25 de maig de 2024, dissabte VII

DISSABTE DE LA SETMANA VII DURANT L'ANY / II

Lectura primera Jm 5,13-20

La pregària insistent d'un just és molt poderosa

Lectura de la carta de sant Jaume

Germans meus, si algú de vosaltres patix, que pregue; si està content, que cante a Déu.

Si teniu algú malalt, que cride els preveres de la comunitat, que l'ungixquen amb oli en nom del Senyor i preguen per ell.

Esta oració feta amb fe li serà saludable: el Senyor farà que s'alce i li perdonarà els pecats que haja comés.

Confesseu-vos els pecats mútuament i pregueu els uns pels altres, per a ser curats.

La pregària insistent d'un just és molt poderosa. Quan Elies, que era un home com nosaltres, va pregar amb insistència per a que no ploguera, no va ploure durant tres anys i mig. I quan després va tornar a pregar, la pluja va caure del cel, i la terra va donar el seu fruit.

Germans meus, si algú de vosaltres es desvia de la veritat i un altre el fa tornar, tingueu present que el qui fa tornar un pecador al bon camí, el salva de la mort i cobrix una multitud de pecats.

Salm responsorial 140,1-2.3 i 8 (R.: 2a)

Senyor, vos invoque: veniu de pressa;

escolteu el meu clam quan vos cride.

Que la meua pregària davant de vós

puge com l'encens;

i les meues mans

com l'ofrena de la vesprada.

R. Senyor, que la meua pregària davant de vós

puge com l'encens.

Senyor, poseu-me una guarda en la boca,

vigila la porta dels meus llavis;

Senyor, Déu meu, a vos gire els meus ulls,

en vós em refugie, no em deixeu indefens. R.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Evangeli Mc 10,13-16

Qui no accepte el Regne de Déu com l'accepta un xiquet

no hi entrarà

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, li presentaven a Jesús uns xiquets per a que els imposara les mans, però els deixebles reprenien els qui els havien portat. En vore-ho Jesús, els digué indignat: «Deixeu que se m'acosten els xiquets, no els ho impediu, el Regne de Déu és dels qui són com ells. Vos assegure que qui no accepte el Regne de Déu com l'accepta un xiquet no hi entrarà». I els agarrava al braç i els beneïa imposant-los les mans.

* * * * *

 Sant Beda el Venerable, prevere i doctor de l'Església (mem. ll.).

Va nàixer al costat del monestir de Wearmouth l'any 673. Va ser educat per sant Benet Biscop, va ingressar en l'esmentat cenobi i, una volta ordenat sacerdot, va exercir el ministeri de l'ensenyament i l'activitat literària. Va escriure obres teològiques i històriques molt erudites, que recullen moltes de les tradicions dels sants Pares, així com notables tractats exegètics. Va morir l'any 735. [font]

Sant Gregori VII, papa (mem. ll.).

Hildebrand va nàixer a la Toscana al voltant de l'any 1028. Fou educat a Roma i va abraçar la vida monàstica. Va ser diverses vegades legat pontifici en l'obra de la reforma eclesiàstica, que ell mateix va continuar amb força en accedir a la càtedra de sant Pere el 1073, amb el nom de Gregori VII. El seu principal adversari va ser l'emperador Enric IV. Va morir desterrat a Salern l'any 1085. [font]

Santa Maria Magadalena de Pazzi, verge (mem. ll.).

Caterina Pazzi va nàixer al principat florenti l'any 1566, a setze anys abraçà la vida religiosa al Carmel reformat, amb el nom de Maria Magdalena, on visqué vint-i-cinc anys de vida sobrenatural intensa.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de maig

Sant Beda el Venerable, prevere i doctor de l'Església, el qual, servidor de Crist des dels huit anys, va passar tota la seua vida al monestir de Wearmouth, a Northúmbria, a Anglaterra, dedicat a la meditació i a l'exposició de les Escriptures. Després de l'observança de la disciplina monàstica i l'exercici quotidià del cant a l'església, les seues delícies van ser sempre estudiar, ensenyar o escriure. (735)

Sant Gregori VII, papa, el qual, anteriorment anomenat Hildebrand, que primer va portar vida monàstica i va col·laborar en la reforma de l'Església en nombroses legacions pontifícies del seu temps. Una vegada elevat a la càtedra de Pere, va reivindicar amb gran autoritat i fortalesa d'ànim la llibertat de l'Església respecte al poder dels prínceps, defenent valentament la santedat del sacerdoci. En ser obligat a abandonar Roma per este motiu, va morir en l'exili a Salern, a la regió italiana de Campània. (1085)

Santa Maria Magdalena de Pazzi, verge de l'Orde de les Carmelites, que a la ciutat de Florència, també a Itàlia, va portar una vida d'oració abnegadament amagada en Crist, resant amb obstinació per la reforma de l'Església. Distingida per Déu amb molts dons, va dirigir d'una manera excel·lent les seues germanes cap a la perfecció. (1607)

4. A Atela, de nou a la regió italiana de Campània, sant Canió, bisbe i màrtir. (s. III/IV)

5. A Milà, a la regió també italiana de Ligúria, commemoració de sant Dionís, bisbe, el qual, havent sigut desterrat a Armènia per l'emperador arrià Constanci a causa de la seua fe catòlica, va morir allí, per la qual cosa va meréixer el títol propi dels màrtirs. (c. 361)

6. A Florència, ciutat de la Toscana, novament a Itàlia, sant Zenobi, bisbe. (s. IV/V)

7. Al monestir de Mantenay-sur-Seine, al costat de Troyes, a la Gàl·lia, hui França, sant Lleó, abat. (s. VII)

8. A Anglaterra, sant Aldelm, bisbe, home cèlebre per la seua doctrina i escrits, que havia sigut abat de Malmesbury i després va ser nomenat primer bisbe de Sherborne, entre els saxons occidentals. (709)

9. A Peñalba, a la regió d'Astorga, al regne hispànic de Lleó, sant Gennadi, bisbe, primer abat i més tard bisbe del mateix lloc. Va prestar el seu consell als reis, però, mogut pel desig del claustre, va renunciar a la dignitat episcopal per a passar la resta de la seua vida com a monjo i eremita. (c. 925)

10. A Villamagna, prop de Florència, a la Toscana, actualment Itàlia, commemoració de sant Gerard Mecatti, qui, seguint les petjades de sant Francesc, va distribuir els seus béns entre els pobres i es va retirar a un lloc desert, on, per amor de Crist, es va dedicar a acollir a pelegrins i a ajudar a malalts. (c. 1245)

11. Prop de Montesanto, al Picé, hui la regió italiana de les Marques, trànsit de sant Geri, que, havent sigut abans comte de Lunèl, va portar vida d'ermità i va morir en el transcurs d'una santa peregrinació. (c. 1270)

12. A Faenza, a Flamínia, actual regió d'Emília-Romanya, de nou a Itàlia, beat Jaume Felip (Andreu) Bertoni, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, insigne pel do de les llàgrimes i la seua extraordinària humilitat. (1483)

13. A Tonquín, hui Vietnam, sant Pere Doan Van Van, màrtir, que, sent catequista i administrador de la parròquia de Bau No, en temps de l'emperador Tu Duc, ja octogenari, va confirmar amb la seua sang la perseverança en la fe. (1857)

14. A París, a França, santa Magdalena Sofia Barat, verge, que va fundar la Societat del Sagrat Cor de Jesús i va treballar amb gran entrega per la formació cristiana de les jóvens. (1865)

15. Al lloc de Munyonyo, a Uganda, sant Dionís Ssebuggwawo, màrtir, que a setze anys, havent reconegut davant del rei Mwanga que havia ensenyat els rudiments de la fe cristiana a dos persones de la seua cort, va ser traspassat amb una llança pel mateix sobirà. (1886)

16. A Catatlán, a la regió de Guadalajara, a Mèxic, sant Cristòfor Magallanes i sant Agustí Caloca, preveres i màrtirs, que durant la persecució mexicana, confiant valerosament en Crist Rei, van obtindre la corona del martiri. (1927)

17. Beats Màrius Vergara i Isidor Ngei Ko Lat (Shadaw, Birmània, hui Myanmar 1950). El primer sacerdot italià de l'Institut Pontifici per a les Missions Estrangeres, i el segon birmà, laic i catequista, assassinats per odi a la fe.

18. Al camp de concentració de la ciutat de Javas, a Moldàvia, beat Nicolau Cehelskij, prevere i màrtir, el qual, sota un règim perseguidor de la religió, va superar amb la força de la seua fe els turments del martiri. (1951)