4 d'agost de 2024, diumenge XVIII

DIUMENGE XVIII / Cicle B

Lectura primera Ex 16,2-4.12-15

Jo vos faré ploure pa del cel

Lectura del llibre de l'Èxode

En aquells dies, tota la comunitat del poble d'Israel va murmurar en el desert contra Moisés i Aaron. El poble d'Israel els deia: «Millor haguera sigut que la mà del Senyor ens haguera fet morir a tots en el país d'Egipte, quan ens assentàvem vora les olles de carn, i menjàvem tant de pa com volíem. Ens heu fet eixir cap a este desert per a fer morir de fam tot este poble». 

El Senyor va dir a Moisés: «Mira, jo vos faré ploure pa del cel. Que el poble isca cada dia a arreplegar la ració necessària per a aquell dia. Els posaré a prova i vore si complixen o no el meu manament. He sentit estes murmuracions del poble d'Israel. Vés a dir-los: A la vesprada menjareu carn, i demà al matí tant de pa com voldreu, i sabreu que jo, el Senyor, soc el vostre Déu». 

Aquella vesprada va arribar un vol de guatles que va cobrir el campament, i l'endemà al matí, tot el campament estava ple de rosada. Quan la rosada va desaparéixer, va quedar damunt del desert una capa granulada, fina com la rosada blanca que cobrix la terra.

Els israelites, en vore-ho, es deien l'un a l'altre: «Man-hu?» (que vol dir: «Què és açò?»). Perquè no sabien què era. Moisés els va dir: «Açò és el pa que el Senyor vos dona com a aliment».

Salm responsorial 77,3-4.23-24.25 i 54 (R.: cf. 24b)

Els fets que hem sentit i aprés,

els que ens contaren els pares,

no els amagarem als nostres fills,

i ells els contaran als qui vindran.

Són les gestes glorioses del Senyor.

R. El Senyor els donà el pa del cel.

Però ell donà órdens als núvols

i obrí les portes del cel:

feu ploure l'aliment del mannà,

el do del pa del cel. R.

I el poble va menjar pa d'àngels,

les provisions abundants que li enviava.

Els feu entrar en el recinte sagrat,

en la muntanya que el seu braç es conquistà. R.

Lectura segona Ef 4,17.20-24

Revestiu-vos d'esta humanitat nova

que Déu ha creat a imatge seua

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, vos dic, i vos demane pel Senyor, que no visqueu més com viuen els pagans, que es guien per raonaments sense valor. Però el Crist, tal com vosaltres heu aprés, no és res de tot això. ¿No vos l'han anunciat tal com és? ¿No vos han ensenyat la veritat sobre Jesús? Per això, deixeu la vostra antiga manera de viure. Despulleu-vos de l'home vell que es va destruint darrere dels desigs seductors; renoveu espiritualment el vostre interior i revestiu-vos de l'home nou, creat a imatge de Déu en la justícia i la santedat verdaderes.

Al·leluia Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Jo 6,24-35

El qui ve a mi no passarà fam,

el qui creu en mi no tindrà mai set

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, quan la gent va vore que Jesús no estava allí i els deixebles tampoc, s'embarcaren i anaren a buscar a Jesús a Cafarnaüm. 

Quan el trobaren a l'altra vora de la mar, li preguntaren: «Rabí, ¿quan heu vingut ací?» Jesús els va respondre: «Vos ho dic de veres: vosaltres no em busqueu perquè heu vist prodigis, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat satisfets. No treballeu tant per l'aliment que caduca, sinó pel que perdura per a la vida eterna: el que vos donarà el Fill de l'home, a qui el Pare, Déu, ha assenyalat amb el seu segell». Ells li preguntaren: «¿Què hem de complir per a fer les obres de Déu?» Jesús els va respondre: «Esta és l'obra de Déu: que cregau en aquell que ell ha enviat».

Li contestaren: «¿Quin signe prodigiós ens doneu per a que el vejam i vos cregam? ¿Quina obra feu? Els nostres pares menjaren el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura: "Els donà a menjar pa del cel"».

Jesús els respongué: «En veritat vos dic que no és Moisès qui vos ha donat el pa del cel; és mon Pare qui vos dona el verdader pa del cel. El pa de Déu és el que baixa del cel per a donar vida al món».

Ells li digueren: «Senyor, doneu-nos sempre d'eixe pa».

Jesús els contestà: «Jo soc el pa de vida: el qui ve a mi no passarà fam, i el qui creu en mi no tindrà mai set». 

