5 de juliol de 2024, divendres XIII

DIVENDRES DE LA SETMANA XIII / II


Lectura primera Am 8,4-6.9-12

Enviaré fam al país, no de pa,
sinó de sentir la paraula del Senyor

Lectura de la profecia d'Amós

Escolteu açò, vosaltres que xafeu els pobres,
que aniquileu els desvalguts del país,
vosaltres que dieu:
«¡Que passe la festa de la lluna nova
i podrem vendre queviures!
¡Que passe el dissabte
i podrem obrir els graners!
Vendrem el gra amb mesures més menudes
i, per a cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans.
Farem trampa amb les balances.
¡Vendrem el rebuig i tot!
Amb diners, comprarem gent necessitada;
amb un parell de sandàlies, comprarem un pobre».

«Aquell dia,
apagaré el sol en el punt més alt,
a ple dia s'enfosquirà la terra.
Ho dic jo, el Senyor.
Canviaré en dol les vostres festes
i en lamentacions els vostres cants;
tots es raparan el cap
i es vestiran amb roba de sac;
com per la mort d'un fill únic,
acabarà com els dies més amargs.
Venen dies que jo enviaré fam al país:
no fam de pa ni set d'aigua,
sinó de sentir la paraula del Senyor.
Ho dic jo, el Senyor Déu».
Aniran errants d'un mar a l'altre,
de tramuntana a orient,
a buscar la paraula del Senyor,
però no la trobaran.

Salm responsorial 118,2.10.20.30.40.131 (R.: Mt 4,4)

Feliços els qui guarden el pacte
i busquen el Senyor amb tot el cor.

R. L'home no viu només de pa;
viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Vos he buscat amb tot el cor,
no deixeu que m'aparte dels manaments. R.

La meua ànima es consumix
de sentir a cada moment
els vostres designis. R.

He triat el camí de veritat,
i he admés les vostres sentències. R.

Mireu com estime els vostres preceptes,
doneu-me la vida, vós que sou bo. R.

Òbric els llavis i respire:
¡m'agraden tant els vostres manaments! R.

Al·leluia Mt 11,28

«Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afligits;
jo vos faré reposar», diu el Senyor.

Evangeli Mt 9,9-13

El metge, no el necessiten els sans;
el que jo vullc és amor, i no sacrificis

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús, mentres passava, va vore un home que es deia Mateu, assentat en el lloc on recapten impostos, i li va dir: «Seguix-me». Este es va alçar i el va seguir.
Més tard, quan estava a taula en sa casa, altres publicans i pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veren, preguntaren als deixebles: «¿Per què el vostre mestre menja amb publicans i pecadors?»
Ho va sentir Jesús i els va dir: «El metge, no el necessiten els sans, sinó els malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: "El que jo vullc és amor, i no sacrificis". No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».

MEDITACIÓ

Del papa Francesc, Homilia, 7 de juliol de 2017

Abans, quan m'allotjava a Via della Scrofa, m'agradava anar, ara no puc, a Sant Lluís dels Francesos per a vore el quadre de Caravaggio, La vocació de Mateu: ell agarrat als diners així [fa el gest] i Jesús ho indica amb el dit. S'aferrava als diners. I Jesús l'elegix. Convida tota la banda a almorzar, els traïdors, els cobradors d'impostos. En vore açò, els fariseus que es creien justs, que jutjaven a tots i deien: «Però ¿per què el vostre Mestre té eixa companyia?». Jesús diu: «No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».

Açò em consola molt, perquè crec que Jesús ha vingut per mi. Perquè tots som pecadors. Tots. Tots tenim esta «llicenciatura», som llicenciats. Cada u sap quin és el seu pecat, la seua debilitat més forta. En primer lloc, hem de reconéixer açò: cap de nosaltres, tots els que estem ací, pot dir: «Jo no sóc un pecador». Els fariseus ho deien i Jesús els condemna. Eren superbs, altius, es creien superiors als altres. En canvi, tots som pecadors. És el nostre títol i és també la possibilitat d'atraure Jesús a nosaltres. Jesús ve a nosaltres, ve a mi perquè soc un pecador.

* * * * * 

Sant Antoni Maria Zaccaria, prevere (mem. ll.).

Nascut a Cremona el 1502, sa mare l’encaminà en la vivència de l’Evangeli. Estudià medicina per tal de servir millor els malalts, i teologia per a servir millor el Poble de Déu com a prevere. A Milà, responent a les inquietuds de reforma eclesial del seu temps, fundà la Congregació de Clergues Regulars de Sant Pau al convent de Sant Bernabé (per això anomenats Barnabites) : «Els qui hem escollit per guia i pare un apòstol tan gran i tan excel·lent i volem seguir-lo ens hem d’esforçar per traduir en els nostres costums la seua doctrina i els seus exemples» (Exhortació als seus germans). El 1539 morí a Cremona, en braços de la seua pietosa mare. [font]

Aniversari del naiximent de sant Francesc d’Assís (1182)

Aniversari de la defunció de l’escriptor Georges Bernanos (1948)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 5 de juliol

Sant Antoni Maria Zaccaria, prevere, fundador de l'Orde de Clergues Regulars de Sant Pau o "Barnabites", per a la renovació dels costums dels fidels cristians, i que a Cremona, a la regió italiana de Llombardia va volar a l'encontre del Salvador. (1539)

2. A Reggio Calàbria, també a la Itàlia actual, sant Esteve de Nicea, bisbe i màrtir(s. I)

3. A Cirene, a Líbia, santa Cipril·la, màrtir, que, segons la tradició, durant la persecució sota Dioclecià va retindre a les seues mans durant molt de temps carbons cremant juntament amb encens, per a no fer l'efecte, si els tirava, de voler oferir culte als déus, i seguidament, esbocinats cruelment els seus membres, la seua ànima, engalanada amb la seua pròpia sang, va volar a l'encontre de l'Espòs. (s. IV)

4. Commemoració de sant Atanasi de Jerusalem, diaca de l'església de la Resurrecció i màrtir, cruelment turmentat pel monjo heretge Teodosi per haver-li reprovat la seua impietat i per haver defensat el concili de Calcedònia contra els qui l'impugnaven. (451/452)

5. Commemoració de sant Domeci, de sobrenom "Metge", eremita a la muntanya Quros, a l'antiga Armènia, actual Turquia. (s. V)

6. A la muntanya Admirable, a Síria, santa Marta, mare de sant Simeó Estilita el Jove(551)

7. Al monestir de Santa Maria de Terreti, pròxim a Reggio Calàbria, a Itàlia, sant Tomàs, abat(1000)

8. Al mont Athos, a Grècia, sant Atanasi, abat, humil i pacífic, que va establir a la Gran Laura una regla de vida cenobítica. (c. 1004)

9. A Wexford, a Irlanda, beats Mateu Lambert, Robert Meyler, Eduard Cheevers i Patrici Cavanagh, màrtirs, forner el primer i mariners els altres, que en temps de la reina Isabel I, per la seua fidelitat a l'Església Romana i per ajudar els catòlics perseguits, van ser penjats i esquarterats. (1581)

10. A Oxford, ciutat d'Anglaterra, beats Jordi Nichols i Ricard Yaxley, preveres, Tomàs Belson, que es preparava per al sacerdoci, i Humfred Pritchard, tots els quals, també en temps de la mateixa reina Isabel I, per haver entrat el primer a Anglaterra com a sacerdot, i els altres per col·laborar amb ell, van ser condemnats a mort i van patir el suplici en el patíbul. (1589)

11. Prop de Huangeryin, a la regió de Ningjinxian, a la província xinesa de Hebei, santes germanes Teresa Chen Jinxie i Rosa Chen Aixie, vèrgens i màrtirs, que, en la persecució desencadenada pel moviment dels Yihetuan, per a salvaguardar l'honor de la seua virginitat i la seua fe cristiana van fer front valentament a les atrocitats dels seus perseguidors i van morir llancejades pels seus botxins. (1900)

4 de juliol de 2024, dijous: Santa Isabel d'Aragó

DIJOUS DE LA SETMANA XIII / II


Lectura primera Am 7,10-17

Ves a profetitzar a Israel, el meu poble

Lectura de la profecia d'Amós

En aquells dies, Amasies, sacerdot de Betel, envià a dir al rei d'Israel, Jeroboam: «Amós està conspirant contra tu dins mateix d'Israel. El país no pot tolerar més les seues paraules: anuncia que mataran amb l'espasa a Jeroboam i que el poble d'Israel serà deportat fora de la seua terra».
Després Amasies digué a Amós: «Vident, ves-te'n d'ací. Fuig al país de Judà. Menja't allí el teu pa i fes de profeta, però no tornes més ací, a Betel, a fer de profeta, que açò és un santuari del rei, el temple del regne».
Amós li respongué: «Ni era profeta, ni fill de profeta. Era pastor, i em dedicava a collir figues de sicòmor, però el Senyor em va prendre de darrere dels ramats, i em va dir: "Ves a profetitzar a Israel, el meu poble". Ara, per tant, escolta la paraula del Senyor: Tu em dius que no profetitze més contra Israel, que no parle contra el poble d'Isaac. Per això, escolta què diu el Senyor: "La teua dona farà de prostituta per la ciutat, els teus fills i les teues filles seran morts amb l'espasa, les teues terres seran mesurades i repartides, tu moriràs en un país impur i tot el poble d'Israel serà deportat fora de la seua terra"».

Salm responsorial 18,8.9.10.11 (R.: 10b)

La llei del Senyor és perfecta,
i és descans de l'ànima;
el testimoni del Senyor és fidel,
dona saviesa als simples.

R. Les lleis del Senyor són segures,
totes són justíssimes.

Els mandats del Senyor són rectes,
omplin el cor de goig;
els manaments del Senyor són clars,
il·luminen els ulls. R.

La paraula del Senyor és pura,
es manté per sempre;
les lleis del Senyor són segures,
totes són justíssimes. R.

Són més envejables que l'or,
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
d'un abeller que destil·la. R.

 Al·leluia 2C 5,19

Déu, en Crist,
reconciliava el món amb ell mateix,
i a nosaltres ens ha encomanat
el servici de la reconciliació.

Evangeli Mt 9,1-8

La gent glorificava a Déu, per haver donat tal poder al ser humà

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va pujar a una barca, va passar a l'altra vora, i va anar a la seua ciutat, Cafarnaüm. Allí li portaren un paralític en una llitera. Jesús, en vore la fe que tenien, va dir al paralític: «Coratge, fill: els teus pecats et queden perdonats».
Uns mestres de la Llei pensaren: «Este blasfema». Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els va dir: «¿Per què vos deixeu dur per mals pensaments? ¿Què és més fàcil, dir que els pecats li queden perdonats o dir-li que s'alce i camine? Mireu, ara sabreu que el Fill de l'home, ací en la terra, té el poder de perdonar els pecats». I tot seguit diu al paralític: «Alça't, carrega't la llitera i ves-te'n a casa». Ell es va alçar i se n'anà a sa casa.
La gent que ho va vore va sentir un gran temor i glorificava a Déu, per haver donat tal poder al ser humà.

 MEDITACIÓ

Del papa Francesc, Audiència general, 19 de febrer de 2014

El sagrament de la Reconciliació és un sagrament de curació. Quan jo em confesse és per a sanar-me, guarir la meua ànima, sanar el cor i alguna cosa que vaig fer i no funciona bé. La imatge bíblica que millor ho expressa, en el seu vincle profund, és l'episodi del perdó i de la curació del paralític, on el Senyor Jesús es revela al mateix temps metge de les ànimes i dels cossos (cf. Mc 2,1-12; Mt 9,1-8; Lc 5,17-26). (...) Abans de res, el fet que el perdó dels nostres pecats no és una cosa que puguem donar-nos nosaltres mateixos. Jo no puc dir: em perdone els pecats. El perdó es demana, es demana a un altre, i en la Confessió demanem el perdó a Jesús. El perdó no és fruit dels nostres esforços, sinó que és un regal, és un do de l'Esperit Sant, que ens ompli de la purificació de misericòrdia i de gràcia que brolla incessantment del cor obert de bat a bat de Crist crucificat i ressuscitat. En segon lloc, ens recorda que només si ens deixem reconciliar en el Senyor Jesús amb el Pare i amb els germans podem estar verdaderament en la pau. I açò ho hem sentit tots en el cor quan ens confessem, amb un pes en l'ànima, una mica de tristesa; i quan rebem el perdó de Jesús estem en pau, amb eixa pau de l'ànima tan bella que només Jesús pot donar, només Ell.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 4 de juliol

Santa Isabel d’Aragó, reina de Portugal, admirable pel seu afany a aconseguir que reis enfrontats feren les paus i per la seua caritat en favor dels pobres. Mort el seu espòs, el rei Dionís, va abraçar la vida religiosa en el monestir de monges del Tercer Orde de les Clarisses d’Estremoz, a Portugal, que ella mateixa havia fundat, i on va morir, quan s'esforçava per a aconseguir la reconciliació entre un fill i un net seus que estaven enfrontats. (1336)

2. A l'Àfrica Proconsular, hui Tunísia, sant Jocundià, màrtir(s. inc.)

3. A la població de Vatan, pròxima a Bourges, a Aquitània, actualment França, sant Laurià, màrtir(s. III/IV).

4. A Cahors, també a Aquitània, sant Florenci, bisbe, lloat per sant Paulí de Nola com a home humil de cor, fort en la gràcia i afable en la paraula. (s. V)

5. Prop de Langres, de nou a Aquitània, sant Valentí, prevere i eremita(c. s. V)

6. A Blangy, a la regió de la Gàl·lia Atrebatense, igualment hui França, santa Berta, abadessa, la qual, havent ingressat juntament amb les seues filles Gertrudis i Deotila en el monestir que ella mateixa havia fundat, passats uns anys es va retirar a una cel·la, on va viure en completa clausura. (c. 725)

7. A Erissos, a l'illa de Lesbos, trànsit de sant Andreu de Creta, bisbe de Gortina, que amb oracions, himnes i càntics de refinada composició va lloar Déu i va exaltar la Mare de Déu, la Verge immaculada i assumpta al cel. (740)

8. A Augsburg, ciutat de Baviera, actual Alemanya, sant Ulric o Udalric [o Ulderic], bisbe, il·lustre per la seua admirable abstinència, la seua generositat i les seues vigílies, que va morir nonagenari després d'haver exercit durant cinquanta anys el seu ministeri episcopal. (973)

9. Al monestir d‘Hautecombe, al costat del llac de Burget, a Savoia, també Alemanya actualment, inhumació del beat Bonifaci, bisbe, que, d'estirp règia, es va retirar primer a una Cartoixa, i elevat després a la seu episcopal de Belley i finalment a la de Canterbury, en ambdós llocs es va lliurar assíduament a cura del seu ramat. (1270)

10. A Florència, ciutat de Toscana, a Itàlia, beat Joan de Vespignano(s. XIII/XIV)

11. A Dorchester, a Anglaterra, beats màrtirs Joan, prevere, cognomenat Corneli i admés poc abans en la Companyia de Jesús, i els seglars que amb ell col·laboraven, Tomàs BorgraveJoan Carey i Patrici Salmon, tots els quals, en temps de la reina Isabel I, van glorificar junts a Crist amb el martiri. (1594)

12. A York, també a Anglaterra, beats màrtirs Guillem Andleby, prevere, i Enric Abbot, Tomàs Warcop i Eduard Fulthorp, seglars, que durant la mateixa persecució van ser condemnats a la pena capital per la seua fidelitat a l'Església catòlica, i, després de passar per cruels suplicis, van volar al Cel, on van rebre el premi etern. (1597)

13. A la regió dels hurons, al Canadà, sant Antoni Daniel, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, després d'haver celebrat la Missa, i quan estava a la porta de l'església protegint els seus neòfits de l'atac d'uns pagans, va ser assagetat i finalment llançat al foc. La seua memòria i la dels seus companys màrtirs se celebra el 19 d'octubre. (1648)

14. A Mauriac, a França, beata Caterina Jarrige, verge, del Tercer Orde de Sant Doménec, insigne per la seua entrega als pobres i als malalts, que durant la Revolució Francesa va defendre els sacerdots perseguits, als qui ajudava i visitava en la presó. (1836)

15. A la ciutat de Hengyang, a la província de Hunam, a la Xina, sant Cesidi Giacomantonio, prevere de l'Orde dels Menors i màrtir, que en la persecució duta a terme pels seguidors del moviment Yihetuan, en intentar protegir el Santíssim Sagrament de les torbes incontrolades, va morir després de ser apedregat i cremat viu, embolicat amb un llenç xopat en petroli. (1900)

16. A Torí, ciutat d'Itàlia, beat Pere Jordi Frassati, jove militant en diverses associacions de seglars catòlics i gran esportista, que es va entregar alegrement i amb tota la seua energia a les obres de caritat en favor de pobres i malalts, fins que, afectat per una paràlisi fulminant, va descansar en el Senyor. (1925)

17. Al camp d'extermini d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Josep Kowalski, màrtir, que en temps de guerra va ser empresonat per la seua fe en Crist i, després d'atroços turments, va consumar el martiri en aquell lloc. (1942)

18. Beata Maria Crucificada Curcio (1877-1957), verge, religiosa, fundadora de la congregació de les Germanes Carmelitanes Missioneres de Santa Teresa de l’Infant Jesús, a Itàlia.

3 de juliol de 2024, dimecres: Sant Tomàs, Apòstol

Festa de Sant Tomàs, Apòstol

Si bé ens podem reconéixer en els dubtes de l’apòstol Tomàs, convé que també l’imitem en la seua professió de fe (Jo 20,24-29): «La bondat divina actuà de tan admirable manera, que, quan Tomàs, dubtós, tocava en el seu Mestre les ferides de la carn, guaria en nosaltres les ferides de la infidelitat» (St. Gregori el Gran, Homilia 26).

En esta data se celebra el trasllat del seu cos a Edessa (segle VI). Una tradició molt antiga li atribuïx l’evangelització de Pèrsia, i la tradició malabar de l’Índia el té com a fundador. [font]

Lectures de la missa:

Lectura primera Ef 2,19-22

Formeu un edifici construït
sobre el fonament dels apòstols

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes

Germans, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu. Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i dels profetes, que té el mateix Jesucrist com a pedra angular. Sobre ell reposa tota la construcció, que es va alçant harmoniosament gràcies al Senyor i forma un temple consagrat. Per Jesucrist, també vosaltres heu entrat a formar part de l'edifici, on Déu residix per la presència de l'Esperit.

Salm responsorial 116,1.2 (R.: Mc 16,15)

Alabeu el Senyor, tots els pobles,
glorifiqueu-lo totes les nacions.

R. Aneu, anuncieu l'Evangeli per tot el món.

O bé:
Al·leluia.

El seu amor per nosaltres és immens,
la fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia Jo 20,29

Diu el Senyor:
Tomàs, ¿perquè m'has vist has cregut?
Feliços els qui creuran sense haver vist.

