29 de maig de 2024, dimecres: Sant Pau VI

DIMECRES DE LA SETMANA VIII DURANT L'ANY / II

Lectura primera 1Pe 1,18-25

Hem estat rescatats amb una sang preciosa,

la de Crist, sacrificat com un corder sense taca

Lectura de la primera carta de sant Pere

Germans, penseu que heu sigut rescatats de la manera inútil i buida de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no amb plata o or, que són peridors, sinó amb la sang preciosa de Crist, sacrificat com un corder sense tara ni taca, elegit per Déu des d'abans de la creació del món i manifestat ara, a la fi dels temps, per a vosaltres. Per ell heu cregut en Déu, que l'ha ressuscitat d'entre els morts i li ha donat la glòria. Per això, teniu posades en Déu la fe i l'esperança.

Vosaltres, que heu acceptat la veritat, vos heu purificat per a amar-vos sincerament com a germans. Per això, estimeu-vos de cor i intensament els uns als altres. Penseu que heu nascut de nou, no d'una llavor mortal, sinó d'una immortal: la Paraula viva i eterna de Déu. Perquè «els hòmens són tots com l'herba, la seua bondat és com la flor del prat. L'herba s'asseca i la flor se sema, però la Paraula del Senyor dura per sempre», i esta Paraula és l'Evangeli que vos ha sigut anunciat.

Salm responsorial 147,12-13.14-15.19-20 (R.: 12a)

Glorifica el Senyor, Jerusalem,

alaba el teu Déu, Sió,

que assegura les teues portes

i beneïx dins de tu els teus fills.

R. Glorifica el Senyor, Jerusalem.

O bé:

Al·leluia.

Manté la pau en el teu territori

i t'assacia amb la flor del blat.

Envia órdens a la terra,

i la seua paraula corre de pressa. R.

Anuncia la seua paraula als fills de Jacob,

als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.

No ha obrat així amb cap altre poble,

no els ha fet saber les seues decisions. R.

Al·leluia Mc 10,45

El Fill de l'home ha vingut a servir

i a donar la seua vida en rescat per tots.

Evangeli Mc 10,32-45

Ara pugem a Jerusalem,

i allí el Fill de l'home serà entregat

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, feien camí pujant a Jerusalem, i Jesús anava davant. Els deixebles estaven desconcertats, i els seus seguidors anaven amb por. Jesús va tornar a reunir a part els Dotze i començà a dir-los el que li havia de passar. Els deia: «Ara pugem a Jerusalem, i allí el Fill de l'home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la llei, el condemnaran a mort i l'entregaran als gentils, que es burlaran d'ell, l'escopiran, l'assotaran i el mataran; però al tercer dia ressuscitarà».

Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, s'acostaren a Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens féreu un favor que vos demanarem». Jesús els preguntà: «¿Què voleu que faça?» Respongueren: «Feu que, el dia que sereu glorificat, ens posen, l'u a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra». Jesús els replicà: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» Ells li digueren: «Sí que podem». Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però que vos posen a la meua dreta i a la meua esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir; és per a qui els està ja reservat».

Quan els altres deu ho sentiren, s'indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions, les tiranitzen, i els seus potentats les oprimixen. Entre vosaltres no ha de ser així: qui vullga ser el més gran ha de ser el vostre servidor; i qui vullga ser el primer, ha de ser l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida en rescat per tots».

Sant Pau VI, papa (mem. ll.)

Joan Baptista Montini va nàixer el 26 de setembre de 1897 a Concesio, de Giuditta Alghisi i Giorgio Montini. Amb el nom de Pau, va ser elegit papa el 1963 en ple Concili Vaticà II.

Canonitzat pel papa Francesc el 14 d’octubre de 2018 en una celebració en què es va cloure el Sínode extraordinari dels Bisbes sobre la Família: «Pau VI, en el moment en què estava sorgint una societat secularitzada i hostil, va saber conduir amb saviesa i amb visió de futur -i potser en solitari- el timó de la barca de Pere sense perdre mai l’alegria i la fe en el Senyor». [font] 

• J.M. Bausset: El papa Pau VI (2018).
• J.M. Bausset: El discurs del papa Pau VI a l'ONU (2015)
• J.M. Bausset: La beatificació del papa Pau VI (2014)
• J.M. Bausset: El papa Pau VI a Terra Santa (2014)

Sant Pere Sans, bisbe i màrtir (mem. ll. a la diòcesi de Tortosa)