 

Lloem el Senyor com el nostre autor i el nostre guia, buscant renovar-nos en la ment i en l'esperit, i així portar una vida en justícia i santedat verdaderes. Per això Jesús ens diu que ell mateix se'ns dona com a aliment, com a pa per a la vida eterna, com l'aliment que ens portarà a una eternitat d'amor. ¿Com podem meditar estes paraules de Jesús? Només des de l'adoració les podem comprendre, perquè este aliment és el do del cel que ens renova en cada eucaristia. Que pugam dedicar temps per a trobar-nos amb Jesús a través de l'adoració en esperit i en veritat. Amb silenci, buscant la pau, i sabent escoltar.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt:  ().

* * * * *

Sant Joan Maria Vianney, prevere, titular d'una església parroquial a la ciutat de València.

Memòria de sant Joan Maria Vianney, prevere, que durant més de quaranta anys es va entregar d'una manera admirable al servici de la parròquia que li va ser encomanada al llogaret d'Ars, prop de Belley, a França, amb assídua predicació, oració i exemples de penitència. Diàriament, catequitzava xiquets i adults, reconciliava els penedits i amb la seua ardent caritat, alimentada en la font de la santa Eucaristia, va brillar de tal manera que va difondre els seus consells de llarg a llarg de tot Europa, i amb la seua saviesa va portar a Déu moltíssimes ànimes. (1859)

• J. M. Bausset: Sant Joan Maria Vianney (4 d'agost del 2015)

Venerable Enric Angelelli, bisbe màrtir

• J. M. Bausset: Enrique Angelelli, bisbe màrtir (2015)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 4 d'agost

2. Commemoració de sant Aristarc de Tessalònica, que va ser deixeble de l'apòstol sant Pau, fidel company en els seus viatges i presoner al costat d'ell a Roma. (s. I)

3. A Roma, a la via Tiburtina, sants Justí i Crescenci, màrtirs. (258)

4. A Tàrsia, lloc de Bitínia, hui Turquia, sant Eleuteri, màrtir. (s. IV)

5. A Pèrsia, actual Iraq, santa Ia, màrtir durant el regnat de Sapor II. (c. 632)

6. A Tours, població de Nèustria, actual França, commemoració de sant Eufroni, bisbe, que va participar en diversos concilis, va restaurar moltes esglésies a la ciutat, va erigir parròquies als llogarets i va promoure amb gran cura la veneració de la Santa Creu (573).

7. Als boscos de Panaia, prop de Catanzaro, a l'actual regió italiana de Calàbria, sant Onofre, eremita, insigne pels seus dejunis i per l'austeritat de vida. (995)

8. A Split, a Dalmàcia, actual Croàcia, sant Rainer, bisbe i màrtir, que, en primer lloc, va ser monjo, després va suportar grans patiments per defendre els drets de l'Església en la seu episcopal de Cagli i posteriorment va morir apedregat en la d'Split. (1180)

9. A Bolonya, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, beata Cecília, verge, que va rebre l'hàbit de religiosa de mans de sant Doménec, de la vida del qual i de l'esperit del qual va ser testimoni fidelíssima. (1290)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Guillem Horne, màrtir, monjo a la Cartoixa d'esta ciutat, en la qual mai es va apartar del compliment de la Regla. Debilitat per una llarga permanència en la presó durant el regnat d'Enric VIII, i sotmés finalment al suplici al patíbul de Tyburn, va emigrar a la dreta de Crist. (1540)

11. A Mont-real, a la regió de Quebec, al Canadà, beat Frederic Janssoone, prevere de l'Orde dels Germans Menors, el qual, per al progrés de la fe, va difondre notablement les peregrinacions a Terra Santa. (1916)

12. A Madrid, a Espanya, beat Gonçal Gonzalo Gonzalo, religiós de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i màrtir, que en temps de persecució contra la religió, va confirmar amb la sang el testimoni de la seua fe en Crist. (1936)

13. A Barcelona, beats màrtirs Josep Batalla Parramón, prevere, Josep Rabasa Bentanachs i Gil Rodicio Rodicio, religiosos de la Societat de Sant Francesc de Sales, que durant la mateixa persecució, van aconseguir la vida eterna amb la defensa de la fe. (1936)

14. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a Alemanya, beat Enric Krzysztofik, prevere i màrtir, el qual, deportat, en temps de guerra, des de Polònia a una presó estrangera per haver-se professat cristià, va consumar entre suplicis el seu martiri. (1942)