DIMECRES DE LA SETMANA XVIII / II
Al·leluia Lc 7,16
Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,Déu ha visitat el seu poble.
Evangeli Mt 15,21-28
¡Dona, quina fe que tens!᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MateuEn aquell temps, Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó. Allí va eixir una dona cananea cridant: «Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi: la meua filla està endimoniada». Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven: «Despatxeu-la d'una vegada: només fa que seguir-nos i cridar». Jesús els respongué: «Únicament he sigut enviat a les ovelles perdudes del poble d'Israel». Ella va arribar, es va prosternar i va dir: «Senyor, ajudeu-me». Jesús li respon: «No està bé prendre el pa dels fills per a tirar-lo als gossets». Ella li contestà: «És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les molles que cauen de la taula dels amos». Llavors Jesús respongué: «¡Dona, quina fe que tens! Que siga tal com vols». I a l'instant es posà bona la seua filla.
* * * * *
Nascut a Vicenza (1480), Gaietà estudià lleis a Pàdua i, ja sacerdot, s’adonà de la falta d’espiritualitat del clero, fet del qual el mateix papa Adrià VI ja se’n queixava: «Els pecats del poble tenen el seu origen en els pecats dels sacerdots» (1522). El 1524 fundarà, amb el bisbe de Chieti-Teate, Caraffa (futur papa Pau IV), la societat apostòlica de Clergues Regulars (“Teatins”).
Morí el 7 d’agost de 1547 a Nàpols assistint els empestats. Canonitzat el 1671 per Climent X proclamant-lo: «el primer gran sacerdot de l’Edat Moderna».
Beates valencianes Ma. del Carme Zaragoza i Zaragoza i Ma. Rosa Adrover i Martí, dominiques, màrtirs (memòria a la Vila Joiosa)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 7 d'agost
Sants Sixt II, papa, i companys, màrtirs. El papa sant Sixt, mentre celebrava els sagrats misteris i ensenyava als fidels els mandats del Senyor, per orde de l'emperador Valerià va ser inesperadament detingut pels soldats i decapitat immediatament, el dia 6 d'agost; amb ell van patir al mateix temps el martiri quatre diaques, que van ser enterrats amb el pontífex a Roma, al cementeri de Calixt, a la via Àpia. En este mateix dia, els sants Agapit i Felicíssim, diaques seus, van morir al cementeri de Pretextat, on van ser soterrats. (258)
Sant Gaietà de Thiene, prevere, que a Nàpols, a la regió italiana de Campània, es va entregar a pies obres de caritat, especialment en favor dels malalts incurables, va promoure associacions per a la formació religiosa dels laics i va instituir els Clergues Regulars per a la renovació de l'Església, recomanant als seus deixebles el deure d'observar la primitiva forma de vida apostòlica. (1547)
3. A Augsburg, a Forta, actual Alemanya, santa Afra, màrtir, que, convertida al cristianisme des d'una vida de pecat, conta la tradició que, sense haver sigut encara batejada, va ser cremada viva per haver confessat la seua fe en Crist. (304)
4. A Arezzo, a la regió de la Toscana, actualment Itàlia, sant Donat, segon bisbe d'esta seu, del qual el papa sant Gregori el Gran lloa la virtut i l'eficàcia de la seua pregària. (s. IV)
5. A Châlons, a la Gàl·lia Bèlgica, hui França, sant Donacià, bisbe. (s. IV)
6. A Roan [Rouen], també a la Gàl·lia, sant Victrici, bisbe, que encara soldat, en temps de l'emperador Julià va abandonar l'exèrcit per a seguir a Crist, per la qual cosa va ser sotmés, per orde del tribú, a moltes tortures i condemnat a mort. Va aconseguir, no obstant això, aconseguir la llibertat, i després de ser consagrat bisbe, va portar a la fe cristiana els feroços pobles dels mòrins i dels nervis, a la Gàl·lia del nord. (c. 410)
7. A Besançon, a la Burgúndia, de nou a França, sant Donat, bisbe, que va compondre una Regla per a vèrgens, seguint els ensenyaments de sant Benet, sant Columbà i sant Cesari. (d. 658)
8. A Venècia, actual territori italià, beat Jordà Forzaté, abat, que va ser fundador de monestirs a Pàdua i, no havent pogut evitar, malgrat els seus esforços, la ruïna de la seua pàtria, fora d'ella es va adormir devotament en el Senyor, deixant un insigne exemple d'honestedat, integritat, costums i saviesa. (c. 1248)
9. A Messina, a la regió de Sicília, a Itàlia, sant Albert degli Abbati, prevere de l'Orde dels Carmelites, que amb la seua predicació va convertir a molts jueus a la fe en Crist i va proveir de queviures la ciutat en el seu setge. (c. 1306/1307)
10. A Sassoferrato, al Picé, hui regió de les Marques, així mateix a Itàlia, beat Albert, monjo de l'Orde dels Camaldulencs, insigne per l'austeritat de vida i la perfecta observança de la seua Regla. (1350)
11. A L'Aquila, a l'antiga regió Vestina, de nou a Itàlia, beat Vicent, religiós de l'Orde dels Germans Menors, cèlebre per la seua humilitat i el seu esperit de profecia. (1504)
12. A la ciutat de Gondar, a Etiòpia, beats Agatàngel (Francesc) Nourry de Vincennes i Cassià (Gonçal) Vaz López-Netto de Nantes, preveres de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtirs, que durant la seua missió a Síria, Egipte i Etiòpia van buscar reconciliar amb l'Església catòlica els cristians separats i finalment, per orde del rei d'Etiòpia, van ser lligats a arbres amb el seu propi cordó religiós i lapidats fins a la mort. (1638)
13. A Lancaster, a Anglaterra, beats Martin de Sant Fèlix (Joan) Woodcock, de l'Orde dels Germans Menors, Eduard Bamber i Tomàs Whitaker, preveres i màrtirs, que van ser penjats per ser sacerdots i haver entrat en els dominis de rei Carles I. (1646)
14. A York, també a Anglaterra, beat Nicolau Postgate, prevere i màrtir, que durant el regnat de Carles II, a causa del seu ministeri sacerdotal, que havia exercit ocultament entre els pobres durant quasi cinquanta anys, va ser penjat en el patíbul. (1679)
15. A la localitat de Gorka Duchovna, prop de Poznan, a Polònia, beat Edmund Bojanowski, prevere, que, conforme als preceptes de l'Evangeli, va treballar amb gran afany en la formació dels pobres i gent analfabeta, i va fundar la Congregació de Serventes de la Immaculada Concepció de la Benaurada Mare de Déu. (1871)
16. A Colima, ciutat de Mèxic, sant Miquel de la Mora, prevere i màrtir, que, en el furor de la persecució contra l'Església, va ser coronat amb el martiri pel fet de ser sacerdot. (1927)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada