23 de maig de 2024, dijous: Jesucrist, Gran Sacerdot per Sempre

Dijous després de Pentecosta

JESUCRIST, GRAN SACERDOT PER SEMPRE

Festa

 Festa de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre, festa litúrgica que va impulsar l’arquebisbe de València Garcia Lahiguera.

Festa de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre, segons l'orde de Melquisedec, en qui el Pare s'ha complagut des de tota l'eternitat, mediador entre Déu i la humanitat, que, per a complir la voluntat del Pare, es va oferir a si mateix en l'altar de la creu una vegada per sempre com a víctima de salvació en favor de tot el món. En instituir el sacrifici de l'eterna aliança, tria amb amor de germà hòmens d'este poble per a que, en repetir-lo constantment a l'Església, es renove l'abundància de la gràcia divina amb la qual naixerà el cel nou i la terra nova, i es realitzarà fins als confins de la terra allò que l'ull no va vore ni l'oïda va sentir ni l'home pot pensar. [elog. del Martirologi Romà]

Lectures de la festa:

Lectura primera Jr 31,31-34

Pactaré amb vosaltres una aliança nova
i no recordaré més el vostre pecat

Lectura del llibre de Jeremies

Venen dies, diu el Senyor, que pactaré amb el casal d'Israel i amb el casal de Judà una aliança nova. No serà com l'aliança que vaig pactar amb els seus pares el dia que els vaig donar la mà per a fer-los eixir del país d'Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, encara que jo havia complit els meus compromisos com a Senyor. Soc jo, el Senyor, qui ho diu.

L'aliança que jo pactaré després d'aquells dies amb el casal d'Israel serà esta: Posaré la meua llei en el seu interior, l'escriuré en els seus cors. Jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. Ho dic jo, el Senyor. No caldrà que ningú instruïxca el seu veí o el seu germà dient: «Sàpies qui és el Senyor», perquè tots em coneixeran; del més menut al més gran. Els perdonaré la culpa i no recordaré més el seu pecat. Ho dic jo, el Senyor.

O bé:

 

Lectura primera He 10,11-18

 

Jesucrist ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats 

 

Lectura de la carta als cristians hebreus 

 

Tot sacerdot celebra cada dia i oferix moltes vegades els mateixos sacrificis, que no poden llevar mai els pecats. Però Jesucrist, després d'oferir-se una sola vegada com a víctima pels pecats, «s'ha assentat per sempre a la dreta de Déu», i mentrestant «espera que posen els seus enemics davall dels seus peus». 

Amb una única ofrena, ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats. Açò mateix testimonia l'Esperit Sant, que diu: «L'aliança que jo pactaré amb ells després d'aquells dies serà esta: Posaré la meua llei en el seu interior, l'escriuré en els seus cors. Ho dic jo, el Senyor». I afegix: «Els perdonaré la culpa i no recordaré més el seu pecat». Ara bé; quan s'han perdonat els pecats, ja no cal presentar més ofrenes pel pecat.

Salm responsorial 109,1.2.3.4 (R.: 4bc)

El Senyor va dir al meu Senyor:

«Posa't a la meua dreta,

i espera que pose els enemics

davall dels teus peus».

R. Eres sacerdot per sempre

segons l'orde de Melquisedec.

Que el Senyor estenga lluny des de Sió

el poder del teu ceptre.

Impera enmig dels enemics. R.

«Ja eres príncep el dia que vas nàixer,

tens la glòria sagrada des del si de la mare,

abans de l'aurora jo t'he engendrat». R.

El Senyor no es desdiu del que jurà:

«Eres sacerdot per sempre,

segons l'orde de Melquisedec». R.

Al·leluia  Fil 2, 8-9 

Crist es feu per nosaltres obedient

fins a la mort i una mort de creu.

Per això Déu l'ha exalçat

i li ha concedit aquell nom

que està per damunt de tot altre nom.

Evangeli Mc 14,12a.22-25

Açò és el meu cos. Esta és la meua sang

 Lectura de l’Evangeli segons sant Marc 

 

Era el primer dia dels Àzims, quan es fa el sacrifici de la Pasqua. Mentres sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i va dir: «Preneu: açò és el meu cos». 

Després prengué una copa, digué l'acció de gràcies, els la passà i en begueren tots. I els digué: «Esta és la meua sang, la sang de l'aliança, que serà escampada per tots. Vos assegure que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que en beuré del novell en el Regne de Déu».

Benet XIII

* * * * *

El 23 de maig de 1423 va morir a Peníscola el papa Benet XIII

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de maig

1. A Cartago, en l'actual Tunísia, sants Luci, Montà, Julià, Victòric, Víctor i Donacià, màrtirs, que, en temps de l'emperador Valerià, van consumar el martiri per confessar la religió i la fe que havien aprés per ensenyament de sant Cebrià. (c. 259)

2. Commemoració dels sants màrtirs de Capadòcia, hui Turquia, als qui, durant la persecució sota l'emperador Maximià, van matar trencant-los les cames. (303)

3. També commemoració dels sants màrtirs de Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que en la mateixa època, penjats pels peus i amb el cap a baix, van morir ofegats pel fum i consumits a foc lent. (303)

4. A Nàpols, ciutat de la regió italiana de Campània, sant Efeb, bisbe, que va governar santament el poble de Déu i el va servir amb fidelitat. (s. IV)

5. A Langres, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, martiri de sant Desideri, bisbe, de qui es narra que veent al seu ramat oprimit pels vàndals, es va dirigir al seu rei per a suplicar per ell, però per orde del monarca va ser condemnat a mort; així s'oferí, lliurement, per les ovelles que li havien sigut confiades. (c. 355)

Desideri era bisbe de Langres la primera mitat del segle IV. Va participar en el sínode de Sàrdica, l'any 343.

El seu martiri va tenir lloc quan, en acostar-se tropes bàrbares a la ciutat, el bisbe va pensar que era el seu deure intentar evitar a la població el saqueig, i va anar a entrevistar-se amb el cap bàrbar. Però no va aconseguir el seu objectiu. Desideri, com a bon pastor, va donar la vida per les seues ovelles. El Martirologi diu que van ser tropes vàndales, mentre que alguns autors opinen que es tracta dels germànics, que entre els anys 355-357 atacaren l'Imperi i van ser vençuts per Julià l'Apòstata.

6. Al territori de Norcia, a la regió italiana de l'Úmbria, commemoració de sant Eutiqui, abat, que, segons narra el papa sant Gregori el Gran, primer va portar vida solitària amb sant Florenci, procurant conduir a molts cap a Déu a través de l'exhortació, i després va governar santament un monestir pròxim. (c. 487)

7. Igualment a Norcia, sant Spes, abat, que durant quaranta anys va suportar la ceguesa amb admirable paciència. (c. 517)

8. A Subiaco, a la regió de nou italiana del Laci, commemoració de sant Honorat, abat, que va governar sàviament el monestir on abans havia viscut sant Benet. (s. VI)

9. A la ciutat de Niça, a Provença, actual regió de França, sant Siagri, bisbe, que va edificar un monestir sobre el sepulcre de sant Ponç. (787)

10. A Sinnada, lloc de Frígia, hui Turquia, sant Miquel, bisbe, home pacífic, que va afavorir la pau i la concòrdia entre grecs i llatins, però enviat a l'exili per defensar el culte de les imatges sagrades, va morir lluny de la seua pàtria. (826)

11. Prop de Gemboux, a la comarca de Lieja, a Lotaríngia, actual Bèlgica, sepultura de sant Guibert, monjo, que, havent abandonat les seues insígnies militars i abraçat la disciplina de la vida monàstica, va construir un cenobi en un terreny del seu patrimoni, i es va retirar després al monestir de Gorze. (962)

12. A Roma, sant Joan Baptista de Rossi, prevere, que a la Ciutat Santa va atendre els pobres i els més marginats, instruint-los a tots en santa doctrina. (1764)

13. A la ciutat de Witowo, a Polònia, beats Josep Kurzawa i Vicent Matuszewski, preveres i màrtirs, assassinats pels perseguidors de l'Església quan, en temps de guerra, la seua pàtria, va estar sotmesa per la força a un poder estranger. (1940)

14. Beata Maria Crucifixa del Diví Amor (Maria Gargani), (1892- Nàpols, Itàlia 1973), fundadora de les Germanes Apostolesses del Sagrat Cor.