri, Fuenterrobles, Gaianes, Guardamar, Ibi, Marxalenes, Montanejos, Montcada, Onil, Oriola, Orpesa, Orxeta, Petrés, la Pobla de Vallbona, el Port de Sagunt, Relleu, Sacanyet, Sant Jordi, Sinarcas, la Vall d'Uixó i Villena; cotitular de les esglésies parroquials de Montaverner i Nules; i titular de l'església de Beniflà.
Festa a Albatera, Alborache, Alfarb, les Alqueries, Benijófar, Guardamar del Segura, Montanejos, Orpesa, Petrés, Poble Nou de Benitatxell, Sant Jordi, Torís, la Vila Joiosa, etc. A Albaida, fira de Sant Jaume. Demà li fan festa a Beniflà, Callosa d'en Sarrià i Castellonet de la Conquesta. I despús-demà a Castalla.
Jaume el Major, germà de sant Joan Evangeliste i fill de Zebedeu, va ser testimoni amb Pere i Joan de la transfiguració i de l'agonia de Crist. Enèrgic i ple de fermesa, és anomenat pel Senyor "fill del tro" (Mc 3, 17; Lc 9, 54). La vigoria de la seua fe i la seua audàcia devien preocupar els jueus, que el decapitaren el primer entre els apòstols (Fets 12, 2). La data de la seua festa a Occident era el 27 de desembre; els armenis encara la celebren el 28. En canvi, els coptes la tenen el 12 d'abril, i els grecs, el 30 del mateix mes, dates que l'aproximen a la Pasqua. I és que devia ser probablement a la Pasqua del 44 que Jaume va morir màrtir a Jerusalem per orde d'Herodes Agripa.Les fonts anteriors al segle VII ignoren la suposada predicació de Jaume a Espanya. Al segle IX el bisbe Teodomir d'Íria va descobrir unes relíquies que foren atribuïdes a l'apòstol. De llavors ençà, Compostel·la va esdevenir un dels centres de pelegrinatge més famosos de la cristiandat, junt amb Roma i Jerusalem. D'esta tradició venerable provenen els lligams entre sant Jaume i Espanya, que el venera com el seu apòstol i pare en la fe [font: MCL, pp. 1358-1359 ].
- J.M. Bausset: L'apòstol sant Jaume (25 de juliol del 2015)
- Capella de Sant Jaume Apòstol (Seu de València)
- Lectura primera Fets 4,33;5,12.27-33;12,1b.2: Herodes feu matar amb l'espasa a JaumeO bé:- Lectura primera Fets 11,19-21;12,1-2.24: Herodes feu matar amb l'espasa a Jaume- Salm responsorial 66,2-3.5.7-8 (R.: 4): Que vos alaben les nacions, Déu nostre, que vos alaben tots els pobles alhora.- Lectura segona 2C 4,7-15: Portem la mort de Jesús en el nostre cos- Al·leluia
Oh Déu, vos alabem. Senyor, vos glorifiquem.El cor gloriós dels apòstols vos dona alabança.
- Evangeli Mt 20,20-28: Vosaltres beureu el meu calze
L'apòstol sant Jaume va ser el primer que va patir el martiri quan per orde d'Herodes va ser degollat a Jerusalem (1 lect). Es va complir així en ell la promesa de Jesús: «Vosaltres beureu el meu calze» (Ev). Això s'estén a tots els que, com a cristians, viuen i anuncien l'Evangeli: «Mentres vivim, ens porten contínuament a la mort per causa de Jesús» (2 lect). Traslladats les seues restes a Galícia, sant Jaume és patró d'Espanya, i per això demanem hui al Senyor que per la seua intercessió continue protegint-nos sempre.
* * * * *
Beat valencià Vicent de la Creu Gallén i Ibáñez, carmelita descalç, màrtir (memòria a Vallat).
Nascut el 29/09/1908 a Vallat (l'Alt Millars), mort el 25/07/1936 a Tarragona.
De menut, la família va anar a viure a Badalona. Allà ingressà al col·legi preparatori dels carmelites i inicià més tard la seua formació religiosa. Tenia 22 anys quan va ser enviat als Estats Units, on fou ordenat sacerdot a la Universitat Catòlica de Washington. Després d’una breu estada a Tucson (Arizona), va tornar a Tarragona com a professor. Dispensava una atenció especial a la litúrgia i tenia una gran dedicació pels infants i pels pobres. Va deixar alguns escrits sobre temes carmelitans.
Pel juliol de 1936, es refugià a casa d’un germà terciari on més tard s’hi va afegir el germà Àngel de Sant Josep. Pocs dies després, tots dos van ser detinguts i duts cap al vaixell presó, però en arribar al moll els van afusellar.
Beat valencià Tomàs Carbonell i Miquel, prevere mercedari, màrtir (memòria a Xixona)
Servent de Déu Joseph Cardijn, cardenal
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 25 de juliol
- J.M. Bausset: Sant Cristòfol (19 de juliol del 2015)
3. A Barcelona, ciutat de la Hispània Tarraconense, sant Cugat [o Cucufat], màrtir, que, ferit amb espasa durant la persecució desencadenada per l'emperador Dioclecià, va pujar victoriós al cel. (s. IV)
4. A Cesarea de Palestina, actualment a Israel, sants Valentina, Tea i Pau, màrtirs durant la persecució duta a terme en temps de l'emperador Maximià, sent prefecte Firmilià. Valentina, verge, per haver llançat a terra d'un puntelló l'ara alçada en honor dels déus, va ser llançada al foc juntament amb Tea, verge també, després d'haver sigut cruelment turmentada, i així van volar a l'encontre de l'Espòs. Pau, condemnat a mort, havent aconseguit un breu temps per a orar, va pregar encaridament per la salvació de tots i seguidament va rebre la corona del martiri en ser decapitat. (308)
5. A Nicomèdia, ciutat de Bitínia, hui Turquia, trànsit de santa Olímpia la diaconessa, que, havent enviduat quan era encara jove, va passar la resta de la seua vida piadosíssimament a Constantinoble, entre les dones consagrades a Déu, servint els pobres. Va romandre sempre fidel a sant Joan Crisòstom, al qual va acompanyar en el seu exili. (408)
6. A Trèveris, ciutat de Renània, a Austràsia, actualment Alemanya, sant Magneric, bisbe, deixeble de sant Nicetes [o Niceti], a qui va acompanyar fidelment quan este va ser desterrat, i al qual va emular, en succeir-li en l'episcopat, en el zel per la salvació de les ànimes. (c. 596)
7. A Trèveris també, sants Beat i Bant, preveres, que van portar vida eremítica en temps de sant Magneric. (s. VI/VII)
8. A Metz, ciutat de la Gàl·lia Bèlgica, a l'actual França, santa Glodesinda [o Glosinda], abadessa. (s. VI)
9. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Teodomir, monjo de Carmona, martiritzat, sent encara jove, durant la persecució desencadenada pels sarraïns. (851)
10. A Angers, ciutat de França, beat Joan Soreth, prevere de l'Orde de les Carmelites, en la qual va introduir una observança més estricta i va ampliar amb convents per a monges. (1471)
11. A Camerino, lloc del Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Pere Corradini de Mogliano, prevere de l'Orde dels Germans Menors, insigne per la predicació de l'Evangeli, per l'exemple de les seues virtuts i per la fama dels seus miracles. (1490)
12. A la regió de Salsette, a l'Índia, beats màrtirs Rodolf Aquaviva, Alfons Pacheco, Pere Berna, Antoni Francisco, preveres, i Francesc Aranha, religiós, tots jesuïtes, assassinats pels infidels a causa d'haver exaltat la Creu. (1583)
13. A Bobino, a la regió de la Pulla, a Itàlia, beat Antoni Lucci, bisbe, de l'Orde dels Germans Menors Conventuals, que refulgí per la seua singular doctrina, i es va entregar de tal manera a ajudar els pobres que s'oblidava d'atendre les més mínimes necessitats de si mateix. (1752)
14. En una nau ancorada davant de la costa de Rochefort, a França, beat Miquel Lluís Brulard, prevere de l'Orde dels Carmelites Descalços, màrtir, el qual, durant la Revolució Francesa, per ser sacerdot va ser tancat en aquell lloc en condicions inhumanes, on va morir consumit per la malaltia. (1794)
15. A Madrid, a Espanya, beata Maria del Carme Sallés i Barangueras, verge, fundadora de la Congregació de Missioneres de la Immaculada Concepció, per a l'educació de dones piadoses i incultes. (1911)
16. A Urda, lloc de la província de Toledo, beats màrtirs Pere del Sagrat Cor Redondo, prevere, Fèlix de les Cinc Llagues Ugalde Irurzun i Benet de la Mare de Déu del Villar Solano Ruiz, religiosos de la Congregació de la Passió, que van trobar la gloriosa palma del martiri en ser afusellats per la seua fe cristiana en la persecució religiosa desencadenada en la guerra. (1936)
17. Prop de Talavera de la Reina, també a la província de Toledo, beats màrtirs Frederic (Carles) Rubio Álvarez, prevere, Prim Martínez de San Vicente Castillo, Jeroni Ochoa Urdangarín i Joan de la Creu (Eligi) Delgado Pastor, religiosos tots de l'Orde Hospitaler de Sant Joan de Déu, que, sense judici previ, durant la mateixa persecució religiosa van obtindre la corona del martiri. (1936)
18. A Montsó, prop d'Osca, a la regió d'Aragó, beat Dionís Pamplona, prevere, i companys, tots de l'Orde dels Clergues Regulars de l'Escola Pia, assassinats pels qui odiaven la fe en la mateixa persecució desencadena contra la religió. (1936)
19. Beat Miquel Peiró i Victori, màrtir, laic (1936)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada