DIUMENGE XXI / Cicle B
Lectura primera Js 24,1-2a.15-17.18b
Volem adorar el Senyor, que és el nostre DéuLectura del llibre de JosuéEn aquells dies, Josué reuní a Siquem totes les tribus d'Israel, i va convocar els ancians d'Israel, els seus caps, els seus jutges i els seus magistrats. Es presentaren tots davant de Déu, i Josuè digué a tot el poble: «Si no vos pareix bé tindre el Senyor per Déu, trieu hui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l'altra vora de l'Eufrates o els déus dels amorreus, en el país dels quals ara viviu. Però jo i la meua família hem decidit adorar el Senyor».El poble respongué: «Mai de la vida no abandonarem el Senyor per a adorar altres déus. El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va traure amb els nostres pares de la terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavitud; ell obrà davant dels nostres ulls aquells grans prodigis i ens guardà allí pertot arreu on anàvem, enmig de totes les nacions que havíem de travessar. També nosaltres, doncs, estem decidits a adorar el Senyor, que és el nostre Déu».
Salm responsorial 33,2-3.17 i 16.18-19.20-21.22-23 (R.: 9a)
Beneiré el Senyor en tot moment,tindré sempre en els llavis la seua alabança.La meua ànima es gloria en el Senyor;se n'alegraran els humils quan ho senten.R. Tasteu i voreu que bo que és el Senyor.El Senyor s'enfronta als malvats,en la terra es perdrà el seu record.Els ulls del Senyor vetlen pels justs,escolta quan criden auxili. R.Als qui clamen, el Senyor els escoltai els trau de tots els perills.El Senyor s'acosta als cors afligits,renova els cors trencats. R.El just patix molts mals,però el Senyor sempre l'allibera;Vetla per tots els seus ossos,no en trencaran ni u. R.La malícia du el malvat a la mort,els qui odien el just ho pagaran.El Senyor rescata els seus servents,no acusarà els qui confien en ell. R..
Lectura segona Ef 5,21-32
Este misteri és molt gran: em referisc a Crist i a l'EsglésiaLectura de la carta de sant Pau als cristians d'EfesGermans, sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. Que les esposes se sotmeten als seus marits, com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seua esposa, igual que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és el seu cos. Per tant, així com l'Església se sotmet a Crist, les esposes s'han de sotmetre en tot als marits.I vosaltres, marits, ameu les vostres esposes, tal com Crist ama l'Església. Ell s'ha entregat per ella, per a santificar-la, purificant-la amb el bany de l'aigua acompanyat de la paraula, a fi de portar a la seua presència una Església gloriosa, sense taques, ni arrugues, ni res paregut: una Església que fora santa i immaculada. Igualment, els marits han d'amar l'esposa com el seu propi cos.Qui ama la seua esposa s'estima a ell mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimara el seu propi cos; al contrari, tots l'alimenten i el visten. També Crist ho fa així amb la seua Església, perquè som membres del seu cos.Per dir-ho amb paraules de l'Escriptura: «Per això l'home deixa son pare i sa mare per a unir-se a la seua esposa, i ells dos formen una sola carn». Este misteri és molt gran: em referisc a Crist i a l'Església.
Al·leluia Jo 6,63b.68b
Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida,vós teniu paraules de vida eterna.
Evangeli Jo 6,60-69
Senyor, ¿a qui aniríem? Vós teniu paraules de vida eterna᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, molts dels deixebles de Jesús, després de sentir-lo, digueren: «¡Este llenguatge és molt dur! ¿Qui és capaç d'entendre'l?». Jesús, sabent interiorment que els seus seguidors murmuraven d'això, els digué: «¿Açò vos escandalitza? I ¿què diríeu si véreu el Fill de l'home pujant a on estava primer? L'Esperit és el qui dona la vida; la carn no servix de res. Les paraules que jo vos he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen». Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui creien i qui l'havia de trair.Després afegí: «Per això vos he dit abans que no pot vindre ningú a mi si el Pare no li ho concedix». Des d'aquell moment, molts dels seus deixebles l'abandonaren i ja no anaven més amb ell. Jesús preguntà als dotze: «¿Vosaltres també em voleu deixar?». Simó Pere li respongué: «Senyor, a qui aniríem? <<Vós teniu paraules de vida eterna i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu».
Estimar els manaments del Senyor i esperar el que ens promet referma el nostre ànim per a servir-lo. Sabem que ell té paraules de vida eterna, són esperit i vida, i volem tastar i vore la seua bondat. La crisi d'alguns deixebles que se senten escandalitzats per les paraules de Jesús sobre combregar amb ell la salven sant Pere i els seus companys quan li diuen «Vós sou el Sant de Déu». En esta resposta està també la nostra. Sabem que ell està en l'eucaristia que fa a l'Església com a esposa seua que és. Amar a Jesús present en l'eucaristia, en la seua paraula de vida i en el seu cos eucarístic, és amar l'Església.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt: Que trobem en l'Eucaristia la força per a continuar el camí (Claret)
* * * * *
Sant Lluís IX, rei de França, que es va distingir excepcionalment per la seua fe activa, tant en temps de pau com durant guerres interposades en defensa del cristianisme, i per la justícia en el govern, l'amor als pobres i la constància en les adversitats. Va tindre onze fills en el seu matrimoni, als quals va educar d'una manera immillorable i piadosa, i va gastar els seus béns i forces, i la seua vida mateixa, en l'adoració de la Creu, la corona d'espines i el sepulcre del Senyor, fins que, estant acampat prop de Tunísia, en la costa d'Àfrica del Nord, va morir contagiat de pesta. (1270)
Fill de Lluís VIII de França i de Blanca de Castella, Lluís IX amb només dotze anys accedí al tron de França, tenint a sa mare de regent i de bona educadora cristiana. Es casà amb Margarida de Provença. I, sense descuidar la penitència i la pregària, s’esforçà per posar pau i mirar pel bé dels seus súbdits.Emprengué expedicions per a alliberar el sepulcre de Crist i morí davant dels murs de Tunis el 25 d’agost de 1270. Canonitzat pel papa Bonifaci VIII en 1297.
Sant Josep de Calassanç, prevere (mem.), titular d'una església parroquial a València
- Sant Josep de Calassanç, prevere, que va promoure escoles populars per a la formació dels xiquets i adolescents en l'amor i en la saviesa de l'Evangeli, i va fundar a Roma l'Orde de Clergues Regulars de l'Escola Pia. (1648)
- J.M. Bausset: Sant Josep de Calassanç (25 d'agost del 2015)
Beat valencià Miquel Grau i Antolí, prevere, màrtir (memòria a Herbers). Beatificat en 2013
- Arquebisbat de Tarragona: Miquel Grau i Antolí, prevere.
Beat valencià Tomàs Díaz i Díaz (Bonaventura d'Arroyo Cerezo), caputxí, màrtir (memòria a Castellfabib).
- J.M. Bausset: Fra Bonaventura d'Arroyo Cerezo (2015)
Aniversari del naixement del pare Eduard Vitòria i Miralles, jesuïta i químic (Alcoi 1864)
* * * * *
A Castelló, a la Ribera Alta, festa als sants patrons Abdó i Senent
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 25 d'agost
3. A Roma, en la milla sisena de la via Aurèlia, sepultura dels sants Eusebi, Poncià, Vicent i Pelegrí, màrtirs. (s. inc.)
4. A Arle [Arlés], lloc de Provença, actualment França, sant Genís, màrtir, que encara catecumen, sent canceller es va negar a actuar contra els cristians i, perseguit en emprendre la fugida per a intentar salvar-se, va ser detingut pels soldats i batejat amb la seua pròpia sang. (303)
5. A Itàlica, actual Santiponce, prop de Sevilla, a la província hispànica de Bètica, sant Geronci, bisbe, que, segons la tradició, va morir empresonat. (s. IV)
6. A Agde, a la Gàl·lia Narbonense, hui França, sant Sever, abat del monestir que ell mateix va fundar en esta ciutat. (s. V)
7. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Menes, bisbe, que ordenat pel papa sant Agapit, va restablir la comunió temporalment trencada amb el papa Vigili i va dedicar a la Divina Saviesa la gran església edificada per l'emperador Justinià. (552)
8. A Atane, al territori de Llemotges, a Aquitània, actualment França, sant Aredi, abat, que va compondre per al cenobi que havia fundat una sàvia regla extreta dels preceptes de diversos instituts de vida monàstica. (591)
9. A Utrecht, ciutat de Gueldre, a Austràsia, hui Holanda, sant Gregori, abat, que, sent encara un adolescent, va seguir fidelment a sant Bonifaci quan intentava la conversió de Hesse i Turíngia, i posteriorment, per mandat d'este, va dirigir com a abat el monestir de Sant Martí i va governar l'església d'Utrecht. (775)
10. A Montefiascone, lloc de Toscana, regió de l'actual Itàlia, mort de sant Tomàs di Cantilupe, bisbe de Hereford, a Anglaterra, el qual, cèlebre pels seus coneiximents, es va mostrar sever amb si mateix, però excepcionalment generós envers els pobres. (1282)
11. A Shimabara, del Japó, beats màrtirs Miquel Carvalho, de l'Orde de la Companyia de Jesús, Pere Vásquez, de l'Orde de Predicadors, Lluís de Sotelo i Lluís Sasada, preveres, i Lluís Baba, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que van ser cremats vius a causa de la seua fe en Crist. (1624)
12. En un vell navili ancorat davant la costa de Rochefort, a França, beat Pau Joan Charles, prevere i màrtir, que, sent prior en l'Orde Cistercenc, en el furor de la Revolució Francesa, pel fet de ser sacerdot, va ser conduït pels perseguidors des del monestir de les Septfontaines a una presó naval, on va morir consumit per la fam i la malaltia. (1794)
13. A Còrdova, a la República Argentina, beata Maria del Trànsit de Jesús Sacramentat Cabanillas, verge, que es va dedicar amb afany a la formació cristiana de la infància pobra i abandonada, i va fundar en este país l'Institut de les Germanes Missioneres del Tercer Orde Regular de Sant Francesc. (1885)
14. A València, beat Lluís Urbano Lanaspa, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que va afrontar una gloriosa prova per Crist. (1936)
15. Beata Maria Troncatti (1883- Sucúa, l'Equador 1969). Religiosa professa de la Congregació de les Filles de Maria Auxiliadora, i missionera en les selves de l'Equador.
16. Beat Lluís de la Consolació (Andreu) Bordino (1922- Torí, Itàlia, 1977). Religiós del Cottolengo, que va atendre a Crist a través dels malalts.
17. Beat Alexandre Dordi (1931- Santa, el Perú 1991). Sacerdot diocesà italià, missioner a la diòcesi de Chimbote, al Perú, assassinat per odi a la fe pels guerrillers comunistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada