DIVENDRES DE LA SETMANA XXI / II
Lectura primera 1C 1,17-25
Proclamem un Messies crucificat,que és un escàndol per a la humanitat.Però aquells que Déu ha cridat veuen en ell la saviesa de DéuLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de CorintGermans, Crist no m'ha enviat a batejar, sinó a anunciar l'Evangeli, però sense recórrer a paraules de savis, per a que la creu de Crist no perda el seu valor. Els qui van a la perdició tenen la paraula de la creu per un absurd, però per a nosaltres, cridats a la salvació, és poder de Déu.L'Escriptura diu: «Destruiré la saviesa dels savis i anul·laré la intel·ligència dels intel·ligents». ¿On està el savi? ¿On està el mestre de la Llei? ¿On està l'estudiós d'este món? Déu ha demostrat que la saviesa del món és un absurd. Mireu, quan Déu va mostrar la seua saviesa, el món, amb tota la seua saviesa, no va reconéixer a Déu; per això Déu ha volgut salvar els creients per este absurd que proclamem.Perquè els jueus demanen prodigis, els grecs busquen saviesa, però nosaltres proclamem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres, un absurd.Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com grecs. Perquè allò que sembla absurd en l'obra de Déu és més savi que la saviesa humana, i allò que sembla dèbil en l'obra de Déu és més fort que la fortalesa humana.
Salm responsorial 32,1-2.4-5.10-11 (R.: 5b)
Alegreu-vos, justs, en el Senyor,fareu bé d'alabar-lo, nets de cor.Celebreu el Senyor amb la lira,toqueu-li amb l'arpa de deu cordes.R. Senyor, el vostre amor ompli la terra.La paraula del Senyor és sincera,i totes les seues accions són lleials.Estima el dret i la justícia,el seu amor ompli la terra. R.El Senyor desfà els plans de les nacions,desbarata els designis dels pobles;però els plans del Senyor perduren,els designis del seu cor, d'edat en edat. R.
Al·leluia Lc 21,36
Estigueu alerta pregant en tota ocasióper a poder mantindre-vosdrets davant del Fill de l'home.
Evangeli Mt 25,1-13
L'espòs està ací. Eixiu al seu encontre᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús va dir als deixebles esta paràbola:«Passarà amb el Regne del cel com amb deu donzelles, que eixiren amb cresols a l'encontre de l'espòs. N'hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren insensates. Les insensates no s'emportaren oli per als cresols, però cada una de les prudents es va proveir d'una oliera. Com que el nóvio tardava, els vingué son, i totes s'adormiren.Ja era mitjanit quan es va sentir un clam: “L'espòs està ací. Eixiu al seu encontre”. Aquelles donzelles es despertaren i començaren totes a preparar els cresols. Les que no tenien oli digueren a les altres: “Doneu-nos oli del vostre, que els nostres cresols no s'encenen”. Però les prudents els respongueren: “Potser no n'hi hauria prou per a totes; val més que aneu a comprar-ne”.Mentres anaven, arribà el nóvio, i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa. I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres, i deien des de fora: “Senyor, Senyor, obriu-nos”. Però ell els respongué: “Vos dic de veres que no vos conec.Vetleu, per tant, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora”».
- Prudents i insensates (comentari de laparaula.com)
* * * * *
Beats Joan i Pere |
- Vicent Mateo: Joan de Perusa i Pere de Sassoferrato (2013).
Beata valenciana Josepa Monrabal, religiosa màrtir (memòria a Gandia)
- J.M. Bausset: La beata Josefa Monrabal (2015)
Beat valencià Vicent Cabanes i Badenas, prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Torrent); beat valencià Josep Ferrer i Adell (Joaquim d'Albocàsser), prevere caputxí, màrtir (memòria a Albocàsser).
Festa de Santa Caterina a Vilamarxant
Festa a Alcàntera de Xúquer, Almiserà, Almoines, Benilloba, Beniaia (la Vall d'Alcalà), Llocnou d'en Fenollet, Manuel, Massalavés, Montaverner, la Pobla del Duc i Tormos,
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 30 d'agost
1. A Roma, al cementeri de Comodil·la, a la via Ostiense, sants màrtirs Fèlix i Adaucte, que havent confessat junts a Crist amb una fe indestructible, junts van volar vencedors al cel. (c. 304)
El papa sant Damas els va dedicar un poema.
2. Commemoració de seixanta sants màrtirs, que a Colònia Sufetana, a l'Àfrica Bizacena, actual Tunísia, van morir a mans dels enfurits gentils per haver destruït una estàtua de Mercuri. (399)
3. A Roma, commemoració de sant Pammaqui, senador, insigne pel seu zel en la fe i per la seua generositat cap als pobres, a la pietat dels quals cap a Déu es deu la construcció de la basílica que rep el seu títol a la muntanya del Celi. (410)
5. A Breuil, també a la mateixa regió de Meaux, sant Fiacre, eremita, que, oriünd d'Irlanda, va portar una vida solitària. (c. 670)
6. A Tessalònica, a Macedònia, actualment Grècia, sant Fantí, anomenat el Jove, eremita, que es va consumir per Crist amb vigílies i fatigues. (s. X)
7. A Lucedio, a l'actual regió italiana del Piemont, sant Bononi, abat, que va portar una vida eremítica, primer a Egipte i després a la muntanya del Sinaí. (1026)
8. A Trevi, lloc del Laci, també a Itàlia, sant Pere, que, malgrat ser analfabet, va cultivar en la soledat la sapiència de l'Evangeli. (c. 1050)
9. A Londres, a Anglaterra, santa Margarida Ward, màrtir, que, estant casada, durant el regnat d'Isabel I va ser condemnada a mort per haver ajudat un sacerdot, sentència que va acollir de bon grat i que es va complir en ser penjada a Tyburn. Allí mateix, amb ella van consumar el seu martiri els beats màrtirs Ricard Leigh, prevere, i els laics Eduard Shelley i Ricard Martin, anglesos; Joan Roche, irlandés, i Ricard Lloyd, del país de Gal·les, el primer pel fet de ser sacerdot i els altres per haver donat hospitalitat a sacerdots. (1588)
10. A Saluzzo, al Piemont, a Itàlia, beat Joan Juvenal Ancina, bisbe, que, anteriorment metge, va ser un dels primers a entrar en l'oratori de sant Felip Neri. (1604)
11. A Saragossa, a Espanya, beata Maria Ràfols, verge, que prop de l'hospital d'esta ciutat va fundar la Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna i la va dirigir amb fortalesa d'ànim entre moltes dificultats. (1853)
12. A Almeria, també a Espanya, mort dels beats màrtirs Diego Ventaja Milàn, bisbe d'Almeria, i Manuel Medina Olmos, bisbe de Guadix, que, empresonats pels qui odiaven el nom cristià, van suportar, amb paciència i resignació, insults i vexacions, fins a rebre de nit un cruel final. (1936)
13. En el camí entre la Pobla Tornesa i Vilafamés, a la Plana Alta, beat valencià Joaquim (Josep) Ferrer Adell, prevere de l'orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que amb el martiri va rebre el premi promés als qui perseveren. (1936)
14. A Bilbao, capital de Biscaia, beat valencià Vicent Cabanes Badenas, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que, durant la mateixa persecució contra la fe, va meréixer entrar en el banquet de la glòria. (1936)
15. Beates Fidela Olller, Josepa Monrabal (Xeresa, la Safor, 1936) i Facunda Margenat (Ca Tunís, Barcelona 1936). Religioses professes de l'Institut de les Germanes de Sant Josep de Girona i màrtirs, assassinades per l'odi a la fe, entre el 26 i el 29 d'agost de 1936, durant la Guerra Civil Espanyola.
16. Beat Esteve Nehmé (1889- Kfifane 1938). Monjo, religiós de l'Orde Libanés dels Maronites, enamorat de Déu, la mirada del qual tenia present en tots els moments de la seua vida.
17. Beat Eustaqui van Lieshout (Belo Horizonte, el Brasil 1890-1943). Sacerdot, de la Congregació dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.
18. A Venegone, prop de la ciutat de Varese, a Itàlia, beat Alfred Ildefons Schuster, bisbe, que d'abat de Sant Pau de Roma va ser elevat a la seu episcopal de Milà, on amb gran sol·licitud i diligència va exercir, amb admirable saviesa i doctrina, el seu ministeri de pastor per a bé del seu poble. (1954)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada