27 de maig de 2024, dilluns VIII

DILLUNS DE LA SETMANA VIII / II

Lectura primera 1Pe 1,3-9

Vosaltres, sense haver vist a Jesucrist, l'ameu,

i d'ara en avant, per creure en ell,

esteu plens d'una alegria inefable i radiant

Lectura de la primera carta de sant Pere

Beneït siga Déu, Pare del nostre Senyor Jesucrist, que, per la seua gran misericòrdia i gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts, ens ha fet nàixer de nou a l'esperança viva, a una herència que res no pot destruir ni deteriorar ni pansir; una herència reservada en el cel per a vosaltres: creients com sou, la força de Déu vos guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada per a que es revele al final dels temps.

Això vos ha de donar una gran alegria, encara que, si cal, ara vos hagueren d'entristir per poc de temps diverses proves. Si l'or, que després de tot perdrà el valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l'or, també ha de ser provada per a que resulte mereixedora d'elogi, d'honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l'ameu, i d'ara en avant, per creure en ell, sense vore'l, esteu plens d'una alegria inefable i radiant, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació personal.

Salm responsorial 110,1-2.5-6.9 i 10c (R.: 5b)

De tot cor alabe el Senyor,

amb els justos davant de tot el poble.

Les obres del Senyor són grans,

qui les contempla les estima.

R. El Senyor es recorda per sempre del seu pacte.

O bé:

Al·leluia.

Recordant-se per sempre del seu pacte,

donà aliment als qui el veneren.

Demostrà al seu poble la força del seu braç,

repartint-los la terra dels natius. R.

Disposà redimir el seu poble,

deixà establit un pacte per sempre.

El seu nom és sagrat i venerable.

L'alabança del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia 2C 8,9

Jesucrist, que és ric, es va fer pobre,

per a enriquir-vos amb la seua pobresa.

Evangeli Mc 10,17-27

Ves, ven tot el que tens i seguix-me

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Un dia que Jesús es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà davant d'ell i li preguntà: «Bon mestre, ¿què he de fer per a posseir la vida eterna?» Jesús li respongué: «¿Per què em tractes de bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja saps què diuen els manaments: "No mates, no cometes adulteri, no robes, no declares en fals contra ningú, no estafes, honra ton pare i ta mare"». Ell li replicà: «Tot això ja ho he complit des de jove». Jesús el mirà amb afecte i li digué: «Nomé et falta una cosa: ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor en el cel. Després vine i seguix-me». Esta resposta de Jesús el va contrariar i se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns.

Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «¡Que difícil és per als qui són rics entrar al Regne de Déu!» Els deixebles, en sentir estes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els va insistir: «Fills meus, ¡que difícil és entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passe pel cos d'una agulla, que no que un ric entre al Regne de Déu». Ells quedaren encara més desconcertats i deien entre ells: «Si és així, ¿qui es pot salvar?» Jesús els mirà i els digué: «Humanament, és impossible, però no per a Déu, perquè per a Déu tot és possible».

* * * * *

Sant Agustí

Sant Agustí de Canterbury, bisbe (mem. ll.)

Sant Agustí, bisbe de Canterbury, a Anglaterra, el qual, havent sigut enviat juntament amb altres monjos pel papa sant Gregori el Gran per a predicar la paraula de Déu als angles, va ser acollit de bon grat pel rei Etelbert de Kent. Imitant la vida apostòlica de la primitiva Església, va convertir el mateix rei i molts altres a la fe cristiana i va establir algunes seus episcopals en esta terra. Va morir el dia vint-i-sis de maig. (604/605)

• J.M. Bausset: Sant Agustí de Canterbury (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 de maig

2. A Silistra, a Mèsia Inferior, actual Bulgària, sant Juli, màrtir, que, ja veterà i llicenciat de la milícia, en època de persecució dels oficials va ser capturat i entregat al governador Màxim, davant del qual va menysprear els ídols i va confessar fins a la fi el nom de Crist, per la qual cosa el van condemnar a mort. (c. 302)

3. A Roma, en la XVI milla de la via Nomentana, sant Restitut, màrtir. (c. s. IV)

4. A Orange, lloc de la Provença, a la França actual, sant Eutropi, bisbe. (c. 475)

5. A Würzburg, ciutat de Francònia, a Alemanya, sant Bru, bisbe, que va reconstruir l'església catedral, va reformar el clero i va explicar al poble les Sagrades Escriptures. (1045)

6. Al monestir de Montsalvy, a la regió de Clarmont, a Aquitània, hui França, sant Gausbert, prevere i eremita, gràcies a la labor del qual, aquell lloc, abans envaït pel bosc, es va convertir en un hospici per a l'acolliment de pelegrins. (1079)

7. A la població de Dryburne, al costat de Durham, a Anglaterra, beats Edmund Duke, Ricard Hill, Joan Hogg i Ricard Holiday, preveres i màrtirs, tots els quals, després de realitzar la seua formació en el Col·legi d'Anglesos de Reims, en tornar a la seua pàtria van ser condemnats a mort i penjats en temps de la reina Isabel I, només pel fet de ser sacerdots. (1590)

8. A Seül, ciutat de Corea, santes màrtirs Bàrbara Kim, viuda, i Bàrbara Yi, verge de quinze anys, que, empresonades a un mateix temps per la seua fe en Crist, van morir per causa de la pesta. (1839)

9. Beat Josep "d'Igualada" Tous i Soler (1811- Barcelona 1871). Sacerdot de l'Orde dels Germans Menors Caputxins, fundador de l'Institut de les Caputxines de la Mare del Diví Pastor.

10. Al lloc de Nakiwubo, a Uganda, sant Atanasi Bazzekuketta, màrtir, un dels patges de la casa reial, que, acabat de batejar, mentres era conduït al lloc del suplici amb alguns altres companys per la seua fe en Crist, va pregar als botxins que el mataren allí mateix, i va culminar el martiri abatut a colps. (1886)

11. Al llogaret de Lubawo, també a Uganda, sant Gonzaga Gonza, màrtir, servent del rei, que, mentre era conduït a la foguera ferrat amb grillons, va ser traspassat amb llances pels botxins. (1886)

12. Beata Maria Antonia Samà (1875- Sant'Andrea Ionio, Catanzaro, Itàlia 1953). Laica, malalta d'una greu artritis en les articulacions de la qual mai es va recuperar. La seua mare la va cuidar fins a la seua mort en 1920, moment en el qual els seus paisans, així com les monges i els sacerdots redemptoristes van vindre a visitar-la per a ajudar-la i mantindre-la, al mateix temps que la buscaven per a demanar-li consell.