26 de juny de 2024, dimecres XII

DIMECRES DE LA SETMANA XII / II

Lectura primera 2R 22,8-13;23,1-3

El rei va manar que llegiren al poble tot el llibre de l'aliança

trobat en el temple del Senyor, i renovà l'aliança davant del Senyor

Lectura del segon llibre dels Reis

En aquells dies, Hilquià, el gran sacerdot, digué a Xafan, secretari de la cort reial: «He trobat en el temple el llibre de la Llei». I li donà el llibre. Xafan el va llegir. Després va anar al palau i va dir al rei que ja havia fet el recompte dels diners recaptats en el temple i els havia donat als encarregats de les obres del temple del Senyor. També li anuncià que el sacerdot Hilquià li havia donat un llibre, i el llegí en presència del rei.

Quan el rei sentí les paraules del llibre de la Llei, es va esgarrar els vestits. Després cridà el sacerdot Hilquià, a Ahicam, fill de Xafan, a Acbor, fill de Micaià, al secretari Xafan i a Asaià, oficial del rei, i els digué: «Aneu a consultar el Senyor per mi, pel meu poble i per tot el país de Judà: després de sentir la lectura d'este llibre que heu trobat, veig que ha de ser molt gran la indignació del Senyor contra nosaltres, perquè els nostres pares no han fet cas de les paraules d'este llibre ni han complit el que hi ha escrit».

Per això el rei convocà a tots els notables de Judà i Jerusalem i pujà al temple del Senyor amb els principals de Judà, els qui residien a Jerusalem, els sacerdots, els profetes i tot el poble, menuts i grans, i va manar que els llegiren tot el llibre de l'aliança trobat en el temple del Senyor. El rei, dret al costat de la columna, renovà l'aliança i es comprometé davant del Senyor a ser-li fidel i a complir els seus manaments, les seues prescripcions, els seus decrets amb tot el cor i amb tota l'anima, i a guardar les clàusules de l'aliança tal com constaven en el llibre. I tot el poble es va comprometre a ser fidel a l'aliança.

Salm responsorial 118,33.34.35.36.37.40 (R.: 33a)

Mostreu-me, Senyor, el camí dels vostres decrets,

que el vullc seguir fins al final.

R. Mostreu-me, Senyor, el camí dels vostres decrets.

Feu-me entendre la vostra llei,

que la vullc guardar amb tot el cor. R.

Guieu-me pel camí dels manaments,

que jo me l'estime de deveres. R.

Inclineu el meu cor al vostre pacte,

feu que no em deixi subornar. R.

Aparteu els meus ulls dels qui són no-res;

és el vostre camí el que em donarà la vida. R.

Mireu com estime els vostres preceptes,

doneu-me la vida, vós que sou just. R.

Al·leluia Jo 15,4a.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres,

diu el Senyor:

Qui està en mi dona molt de fruit.

Evangeli Mt 7,15-20

Els coneixereu pels seus fruits 

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Guardeu-vos dels falsos profetes, els que se vos acosten amb pell d'ovella, però per dins són llops rapaços. Els coneixereu pels seus fruits.

¿És que es cullen raïms dels albarzers, o figues dels cards? Els arbres bons donen fruits bons i els arbres roïns, els donen roïns. Un arbre bo no dona fruits roïnts, i un de roín, no en dona de bons. I ja sabeu que quan un arbre no dona bons fruits, el tallen i el tiren al foc. Per això vos dic que els coneixereu pels seus fruits».

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 26 de juny

Sant Pelai (o Pelagi), màrtir, que a Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, a tretze anys, per voler conservar la seua fe en Crist i la seua castedat davant dels costums deshonestos d'Abd-ar-Rahman III, califa dels musulmans, va consumar el seu gloriós martiri en ser esbocinat amb tenalles. (925)

• J.M. Bausset: Sant Pelai (2015)

2. A Roma, commemoració dels sants Joan i Pau, als quals es va dedicar una basílica al mont Celi, al Clivo di Scauro, en les propietats del senador Pammaqui. (s. IV)

3. A Trento, al territori de Venècia, també a Itàlia, sant Vigili, bisbe, que, havent rebut de sant Ambròs de Milà les insígnies de la seua comesa i una instrucció pastoral, es va esforçar per consolidar a la seua regió la tasca d'evangelització i per a extirpar a fons el que quedava d'idolatria. S'assegura que va consumar el seu martiri pel nom de Crist, colpejat a mort per hòmens cruels. (405)

4. A Nola, Lloc de la regió també italiana de Campània, sant Deodat, bisbe, successor de sant Paulí. (405)

5. Al territori de Peiteu [Poitiers], a Aquitània, actual França, sant Maixent [o Majenci], abat, insigne per la seua virtut. (c. 515)

6. A Tessalònica, a la regió de Macedònia, hui Grècia, sant David, eremita, que va passar quasi huitanta anys reclòs en una xicoteta cel·la, fora dels murs de la ciutat. (c. 540)

7. Prop de Valenciennes, a Austràsia, actualment França, sants Salvi, bisbe, i el seu deixeble, que van arribar a esta regió procedents d'Alvèrnia, i van ser assassinats baix Winegard, senyor del lloc. (s. VIII)

8. A Gubbio, lloc de l'Úmbria, actual regió d'Itàlia, sant Radulf, bisbe, que es va dedicar sense descans a la predicació i va distribuir amb gran prodigalitat entre els pobres tot allò que va poder sostraure de les seues expenses domèstiques. (1064)

9. A Belley, a Savoia, actual França, sant Antelm, bisbe, monjo de la Gran Cartoixa, que va restaurar els edificis destruïts per una gran nevada. Elegit després prior, va convocar el capítol general, i designat més tard bisbe, es va distingir per la seua aplicació ferma i decidida en la correcció dels clergues i en la reforma dels costums. (1177)

10. En una nau ancorada enfront del port de Rochefort, també a França, beat Ramon Petiniaud de Jourgnac, prevere i màrtir, ardiaca de Llemotges, que en temps de la Revolució Francesa, per ser sacerdot, va ser empresonat en condicions atroces i, víctima de les malalties, va consumar el seu martiri. (1794)

11. A Cambrai, de nou a França, beates Magdalena Fontaine, Francesca Lanel, Teresa Fantou i Joana Gérard, verges i màrtirs, de la Companyia de Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül, que durant la Revolució Francesa van ser condemnades a mort i conduïdes al suplici coronades a manera de burla amb el rosari. (1794)

12. Al territori de Qianshengzhuang, prop de la ciutat de Liushuitao, a la província de Hebei, a la Xina, sant Josep Maria Taishun, màrtir, el qual, sent metge i catequista, malgrat que durant la persecució duta a terme per la secta dels Yihetuan tots els membres de la seua família van renegar de la fe, ell va preferir donar testimoniatge de Crist escampant la seua sang. (1900)

13. Als voltants de Guadalajara, en l'estat de Jalisco, a Mèxic, sant Josep Maria Robles, prevere i màrtir, que, durant la persecució contra l'Església en temps de la Revolució Mexicana, va ser penjat d'un arbre. (1927)

14. A Treviso, a Itàlia, beat Andreu Jacint Longhin, bisbe, que, en les dificultats de la guerra, va acudir generós a les necessitats dels pròfugs i captius, i enmig de l'agitació del seu temps, amb singular sol·licitud va defendre els drets dels obrers, dels agricultors i de tots els necessitats. (1936)

15. En els boscos de Birok, prop d'Stradch, a la regió de Lviv, a Ucraïna, beats Nicolau Konrad, prevere, i Vladímir Pryjma, que, sota un règim contrari a Déu, van donar testimoniatge de l'esperança en la resurrecció de Crist, sense cap temor a la mort. (1941)

16. Al llogaret de Sykhiv, també a la regió de Lviv, a Ucraïna, beat Andreu Iscak, prevere i màrtir, que en la mateixa persecució va ser afusellat per la seua fe en Crist. (1941)

17. Beat Jaume Ghazir Haddad (Beirut, Líban 1875-1954). Sacerdot caputxí. Fundador de les Germanes Franciscanes de la Santa Creu.

18. A Roma, sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, prevere, fundador de l'Opus Dei i de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu. (1975)

25 de juny de 2024, dimarts XII

DIMARTS DE LA SETMANA XII / II

Lectura primera 2R 19,9b-11.14-21.31-35a.36

Vullc protegir esta ciutat

i la vullc salvar per mi mateix i per consideració a David

Lectura del segon llibre dels Reis

En aquells dies, Sennaquerib, rei d'Assíria, envià ambaixadors a Ezequies amb este encàrrec:

«Digueu açò a Ezequies, rei de Judà: "No et fies tant del teu Déu, no penses que Jerusalem no caurà en les meues mans. Ja has sentit dir què han fet els reis d'Assíria a tots els països: els han exterminat. No penses, per tant, que el teu Déu te'n salvarà"».

Quan Ezequies va rebre la carta que li portaven els ambaixadors i la llegí, anà al temple del Senyor, la desplegà davant del Senyor i pregà d'esta manera:

«Senyor, Déu d'Israel, que teniu per tron els querubins: Vós sou l'únic Déu, Senyor de tots els regnes del món, perquè vós heu creat el cel i la terra. Estigueu atent, Senyor, obriu els ulls, mireu què diu Sennaquerib, mireu com insulta el Déu viu amb esta carta que m'envia. En veritat, Senyor, que els reis d'Assíria han devastat tots estos pobles i els seus territoris. Han tirat al foc els seus déus, que no eren déus: eren obra de mans humanes, res més que fusta o pedra, i per això els han pogut destruir. Però vós, Senyor Déu nostre, salveu-nos de les mans de Sennaquerib; i així tots els regnes del món sabran que vós, Senyor, sou l'únic Déu».

Després Isaïes, fill d'Amós, va enviar a Ezequies este missatge:

«Açò diu el Senyor, Déu d'Israel: "He escoltat la pregària que m'has fet denunciant a Sennaquerib: el Senyor, per tant, ha pronunciat contra ell este oracle: "La ciutat de Sió, Jerusalem, et desprecia, es riu de tu, mou el cap amb aires de mofa.

Perquè encara eixirà una resta de Jerusalem, hi haurà supervivents a la muntanya de Sió. L'amor ardent del Senyor de l'univers durà a terme esta obra".

Per este motiu, el Senyor diu al rei d'Assíria: "No entrarà en esta ciutat; no li dispararà ni una fletxa, no li acostarà els escuts ni alçarà terraplens davant de les seues muralles. Se'n tornarà pel camí per on ha vingut, sense haver entrat en esta ciutat, diu l'oracle del Senyor. Vullc protegir esta ciutat i la vullc salvar per mi mateix i per consideració a David, el meu servent"».

Aquella mateixa nit va eixir l'àngel del Senyor i va matar cent huitanta-cinc mil hòmens del campament dels assiris. Sennaquerib, rei d'Assíria, va alçar el campament i se'n va tornar a la seua residència de Nínive.

Salm responsorial 47,2-3ab.3cd-4.10-11 (R.: cf. 9d)

El Senyor és gran i molt digne de llaor

en la ciutat del nostre Déu.

El seu mont sant, tossal magnífic,

és la delícia de tot el món.

R. Déu ha fundat per a sempre la seua ciutat.

La muntanya de Sió toca el cel,

és la ciutat d'un gran rei;

Déu, entre els palaus,

destaca com un baluard. R.

Déu nostre, evoquem el vostre amor,

enmig del temple;

la vostra glòria, com el vostre nom,

arriba als confins de la terra,

el vostre braç escampa justícia. R.

Al·leluia Jo 8,12

Diu el Senyor:

«Jo soc la llum del món;

el qui em seguix tindrà la llum de la vida».

Evangeli Mt 7,6.12-14

Feu als altres tot allò que voleu que ells vos facen

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«No doneu als gossos les coses santes, ni tireu les vostres perles als porcs, perquè les xafaran, i encara es giraran contra vosaltres i vos faran a trossos. 

Feu als altres tot allò que voleu que ells vos facen. Açò és el que manen els llibres de la Llei i dels Profetes.

Entreu per la porta estreta. La porta de la perdició és ampla i el camí és espaiós: per això són molts els qui entren per ella. Però la porta que du a la vida és menuda, i el camí, estret: per això són pocs els qui el troben».

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 25 de juny

1. A Torí, a la regió hui italiana de Ligúria, sant Màxim, primer bisbe d'esta seu, qui amb la seua paterna paraula va cridar al poble pagà a la fe de Crist, i amb sòlida doctrina el va conduir al premi de la salvació eterna. (c. 408-423)

• J.M. Bausset: Sant Màxim de Torí (2015)

2. Commemoració de sant Pròsper d'Aquitània, qui, versat en filosofia i en lletres, va portar amb la seua esposa una vida íntegra i modesta, i havent abraçat la vida monàstica a Marsella, va defensar enèrgicament contra els pelagians la doctrina de sant Agustí sobre la gràcia divina i el do de la perseverança; després assumí a Roma el servici de secretari del papa sant Lleó I el Gran. (c. 463)

Pròsper (390-465) va prosperar en la seua Aquitània natal empassant-se tota la doctrina sobre la gràcia i en va quedar fascinat: Déu ens té comptats tots els cabells i no ens deixarà mai, sempre està al nostra costat. Al traslladar-se a Marsella va comprovar la gran difusió del pelagianisme: “La gràcia? Quina gràcia divina? Tot depén de la nostra voluntat personal”.

I aleshores va treballar perquè sacerdots, monjos i bisbes, abandonaren el pelagianisme, ell que no era més que un laic. La seua activitat va cridar l’atenció del papa Lleó I, que el va nomenar secretari personal. Des de Roma sant Pròsper va continuar predicant la doctrina ortodoxa fins poc abans de morir, obrint-se a la gràcia divina. [font]

3. A Reggio, a la regió actualment italiana d'Emília-Romanya, sant Pròsper, bisbe. (s. V/VI)

4. A Maurienne, a Savoia, hui França, santa Tigris, verge, que amb gran zel va propagar en este lloc allí el culte a sant Joan, el Precursor. (s. VI)

5. A Roosmarkei, a Escòcia, sant Moloc o Luan, bisbe. (c. 592)

6. A Jaca, a la Hispània Tarraconense, santa Oròsia, verge i màrtir. (c. 714)

7. A Egmond, al territori de Frísia, a l'actual Holanda, sant Adalbert, diaca i abat, que va ajudar sant Willibrord en l'evangelització d'aquells llocs. (s. VIII inc.)

8. A la Bretanya Menor, hui França, sant Salomó, màrtir, que, mentres va ser rei, va instituir seus episcopals, va ampliar els monestirs i va mantindre la justícia, però en ser apartat del seu càrrec, va ser encegat i mort a l'església pels seus adversaris. (874)

9. A Goleto, prop de Nusco, a l'actual regió italiana de Campània, sant Guillem, abat, el qual, nascut a Vercelli, es va fer pelegrí i pobre per amor de Crist, i, aconsellat per sant Joan de Matera, va fundar el monestir de Montevergine, en el qual va reunir uns monjos als quals va impartir una profunda doctrina espiritual, i també altres diversos monestirs, tant masculins com femenins, en diverses regions de la Itàlia meridional. (1142)

10. A la Cartoixa de Le Reposoir, a Savoia, a l'actual França, beat Joan, anomenat «Hispà», monjo, que va escriure els estatuts per a les monges de la Cartoixa. (1160)

11. A la ciutat de Marienwerder, a la Prússia polonesa, beata Dorotea de Montau, que, en quedar viuda, va viure reclosa en una cel·la al costat de la catedral, entregada a l'oració contínua i a la penitència. (1394)

12. A Laval, a França, beata Maria Lhuillier, verge i màrtir, que, rebuda en la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia, durant la Revolució Francesa va ser decapitada per mantindre's fidel als vots religiosos de l'Església. (1794)

13. A la ciutat de Nam Dinh, a Tonquín, hui Vietnam, sants Doménec Henares, bisbe de l'Orde de Predicadors, i Francesc Do Minh Chieu, màrtirs, el primer dels quals va propagar la fe cristiana durant quaranta-nou anys, i el segon va cooperar amb ell com a catequista. Tots dos van ser decapitats per la seua fe en Crist, en temps de l'emperador Minh Mang. (1838)

24 de juny de 2024, dilluns: Nativitat de Sant Joan Baptiste

Solemnitat de la Nativitat de Sant Joan Baptiste

Solemnitat de la Nativitat de sant Joan Baptiste, Precursor del Senyor, que, estant encara en el si matern, en quedar ple de l'Esperit Sant va exultar de goig per la pròxima arribada de la salvació del gènere humà. El seu naiximent va profetitzar la Nativitat de Crist el Senyor, i la seua existència va brillar amb tal esplendor de gràcia, que el mateix Jesucrist va dir no haver-hi entre els nascuts de dona ningú tan gran com Joan el Baptista (elog. del Martirologi Romà).

• J.M. Bausset: Sant Joan Baptista (2015)

Sant Joan Baptiste és titular de les parròquies d’Atzeneta d’Albaida, una d’Alzira, Beneixama, Beniarbeig, Beniardà, Beniarjó, Bugarra, Callosa d’en Sarrià, Xiva, Llanera de Ranes, Manises, Muro, Sant Joanet, Set Aigües, Terrateig i Vallés. És a més titular, amb Sant Joan Evangeliste, amb el títol de Sants Joans de la parròquia d’este títol, a València, i de les de Quatretonda, Cullera, Estivella, Faura, Meliana, Potries, Puçol  Rotglà-Corberà. Amb Sant Vicent Ferrer és titular de la parròquia de Sant Joan i Sant Vicent de València.

Lectures de la missa del dia:

Lectura primera Is 49,1-6

T'he fet llum de tots els pobles

Lectura del llibre d'Isaïes

Escolteu-me, illes remotes;

estigueu atents, pobles llunyans.

Abans de nàixer, el Senyor em va cridar,

quan estava en el si de la mare,

va pronunciar el meu nom.

Va fer dels meus llavis una espasa tallant

i em va amagar a l'ombra de la seua mà.

Va fer de mi una fletxa aguda,

ben guardada en la seua baina,

i em va dir: «Eres el meu servent, Israel, 

en tu manifestaré la meua glòria».

Jo pensava: «M'he cansat en va,

he consumit les meues forces per no res.

De fet el Senyor sostenia la meua causa,

el meu Déu em guardava la recompensa».

El Senyor em va formar des del si de la mare

per a que fora el seu servent,

fera tornar el poble de Jacob,

i li reunira el poble d'Israel;

m'he sentit honrat davant del Senyor,

i el meu Déu ha sigut la meua força:

però ara ell em diu:

«És massa poc que sigues el meu servent

per a restablir les tribus de Jacob

i fer tornar els qui he guardat d'Israel;

et faré llum de tots els pobles,

per a que la meua salvació arribe 

de cap a cap de la terra».

 Salm responsorial 138,1-3.13-14.15 (R.: 14a)

M'heu observat, Senyor, i em coneixeu,

vós veieu quan m'assente o quan m'alce,

descobriu de lluny el meu pensar,

sabeu bé si camine o si repose,

vos són conegudes totes les meues sendes.

R. M'heu observat, Senyor, i em coneixeu. 

 

Vós heu creat el meu interior,

m'heu teixit en les entranyes de ma mare.

Vos done gràcies per haver-me fet tan admirable,

les vostres obres són portentoses:

ho reconec amb tota l'ànima. R.

Em coneixeu fins als ossos,

quan jo m'anava fent ocultament,

com un teixit en el cor de la terra. R.

Lectura segona Fets 13,22-26 

 

Sant Pau dona testimoni de Crist, el fill de David 

 

Lectura dels Fets dels Apòstols 

 

En aquells dies Pau digué: 

«Als nostres pares, Déu els donà David per rei i, testimoniant a favor d'ell, digué: "M'he fixat en David, fill de Jessé, que és un home com el que desitja el meu cor, que complirà la meua voluntat". De la seua descendència, tal com havia promés, Déu ha donat a Israel un Salvador, que és Jesús. Abans que vinguera ell, Joan havia predicat a tot el poble d'Israel un baptisme de conversió. Però Joan, quan acabava el seu camí deia: "Jo no soc el que vosaltres penseu; després de mi ve un altre de qui no soc digne de deslligar les sandàlies".  

Germans, descendents del llinatge d'Abraham, i tots vosaltres que creieu en l'únic Déu, és a nosaltres a qui s'adreça esta paraula de salvació» 

Al·leluia Lc 1,76

A tu, infant, et diran profeta de l'Altíssim,

perquè aniràs davant del Senyor

a preparar els seus camins.

Evangeli Lc 1,57-66.80

S'ha de dir Joan

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

A Isabel li arribà l'hora del part i donà a llum un fill. 

Els veïns i els parents saberen com era de gran la bondat del Senyor amb ella i compartien la seua alegria. 

Al cap de huit dies es reuniren per a circumcidar l'infant, i volien que es diguera Zacaries, com son pare. Però la mare s'hi va oposar dient: «No, que s'ha de dir Joan». 

Ells li replicaren: «Però ¡si no hi ha ningú de la família que porte eixe nom!» Llavors feren senyes al pare preguntant-li com volia que es diguera. Ell demanà una tauleta i va escriure: «El seu nom és Joan».

Tots es quedaren meravellats. I a l'instant se li va obrir la boca, i la llengua, i començà a parlar, beneint a Déu. A tots els veïns els entrà un gran temor. La gent parlava d'estes coses per tota la muntanya de Judea, i qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «¿Qui serà este infant?». Realment la mà del Senyor estava amb ell. 

I el xiquet creixia i s'enfortia en l'Esperit, i va viure en el desert fins al dia que es manifestà a Israel.

Isabel i Zacaries, els pares de Joan el Baptiste, són dos persones justes que reconeixen l'acció de Déu en les seues vides. Tots dos s'unixen a l'alegria de la presència de Déu que visita el seu poble. Per això, el nom del xiquet ha de mostrar que Déu s'ha recordat del seu poble i concedix la seua misericòrdia i el seu favor. Açò és el que significa el nom de Joan. Joan és l'últim gran profeta que portarà la paraula de Déu a Israel, elegit en les entranyes de sa mare. I celebrem el seu naiximent perquè Joan, com a humil profeta precursor, marca el temps del nou i definitiu profeta del Regne de Déu, Jesús, el Messies, el que portarà la llum a les nacions.

* * * * *

El 24 de juny de 1542 va nàixer a Fontiveros sant Joan de la Creu

El 24 de juny de 1885 va morir a Carlet la serventa de Déu Micaela Grau, fundadora de les Germanes de la Doctrina Cristiana

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 24 de juny

2. A Roma, a la via Salària Antiga ad Septem Palumbas, sants Joan i Festus, màrtirs. (s. inc.)

3. A Autun, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Simplici, qui, de noble i devota estirp, va viure en perfecta castedat amb la seua virtuosa esposa i després va ser elegit bisbe. (c. 375)

4. A la població de Créteil, a la regió de París, també a l'actual França, mort dels sants Agoard i Agilbert, i de molts altres més, màrtirs. (s. V/VI)

5. A Mechelen [Malines], al territori de Brabant, hui Bèlgica, sant Rumold, venerat com a eremita i màrtir. (775)

6. Al monestir de Lobbes, a Austràsia, de nou a Bèlgica, sant Teodulf, bisbe i abat. (776)

7. A la ciutat de Nantes, a la Bretanya Menor, actual França, sant Goard, bisbe i màrtir, el qual, quan estava celebrant una Missa solemne amb el poble en la catedral, va ser blanc, juntament amb molts fidels, de les sagetes dels normands, mentre cantava "Amunt els cors". (843)

8. A Vestervig, a Dinamarca, sant Teodoric, prevere, missioner en esta regió, de qui es diu que va construir, amb fusta, la primera església. (c. 1065)

9. A la província de Sichuan, a la Xina, sant Josep Yuan Zaide, prevere i màrtir, estrangulat pels qui odiaven la fe cristiana. (1817)

10. A la ciutat de Guadalajara, a Mèxic, santa Maria de Guadalupe (Anastàsia) García Zavala, verge, que va participar activament en la fundació de la Congregació de Serventes de Santa Margarida Maria i dels Pobres, i es va distingir per les seues obres de caritat en favor dels necessitats i dels malalts. (1963) Canonitzada en 2013.

23 de juny de 2024, diumenge XII

• Enric Benavent, arquebisbe de València: El do del sacerdoci ministerial (19 de juny de 2024)

DIUMENGE XII / Cicle B

Lectura primera Jb 38,1.8-11

Ací es desfarà l'orgull de les teues ones

Lectura del llibre de Job

El Senyor, des de la tempesta, va dir a Job: 

«¿Qui va posar portes a la mar quan brollava del si matern, i jo la vestia amb les boires i li donava, per bolquers, els núvols? Jo vaig retallar les seues vores i la vaig tancar amb portes i barrots, dient-li: Fins ací, ni un pas més. Ací es desfarà l'orgull de les teues ones».

Salm responsorial 106,23-24.25-26.28-29.30-31 (R.: 1)

Uns comerciants que s'embarcaren

i es feren mar endins,

foren testimonis de les obres del Senyor,

dels seus prodigis en alta mar.

R. Enaltiu el Senyor,

perdura eternament el seu amor.

O bé:

Al·leluia.

A una orde seua es girà un huracà,

que alçava grans ones:

pujaven al cel, baixaven al fons,

i el cap els rodava, com si anaren beguts,

de res servia la seua perícia. R.

En les seues penes cridaren el Senyor,

i els salvà d'aquell perill:

aplacà el temporal i vingué la bonança,

es calmaren les ones de la mar. R.

I els va dur fins al port,

plens de goig per la calma retrobada.

Que agraïsquen al Senyor el seu amor,

els prodigis que ha fet en bé dels hòmens. R.

Lectura segona 2C 5,14-17

Ha començat un món nou

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, l'amor que Crist ens té ens obliga: hem de reconéixer que, si u ha mort per tots, tots han mort amb ell. I Crist ha mort per tots per a que els qui viuen no visquen ja per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort i ha ressuscitat per tots.

Per això nosaltres, des d'ara, ja no valorem ningú per la seua condició mortal, i si en un altre temps havíem valorat d'eixa manera a Crist, ara ja no ho fem. Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; les coses antigues han passat, ha començat un món nou.

Al·leluia Lc 7,16

Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,

Déu ha visitat el seu poble.

Evangeli Mc 4,35-41

¿Qui és este, que fins el vent i l'aigua l'obeïxen?

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Un dia, a poqueta nit, Jesús diu als deixebles: «Passem a l'altra vora».

Deixaren la gent, i se l'endugueren en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques.

De colp s'alçà un temporal de vent tan fort que les ones es precipitaven dins de la barca i s'anava omplint. Jesús estava en popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: «Mestre, ¿no veeu que ens afonem?»

Jesús es despertà, increpà el vent i digué a l'aigua: «Silenci! Calla!».

El vent va amainar i va seguir una gran bonança. Després els va dir: «¿Per què sou tan poregosos? ¿Encara no teniu fe?»

Ells, plens de gran temor, es preguntaven l'un a l'altre: «¿Qui és este, que fins el vent i l'aigua l'obeïxen?»

Déu parla a Job des de la tempesta, es mostra com el creador de l'univers i Senyor de la mar. I Jesús apareix com a Senyor davant de la mar i la tempesta. Allò que en l'Antic Testament Déu fa a través de la Paraula, crear i salvar, ho manifesta Jesús amb la seua paraula i les seues obres. I ho fa d'una manera senzilla i humil que cal saber veure, perquè la divinitat de Jesús es manifesta des de la seua humanitat. Nosaltres també sentim por davant les aigües impetuoses del nostre món, però en la barca de la seua Església va Jesús, establint el fonament de l'amor de Déu.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Senyor, allibereu-nos de les nostres pors (Etty Hillesum).

Després de l'hora nona

Vigília de Sant Joan Baptista.

Des del segle VII la festa de Sant Joan era precedida per una diada de penitència. L'eucaristia, celebrada després de Nona, marcava l'acabament del dejuni i el començament de la festa. Els textos de la missa posen en relleu la vocació del Precursor en el misteri de l'Encarnació. [font: MCL, p. 1274]

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 23 de juny

1. Commemoració de molts sants màrtirs de Nicomèdia, a l'actual Turquia, que en temps de l'emperador Dioclecià, refugiats per muntanyes i coves, amb ànim seré van acceptar el martiri pel nom de Crist. (303)

2. Al monestir d'Ely, a Anglaterra oriental, santa Ediltrude o Eteldreda, abadessa, que, filla de reis i així mateix reina de Northúmbria, després d'haver rebutjat per dos vegades el matrimoni, va rebre el vel monacal de mans de sant Wilfrid al monestir que ella mateixa havia fundat, on va dirigir maternalment les seues monges amb els seus exemples i consells. (679)

3. A Gwened [Vannes}, a la Bretanya Menor, actualment França, sant Bili, bisbe i màrtir, que va ser assassinat pels normands durant el saqueig d'eixa ciutat. (c. 914)

4. A Pavia, ciutat de Llombardia, a Itàlia, sant Lanfranc, bisbe, home de pau, que va patir molt per fomentar la reconciliació i la concòrdia en la seua comunitat. (1194)

5. A Onhaye, a Hainaut, a l'actual Bèlgica, sant Valeri, prevere, que va ser mort a colps de rem, mentre travessava el riu Mosa, per un prevere a qui recriminava els seus mals costums. (1199)

6. A Oignies, també a Hainaut, però a França ara, beata Maria, que, dotada de dons místics, amb el permís del seu espòs es va recloure en una cel·la, i després va iniciar i va reglamentar l'institut anomenat de les "Beguines". (1213)

7. A l'erm de Valmanente, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Pere Jaume de Pesaro, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí. (c. 1496)

8. A Londres, a Anglaterra, sant Tomàs Garnet, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, el qual, ordenat al Col·legi dels Anglesos de Valladolid, a Espanya, en tornar a Anglaterra va ser empresonat dos vegades i, finalment, en temps del rei Jaume I, ajusticiat a Tyburn. (1608)

9. A Torí, a la regió del Piemont, a Itàlia, sant Josep Cafasso, prevere, que es va dedicar a la formació espiritual i cultural dels futurs clergues, i a reconciliar amb Déu als presos empresonats i als condemnats a mort. (1860)

10. A Alatri, a la regió del Laci, a Itàlia, beata Maria Rafaela (Santina) Cimati, verge, de la Congregació de Germanes Hospitalàries de la Misericòrdia, que va portar una vida humil i oculta, i va mostrar constantment la seua caritat atenent els malalts, especialment els pobres. (1945)