Evangeli Jo 20,24-29

Senyor meu i Déu meu

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Quan va vindre Jesús, Tomàs, el Bessó, u dels dotze, no estava allí amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig en les mans la marca dels claus, si no li fique el dit en la ferida dels claus, i la mà en el costat, no m'ho creuré».
Huit dies més tard, els deixebles estaven en casa una altra vegada, i també Tomàs. Estant tancades les portes, Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Posa el dit ací i mira'm les mans; acosta la mà i fica-la en el costat». No sigues incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 3 de juliol

Festa de sant Tomàs, apòstol, qui, en anunciar-li els altres deixebles que Jesús havia ressuscitat, no ho va creure, però quan Jesús li va mostrar el seu costat traspassat per la llança, va exclamar: «Senyor meu i Déu meu». I amb esta fe que va experimentar és tradició que va portar la paraula de l'Evangeli als pobles de l'Índia. (s. I)

2. A Laodicea, a Síria, commemoració de sant Anatoli, bisbe, que va deixar nombrosos escrits dignes d'admiració, no sols per a les persones de fe, sinó també per als filòsofs. (s. III)

3. A Bizia, ciutat de Tràcia, hui Turquia, sant Memnó, centurió i màrtir, que convertit a la fe en temps de Diocleciài Maximià per sant Sever, juntament amb este va ser sotmés a cruels turments, i victoriós va entrar en primer lloc al cel. (c. s. III)

4. A Mèsia, al territori comprés entre les actuals Romania i Bulgària, commemoració dels sants Marc i Mucià, màrtirs, que van ser decapitats per negar-se a immolar als ídols i per confessar encara més valentament a Crist. (c. s. IV)

5. A Altino, al territori de Venècia, actualment Itàlia, sant Heliodor, bisbe, que va tenir com a mestre sant Valerià d’Aquileia, com a companys els sants Cromaci i Jeroni, i va ser el primer bisbe d'esta ciutat. (s. IV/V)

6. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, sant Anatoli, bisbe, que va professar la fe ortodoxa sobre les dos naturaleses de Crist expressada pel papa sant Lleó en el tomus que va enviar a Flavià, i el contingut del qual es va preocupar a fer arribar al concili de Calcedònia. (458)

7. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó II, papa, coneixedor tant de la llengua grega com de la llatina, amant de la pobresa i dels pobres, que va acollir les decisions del Tercer Concili de Constantinoble(683)

Va nàixer a Catània i va ser consagrat papa el 17 d'agost del 682, després d'una llarga espera per a la confirmació imperial. La condemna d'Honori I en el concili ecumènic de Constantinoble havia de ser acceptada per tot el món ecumènic i, a l'espera que això es produïra, l'emperador va retardar la ratificació del nou papa. Lleó II va aprovar totes les actes del concili i va explicar els motius de la condemna al papa Honori, tot i que la va ratificar, amb una carta a l'emperador. Papa culte i eloqüent, en el seu curt pontificat va aconseguir restaurar les esglésies de Sant Giorgio in Velabro i de Santa Bibiana. Va morir el 3 de juliol del 683 i el seu cos és enterrat a Sant Pere, davall de l'altar de la capella de la Mare de Déu de la Columna. [font]

8. A Tolosa, al costat del riu Garona, a França, sant Raimon Gairard, mestre d'escola, que, en quedar vidu, va consagrar la seua vida a fer obres de caritat, va fundar per a això un hospital, i, finalment, va ser admés entre els canonges de la basílica de Sant Sadurní. (1118)

9. A Hung Yên, Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Nguyên Dình Uyên, catequista i màrtir, que, empresonat en temps de l'emperador Minh Mang pels qui odiaven la fe cristiana, va morir a la presó. (1838)

10. A la ciutat de Vinh Long, a la Cotxinxina, també Vietnam en l'actualitat, sant Felip Phan Van Minh, prevere i màrtir, decapitat, en temps de l'emperador Tu Duc, per confessar a Crist. (1853)

11. A Fuencarral, poble pròxim a Madrid, a Espanya, beata Maria Anna Mogás Fontcuberta, verge, fundadora de l'institut franciscà de Germanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor, per a l'educació de les xiquetes i la cura de pobres i malalts. (1886)

12. En una regió pantanosa al costat de Dongyangtai, poble pròxim a Shenxian, a la província xinesa d’Hebei, sants germans Pere Zhao Mingzhen i Joan Baptista Zhao Mingxi, màrtirs, que, en la persecució promoguda pels seguidors del moviment Yihetuan, oblidant-se de si mateixos, van ser assassinats mentre s'esforçaven per a protegir les dones i xiquets cristians que fugien. (1900)

2 de juliol de 2024, dimarts XIII

DIMARTS DE LA SETMANA XIII / II


Lectura primera Am 3,1-8;4,11-12

El Senyor ha parlat.
¿Qui pot deixar de profetitzar?

Lectura de la profecia d'Amós

Escolteu, poble d'Israel, estes paraules que el Senyor pronuncia contra vosaltres, contra tota la família que va fer pujar del país d'Egipte:
«De tots els pobles de la terra,
sou els únics que jo he distingit.
Per això mateix vos demane comptes
de totes les vostres culpes.
¿Poden dos hòmens caminar junts
sense haver-se posat d'acord?
¿Rugix el lleó dins de la selva
si no ha trobat cap presa?
¿Alcen el crit les seues cries
si no ha caçat res?
¿Cau l'ocell en un parany
si no l'atrau el reclam?
¿Salten de terra els paranys
si no hi ha res per capturar?
¿Toquen el corn de guerra a la ciutat
sense que la gent s'alarme?
¿Hi ha a la ciutat cap desgràcia
que no vinga de la mà del Senyor?

Déu, el Senyor, no farà res
sense haver revelat el secret
als seus servidors, els profetes.
Ha rugit un lleó.
¿Qui no s'esqualla?
El Senyor Déu ha parlat.
¿Qui pot deixar de profetitzar?»

«Vos he enviat una calamitat
tan gran com la de Sodoma i Gomorra,
i heu quedat com una branca salvada del foc,
però no heu tornat a mi.
Ho dic jo, el Senyor.
Per això, Israel, ara voràs com et tractaré,
ara voràs què t'espera:
prepara't a l'encontre amb el teu Déu, Israel».

Salm responsorial 5,5-6ab.6c-7.8 (R.: 9a)

Vós no sou un Déu
que es complaga en la maldat,
no accepteu l'arrogant en casa vostra;
els qui viuen obcecats
no aguanten la vostra mirada.

R. Guieu-me, Senyor, vós que sou just.

Detesteu els amics de males arts,
destruïu els mentirosos;
l'home fals i sanguinari,
vós l'abomineu, Senyor. R.

Però jo, per la vostra gran bondat,
entre a casa vostra,
i em prosterne ple de reverència
davant del santuari. R.

Al·leluia Salm 129,5

Confie en el Senyor,
confie en la seua paraula.

Evangeli Mt 8,23-27

Es va alçar, va increpar els vents i la mar, i va seguir una gran bonança

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va pujar a la barca i els deixebles el seguiren. De colp a repent, començaren a alçar-se ones tan grans que cobrien la barca; mentrestant, ell dormia. Ells van anar a despertar-lo i li deien: «¡Senyor, salveu-nos, que ens afonem!» 
Jesús els va dir: «¿Per què sou tan covards, hòmens de poca fe?» I es va alçar, va increpar els vents i la mar, i va seguir una gran bonança. 
Aquells hòmens es preguntaven admirats: «¿Qui és este, que fins i tot els vents i la mar l'obeïxen?» 
 
* * * * *

Aniversari de la mort de sor Isabel de Villena (1490)

Dedicació de l'església cocatedral d'Alacant (1959) (mem. ob. a la ciutat d'Alacant)

Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià Salvador Giménez i Valls, bisbe de Lleida (2005).


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 2 de juliol

1. A Roma, al cementeri de Damas, en la segona milla de la via Aurèlia, sants Procés i Martinià, màrtirs. (s. inc.)

2. Commemoració dels sants màrtirs Liberat, abat, Bonifaci, diaca, Servus i Rústic, subdiaques, Rogat i Septimi, monjos, i el xiquet Màxim, que a Cartago, a l'actual Tunísia, durant la persecució desencadenada pels vàndals sota el rei arrià Huneric, per confessar la verdadera fe catòlica i un sol baptisme van ser sotmesos a turments cruels i morts a colps de rem al cap mentres estaven estesos sobre els troncs on els anaven a cremar, i així van concloure el curs del seu admirable combat, rebent del Senyor la corona del martiri. (484)

3. A Tours, ciutat de Nèustria, hui França, santa Monegunda, consagrada a Déu, que, havent deixat pàtria i progenitors, es va entregar únicament a l'oració. (557)

4. A Winchester, a Anglaterra, sant Swithum, bisbe, que va ser insigne per la seua austeritat i pel seu amor als pobres, i per instituir moltes esglésies, que visitava sempre caminant. (862)

5. A Sezze, a la regió actualment italiana del Laci, sant Lídà, abat, fundador del monestir d'este lloc, que amb els seus monjos va procurar el sanejament de les terres circumdants, per a deslliurar-les de la malsana febre palúdica. (1118)

6. A Villeneuve, prop d'Avinyó, a França, trànsit del beat Pere de Luxemburg, bisbe de Metz, sempre entregat a la penitència i a l'oració. (1387)

7. A Fabrià, al Picé, hui regió de les Marques, a Itàlia, commemoració dels beats Joan i Pere Becchetti, preveres de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, units més per la conducta de vida que pels vincles de la sang. (c. 1420/1421)

8. A Lecce, a la regió de la Pulla, també a l'actual Itàlia, sant Bernardí Realino, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús, il·lustre per la seua caritat i la seua benignitat, el qual, menyspreant els honors del món, es va entregar a la cura pastoral dels presos i dels malalts, així com al ministeri de la paraula i de la penitència. (1616)

 Beata Eugènia Joubert
9. A Lieja, a Bèlgica, beata Eugènia Joubert, verge de la Congregació de la Sagrada Família del Cor de Jesús, que va consagrar la seua vida a ensenyar la doctrina cristiana a les xiquetes i, atacada per la tisi, va seguir amb amor a Crist sofrent. 
(1904)

Nascuda a Yssingeux (a l’Auvèrnia occitana) el 1876 en una família que li va oferir una educació acurada en diversos col·legis religiosos. Tot i que el pare no hi estava d’acord, a 19 anys entrà a la Congregació de la Sagrada Família del Sagrat Cor on professa a mans del seu fundador, el P. Rabussier, a 21 anys. Destinada a diferents comunitats fou catequista de xiquets i adolescents. El març del 1902, però, se li declarà una tuberculosi pulmonar, que ella acceptà.

Amb certa millora, l’estiu de 1903 peregrinà a Loreto i a Roma on assistí als funerals del papa Lleó XIII i a l’entrada de Pius X. Retornà a la casa de St. Gilles (prop de Lieja) on va haver de fer llit. Morirà el 2 de juliol de l’any següent donant exemple de paciència i d’humilitat. Beatificada el 1994.

entrada destacada

5 de juliol de 2024, divendres XIII

DIVENDRES DE LA SETMANA XIII / II Lectura primera Am 8,4-6.9-12 Enviaré fam al país, no de pa, sinó de sentir la paraula del Senyor Lectura ...

entrades populars