22 de maig de 2024: dimecres VII

DIMECRES DE LA SETMANA VII DURANT L'ANY / II

Lectura primera Jm 4,13-17

Com serà demà la vostra vida?

En compte de dir: «Si Déu vol»

Lectura de la carta de sant Jaume

Germans meus, ara m'adrece als qui diuen: «Hui mateix o demà anirem a tal ciutat, hi passarem tot l'any, posarem un negoci, i a guanyar diners!». I això sense saber res de com serà demà la vostra vida. Només sou fum, que es deixa vore un moment i després desapareix. En compte de dir: «Si el Senyor vol i ens dona vida, farem açò i allò», no pareu de presumir de la vostra arrogància, i no està bé presumir d'esta manera. El qui sap fer el bé i no el fa, comet un pecat.

Salm responsorial 48,2-3.6-7.8-10.11 (R.: Mt 5,3)

Sentiu açò, totes les nacions,

escolteu, veïns del món,

tots, plebeus i donzells,

rics i pobres alhora.

R. Feliços els pobres en l'esperit:

d'ells és el Regne del cel.

¿Per què he de témer els dies amargs,

quan em roden els malvats?

Confien en la seua opulència

i fan ostentació de grans riqueses. R.

Ningú pot redimir-se

ni pagar a Déu el seu rescat.

El preu de la vida és massa car:

mai serà suficient

per a viure eternament

i no baixar a la fossa. R.

Veem que el savi mor,

igual que el bovo i el mec,

i deixen els béns a uns altres. R.

Al·leluia Jo 14,6

Jo soc el camí, la veritat i la vida,

diu el Senyor;

ningú arriba al Pare, sinó per mi.

Evangeli Mc 9,38-40

Qui no està contra nosaltres, està a favor nostre

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Joan digué a Jesús:

«Mestre, n'hem vist u que expulsava dimonis en el vostre nom, i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és seguidor vostre com nosaltres».

Jesús respongué:

«No li ho impediu. Ningú que en nom meu faça un miracle, no pot després malparlar de mi. Qui no està contra nosaltres, està a favor nostre».

* * * * *

Santa Joaquima de Vedruna, mare de família, fundadora (mem. ll.)

Santa Rita, religiosa (mem. ll.)

Santa Quitèria, verge i màrtir, titular de les esglésies parroquials de Toràs i de la Torre d'en Doménec, patrona d'Almassora, Calles, Tírig, Toràs i la Torre d'en Doménec.

• Enrique Beltrán Ballester: Santa Quitèria, qui va ser i qui és? (en La tertúlia del Portal: 2005/2011, Universitat Jaume I, Castelló de la Plana 2012, pp. 189-193).
• J.M. Bausset: Santa Quitèria (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 de maig

Santa Joaquima de Vedruna, mare de família, que a Barcelona, va educar piadosament els seus nou fills i, una vegada viuda, va fundar l'Institut de Germanes Carmelites de la Caritat. Va suportar amb ànim tranquil tota classe de sofriments fins a la seua mort, que va ocórrer per contagi del còlera. (1854)

• J.M. Bausset: Santa Joaquima de Vedruna (2015)

Santa Rita de Càssia

 Santa Rita, religiosa, que, casada amb un home violent, va tolerar pacientment les seues crueltats i va aconseguir reconciliar-lo amb Déu. Després de morir el seu marit i els seus fills, va ingressar al monestir de l'Orde de Sant Agustí a Càssia, lloc de l'Úmbria, a Itàlia, i va donar a tots un exemple sublim de paciència i compunció. (c. 1457)

Llauradora casada amb un home brutal que fou assassinat, obtingué la gràcia -aparentment impossible- que els dos fills no es venjaren. Després d'haver sofrit molt, trobà la pau eterna en 1457.

3. A Àfrica, sants Cast i Emili, màrtirs, els quals, segons escriu sant Cebrià, encara que vençuts en una primera batalla, el Senyor els va restituir victoriosos en un segon combat, perquè anaren més forts enfront de les flames, davant les quals havien cedit la primera vegada, i finalment van consumar el seu sacrifici pel foc. (203)

4. A Gumenek, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Basilisc, bisbe i màrtir. (s. IV)

5. A la regió italiana de Còrsega, commemoració de santa Júlia, verge i màrtir. (s. inc.)

6. Al territori d'Aire-sur-la-Lys, a Aquitània, França actualment, santa Quitèria, verge. (s. inc.)

7. A Angulema, també a Aquitània, sant Ausoni, considerat el primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)

8. A Llemotges, de nou a Aquitània, sant Llop, bisbe, que va aprovar la carta de fundació de l'abadia de Solignac. (637)

9. A Parma, a Emília-Romanya, a Itàlia, sant Joan, abat, que, ateses les recomanacions de sant Maiol de Cluny, va disposar moltes normes per a promoure l'observança monàstica al seu cenobi. (s. X)

10. A Pistoia, a la regió també italiana de Toscana, sant Ató, bisbe, que havia sigut abat en l'Orde de Vallombrosa i després va ser posat al capdavant d'esta Església. (c. 1153)

11. A Florència, de nou a Toscana, beata Humilitat (Rosanna) de Faenza, que, amb el consentiment del seu espòs, va viure reclosa durant dotze anys, i en acabant, amb permís del bisbe, va edificar un monestir, del qual va ser abadessa i va associar a la Congregació benedictina de Vallombrosa. (1310)

12. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Forest, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que en temps del rei Enric VIII, per defendre la unitat catòlica va consumar el martiri a la plaça de Smithfield, a Londres, on va ser cremat viu juntament amb imatges sagrades de fusta. (1538)

13. A la ciutat de Kori, al Japó, beats Pere de l'Assumpció, de l'Orde dels Germans Menors, i Joan Baptista Machado, preveres i màrtirs, que, per exercir el seu ministeri de manera clandestina, van ser decapitats pels qui odiaven la fe cristiana. (1617)

14. A Omura, també al Japó, beat Maties d'Arima, màrtir i catequista, que va ser torturat fins a la mort per no voler delatar cap missioner. (1620)

15. A Annam, a l'actual Vietnam, sant Miquel Ho Dihn Hy, màrtir, que sent mandarí, alt funcionari de l'emperador i catequista, en ser delatat com a cristià va morir decapitat després d'atroços turments. (1857)

16. A la ciutat d'An-Xá, a Tonquín, hui també Vietnam, sant Doménec Ngon, màrtir, pare de família i llaurador, que en exigir-li els soldats que xafara una creu, es va prostrar i la va adorar, i així va professar valentament davant del jutge que era cristià, per la qual cosa va ser decapitat immediatament. (1862)

17. A Lucca, a la regió de Toscana, a Itàlia, beata Maria Dominica Bruna Barbantini, religiosa, fundadora de la Congregació de les Germanes Ministres dels Malalts de Sant Camil. (1868)