DIMARTS DE LA SETMANA XIV / II
Qui sembra vents, cull tempestatsLectura de la profecia d'OseesAçò diu el Senyor:«Entronitzen reis que jo no he escollit,nomenen governants que jo no he aprovat.Amb el seu or i la seua plata han fet ídols,i seran la seua ruïna!El teu vedell empesta, Samaria;s'ha encés contra ells la meua ira.¿Quant de temps tardaran a retrobar la innocència?Este vedell és cosa d'Israel;l'ha fet un artesà, i no és Déu.El vedell de Samaria acabarà fet a trossos.Qui sembra vents, cull tempestats.Blat sense espiga, no dona farina,que si en dona, se la paparan els estrangers.Efraïm multiplica els altars per a expiar els pecats,i només són ocasió de més pecats.Li he escrit molts preceptes,però els considera estranys.Ja poden immolar víctimes i menjar-ne la carn,que a mi, el Senyor, no m'agraden:tinc presents les seues culpes,demanaré comptes del seus pecats.Hauran de tornar a Egipte».
El nostre Déu està en el cel,els seus plans, els du a terme.Però els ídols d'ells són plata i or,obra humana i res més.R. La casa d'Israel confia en el Senyor.Tenen boca i no parlen,tenen ulls i no s'hi veuen,tenen orelles i no senten,tenen nas i no oloren. R.Les seues mans no toquen,els seus peus no caminen.Seran com ells els qui els fan,i tots els qui confien en ells. R.La casa d'Israel confia en el Senyor:és el seu auxili i el seu escut.La casa d'Aaron confia en el Senyor:és el seu auxili i el seu escut. R.
Jo soc el bon pastor, diu el Senyor;jo conec les meues ovelles,i elles em coneixen a mi.
La collita és abundant, però els segadors són pocs᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, portaren a Jesús un mut endimoniat. Jesús va expulsar el dimoni i el mut va parlar. La gent, meravellada, deia: «No s'ha vist mai cosa igual a Israel». Però els fariseus deien: «Este expulsa els dimonis pel poder del príncep dels dimonis».Jesús recorria totes les viles i els pobles, ensenyava en les sinagogues, proclamava la Bona Nova del Regne i curava tota malaltia.En vore les multituds, li van fer llàstima, perquè estaven abatudes i abandonades, com ovelles sense pastor. I va dir als seus deixebles: «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Per tant, demaneu a l'amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats».
El calendari litúrgic celebra hui conjuntament 119 cristians que donaren la vida per la seua fe a la Xina, des del primer màrtir fins a altres d'èpoques més recents. El qui encapçala la llista, Agustí Zhao Rong, és un prevere autòcton que morí el 1815. La majoria del grup que hui recordem són, però, laics xinesos morts en la revolta dels bòxers, entorn del 1900, perquè eren considerats col·laboracionistes amb els occidentals.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 9 de juliol
Sants Agustí Zhao Rong, prevere, Pere Sans i Jordà, bisbe, i companys, màrtirs, que en diversos llocs de la Xina i en diferents temps van ser valerosos testimonis de l'Evangeli de Crist amb les seues paraules i les seues obres, i caiguts víctimes de persecució per haver predicat i confessat la fe, van meréixer passar al banquet etern de la glòria. (ss. XVII/XVIII).
2. A Reggio, a la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, beata Joana Scopelli, verge de l'Orde Carmelità, que amb els donatius dels seus conciutadans, va fundar un monestir i amb l'oració va aconseguir proporcionar pa a les seues germanes en el refetor. (1491)
3. A Londres, a Anglaterra, beat Adrià Fortescue, màrtir, pare de família i cavaller, que, acusat calumniosament de traïció en temps del rei Enric VIII, va ser empresonat dos vegades i va portar finalment a terme el martiri en ser decapitat. (1539)
4. A Brielle, a la vora del riu Mosa, a Holanda, passió dels sants màrtirs Nicolau Pieck, prevere, i dels seus deu companys religiosos de l'Orde dels Germans Menors i huit del clero diocesà o regular, tots els quals, per defendre la presència real de Crist en l'Eucaristia i l'autoritat de l'Església Romana, van ser sotmesos pels calvinistes a tota classe d'escarnis i turments, i al final van acabar el seu combat quan van ser penjats. (1572)
5. A Città di Castello, a l’Úmbria, Itàlia, santa Verònica Giuliani, abadessa de l'Orde de Clarisses Caputxines, qui, dotada de singulars carismes, va participar corporalment i espiritualment de la passió de Crist i, per això, va ser posada sota custòdia cinquanta dies, durant els quals va donar sempre proves d'admirable paciència i obediència. (1685)
6. A Orange, ciutat de Provença, a França, beates Melània Mariana, Magdalena Guilhermier i Mariana Margarida dels Àngels de Rocher, verges de l'Orde de Santa Úrsula, màrtirs durant la Revolució Francesa. (1794)
7. A la ciutat de Guiyang, a la província de Guizhou, a la Xina, sant Joaquim He Kaizhi, catequiste i màrtir, estrangulat per la seua fe en Crist. (1839)
8. Beat Lluís Caburlotto (1817- Venècia, Itàlia 1897). Sacerdot diocesà, rector, fundador de l'Institut Filles de Sant Josep.
9. A la ciutat de Taiyuan, a la província de Shanxi, també a la Xina, passió dels sants màrtirs Gregori Grassi i Francesc Fogolla, bisbes, de l'Orde dels Germans Menors, i d'altres vint-i-quatre companys, tots ells assassinats per odi al cristianisme, durant la persecució duta a terme pels sequaços del moviment dels Yihetuan. (1900)
10. A Sâo Paulo, ciutat del Brasil, beata Paulina del Cor de Jesús Agonitzant (Amàbilis) Visintainer, verge, la qual, havent vingut d'Itàlia al Brasil quan encara era una xiqueta, després d'abraçar la vida religiosa va fundar la Congregació de Germanetes de la Immaculada Concepció, per a atendre malalts i pobres, als quals va servir amb gran humilitat i en assídua oració, suportant molts treballs i penalitats. (1942)
11. Al camp de concentració de Dachau, pròxim a Munic, a Alemanya, beat Fidel Chijnacki, religiós de l'Ordre de Germans Menors Caputxins i màrtir, que en temps de guerra, deportat de Polònia, la seua pàtria, per haver confessat a Crist, va ser internat en aquell lloc i martiritzat terriblement, per la qual cosa va meréixer la glòria eterna. (1942)
12. A Roma, beata Maria de Jesús Crucificat Petkovic, verge, que havent nascut en la població de Blato, a l'illa de Korcula, a Croàcia, es va dedicar ferventment a l'oració i a les obres de caritat, i va fundar la Congregació de Germanes Filles de la Misericòrdia, agregada al Tercea Orde Regular de Sant Francesc, al servici dels malalts i dels marginats. (1966)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada