1 de juliol de 2024, dilluns: La Preciosíssima Sang

DILLUNS DE LA SETMANA XIII / II

Lectura primera Am 2,6-10.13-16

Xafen el cap dels desvalguts

Lectura de la profecia d'Amós

Açò diu el Senyor:

«Ja que Israel és culpable

de tres i fins de quatre crims,

no revocaré la sentència:

venen l'innocent a canvi de diners,

i el pobre, per un parell de sandàlies;

xafen el cap dels desvalguts,

fan fracassar les mampreses dels humils.

Pare i fill abusen d'una mateixa serventa,

i profanen així el meu sant nom.

Vora mateix dels altars

jauen sobre vestits

presos en penyora,

i es beuen en el temple de Déu

els vins que han embargat.

¡Jo que vaig destruir

davant de vosaltres els amorreus!

Eren alts com els cedres

i forts com els roures,

i jo els vaig destruir de dalt a baix

des dels fruits fins a les arrels.

¡Jo vos vaig fer pujar del país d'Egipte

i vos vaig conduir quaranta anys pel desert

per a que posseíreu el país dels amorreus!

Per això, ara, faré que vos estaqueu

com s'estaquen els carros plens de garbes:

ni els més lleugers podran fugir;

perdran les forces els més robustos

i no se salvaran ni els més valents:

els arquers no s'aguantaran drets,

els millors corredors no s'escaparan,

no sobreviuran ni els qui munten a cavall.

Aquell dia, els guerrers coratjosos

tiraran les armes i fugiran.

Ho dic jo, el Senyor».

Salm responsorial 49,16bc-17.18-19.20-21.22-23 (R.: 22a)

«¿Per què em recites els manaments

i t'omplis la boca amb la meua aliança,

si tu odies els mandats

i desdenyes les meues paraules?

R. Penseu-ho bé, els qui oblideu a Déu.

Si veus un lladre, t'ajustes amb ell,

t'ajuntes amb adúlters.

La teua boca solta maldats,

la teua llengua trama enganys. R.

T'assentes, malparles del teu germà,

deshonres el fill de ta mare.

¿He de callar mentres fas tot això?

¿Penses que soc com tu?

T'acuse, t'ho retrac a la cara. R.

Penseu-ho bé, els qui oblideu a Déu,

no siga que vos destrosse sense remei.

L'alabança és un sacrifici que m'honora.

A qui camina honradament,

li mostraré la salvació de Déu». R.

Al·leluia Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors;

sentiu la veu de Déu.

Evangeli Mt 8,18-22

Seguix-me

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús, veent que hi havia molta gent al seu voltant, donà orde d'eixir cap a l'altra vora del llac. Se li va acostar un mestre de la Llei i li digué: «Mestre, vos seguiré aneu on aneu». Jesús li va respondre: «Les raboses tenen caus, i les aus del cel, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap». U dels deixebles li digué: «Senyor, deixeu-me primer que vaja a enterrar mon pare». Jesús li replicà: «Seguix-me, i deixa que els morts enterren els seus morts».

* * * * *

Festa de la Preciosíssima Sang de Crist (diòcesi de València)

Esta festa fou instituïda per Pius IX el 1849 en acció de gràcies pel seu retorn a Roma després de l'exili. Està relacionada amb el culte a l'Eucaristia, que honora el sacrifici pasqual del cos i de la sang del Senyor. [font: MCL, p. 1298]

Beat Joan Nepomucé Chrzan, prevere i màrtir

Va nàixer a Gostyczyn (Polònia) el 1885. Després d’estudiar en el seminari de Gniezno-Poznan i ordenar-se de prevere el 1910, va exercir el seu ministeri en diverses parròquies. El 1939, quan Polònia fou envaïda per les tropes nazis es negà a deixar la seua parròquia de Zerkow i va haver de celebrar la missa clandestinament, fins que el 6 d’octubre del 1941 fou arrestat i portat al camp de Dachau, on continuà exercint el seu ministeri secretament.

Morirà d’esgotament l’1 de juliol del 1942. Beatificat el 1999. [font]

Santa Ester

• J. M. Bausset: La reina Ester (1 de juliol de 2017)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 1 de juliol

1. Commemoració de sant Aaron [o Aaró], de la tribu de Leví, a qui el seu germà Moisés va ungir sacerdot de l'Antic Testament amb oli sagrat. A la seua mort va ser sepultat al mont Hor, a l'actual Israel.

2. A Viena del Delfinat [Vienne], a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Martí, bisbe. (s. III ex.)

3. Al monestir de Bebron, també a la regió de la Gàl·lia Lugdunense, sant Domicià, abat, que primer va portar vida eremítica en este lloc, i després d'haver reunit a molts entorn d'ell perquè es dedicaren al servici de Déu, ocupat sempre dels assumptes celestials, va partir d'este món en avançada edat. (s. V)

4. Prop de Reims, a Nèustria, també a l'actual França, sant Teodoric, prevere, deixeble del bisbe sant Remigi. (533)

5. A Angulema, a Aquitània, de nou a França, sant Eparqui, prevere, que va passar trenta-nou anys en completa soledat, entregat només a l'oració i ensenyant als seus deixebles que «la fe no tem la fam». (581)

6. A la Bretanya Menor, igualment a França, sant Golvé, bisbe, qui després de portar vida eremítica, es diu que va succeir sant Pau de Léon. (s. VI)

7. Al monestir de Saint-Calais, a la Gàl·lia Cenomanense, així mateix a la França actual, sant Carilef, abat. (s. VI)

8. A Londres, a Anglaterra, beats Jordi Beesley i Montford Scott, preveres i màrtirs, que en temps de la reina Isabel I, condemnats a la pena capital per ser sacerdots, després de passar per cruels turments van aconseguir la palma del martiri. (1591)

9. També a la ciutat de Londres, beat Tomàs Maxfield, prevere i màrtir, que, regnant Jaume I, va ser condemnat a mort per haver entrat a Anglaterra com a sacerdot, i va complir la sentència en el patíbul de Tyburn, que havia sigut adornat amb flors pels fidels, com a clara manifestació del gran amor que li professaven. (1616)

10. De nou a Londres, sant Oliveri Plunkett, bisbe d'Armagh i màrtir, que en temps del rei Carles II, falsament acusat de traïció, va ser condemnat a la pena capital, i davant del patíbul, envoltat per una multitud, després de perdonar els seus enemics, va confessar amb gran fermesa la fe catòlica. (1681)

11. En la mar, enfront de la costa de Rochefort, a França, beats Joan Baptista Duverneuil, carmelita descalç, i Pere Aredi Labrouche de Laborderie, canonge de Clarmont, preveres i màrtirs, que durant la Revolució Francesa, per ser sacerdots, van ser reclosos en una nau destinada al transport d'esclaus, i els hi van deixar morir, consumits per la fam i la malaltia. (1794)

12. Beat Antoni Rosmini (Stresa, Itàlia, 1797-1855). Prevere, filòsof i teòleg. Va fundar l'Institut de la Caritat i les Germanes de la Providència.

13. A La Valletta, a l'illa de Malta, beat Ignasi Falzon, que, com a clergue, va consagrar la seua vida a la pregària i a ensenyar la doctrina cristiana, posant gran zel a ajudar els soldats i mariners perquè abraçaren la fe catòlica, abans de partir cap a la guerra. (1865)

14. Al poble de Zhuhedian, prop de Jieshui, a la província xinesa de Hunan, sant Zhang Huailu, màrtir, el qual, en la persecució desencadenada pels seguidors del moviment Yihetuan, mentre encara era catecumen, va confessar espontàniament la seua fe cristiana i, armat amb el senyal de la Creu, va meréixer rebre el baptisme en Crist amb la seua pròpia sang. (1900)

15. Al Rancho de las Cruces, llogaret del territori de Guadalajara, a Mèxic, sants Justí Orona i Atilà Cruz, preveres i màrtirs, que, durant la persecució desencadenada en eixe país, pel Regne de Crist van rebre junts la mort. (1928)

16. Prop de Munic, ciutat de Baviera, a Alemanya, beat Joan Nepomucé Chrzan, de nacionalitat polonesa, prevere i màrtir, que, en temps de guerra, va morir en el camp de concentració de Dachau per defensar la fe davant dels seus perseguidors. (1942)

17. Beata Maria Assumpta Caterina Marchetti (1871- Sâo Paulo, el Brasil 1948). Italiana, cofundadora de la Congregació de les Germanes missioneres de Sant Carles, Scalabrinianes.

18. Beats Tuli (Marcel) Maruzzo (1929-1981), sacerdot profés de l'Orde dels Germans Menors, i Lluís Obduli Rierol Navarrés (1950-1981), laic, del Tercer Orde de Sant Francesc, assassinats prop de Los Amates, departament d'Izabal, Guatemala, per odi a la fe.

30 de juny de 2024, diumenge XIII

DIUMENGE XIII / Cicle B

Lectura primera Sa 1,13-15.2,23-24

La mort ha entrat al món per la malícia del diable

Lectura del llibre de la Saviesa

Déu no ha fet la mort,

ni li agrada que l'home perda la vida;

les coses que ha creat són saludables,

no hi ha en elles cap verí de mort,

ni l'abisme regna la terra,

perquè la justícia és immortal.

Déu ha creat el ser humà per a la incorruptibilitat,

l'ha fet imatge d'allò que és ell mateix.

Però la mort ha entrat al món per la malícia del diable,

i els seus partidaris l'han de patir.

Salm responsorial 29,2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b (R.: 2a)

Amb quin goig vos exalce, Senyor.

M'heu tret de l'aigua quan m'ofegava,

i no heu permés que se n'alegren els enemics.

Senyor, m'heu arrancat de la terra dels morts;

quan ja m'afonava, m'heu tornat la vida.

R. ¡Amb quin goig vos exalce, Senyor!

Canteu-li, fidels del Senyor,

alabeu el seu nom sant.

El seu rigor dura un instant;

el seu favor, tota la vida.

A la nit, tot eren plors,

al matí, cants de joia. R.

Escolteu, Senyor, apiadeu-vos de mi;

ajudeu-me, Senyor.

Heu mudat els meus plors en danses;

Senyor, Déu meu, vos alabaré per sempre. R.

Lectura segona 2C 8,7.9.13-15

Que allò que vos sobra a vosaltres,

compense el que falta als germans pobres

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, teniu de tot en abundància: fe, paraules, coneiximent, interès per tot i l'amor que de nosaltres heu rebut. Sigau també generosos en el favor que vos demane. Coneixeu prou bé la generositat de Jesucrist, el nostre Senyor: ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres, per a enriquir-vos amb la seua pobresa. No seria just que, per ajudar els altres, vosaltres patíreu estretors: hi ha d'haver igualtat. En el moment present, allò que vos sobra a vosaltres compense el que els falta a ells, per tal que un dia allò que els sobre a ells compense el que vos fa falta a vosaltres. Així s'arribarà a la igualtat, tal com diu l'Escriptura: «Ni al qui recollia molt li'n sobrava, ni al qui recollia poc li'n faltava».

Al·leluia 2Tm 1,10b

Jesucrist, el nostre salvador,

ha destituït la mort

i, amb l'Evangeli,

ha fet resplandir la llum de la vida.

Evangeli Mc 5,21-43

Xiqueta, alça't

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús arribà, de nou, en barca a l'altra vora del llac. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l'aigua.

Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, només vore'l, se li tirà als peus i, suplicant-li amb tota l'ànima, li digué: «La meua xiqueta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans per a que es cure i visca».

Jesús se n'anà amb ell. La gent que el seguia l'espentava per tots els costats.

[Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia patit molt en mans de metges i s'havia gastat tot el que tenia, però no havia millorat gens, sinó que anava de mal en pitjor.

Eixa dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere, entre la gent, i li tocà la roba, perquè pensava: «Només que li puga tocar el vestit, ja em curaré».

A l'instant se li tallà l'hemorràgia i notà que el mal havia desaparegut. Jesús, que va sentir que havia eixit d'ell aquella força, es va girar a l'acte i va preguntar a la gent: «¿Qui m'ha tocat el vestit?»

Els deixebles li contestaren: «La gent vos espenta per totes bandes ¿i encara pregunteu qui vos ha tocat?»

Però Jesús anava mirant al seu entorn per a vore qui ho havia fet. I la dona, que bé sabia què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li confessà tota la veritat.

Jesús li va dir: «Filla, la teua fe t'ha salvat. Ves-te'n en pau i queda curada del mal que et turmentava».]

Encara estava parlant Jesús, quan arribaren uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: «La teua filla s'ha mort. ¿Què trauràs de molestar més el Mestre?» 

Però Jesús, sense fer cas d'aquelles paraules, va dir al cap de la sinagoga: «No tingues por: tu creu i prou!». 

I només va permetre que l'acompanyaren Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arribaren a la casa del cap de la sinagoga, van vore l'escama de la gent, que plorava i cridava sense parar. 

Ell va entrar en la casa i els va dir: «¿Per què esta escama i estos plors? La criatura no ha mort, sinó que dorm». 

Ells es burlaven de Jesús, però Jesús els va fer eixir a tots i va prendre només el pare i la mare de la xiqueta i els qui l'acompanyaven, va entrar a on estava la xiqueta, li va donar la mà i li va dir: «Talità, Kum», que vol dir: «T'ho mane, xiqueta, alça't». 

A l'acte, la xiqueta, que ja tenia dotze anys, s'alçà i es posà a caminar. 

Tots es quedaren meravellats. Però Jesús els prohibí que ho feren saber a ningú. I els digué que donaren menjar a la xiqueta.

A. En esta xiqueta de dotze anys i en esta dona que fa dotze anys que pateix una malaltia vergonyant, i en els personatges que les envolten, es manifesta una atmosfera de desesperació i de fracàs, perquè sembla que res es pot fer. I Jesús vol mostrar una mica més del que li demanen, vol mostrar la fe que cura i salva. Des de l'esplendor de la veritat, Jesús ens vol donar vida, una vida sense marginacions, i ens vol portar a una vida eterna. Cada u de nosaltres estem cridats a esta fe que travessa el nostre impossible, una fe que comença on naix l'oració autèntica, en la nostra necessitat i insignificança.

B. La primera lectura de hui ens diu que «Déu ha creat l’home per a que siga incorruptible, l’ha fet imatge d’allò que és ell mateix. Però la mort ha entrat al món per la malícia del diable». El Fill de Déu es va fer home per a véncer el pecat i la mort, quan va morir en la creu i va ressuscitar. Ja en la seua vida pública, va anunciar esta victòria quan ressuscitava els morts, com és el cas de l'evangeli de hui, la resurrecció d'un cap de la sinagoga, al qual va demanar únicament que tinguera fe. Demanem al Senyor viure sempre en l'esplendor de la veritat, l'esplendor de la fe, per la qual vencem les tenebres de l'error, el pecat i la mort (cf. primera oració).

• Només amb tocar-lo… (Marc 5, 21-43) (laparaula.com)
• Missa d'À Punt: Tot ho tenim en Crist (Sant Ambrós).

* * * * *

Sants Protomàrtirs de la Santa Església romana

L’endemà de la festa dels sants apòstols Pere i Pau, l’Església de Roma fa memòria de tots els membres d’aquella comunitat cristiana que durant la persecució de Neró (64) sofriren “per enveja ultratges i turments”, segons el bisbe de Roma Climent (carta als cristians de Corint 5-6). Eren “una multitud immensa”, segons l’escriptor Corneli Tàcit (Annales, 15,44). «Si en aquella persecució de Neró n’hi va haver molts, hui també n'hi ha molts de màrtirs cristians perseguits» (Papa Francesc, Homilia, 30.06.2014). [font]

Venerable Cèsar Baronio, cardenal

Aniversari del primer número de L'Osservatore Romano (1860)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 30 de juny

Sants Protomàrtirs de l'Església Romana, que, acusats d'haver incendiat l'Urbs, per orde de l'emperador Neró uns van ser assassinats després de cruels turments, uns altres, coberts amb pells de feres, entregats a gossos rabiosos, i els altres, clavats en creus, cremats perquè, en caure el dia, il·luminaren la foscor. Eren tots deixebles dels apòstols i van ser les primícies del martiri que l'Església Romana va presentar al Senyor. (s. I)

2. A Alexandria, d'Egipte, sant Basílides, que en temps de l'emperador Septimi Sever, en conduir a la verge santa Potamiena al suplici, la va protegir de les intencions deshonestes d'alguns hòmens, rebent com a premi, en primer lloc, la gràcia de convertir-se a Crist i després, després d'un breu combat, arribar a ser també màrtir gloriós. (c. 202)

3. A Llemotges, d'Aquitània, hui França, Sant Marçal [o Marcial] de Llemotges, bisbe. (s. III)

Segons el testimoni de Sant Gregori de Tours (538-594) fou un dels missioners enviat pel bisbe de Roma a evangelitzar la Gàl·lia a mitjans del segle III. Acompanyat per dos sacerdots orientals, Marçal va optar per evangelitzar Llemotges. Després de la seua mort, la seua tomba, construïda fora les muralles de la ciutat, en convertí en meta de peregrinacions locals.

Aquell mateix segle fou canonitzat pel poble. El 848, al costat de la seua tomba s’hi construí una gran abadia, i per tal d’unir l’església de Llemotges amb els inicis de l’Església a Roma, la tradició farà de sant Marçal, deixeble del mateix sant Pere.[font]

4. En Cenomanum, actualment Le Mans, a la regió també francesa de Nèustria, sant Bertran, bisbe, pastor de pau, atent a les necessitats dels pobres i dels monjos. (623)

5. A Salzburg, ciutat de la regió de Baviera, a l'actual Àustria, santa Erentruda, primera abadessa del monestir de Nonnberg i neboda de sant Rupert, la predicació del qual va sostindre amb oracions i obres. (718)

6. A Sajanega, a la província de Vicenza, a Itàlia, sant Teobald, prevere i eremita, que havent nascut en la família dels comtes de Champagne, nobles de França, juntament amb el seu amic Gualteri [o Guàlter o Galter] va renunciar a les riqueses i als honors, i per Crist va abraçar la soledat i la pobresa. (1066)

7. A Nitra, ciutat de l'actual Eslovàquia, als monts Carpats, mort de sant Ladislau, rei d'Hongria, que va restablir en el seu regne les lleis cristianes dictades per sant Esteve, reformant els costums i donant ell mateix exemple de virtut. Va propagar ferventment la fe cristiana a Croàcia, que havia sigut incorporada al regne hongarés, establint la seu episcopal de Zagreb. Va morir quan es disposava a una guerra amb Bohèmia i va ser enterrat a Varadino, a Transsilvània. (1095)

8. A Bamberg, a la regió de Francònia, hui Alemanya, sant Otó, bisbe, que va evangelitzar amb gran zel al poble dels pomeranis. (1139)

9. A Osnabrück, a Saxònia, també en l'actual Alemanya, sant Adolf, bisbe, que va acollir al monestir d'Altenkamp els costums cistercencs. (1224)

10. A Londres, a Anglaterra, beat Felip Powell, prevere de l'Orde de Sant Benet i màrtir, el qual, originari del País de Gal·les, en temps del rei Carles I el van detindre a bord d'una nau i, per ser sacerdot i intentar entrar a Anglaterra, va ser condemnat al martiri a Tyburn. (1646)

11. A Nàpols, a la regió de Campània, a Itàlia, beat Genar [o Gener o Giner o Genari] Maria Sarnelli, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor, que es va entregar activament a ajudar a tota classe de necessitats. (1744)

12. A la ciutat de Hai Duong, a Tonquín, hui Vietnam, sant Vicent Do Ien, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que, en temps de l'emperador Minh Mang, va ser decapitat pels qui odiaven la fe cristiana. (1838)

13. Al territori de Chendum, prop de Jaohe, a la província xinesa d'Hebei, sants Ramon Li Quanzhen i Pere Li Quanhui, màrtirs, que, sent germans, en la persecució per part dels partidaris de la secta Yihetuan, van donar un gloriós testimoniatge. El primer, portat a un temple pagà, per negar-se a venerar aquelles divinitats va ser assotat fins a morir, mentre que el segon va ser assassinat amb no menor crueltat. (1900)

14. A Lviv, a Ucraïna, commemoració del beat Zenon [o Zenó] Kovalyk, prevere de la Congregació del Santíssim Redemptor i màrtir, que en temps d'un règim hostil a Déu, va aconseguir la palma gloriosa en un dia no precisat. (1941)

15. A Winnipeg, a la província de Manitoba, al Canadà, beat Basili Velyckovsky, bisbe de l'Església grecocatòlica d'Ucraïna i màrtir, que, per haver-se dedicat a exercir clandestinament en la seua pàtria el ministeri entre els cristians catòlics de ritu bizantí, va patir molt per part dels enemics de la fe i va morir en l'exili, associat al sacrifici de Crist. (1973)

29 de juny de 2024, dissabte: Sant Pere i Sant Pau

Solemnitat de Sant Pere i Sant Pau, apòstols

Sant Pere és titular de la parròquia de la catedral de València, d’Albalat de la Ribera, l’Alcúdia de Crespins, Aielo de Malferit, Beniarrés, Benissa, Bunyol, Campos de Arenoso, Canet de Berenguer, Carpesa, Castell de Vilamalefa, Catadau, Cocentaina, Daimús, Godelleta, Massanassa, Moixent, el Palomar, Paterna, Pinet, Polop, la Pobla Llarga, Real, Sempere, Sueca i Tavernes de la Valldigna. És titular juntament amb Sant Pau d’Alqueria de la Comtessa i de Benavites. És, a més de titular, patró de Paterna. A Godelleta tenen des de molt antic relíquies de sant Pere i sant Pau, segons resa una rajoleta adossada a la façana: “Reliquias de Pedro y Pablo / en esta iglesia tenemos. / En Godelleta y en Roma / estas maravillas vemos”.

Lectures de la solemnitat

Aniversari del naiximent del beat valencià Nicolau Factor (1520)

• J.M. Bausset: El beat Nicolau Factor (2014)
• Beat Nicolau Factor (Cercapou)
• Oració al beat Nicolau Factor.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 29 de juny

28 de juny de 2024, divendres: Sant Ireneu de Lió

DIVENDRES DE LA SETMANA XII / II

Lectura primera 2R 25,1-12

La població de Judà va ser deportada fora del seu país

Lectura del segon llibre dels Reis

L'any nové del regnat de Sedecies, el dia deu del mes que fa deu, Nabucodonosor, rei de Babilònia, arribà a Jerusalem amb tot el seu exèrcit, acampà davant de la ciutat i va fer construir un mur que la bloquejava. La ciutat va patir el setge fins l'any onze del rei Sedecies. Finalment, el dia nou del mes quart, quan la fam ja s'havia apoderat de la ciutat i la gent del poble no tenia gens de pa, els enemics obriren una bretxa en la muralla de la ciutat. Tots els hòmens de guerra van fugir de nit per la porta que hi ha entre dos murs davant del jardí del rei, mentres els caldeus tenien bloquejada la ciutat. El rei se'n va anar pel camí de l'Arabà. Però les tropes caldees el perseguiren i l'atraparen a les planes de Jericó. Tot l'exèrcit del rei es va desbandar i els caldeus agarraren el rei i el conduïren a Riblà, on estava el rei de Babilònia, i li donaren la sentència: els fills de Sedecies foren degollats davant d'ell, i a Sedecies, li buidaren els ulls i el portaren encadenat a Babilònia.

L'any dèneu de Nabucodonosor, rei de Babilònia, el dia set del mes que fa cinc, un oficial del rei de Babilònia, Nabuzardan, comandant de la guàrdia, entrà a Jerusalem i incendià el temple del Senyor, el palau reial i totes les cases de Jerusalem. L'exèrcit dels caldeus que anava amb el comandant de la guàrdia derrocà tota la muralla de Jerusalem, i Nabuzardan, comandant de la guàrdia, deportà tota la gent que havia quedat a la ciutat, juntament amb els fugitius que s'havien passat al rei de Babilònia. Deixà només una part de la gent senzilla del país, per a que cultivara les vinyes i els camps.

Salm responsorial 136,1-2.3.4-5.6 (R.: 5a i 6a)

Vora els rius de Babilònia

paràvem i ploràvem

d'enyorança de Sió;

en els salzes que hi havia

teníem penjades les lires.

R. Si t'oblidara, Jerusalem,

que se m'apegue la llengua al paladar.

Els qui ens havien deportat

volien que cantàrem;

ens demanaven cants de festa

els qui ens havien entristit:

«Canteu-nos algun càntic de Sió». R.

¿Com podíem cantar cants del Senyor

en una terra estrangera?

Si t'oblidara, Jerusalem,

que se'm paralitze la mà dreta. R.

Que se m'apegue la llengua al paladar,

si no guardara el teu record,

si no posara Jerusalem,

per damunt dels cants de festa. R.

Al·leluia Mt 8,17

Crist portava les nostres malalties,

ens descarregava dels nostres dolors.

Evangeli Mt 8,1-4

Si voleu, em podeu netejar

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va baixar de la muntanya i el seguia molta gent. Se li va acostar un leprós, es va agenollar davant d'ell i li va dir: «Senyor, si voleu, em podeu netejar». Jesús el va tocar amb la mà i va dir: «Sí que vullc; queda net». A l'instant va quedar net de la lepra.

Jesús li va dir: «Mira, no ho digues a ningú. Ves a presentar-te al sacerdot i entrega l'ofrena que Moisés va ordenar, per a que els conste».

* * * * * 

Sant Ireneu

Memòria de Sant Ireneu de Lió, bisbe i màrtir, doctor de l'Església (mem. ob.).

Originari de l'Àsia menor i deixeble de sant Policarp, va anar a Roma on va conéixer sant Justí, i d'ací passà a la Gàl·lia després de la persecució del 177. Successor de Potí a la seu de Lió, Ireneu testimonià fidelment de la tradició, i va propagar la veritat de l'Evangeli, defensant la fer contra les heretgies gnòstiques. La teologia cristiana li deu alguns dels seus principis fonamentals que, per Tertul·lià, s'estengueren a l'Occident i, per Atanasi, a l'Orient. Segons sant Jeroni, Ireneu va morir màrtir el 202, sota Septimi Sever. [font: MCL, p. 1308]

Dia Internacional de l'Orgull LGBTIQ+

• James Martin: ¿Poden els catòlics celebrar el Mes de l'Orgull? Sí, i heus ací per què (2022)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 28 de juny

27 de juny de 2024, dijous: Sant Ciril d'Alexandria

DIJOUS DE LA SETMANA XII / II

Lectura primera 2R 24,8-17

El rei de Babilònia deportà a Joaquim

i tots els hòmens de guerra a Babilònia

Lectura del segon llibre dels Reis

Joaquim tenia dihuit anys quan començà a ser rei. Va regnar a Jerusalem tres mesos. Sa mare es deia Nohestà, filla d'Elnatan de Jerusalem. Va fer el mal que ofén el Senyor, imitant en tot el seu pare.

En aquell temps l'exèrcit de Nabucodonosor, rei de Babilònia, pujà a Jerusalem, i la ciutat quedà assetjada. Nabucodonosor mateix vingué a la ciutat mentres el seu exèrcit l'assetjava, i Joaquim, rei de Judà, s'entregà a Nabucodonosor amb sa mare, els seus dignataris, els seus oficials i els seus eunucs. El rei Nabucodonosor s'apoderà d'ell l'any huitè del seu regnat.

Tal com el Senyor ho havia anunciat, Nabucodonosor s'endugué tots els tresors del temple i del palau del rei, va fer miques tots els objectes d'or que el rei Salomó havia fet fer per al temple, i deportà la gent de Jerusalem, deu mil en total, és a dir, tots els oficials, tots els hòmes de guerra, i tots els ferrers i els altres artesans. Només va quedar la gent senzilla del poble.

També deportà a Babilònia a Joaquim amb sa mare i les seues esposes, els seus amics i els notables del país. Els hòmes de guerra que deportà a Babilònia eren set mil, i els ferrers i altres artesans, mil, tots hòmens en edat de prendre les armes. En lloc de Joaquim, el rei de Babilònia nomenà rei el seu oncle Matanià, i li canvià el nom pel de Sedecies.

Salm responsorial 78,1-2.3-5.8-9 (R.: 9b)

Mireu, Déu meu,

han entrat els pobles en la vostra heretat,

han profanat el temple sant,

Han arruïnat Jerusalem.

Han tirat els cossos dels vostres servents

als ocells com a menjar;

la carn dels vostres fidels,

a les bèsties de la terra.

R. Per l'honor del vostre nom, Senyor, allibereu-nos.

Entorn de Jerusalem

la sang corre com aigua,

i ningú enterra els morts.

Convertits en menyspreu dels veïns,

som la burla dels pobles que ens rodegen.

Senyor, ¿quant de temps estaràs irritat

i cremarà el teu zel com un foc? R.

No ens culpeu dels pecats dels nostres pares,

que ens arribe prompte la vostra misericòrdia,

que estem desemparats del tot. R.

Defeneu-nos, Déu, salvador nostre,

per l'honor del vostre nom,

allibereu-nos i perdoneu-nos els pecats

per amor del vostre nom. R.

Al·leluia Jo 14,23

Qui m'estima, guardarà la meua paraula;

mon Pare l'estimarà, i vindrem a viure amb ell.

Evangeli Mt 7,21-29

Una casa construïda sobre roca,

i una altra damunt de l'arena

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «No tot el qui em diu "Senyor, Senyor" entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel. Aquell dia molts em diran: "Senyor, Senyor, no recordeu que en nom vostre profetitzàvem i expulsàvem dimonis i féiem molts miracles?" Però jo els diré clarament: "No vos he conegut mai. ¡Aparteu-vos de mi, vosaltres que obreu el mal!"

Per això, tot el qui escolta estes paraules meues i les complix, se sembla a un home sensat que va construir sa casa sobre roca. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, però no es va afonar, perquè tenia els fonaments sobre la roca.

En canvi, tot aquell que escolta estes paraules meues i no les complix, se sembla a un home insensat que va construir sa casa damunt de l'arena. Va caure la pluja, va créixer el riu, bufaren els vents i envestiren contra aquella casa, la casa s'afonà: la seua ruïna fou completa».

Quan Jesús acabà de dir estes paraules, la gent quedà molt meravellada del seu ensenyament, perquè no ensenyava com els mestres de la Llei, sinó amb autoritat.

* * * * *

Sant Ciril

Mare de Déu dels Socors Perpetu, patrona d'Almoradí, de la seguretat social i del cos de sanitat. Festa a Almoradí.

Sant Ciril d'Alexandria, bisbe i doctor de l'Església (mem. ll.).

Sant Ciril, bisbe i doctor de l'Església, que, elegit per a ocupar la seu d'Alexandria d'Egipte, va mostrar singular sol·licitud per la integritat de la fe catòlica, i en el Concili d'Efes va defensar el dogma de la unitat i unicitat de les persones en Crist i de la divina maternitat de la Mare de Déu. (444)

• J.M. Bausset: Sant Ciril d'Alexandria (2015)

Aniversari de la consagració episcopal del papa Francesc (1992)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 27 de juny

26 de juny de 2024, dimecres XII

DIMECRES DE LA SETMANA XII / II

Lectura primera 2R 22,8-13;23,1-3

El rei va manar que llegiren al poble tot el llibre de l'aliança

trobat en el temple del Senyor, i renovà l'aliança davant del Senyor

Lectura del segon llibre dels Reis

En aquells dies, Hilquià, el gran sacerdot, digué a Xafan, secretari de la cort reial: «He trobat en el temple el llibre de la Llei». I li donà el llibre. Xafan el va llegir. Després va anar al palau i va dir al rei que ja havia fet el recompte dels diners recaptats en el temple i els havia donat als encarregats de les obres del temple del Senyor. També li anuncià que el sacerdot Hilquià li havia donat un llibre, i el llegí en presència del rei.

Quan el rei sentí les paraules del llibre de la Llei, es va esgarrar els vestits. Després cridà el sacerdot Hilquià, a Ahicam, fill de Xafan, a Acbor, fill de Micaià, al secretari Xafan i a Asaià, oficial del rei, i els digué: «Aneu a consultar el Senyor per mi, pel meu poble i per tot el país de Judà: després de sentir la lectura d'este llibre que heu trobat, veig que ha de ser molt gran la indignació del Senyor contra nosaltres, perquè els nostres pares no han fet cas de les paraules d'este llibre ni han complit el que hi ha escrit».

Per això el rei convocà a tots els notables de Judà i Jerusalem i pujà al temple del Senyor amb els principals de Judà, els qui residien a Jerusalem, els sacerdots, els profetes i tot el poble, menuts i grans, i va manar que els llegiren tot el llibre de l'aliança trobat en el temple del Senyor. El rei, dret al costat de la columna, renovà l'aliança i es comprometé davant del Senyor a ser-li fidel i a complir els seus manaments, les seues prescripcions, els seus decrets amb tot el cor i amb tota l'anima, i a guardar les clàusules de l'aliança tal com constaven en el llibre. I tot el poble es va comprometre a ser fidel a l'aliança.

Salm responsorial 118,33.34.35.36.37.40 (R.: 33a)

Mostreu-me, Senyor, el camí dels vostres decrets,

que el vullc seguir fins al final.

R. Mostreu-me, Senyor, el camí dels vostres decrets.

Feu-me entendre la vostra llei,

que la vullc guardar amb tot el cor. R.

Guieu-me pel camí dels manaments,

que jo me l'estime de deveres. R.

Inclineu el meu cor al vostre pacte,

feu que no em deixi subornar. R.

Aparteu els meus ulls dels qui són no-res;

és el vostre camí el que em donarà la vida. R.

Mireu com estime els vostres preceptes,

doneu-me la vida, vós que sou just. R.

Al·leluia Jo 15,4a.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres,

diu el Senyor:

Qui està en mi dona molt de fruit.

Evangeli Mt 7,15-20

Els coneixereu pels seus fruits 

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles:

«Guardeu-vos dels falsos profetes, els que se vos acosten amb pell d'ovella, però per dins són llops rapaços. Els coneixereu pels seus fruits.

¿És que es cullen raïms dels albarzers, o figues dels cards? Els arbres bons donen fruits bons i els arbres roïns, els donen roïns. Un arbre bo no dona fruits roïns, i un de roín, no en dona de bons. I ja sabeu que quan un arbre no dona bons fruits, el tallen i el tiren al foc. Per això vos dic que els coneixereu pels seus fruits».

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 26 de juny