2 d'agost de 2024, divendres: Mare de Déu dels Àngels

DIVENDRES DE LA SETMANA XVII / II

Al·leluia 1Pe 1,25

La paraula del Senyor dura per sempre,

i esta paraula és l'evangeli que vos és anunciat.

Evangeli Mt 13,54-58

¿No és el fill del fuster? ¿D'on li ve tot això?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va arribar a Natzaret, el seu poble, i es va posar a ensenyar en la seua sinagoga. La gent es deia meravellada: «¿D'on li venen esta saviesa i el poder de fer miracles? ¿No és el fill del fuster? Sa mare, ¿no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes? I les seues germanes, ¿no viuen ací totes entre nosaltres? ¿D'on li ve tot açò?» I s'escandalitzaven d'ell.

Jesús els va dir: «Un profeta només és tingut en poc en el seu poble i entre els de sa casa». Allí no va fer molts miracles, perquè no creien en ell.

MEMÒRIES

Imatge de la Mare de Déu dels Àngels
El Cabanyal (València)

 Mare de Déu dels Àngels, titular de les esglésies parroquials d'Alacant, Albal, Almedíjar, Aras de los Olmos, Bejís, Benavites, Betxí, Castellfabib, Castelló de la Plana, Chelva, Chera, Chulilla, Cortes de Pallàs, Cortes de Arenoso, el Cabanyal, Fuente la Reina, Gàtova, Mislata, Puebla de Arenoso, el Puig de Santa Maria, Ràfol de Salem, Serra, Silla, el Toro, Torrella, Torres Torres, Tuèjar, Vallanca i La Yesa; de les esglésies d'Ares del Bosc (Benasau), Annauir (Xàtiva), etc., d'un santuari a Sant Mateu...

• Josep Miquel BAUSSET: La Mare de Déu dels Àngels (2 d'agost del 2015)

Festa a Ares del Bosc, Chera, Fuente la Reina, Puebla de Arenoso, Serra, Torrella, etc.

Sant Eusebi de Vercelli, bisbe (mem. ll.)

Sant Eusebi, primer bisbe de Vercelli, a la Ligúria, que va consolidar l'Església en tota la regió subalpina, actualment Itàlia, i que per defendre la fe del Concili de Nicea, va ser desterrat per l'emperador Constanci, primer a Escitòpolis i, posteriorment, a Capadòcia i Tebaida. Tornat a la seua seu després de huit anys, es va esforçar amb constància i valentia per a restablir la fe contra els arrians. (371)

Sant Pere Julià Eymard, prevere (mem. ll.)

Sant Pere Julià Eymard, prevere, el qual va ser primerament sacerdot diocesà i després membre de la Companyia de Maria. Adorador eximi del Misteri eucarístic, va instituir dos noves congregacions, una de clergues i una altra de dones, per a fomentar i difondre la pietat al Santíssim Sagrament. Va morir al lloc de la Mure, prop de Grenoble, a França, on havia nascut. (1868)

Beat valencià Francesc Tomàs i Serer, prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Alcalalí)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 2 d'agost

3. A l'Àfrica Proconsular, actual Tunísia, commemoració de sant Rutili, màrtir, que durant molt de temps va escapar de la persecució fugint d'un lloc a un altre i, a vegades, salvant-se del perill amb suborn, però, arrestat finalment d'improvís i presentat al prefecte, va rebre la corona d'un gloriós martiri en ser torturat amb grans suplicis i llançat, finalment, al foc. (c. 212)

4. A Roma, al cementeri de Calixt, sant Esteve I, papa, el qual per a afirmar clarament que la unió baptismal dels cristians amb Crist es complia una sola vegada, va prohibir que els heretges que volgueren tornar a la plena comunió amb l'Església foren de nou batejats. (257)

5. A la regió pròxima a l'actual ciutat de Burgos, a Hispània, santa Centola, màrtir. (s. inc.)

6. A Pàdua, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Màxim, bisbe, considerat successor de sant Prosdòcim. (s. III/IV)

7. A Marsella, a Provença, regió de la Gàl·lia, hui França, sant Seré, bisbe, que va acollir amb hospitalitat a sant Agustí i els seus companys enviats pel papa sant Gregori el Gran a evangelitzar Anglaterra i, mentre es dirigia a Roma, va descansar piadosament en el Senyor a Biandrate, prop de Vercelli, a Itàlia. (601)

8. A Chartres, ciutat de Nèustria, també a l'actual França, sant Betari, bisbe. (c. 623)

9. A Palència, a la regió hispànica de Castella, mort de sant Pere, bisbe d'Osma, que, primer monjo i després arxidiaca de l'Església de Toledo, finalment va ser elevat a la seu d'Osma, acabada d'alliberar de la dominació mahometana, la qual va reorganitzar amb viu zel pastoral. (1109)

10. A Caleruega, població igualment de Castella, commemoració de la beata Joana d'Aza, mare de sant Doménec, que, plena de fe, va fer grans obres de misericòrdia en favor dels pobres i necessitats. (s. XIII inc.)

11. A Barbastre, beats Felip de Jesús Munárriz Azcona, Joan Díaz Nosti i Leonci Pérez Ramos, preveres i màrtirs tots ells Missioners Fills de l'Immaculat Cor de la Benaurada Mare de Déu, que, precedint a molts altres companys, en el furor de la persecució contra l'Església van ser afusellats a les portes del cementeri per milicians. (1936)

12. A la mateixa ciutat, beat Ceferí Jiménez Malla, el "Pelé", màrtir de raça gitana, dedicat a promoure la pau i la concòrdia entre el seu poble i els veïns, el qual, en l'esmentada persecució, en eixir en defensa d'un sacerdot que era arrossegat pels carrers pels milicians, va ser detingut i, portat al cementeri, va consumar la seua peregrinació per la terra en ser afusellat, mentre sostenia la corona del Rosari en les seues mans. (1936)

• J.M. Bausset: Beat Ceferí Jiménez Malla (2015)

13. Al llogaret d'Híjar, prop de Terol, beat Francesc Calvo Burillo, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que va patir el martiri en la mateixa persecució contra la fe. (1936)

14. A Madrid, beat valencià Francesc Tomàs Serer, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que en la citada persecució va meréixer escampar la seua sang per Crist. (1936)

15. Sant Justí Maria Russolillo (1891- Pianura, Itàlia, 1955). Sacerdot, rector i fundador de la Societat de les Divines Vocacions. Canonitzat en 2022.