28 d'agost de 2024, dimecres: Sant Agustí

DIMECRES DE LA SETMANA XXI / II

Lectura primera 2Te 3,6-10.16-18

Qui no vullga treballar, que no menge

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, en nom de Jesucrist, el Senyor, vos manem que vos aparteu de qualsevol germà que porte una vida ociosa i no seguisca l'ensenyança que vos vam donar. Ja sabeu què heu de fer si voleu imitar el nostre exemple. Entre vosaltres no vivíem mai sense fer res, ni demanàvem debades el pa que menjàvem, sinó que amb penes i fatigues treballàvem nit i dia, per a no ser-vos una càrrega. No és que no tingam dret a la nostra manutenció, però volíem donar-vos un exemple a imitar. De fet, quan estàvem entre vosaltres, vos repetíem esta norma: «Qui no vullga treballar, que no menge».

Que el Senyor de la pau vos done la seua pau sempre i de tota manera. El Senyor siga amb tots vosaltres. Estes paraules d'adeu, les escric jo mateix, Pau. Així firme totes les cartes. És la meua lletra.

Que la gràcia de Jesucrist, el nostre Senyor, siga amb tots vosaltres.

Salm responsorial 127,1-2.4-5 (R.: cf. 1a)

Feliç tu, fidel del Senyor,

que vius seguint els seus camins.

Menjaràs del fruit del teu treball,

seràs feliç i faràs fortuna.

R. Feliços vosaltres, fidels del Senyor.

D'esta manera serà beneït

el fidel del Senyor.

Que el Senyor et beneïxca des de Sió.

Que tota la vida pugues vore

la prosperitat de Jerusalem. R.

Al·leluia 1Jo 2,5

Els qui fan cas de la paraula de Jesucrist

han arribat de deveres a amar a Déu perfectament.

Evangeli Mt 23,27-32

Sou fills dels qui van matar els profetes

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 

En aquell temps, Jesús va dir: 

«Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites: sou com els sepulcres emblanquinats, que per fora semblen ben bonics, però per dins estan plens d'ossos i de podridura. Igualment vosaltres, vistos de fora, sembleu gent de bé, però per dins esteu plens d'hipocresia i de maldat.

Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que construïu mausoleus als profetes i adorneu les tombes dels justs, i dieu: Si haguérem viscut en temps dels nostres pares, no hauríem pres part en la mort dels profetes. Amb això reconeixeu que sou fills dels que els van matar. Au, ¡acabeu d'omplir la mesura dels vostres pares!» 

 

Memòries

Sant Agustí, bisbe i doctor de l'Església (mem. ob.), titular de l'església parroquial d'Alfara d'Algímia i cotitular d'una de València

• J.M. Bausset: Sant Agustí (28 d'agost de 2015)
• Avel·lí Flors: Sant Agustí i Pentecosta (2009-2010)
• FiloXarxa: Sant Agustí d’Hipona.
• Sant Agustí: La plenitud de l'amor.
• Capella de Sant Agustí (Seu de València)

Festa del Santíssim Crist del Calvari a Eslida.

Festa de Sant Miquel Arcàngel a Palma de Gandia.

Dia del Crist a Novetlè.

Beat Joan Baptista Faubel i Cano, casat i màrtir valencià (memòria a Llíria); beat Artur Ros i Montalt, pare de família i màrtir valencià (memòria a Vinalesa)

Beat valencià Josep Ample i Alcaide (Aureli de Vinalesa), prevere caputxí, màrtir (memòria a Vinalesa)

• J.M. Bausset: El beat Aureli de Vinalesa i els seus companys màrtirs (2015)

Beat valencià Xavier Àngel (Elies Paulí) Pradas i Vidal, germà de la Salle, màrtir (memòria a Culla)

Elies Paulí (Xavier Pradas Vidal), profés, nascut a Culla (l'Alt Maestrat) el dia 20 de març de l’any 1886, va ser mort a la Canonja (Tarragona) el dia 28 d’agost de l’any 1936. Beatificat el 13 d'octubre de 2013.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 d'agost

Memòria de sant Agustí, bisbe i doctor eximi de l'Església, que, convertit a la fe catòlica després d'una adolescència inquieta pels principis doctrinals i els costums, va ser batejat a Milà per sant Ambròs i, tornat a la seua pàtria, va portar amb alguns amics una vida ascètica i entregada a l'estudi de les Sagrades Escriptures. Elegit després bisbe d'Hipona, a l'actual Algèria, durant trenta-quatre anys va ser mestre del seu ramat, al qual va instruir amb sermons i nombrosos escrits, amb els quals també va combatre valentament els errors del seu temps i va exposar amb saviesa la recta fe. (430)

2. A Roma, al cementeri de Basila, a la via Salària Antiga, sant Hermes, màrtir, que, com va referir el papa sant Damas, va vindre de Grècia i Roma el va acollir com a ciutadà seu, quan va ser martiritzat pel sant nom. (s. III)

3. A Constança, a Suàbia, hui Suïssa, commemoració de sant Pelagi [o Pelai], màrtir. (c. s. III)

4. A Brioude, prop de Clarmont, a Aquitània, actualment França, sant Julià, màrtir, sobre el qual la tradició referix que, per consell de sant Ferriol, va anar a aquell territori en temps de persecució i allí va obtindre la palma del martiri. (c. s. III)

5. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Alexandre, bisbe, la pregària apostòlica del qual, segons escriu sant Gregori Naziancé, va aconseguir véncer el cap de l'heretgia arriana. (c. 336)

6. A Cartago, hui Tunísia, sant Restitut, bisbe, en la festivitat del qual sant Agustí va oferir al poble un sermó en el seu honor. (c. 360)

7. A Sarsina, lloc de l'actual regió d'Emília-Romanya, també a Itàlia, sant Vicini, primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)

8. A Saintes, a la Gàl·lia, hui França, sant Bibià o Vivià, bisbe. (s. V)

9. A Egipte, sant Moisés l'Etíop o el Negre, que de conegut lladre, es va convertir en cèlebre anacoreta, va convertir a molts de la seua condició de malfactors i els va conduir amb ell al monestir. (c. 400)

10. A Sevilla, a la regió hispànica d'Andalusia, santa Florentina, verge, molt versada en les disciplines eclesiàstiques, a la qual els seus germans els bisbes Isidor i Leandre van dedicar tractats d'insigne doctrina. (s. VII)

11. A Londres, a Anglaterra, beats màrtirs Guillem Dean, prevere, i set companys*, que durant el regnat d'Isabel I, en el mateix dia, encara que en diferents o pròxims llocs de la ciutat, van consumar en la forca el seu martiri. (1588)

Els seus noms són: Beats Guillem Gunter, Robert Morton, Tomàs Holford i Jaume Claxton, preveres; Tomàs Felton, clergue de l'Orde dels Germans Menors; Enric Webley i Hug More, seglars.

12. A Lancaster, també a Anglaterra, sant Edmon [o Edmund] Arrowsmith, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, oriünd del mateix ducat, després de passar molts anys entregat a la cura pastoral en la seua pàtria, durant el regnat de Carles I, per ser sacerdot i haver portat a molts a la fe catòlica, va ser condemnat a morir en la forca, amb l'oposició fins i tot dels mateixos protestants del lloc. (1628)

13. A Monterrey, al territori de Califòrnia, beat Juníper (Miquel) Serra, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va passar per moltes dificultats i sofriments predicant l'Evangeli en la seua pròpia llengua a les tribus encara paganes d'aquella regió, i va defendre amb gran valentia els drets dels pobres i dels humils. (1784)

• J.M. Bausset: Fra Juníper Serra (28 d'agost del 2015)

14. Prop de la costa enfront de Rochefort, en el litoral francés, beat Carles Arnau Hanus, prevere i màrtir, que, en temps de la Revolució Francesa, per ser sacerdot va ser empresonat en una sòrdida nau, on, dèbil de forces i atacat promptament per una malaltia, va consumar el martiri. (1794)

15. A Barcelona, a Espanya, santa Joaquima de Vedruna, que a l'Església espanyola es commemora el 22 de maig. (1854)

16. Santa Maria Cèlia Guerin (1831- Alençon 1877), laica i mare de família, casada amb Sant Lluís Martin (vegeu 29-juliol). Junts van formar una família en un clima de fe i amor del qual van sorgir les vocacions de les filles, entre elles santa Teresa de l'Infant Jesús.

17. Al país de València, beats màrtirs Joan Baptiste Faubel Cano i Artur Ros Montalt, pares de família, que, durant la persecució contra l'Església, dels hòmens van rebre la mort i de Déu la vida eterna. (1936)

18. Prop de la localitat de Vinalesa, al mateix país valencià, beat Aureli (Josep) Ample Alcaide, prevere de l'Orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que en la referida persecució va donar un fruit de glòria a través de la prova de la seua fe. (1936)

19. A la ciutat de Nawojowa Góra, a Polònia, beat Alfons Maria Mazurek, prevere i màrtir, que, durant la guerra, per la seua fe en Crist, va rebre la mort a mans dels invasors de la seua pàtria. (1944)