31 d'agost de 2024, dissabte XXI

DISSABTE DE LA SETMANA XXI / II

Lectura primera 1C 1,26-31

Déu ha elegit els qui el món té per dèbils

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, mireu qui sou els qui heu sigut cridats: als ulls dels hòmens, en sou pocs els sabuts, en sou pocs els poderosos o de bona família.

Al contrari: Déu, per a confondre els sabuts, ha elegit els qui el món té per ignorants; per a confondre els forts, ha elegit els qui, als ulls del món, són dèbils; i ha elegit els descartats, els qui el món desprecia: els qui no són res, per a reduir a no res els qui són alguna cosa; d'esta manera ningú pot desvanir-se davant de Déu.

I és gràcies a ell que vosaltres teniu en Jesucrist tot allò que sou, ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, perquè, tal com diu l'Escriptura: «Qui vullga desvanir-se, s'ha de desvanir en el Senyor».

Salm responsorial 32,12-13.18-19.20-21 (R.: 12b)

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,

el poble que ell s'ha triat com a heretat.

El Senyor mira des del cel

i veu cada fill d'Adam.

R. Feliç el poble

que el Senyor s'ha triat com a heretat.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els rescata de la mort,

els sustenta en temps de fam. R.

La nostra esperança és el Senyor,

ell és el nostre auxili i escut.

És l'alegria del nostre cor,

i confiem en el seu sant nom. R.

Al·leluia Jo 13,34

Vos done un manament nou,

diu el Senyor:

Que vos ameu els uns als altres

tal com jo vos he amat.

Evangeli Mt 25,14-30

Eres un administrador fidel.

Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles esta paràbola:
«Un home que se n'anava de viatge cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A u li donà cinc talents, a l'altre dos i a l'altre un, segons la capacitat de cada u, i se'n va anar.  

Immediatament, el qui n'havia rebut cinc els va negociar, i en va guanyar cinc més. També el qui n'havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n'havia rebut un va colgar en un clot els diners del seu amo.

Al cap de molt de temps l'amo tornà i els demanà comptes. 

Es presentà primer el qui havia rebut cinc talents; portà també els cinc que havia guanyat i va dir: "Senyor, m'havíeu confiat cinc talents i n'he guanyat cinc més". L'amo li va dir: "Molt bé. Eres un administrador bo i de tota confiança. Com que has sigut fidel en poca cosa, ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor".
Es presentà després el qui n'havia rebut dos i va dir: "Senyor, m'havíeu confiat dos talents i n'he guanyat dos més". L'amo li va dir: "Molt bé. Eres un administrador bo i de tota confiança. Com que has sigut fidel en poca cosa, ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor".

Es presentà també el qui n'havia rebut un, i va dir: "Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i segar on no havíeu escampat. Per això, vaig tindre por i vaig colgar els vostres diners. Ací els teniu". 

L'amo li contestà: "Eres un administrador roín i gandul. Tu sabies que vullc collir on no he sembrat i segar on no he escampat. Per això hauries d'haver posat en el banc els meus diners,  i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Lleveu-li eixe talent i doneu-lo al qui en té deu, perquè a qui té, se li donarà i en tindrà a muntó, però a qui no té, se li llevarà fins i tot allò que li queda. I eixe administrador inútil, tireu-lo fora, a la foscor. Allí tot seran plors i  cruixir de dents"». 

 

• Missa d'À Punt: El nostre gran tresor (Fra Marc) 

* * * * *

Mare de Déu de la Cinta (mem. ob. a la diòcesi de Tortosa)

Si encara li quedava algun atribut a la Mare de Déu que vetla pels seus fills, ací tenim el de la Cinta, al bisbat de Tortosa. La història ens parla de la valentia de les dones de Tortosa en la defensa de la ciutat en temps del comte Ramon Berenguer IV (1148). La tradició, ens parla del lliurament que fa la Mare de Déu el 1178 –en agraïment a estes dones- d’una cinta a un canonge com a signe de protecció, especialment per a les dones embarassades. És patrona de la ciutat de Tortosa. [font]

• Josep Alanyà i Roig: La Santa Cinta, tresor del bisbat de Tortosa

Lamentació davant de Crist mort
(Planctus Mariae), ca. 1500.
Vicent Macip
(Fundació Bancaixa)

 Commemoració dels sants Josep d'Arimatea i Nicodem, que van recollir el cos de Jesús baixat de la creu, el van embolicar en un llençol i el van depositar en el sepulcre. Josep, noble decurió i deixeble del Senyor, esperava el regne de Déu, i Nicodem, fariseu i principal entre els jueus, que havia anat de nit a vore a Jesús per a interrogar-lo sobre la seua missió, va defendre després la seua causa davant dels summes sacerdots i dels fariseus que buscaven la detenció del Senyor. (Jerusalem, s. I)

Sant Ramon Nonat, titular de l'església parroquial de Paiporta. Festa a Albuixech i a Geldo

• J.M. Bausset: Sant Ramon Nonat (31 d'agost del 2015)

Festa a Beniaia (la Vall d'Alcalà)

Aniversari del naiximent de Maria Montessori (1870)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 31 d'agost

2. A Atenes, a Grècia, sant Arístides, filòsof, que, notable per la seua fe i per la seua ciència, va dedicar a l'emperador Adrià alguns dels seus llibres sobre la religió cristiana. (c. 150)

3. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Paulí, bisbe i màrtir, que en temps de l'heretgia arriana va ser el verdader herald de la veritat, i en el Sínode d'Arle, convocat per l'emperador arrià Constanci, ni amenaces ni adulacions van poder portar-lo a condemnar sant Atanasi ni a apartar-se de la recta fe, per la qual cosa va ser relegat a Frígia, a l'actual Turquia, on passats cinc anys va portar a compliment el seu martiri en l'exili. (358)

4. A Lindisfarne, al territori de Northúmbria, a l'actual Regne Unit, sant Aidan, bisbe i abat, home de summa mansuetud, pietat i rectitud de govern, que des del monestir de Iona va ser cridat pel rei Osvald a esta seu episcopal, on va fundar un monestir, per a atendre eficaçment l'evangelització d'aquell regne. (651)

5. A Cardona, població de Catalunya, sant Ramon Nonat, que va ser un dels primers companys de sant Pere Nolasc en l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé, i és tradició que, pel nom de Crist, va patir molt per la redempció dels captius. (c. 1240)

6. Al desert de Vallucola, a la regió italiana de Toscana, beat Andreu de Borgo Sansepolcro, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, entregat a la penitència i a la contemplació. (1315)

7. A Almeria, a Espanya, beats Edmigi (Isidor) Primo Rodríguez, Amali (Just) Zariquiegui Mendoza i Valeri Bernat (Marcià) Herrero Martínez, màrtirs, que, per ser germans de les Escoles Cristianes, van patir la mort durant la persecució contra la fe en temps de guerra. (1936)

8. Beat Pere Tarrés i Claret (Barcelona, Espanya 1905-1950). Metge laic, i després sacerdot.