Aniversari de la mort del valencià Rafael González i Moralejo, bisbe de Huelva (2004)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 29 de maig

1. A Antioquia de Síria, hui Turquia, sant Hesiqui Palatí, màrtir, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià, en escoltar l'orde que qui no sacrificara als ídols havia d'abandonar l'exèrcit, es va despullar immediatament de les armes, i per este motiu va ser llançat al riu Orontes amb una gran pedra lligada al seu braç dret. (c. 303)

2. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Maximí, bisbe, que, com a valent defensor de la integritat de la fe enfront dels arrians, va acollir fraternalment sant Atanasi d'Alexandria i altres bisbes desterrats, i en ser expulsat de la seua seu pels seus enemics, va morir a Poitiers, la seua terra natal. (c. 346)

3. A Val de Senar, al territori de Trento, a l'actual Itàlia, sants màrtirs Sisini, diaca, Martiri, lector, i Alexandre, ostiari, capadocis d'origen, que després de fundar una església en aquella regió i introduir l'ús dels cants d'alabança al Senyor, van ser assassinats per alguns pagans que estaven oferint sacrificis lustrals. (397)

4. A Ravenna, a la regió també italiana de la Flamínia, actual Emília-Romanya, sant Exuperanci, bisbe, que va governar prudentment esta Església durant l'època en què el rei Odoacre es va apoderar d'Itàlia i de la ciutat. (430/476-477)

ç

5. A Milà, ciutat de Ligúria, de nou a Itàlia, sant Senador, bisbe, a qui el papa sant Lleó el Gran envià com a legat a Constantinoble quan era encara prevere. (c. 480)

6. A Mâcon, a Borgonya, França en l'actualitat, sant Gerard, qui, monjo en primer lloc i elegit després bisbe d'esta ciutat, va portar finalment vida solitària en un bosc. (c. 940)

7. A Pisa, ciutat de Toscana, de nou a Itàlia, santa Bona, verge, que va peregrinar piadosament i repetidament a Terra Santa, Roma i Compostel·la. (1207)

8. A Avinhonet, prop de Tolosa, a França, beats Guillem Arnau i els seus deu companys*, els quals, units en la tasca de contrarestar el mal causat pels càtars, mitjançant engany van ser capturats per la seua fe en Crist i la seua obediència a l'Església Romana, i van morir a espasa en la nit de l'Ascensió del Senyor, mentres entonaven a una sola veu el Te Deum. (1242)

* Els noms són els següents: beats Bernat de Roquefort, Garcia d'Aure, Esteve de Sant Tiberi; Raimon de Cortisan, de sobrenom Escrivà, canonge; Bernat; Pere d'Arnau, Bernat Fortanier i Admer, clergues; i el prior d'Avinhonet, el nom del qual s'ignora.

9. A Pisa, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beata Gerardesca, viuda, que va passar la seua vida en una cel·la pròxima al monestir camaldulenc de Sant Sabí, dedicada a alabar a Déu i a la intimitat amb el Senyor. (c. 1269)

10. A York, a Anglaterra, beat Ricard Thirkeld, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I, condemnat a mort per ser sacerdot i per haver reconciliat a moltes persones amb l'Església catòlica, va ser conduït al suplici del patíbul. (1583)

11. Beats Pau Yun Ji-chung i altres 123 companys, assassinats per odi a la fe a Corea. (1791/1888).

12. Al lloc anomenat Roma, a Lesotho, a l'Àfrica del Sud, beat Josep Gerard, prevere dels Missioners Oblats de Maria Immaculada, que primer va anunciar a Crist a la província de Natal, i després, principalment i infatigablement, entre el poble dels basutos. (1914)

13. Beata Elies de Sant Clement (1901- Bari 1927). Verge, monja de l'Orde de les Carmelites Descalces, malalta d'encefalitis, va oferir els seus sofriments al Senyor i va morir a vint-i-sis anys el matí de Nadal de 1927.

14. A Roma, trànsit de santa Úrsula (Júlia) Ledóchowska, verge, que va fundar l'Institut de Religioses Ursulines del Sagrat Cor de Jesús Agonitzant i va afrontar fatigosos viatges a través de Polònia, Escandinàvia, Finlàndia i Rússia. (1939)

15. Sant Pau VI (1897- Castel Gandolfo 1978). Papa, reformador, que va clausurar el Concili Vaticà II.