26 de maig de 2024, diumenge: Santíssima Trinitat

Diumenge després de Pentecosta

SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Cicle B

Durant la seua vida, Jesucrist ens va parlar del seu Pare; ens el va fer conéixer i estimar, i ens en comunicà la vida, aquella vida que és l'amor mutu que ells es tenen en l'Esperit. La consideració d'esta vida trinitària, participant-se als hòmens, és el que cal accentuar; és el que fa la litúrgia, al marge de les nocions abstractes que formulen el misteri.

La festa de hui, instituïda no sense resistències, perquè alguns objectaren la inutilitat d'establir una festa en honor de la Trinitat quan tota la litúrgia li era dedicada, accentua més la noció d'unitat de les persones divines que la irrupció d'estes mateixes persones en la història. Amb tot, es presenta com un càntic d'acció de gràcies després de la commemoració del misteri redemptor finalitzada el dia de la Pentecosta. [Font: MCL, adaptat, p. 652]

Lectures de la solemnitat:

Lectura primera Dt 4,32-34.39-40

El Senyor és l'únic Déu:

ni dalt en el cel ni ací baix en la terra no n'hi ha ningun altre

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisès va dir al poble:

«Repassa les èpoques antigues, des del dia que Déu va crear la humanitat sobre la terra; investiga d'un extrem a l'altre del cel, a vore si alguna vegada hi ha hagut un fet tan gran com este, si s'ha sentit mai una cosa semblant. ¿Hi ha algun poble que haja escoltat la veu de Déu, que li parlava d'enmig del foc, com tu l'has escoltada, i haja continuat en vida? ¿O algun déu que haja intentat arrancar un poble que vivia en poder d'un altre per a fer-se'l seu? Vosaltres heu vist amb els vostres ulls tot el que ha fet a Egipte el Senyor, el vostre Déu, valent-se de proves, signes i prodigis, lluitant amb mà forta i braç poderós, amb fets terribles.

Reconeix hui i medita en el teu cor que el Senyor és l'únic Déu: ni dalt en el cel ni ací baix en la terra no n'hi ha ningun altre.

Observa els seus decrets i els manaments que jo et done hui, per a que sigues feliç tu i els teus fills després de tu, i tingues una llarga vida en la terra que el Senyor, el teu Déu, et dona per sempre».

Salm responsorial 32,4-5.6 i 9.18-19.20 i 22 (R.: 12b)

La paraula del Senyor és sincera,

i totes les seues accions són lleials;

estima el dret i la justícia,

el seu amor ompli la terra.

R. Feliç el poble que el Senyor ha elegit per heretat.

La paraula del Senyor ha fet el cel,

ha creat les estreles amb una exhalació;

ell parlà i tot existí,

ho va manar i sorgí. R.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els rescata de la mort,

els sustenta en temps de fam. R.

La nostra esperança és el Senyor,

ell és el nostre auxili i escut.

Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;

eixa és l'esperança que posem en vós. R.

Lectura segona Rm 8,14-17

Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «¡Abbà, Pare!»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, els qui es deixen dur per l'Esperit de Déu, eixos són els fills de Déu. Mireu, vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que vos faça recaure en el temor, sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «¡Abbà, Pare!». I l'Esperit s'unix personalment al nostre esperit per a donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i cohereus amb Crist, ja que compartim els seus patiments per a arribar a compartir també la seua glòria.

Al·leluia Cf. Ap 1,8

Glòria al Pare, i al Fill, i a l'Esperit Sant,

a Déu que és, que era i que ha de vindre.

Evangeli Mt 28,16-20

Bategeu-los en el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els onze deixebles se n'anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En vore'l es prosternaren, però alguns dubtaven. Jesús s'acostà i els digué: «Déu m'ha donat plena autoritat en el cel i en la terra. Aneu i feu deixebles de tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo vos he manat. Jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món». 

 

El que escoltem en les lectures i meditem en esta festa és el misteri de l'amor de Déu que busca salvar-nos. La revelació de Déu com a Pare, del Verb fet carn que és Jesucrist el Fill de Déu, i de l'Esperit Sant com a amor del Pare i del Fill, que ens fa fills i ens espenta a clamar a Déu com a Pare i a Jesús com a Senyor. La Bíblia narra este misteri d'amor diví, un amor que és comunió i vida per a la nostra salvació, i tota la nostra vida espiritual i litúrgica se centra a reconéixer la seua glòria i adorar la seua unitat en el seu poder i grandesa.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Himne a la Santa Trinitat (Laudes)
• Missa d'À Punt: Vos adorem, Trinitat Santa (Aian Ferguson)

Dia Pro Orantibus

• Enric Benavent, arquebisbe de València: Jornada de la Vida Contemplativa (2024, maig 22)
• Enric Benavent, arquebisbe de València: Generar esperança (2023, maig 31)
• J.M. Bausset: La bellesa cura (i atrau) (2020)

* * * * *

 Sant Felip Neri, prevere, cotitular d'una parròquia de València. Dona nom a una parròquia i pedania del municipi de Crevillent.

Sant Felip Neri (1515-1595), prevere, que, consagrant-se a la labor de salvar els jóvens del maligne, va fundar l'Oratori a Roma, en el qual es practicaven constantment les lectures espirituals, el cant i les obres de caritat. Va resplandir per l'amor al proïsme, la senzillesa evangèlica, el seu esperit d'alegria, el summe zel i el servici fervent de Déu. (elog. del Martirologi Romà)

• J.M. Bausset: Sant Felip Neri (2015)
• Sant Felip Neri.
• Sant Tomàs, Apòstol, i Sant Felip Neri, València (2)
• Sant Tomàs, Apòstol, i Sant Felip Neri, València (3)

Aniversari de la fundació del convent de franciscans descalços a Gandia (1591)

• Enric Ferrer: Un sant veïnat (2021)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 26 de maig

2. També a Roma, sant Eleuteri, papa, a qui els famosos màrtirs de Lió, en aquell temps detinguts a la presó, van escriure una cèlebre carta sobre el manteniment de la pau a l'Església. (189)

Governà l'Església a finals del segle II (175-189), quan Ireneu fou enviat a Roma per l'església de Lió, poc temps després que el seu bisbe Fotí havia estat martiritzat amb quaranta-huit cristians, entre els quals hi havia la verge Blandina.

3. Igualment, a Roma, al cementeri de Priscil·la, a la via Salària Nova, sant Simetri, màrtir. (s. inc.)

4. A Todi, ciutat de l'Úmbria, regió de l'actual Itàlia, santa Felicíssima, màrtir. (c. s. III/IV)

5. Al territori d'Auxerre, a la Gàl·lia, hui França, martiri de sant Prisc i els seus companys. (s. inc.)

6. A Canterbury, a Anglaterra, sepultura de sant Agustí, bisbe, la memòria del qual se celebra demà (604/605)

7. Al territori de Lió, a la Gàl·lia, actual França, martiri de sant Desideri, bisbe de Vienne, que primer va ser enviat a l'exili per la reina Brunequilda, a la qual havia recriminat les seues relacions incestuoses i altres depravacions, i més tard coronat amb el martiri per lapidació, per mandat de la mateixa reina. (c. 606)

8. A l'abadia de Sant Pàpol, de nou a la Gàl·lia, sant Berenguer, monjo. (1093)

9. A Vença, a la regió també francesa de Provença, sant Lambert, bisbe, abans monjo de Lerins, que va cuidar dels necessitats i va ser amant de la pobresa. (1154)

10. A Siena, ciutat de Toscana, beat Francesc Patrizi, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, que amb admirable zel es va entregar a la predicació, a la direcció espiritual i al ministeri de la penitència. (1328)

11. A Pistoia, també a Toscana, beat Andreu Franchi, bisbe, qui, després de la pesta negra, com a prior de l'Orde de Predicadors va reformar la vida regular en els convents d'esta regió, i va aprovar a la seua ciutat les confraries de penitents, per a afavorir la pau i la misericòrdia. (1401)

12. A Quito, a l'Equador, santa Mariana de Jesús de Paredes, verge, que en el Tercer Orde Regular de Sant Francesc va consagrar la seua vida a Crist, emprant les seues energies a ajudar els indígenes pobres i els negres. (1645)

13. A Fuzhou, a la província xinesa de Fujian, sant Pere Sans i Jordà, bisbe de l'Orde de Predicadors i màrtir, el qual, detingut juntament amb altres sacerdots i portat pres fins al tribunal a través d'un llarg recorregut, es va agenollar en el lloc del suplici i, acabada la seua oració, va oferir de bon grat el seu coll a la destral. (1747)

14. A Seül, a Corea, sant Josep Chang Song-jib, màrtir, farmacèutic d'ofici, que, arrestat per haver-se convertit al cristianisme, va ser portat a la presó, on va morir sotmés a atroços turments. (1839)

15. A la ciutat de Dong Hoi, a Annam, actual Vietnam, sants màrtirs Joan Doàn Trinh Hoan, prevere, i Mateu Nguyen Van Phuong, pare de família i catequista. Este últim allotjava el seu company sacerdot, i alhora tots dos van ser torturats i decapitats cruelment per la seua fe, en temps de l'emperador Tu Duc. (1861)

16. Al lloc de Munyonyo, a Uganda, sant Andreu Kaggwa, màrtir, cap dels timbalers del rei Mwanga i familiar seu, que, a penes convertit a Crist, va ensenyar la doctrina de l'Evangeli als pagans i als catecúmens, per la qual cosa va ser cruelment assassinat. (1886)

17. Al llogaret de Ttaka Jiunge, també a Uganda, sant Poncià Ngondwe, màrtir, que, ministre del rei, va rebre el baptisme quan refermava la persecució i, empresonat immediatament, va perir traspassat amb una llança pel botxí mentre era conduït al lloc del suplici. (1886)