8 d'agost de 2024, diijous: Sant Doménec

DIJOUS DE LA SETMANA XVIII / II

Al·leluia Mt 16,18

Tu eres Pere.

Sobre esta roca jo edificaré la meua Església,

i les portes del regne de la Mort no podran res contra ella.

Evangeli Mt 16,13-23

Tu eres Pere. Et donaré les claus del Regne del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i una vegada allí, preguntava als seus deixebles: «¿Què diu la gent del Fill de l'home? ¿Qui diuen que és?» Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptiste; altres, que és Elies; altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes». Ell els diu: «I vosaltres, ¿qui dieu que soc?» Simó Pere li contestà: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». Jesús li va respondre: «Benaventurat tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu eres Pere, "la roca". Sobre esta roca jo edificaré la meua Església, i les portes del regne de la Mort no podran res contra ella. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lligues en la terra, quedarà lligat en el cel, i tot allò que deslligues en la terra, quedarà deslligat en el cel». Després prohibí severament als deixebles dir a ningú que ell era el Messies.

Des d'aquell moment començà a deixar entendre als deixebles que havia d'anar a Jerusalem, i que allí havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar al tercer dia. Pere se'l va endur apart i es posà a increpar-lo: «De cap manera, Senyor: ¡a vós això no vos pot passar!» Però Jesús es girà i li digué: «¡Fuig d'ací, Satanàs! Em vols fer caure, perquè penses com els hòmens, no com Déu».

* * * * *

Doménec de Guzman, prevere (memòria ob.), titular de l'església parroquial castrense de València, de l'església parroquial de Vilamalur i d'una ermita de Petrés.

Memòria de sant Doménec, prevere, que, sent canonge d'Osma, es va fer humil ministre de la predicació als països agitats per l'heretgia albigesa i va viure en voluntària pobresa, parlant sempre amb Déu o sobre Déu. Desitjós d'una nova manera de propagar la fe, va fundar l'Orde de Predicadors, per a renovar l'Església a la manera apostòlica de vida, i va manar als seus germans que s'entregaren al servei del proïsme amb l'oració, l'estudi i el ministeri de la Paraula. La seua mort va tindre lloc a Bolonya, el dia 6 d'agost. (1221)

• J.M. Bausset: Sant Doménec de Guzman (11 d'agost del 2013)
• J.M. Bausset: Sant Doménec de Guzman (9 d'agost del 2015)

Beat Antoni Silvestre i Moya, prevere i màrtir valencià (memòria a Xàtiva i a l'Olleria)

Beata valenciana Pasqualina Gallén i Martí (Presentació de la Sagrada Família), escolàpia, màrtir (memòria a Morella)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 8 d'agost

2. A Albano, en la quinzena milla de la via Àpia, sants Secund, Carpòfor, Victorí i Severià, màrtirs. (s. III/IV)

3. A Roma, en la setena milla de la via Ostiense, sants Ciríac, Llarg, Crescencià, Mèmmia, Juliana i Esmaragde, màrtirs. (s. IV)

4. A Tars, ciutat de Cilícia, hui Turquia, martiri de sant Marí, ancià d'Anazarb, que en temps de l'emperador Dioclecià i el prefecte Lysia va ser decapitat, i el seu cos, per orde d'este prefecte, llançat a les feres perquè el devoraren. (c. 303-311)

5. A Milà, a l'actual regió italiana de Ligúria, sant Eusebi, bisbe, que va treballar intensament per la fe verdadera i va reconstruir l'església catedral destruïda pels huns. (c. 462)

6. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, actualment França, sant Sever, prevere. (c. s. V)

7. A Bordeus, ciutat d'Aquitània, també a l'actual França, sant Mòmmol, abat del monestir de Fleury. (678)

8. A Cízic, a l'Hel·lespont, hui Turquia, sant Emilià, bisbe, que, per defendre el culte a les sagrades imatges, va suportar grans sofriments per part de l'emperador Lleó i, finalment, va acabar la seua vida en el desterrament. (s. IX)

9. Al monestir de Göttweig, a l'actual Àustria, sant Altman, bisbe de Passau, que va fundar nombroses cases de clergues sota la Regla de Sant Agustí, va renovar la disciplina del clero i va morir en l'exili, expulsat de la seua seu per haver defés la llibertat de l'Església contra l'emperador Enric IV. (1091)

10. A Gallese, prop de Viterbo, a la regió italiana de Toscana, sant Famià, eremita, que, nascut a Colònia, després d'haver distribuït els seus béns entre els pobres i haver realitzat piadoses peregrinacions, va morir en este lloc, revestit amb l'hàbit cistercenc. (c. 1150)

11. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Felton, màrtir, que va exposar públicament la butla d'excomunió emesa pel papa sant Pius V contra la reina Isabel I i, per este motiu, va ser esquarterat cruelment al costat de l'església de Sant Pau, mentres invocava el nom del Salvador, consumant així gloriosament el seu martiri. (1570)

12. A York, també a Anglaterra, beat Joan Fingley, prevere i màrtir, el qual, també durant el regnat d'Isabel I, va ser condemnat a mort per ser sacerdot i va perir penjat. Amb ell es commemora el beat Robert Bickendike, que en aquell mateix període, sense que es conega el dia i l'any, va patir els mateixos turments per haver-se reconciliat amb l'Església catòlica. (1586)

13. Al llogaret Xixiaodun, prop de Xinhexian, a la província d'Hebei, a la Xina, sant Pau Ke Tingzhu, màrtir, que sent el responsable dels cristians del llogaret, durant la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, va oferir als altres, en ser esquarterat, un lluminós exemple de fermesa cristiana. (1900)

14. A la ciutat de Zamora, a Espanya, beata Bonifàcia Rodríguez Castro, verge, que va fundar la Congregació de Serventes de Sant Josep, per a promoure cristianament i socialment la dona mitjançant l'oració i el treball, segons l'exemple de la Sagrada Família. (1905)

15. A Sydney, a Austràlia, santa Maria de la Creu (Maria Elena) MacKillop, verge, que va fundar la Congregació de les Germanes de Sant Josep i del Sagrat Cor, i la va dirigir després de múltiples dificultats i fatigues. (1909) Canonitzada en 2010.

16. A Poggio a Caiano, a la regió italiana de la Toscana, beata Margarida Maria (Maria Anna Rosa) Caiani, verge, que va fundar l'Institut de Germanes Franciscanes del Sagrat Cor de Jesús, per a la formació de la joventut i l'assistència als malalts. (1921)

17. Al Saler, prop de València, beat valencià Antoni Silvestre Moya, prevere i màrtir, que, en el furor de la persecució contra la fe, va arribar victoriós al regne celestial pel seu ferm testimoniatge de Crist. (1936)

18. A València, beates Maria de l'Infant Jesús Baldillou i Bullit i les seues companyes*, vèrgens de l'Institut de Filles de Maria Religioses de l'Escola Pia i màrtirs, que en la mateixa persecució van eixir gloriosament a l'encontre de Crist, el seu Espòs, martiritzades per la violència dels enemics de l'Església. (1936)

Són els seus noms: Presentació de la Sagrada Família (Pasqualina) Gallén i Martí, Maria Lluïsa de Jesús Girón i Romera, Carmela de Sant Felip Neri (Nazària) Gómez i Lezaun, i Clemència de Sant Joan Baptiste (Antònia) Riba i Mestres.

19. Al lloc de Gusen, a Alemanya, beat Vladímir Laskowski, prevere i màrtir, que, en temps de guerra, empresonat en un camp de concentració i cruelment torturat, va aconseguir la glòria del martiri. (1940)