11 d'agost de 2024, diumenge XIX

DIUMENGE XIX DURANT L'ANY / Cicle B

Lectura primera 1R 19,4-8

Amb la força d'aquell aliment caminà fins a la muntanya de Déu

Lectura del primer llibre dels Reis

En aquell temps, Elies caminà durant un dia pel desert. Finalment va reposar a l'ombra d'una ginesta i demanà la mort, pregant d'esta manera: «Ja n'hi ha prou, Senyor. Lleveu-me la vida, que no soc millor que els meus pares». Després es va gitar davall d'aquella ginesta i s'adormí. Mentres dormia, un àngel el tocà i li digué: «Alça't i menja». Ell va mirar i va vore en el seu capçal un pa cuit sobre pedres i un cànter d'aigua. Menjà i begué, i s'adormí una altra vegada. L'àngel del Senyor el tornà a tocar i li digué: «Alça't i menja, que tens molt de camí a fer». Ell s'alçà, menjà i begué, i amb la força d'aquell aliment caminà quaranta dies i quaranta nits, fins que arribà a l'Horeb, la muntanya de Déu.

Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 9a)

Beneiré el Senyor en tot moment,

tindré sempre als llavis la seua alabança.

La meua ànima es gloria en el Senyor;

se n'alegraran els humils quan ho senten.

R. Tasteu i voreu que bo que és el Senyor.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,

exalcem junts el seu nom.

He demanat al Senyor i m'ha escoltat,

m'ha alliberat de l'ànsia que tenia. R.

Mireu-lo, i quedareu radiants,

no haureu d'amagar la cara de vergonya.

El pobre clama, el Senyor escolta,

i el salva de tots els perills. R.

Acampa l'àngel del Senyor

entorn dels seus fidels i els allibera.

Tasteu i voreu que bo que és el Senyor;

feliç l'home que confia en ell. R.

Lectura segona Ef 4,30-5,2

Viviu en l'amor, tal com Crist ens amà

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, no entristiu l'Esperit Sant amb què Déu vos ha marcat per al dia de la redempció final. Lluny de vosaltres tot malhumor, mal geni, crits, injúries i qualsevol classe de malícia. Sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdoneu-vos mútuament tal com Déu vos ha perdonat en Crist.

Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare; viviu en l'amor, tal com Crist ens amà i s'entregà a si mateix per nosaltres, oferint-se a Déu com a víctima d'olor agradable.

Al·leluia Jo 6,51

Jo soc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor;

qui menja este pa, viurà per sempre.

Evangeli Jo 6,41-51

Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel, i es preguntaven: «Este, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem son pare i sa mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel?».

Jesús els digué: «No murmureu entre vosaltres. Ningú pot vindre a mi si no l'atrau el Pare que m'ha enviat. I jo el ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tot el qui ha sentit l'ensenyança del Pare i l'ha apresa ve a mi. No vullc dir que algú haja vist mai el Pare, sinó el qui ve de Déu: eixe ha vist el Pare. 

Vos ho dic de veres: el qui creu té vida eterna. Jo soc el pa de vida. Els vostres pares menjaren el mannà en el desert i moriren; este, en canvi, és el pa que baixa del cel per a que no muiga ningú dels qui el mengen. Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel. Qui menja este pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meua carn, per a la vida del món». 

 

Jesús diu que Déu ens ensenya a tots a ser els seus deixebles, però no tots estem disposats a aprendre i acabem entristint l'Esperit quan ens deixem guiar per l'amargor i la murmuració. ¿Com escoltar a Déu? Com l'escoltava Elies quan era perseguit i es trobava deprimit en el desert. Elies va clamar a Déu des de la seua pobresa i es va trobar amb un pa providencial que li va fer recobrar forces i el va animar a seguir el seu difícil camí. Jesús ens continua dient que ell és el pa que ens donarà la vida eterna. Este és l'ensenyament que trobem en l'eucaristia quan deixem que l'Esperit Sant ens instruïsca.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Que trobem en l'eucaristia la força per a continuar el camí (Claret).

* * * * *

 Santa Clara d'Assís

Memòria de santa Clara, verge, que, com a primer exemple de les Dames Pobres de l'Orde dels Germans Menors, va seguir a sant Francesc, portant a Assís, a la regió italiana d'Úmbria, una vida austera però rica en obres de caritat i de pietat. Insigne amant de la pobresa, no va consentir ser-ne apartada ni tan sols en l'extrema indigència i en la malaltia. (1253)

Patrona de la televisió.

• J.M. Bausset: Santa Clara d'Assís (2015)
• J.M. Bausset: Les Clarisses i Gandia (2015)

Beats Rafael Alonso i Gutiérrez, casat, i Carles Díaz i Gandia, casat, màrtirs valencians (memòria a Ontinyent)

Venerable Nicolau de Cusa, cardenal (1464)

Aniversari de la mort de sant Joan Enric Newman, cardenal (1890). Se celebra el 9 d'octubre.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'11 d'agost

2. A Comana del Pont, ara Gumenek, a la regió del Pont, hui Turquia, sant Alexandre, de sobrenom "Carboner", bisbe, que a partir de la filosofia va aconseguir l'eminent ciència de la humilitat cristiana, i elevat per sant Gregori Taumaturg a la seu episcopal d'aquella Església, va ser cèlebre no sols per la seua predicació, sinó també per haver patit el martiri pel foc. (s. III)

3. A Roma, en la tercera milla de la via Labicana, al cementeri anomenat ad Duas Lauros, sant Tiburci, màrtir, les lloances del qual van ser celebrades pel papa sant Damas. (s. III/IV)

4. També a Roma, commemoració de santa Susanna, màrtir celebrada en els annals antics; amb el seu nom va ser dedicada a Déu, en el segle VI, una basílica amb el títol de Gai, al costat de les termes de Dioclecià. (s. inc.)

5. A Assís, població de l'Úmbria, actual Itàlia, sant Rufí, a qui es considera primer bisbe d'aquella població i màrtir. (c. s. IV)

6. A Benevent, a Campània, regió també italiana, sant Cassià, bisbe. (s. IV)

7. A la ciutat d'Évreux, a la Gàl·lia, hui França, sant Taurí, que és celebrat com al primer bisbe d'esta ciutat. (c. s. V)

8. A Hibèrnia, actual Irlanda, santa Atracta, abadessa, que, segons la tradició, va rebre de mans de sant Patrici el vel de les vèrgens. (s. V)

9. Al territori de Valèria, actual regió italiana de l'Úmbria, sant Equici, abat, que, com escriu el papa sant Gregori el Gran, per la seua santedat va ser pare de molts monestirs i, allà on anava, donava a beure als altres de la font de les Sagrades Escriptures. (a. 571)

10. A Cambrai, a Austràsia, hui França, sant Gaugeric [o Gueric], bisbe, que, insigne per la seua pietat i caritat envers els pobres, va ser ordenat diaca per Magneric de Trèveris, i després, elegit per a la seu de Cambrai, va exercir l'episcopat durant trenta-nou anys. (c. 625)

11. A Arle, ciutat de Provença, a la Gàl·lia, de nou a l'actual França, santa Rustícola, abadessa, que va governar santament les seues monges durant quasi seixanta anys. (632)

12. A Gloucester, a Anglaterra, beats Joan Sandys i Esteve Rowsham, preveres, i Guillem Lampley, sastre, tots màrtirs, que durant el regnat d'Isabel I, en dies diferents no conservats en la tradició, van patir per Crist els mateixos turments. (1586, 1587 i 1588)

13. Prop de la costa de França, davant del port de Rochefort, beat Joan Jordi (Jaume) Rhem, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, el qual, tancat durant la persecució contra la fe en una llòbrega presó, alçava l'esperança dels seus companys de presó, cruelment torturats, fins que ell mateix, per amor a Crist, va morir d'una malaltia incurable. (1794)

14. Beat Lluís Biraghi (1801-1879), sacerdot, fundador de l'Institut de les Germanes de Santa Marcel·lina, comunament anomenades Marcel·lines.

15. A Agullent, a la Vall d'Albaida, beat Rafael Alonso Gutiérrez, màrtir, pare de família, que en el furor de la persecució contra la fe, va escampar la seua sang per Crist. Amb ell es commemora també al benaurat màrtir Carles Díaz Gandia, que este mateix dia i a la mateixa localitat va rebre la vida eterna per la defensa de la fe. (1936)

16. A la localitat de Prat de Comte, prop de Tarragona, beat Miquel Domingo Cendra, religiós de la Societat de Sant Francesc de Sales i màrtir, que en la mateixa persecució, va meréixer aconseguir a través del martiri la palma de la glòria. (1936)

17. En els confins del Tibet, beat Maurici Tornay, prevere i màrtir, que primer va ser canonge regular de la Congregació dels sants Nicolau i Bernat de Mont-Joux (Gran Sant Bernat), i després va anunciar amb constància l'Evangeli a la Xina i al Tibet, on finalment va rebre la mort a mans dels enemics del nom cristià. (1949)