DIJOUS DE LA SETMANA XIII / II
Lectura primera Am 7,10-17
Ves a profetitzar a Israel, el meu poble
Lectura de la profecia d'Amós
En aquells dies, Amasies, sacerdot de Betel, envià a dir al rei d'Israel, Jeroboam: «Amós està conspirant contra tu dins mateix d'Israel. El país no pot tolerar més les seues paraules: anuncia que mataran amb l'espasa a Jeroboam i que el poble d'Israel serà deportat fora de la seua terra».
Després Amasies digué a Amós: «Vident, ves-te'n d'ací. Fuig al país de Judà. Menja't allí el teu pa i fes de profeta, però no tornes més ací, a Betel, a fer de profeta, que açò és un santuari del rei, el temple del regne».
Amós li respongué: «Ni era profeta, ni fill de profeta. Era pastor, i em dedicava a collir figues de sicòmor, però el Senyor em va prendre de darrere dels ramats, i em va dir: "Ves a profetitzar a Israel, el meu poble". Ara, per tant, escolta la paraula del Senyor: Tu em dius que no profetitze més contra Israel, que no parle contra el poble d'Isaac. Per això, escolta què diu el Senyor: "La teua dona farà de prostituta per la ciutat, els teus fills i les teues filles seran morts amb l'espasa, les teues terres seran mesurades i repartides, tu moriràs en un país impur i tot el poble d'Israel serà deportat fora de la seua terra"».
Salm responsorial 18,8.9.10.11 (R.: 10b)
La llei del Senyor és perfecta,
i és descans de l'ànima;
el testimoni del Senyor és fidel,
dona saviesa als simples.
R. Les lleis del Senyor són segures,
totes són justíssimes.
Els mandats del Senyor són rectes,
omplin el cor de goig;
els manaments del Senyor són clars,
il·luminen els ulls. R.
La paraula del Senyor és pura,
es manté per sempre;
les lleis del Senyor són segures,
totes són justíssimes. R.
Són més envejables que l'or,
més que l'or a mans plenes;
són més dolços que la mel
d'un abeller que destil·la. R.
Al·leluia 2C 5,19
reconciliava el món amb ell mateix,
i a nosaltres ens ha encomanat
el servici de la reconciliació.
La gent glorificava a Déu, per haver donat tal poder al ser humà
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús va pujar a una barca, va passar a l'altra vora, i va anar a la seua ciutat, Cafarnaüm. Allí li portaren un paralític en una llitera. Jesús, en vore la fe que tenien, va dir al paralític: «Coratge, fill: els teus pecats et queden perdonats».
Uns mestres de la Llei pensaren: «Este blasfema». Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els va dir: «¿Per què vos deixeu dur per mals pensaments? ¿Què és més fàcil, dir que els pecats li queden perdonats o dir-li que s'alce i camine? Mireu, ara sabreu que el Fill de l'home, ací en la terra, té el poder de perdonar els pecats». I tot seguit diu al paralític: «Alça't, carrega't la llitera i ves-te'n a casa». Ell es va alçar i se n'anà a sa casa.
La gent que ho va vore va sentir un gran temor i glorificava a Déu, per haver donat tal poder al ser humà.
MEDITACIÓ
Del papa Francesc, Audiència general, 19 de febrer de 2014
El sagrament de la Reconciliació és un sagrament de curació. Quan jo em confesse és per a sanar-me, guarir la meua ànima, sanar el cor i alguna cosa que vaig fer i no funciona bé. La imatge bíblica que millor ho expressa, en el seu vincle profund, és l'episodi del perdó i de la curació del paralític, on el Senyor Jesús es revela al mateix temps metge de les ànimes i dels cossos (cf. Mc 2,1-12; Mt 9,1-8; Lc 5,17-26). (...) Abans de res, el fet que el perdó dels nostres pecats no és una cosa que puguem donar-nos nosaltres mateixos. Jo no puc dir: em perdone els pecats. El perdó es demana, es demana a un altre, i en la Confessió demanem el perdó a Jesús. El perdó no és fruit dels nostres esforços, sinó que és un regal, és un do de l'Esperit Sant, que ens ompli de la purificació de misericòrdia i de gràcia que brolla incessantment del cor obert de bat a bat de Crist crucificat i ressuscitat. En segon lloc, ens recorda que només si ens deixem reconciliar en el Senyor Jesús amb el Pare i amb els germans podem estar verdaderament en la pau. I açò ho hem sentit tots en el cor quan ens confessem, amb un pes en l'ànima, una mica de tristesa; i quan rebem el perdó de Jesús estem en pau, amb eixa pau de l'ànima tan bella que només Jesús pot donar, només Ell.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 4 de juliol
Santa Isabel d’Aragó, reina de Portugal, admirable pel seu afany a aconseguir que reis enfrontats feren les paus i per la seua caritat en favor dels pobres. Mort el seu espòs, el rei Dionís, va abraçar la vida religiosa en el monestir de monges del Tercer Orde de les Clarisses d’Estremoz, a Portugal, que ella mateixa havia fundat, i on va morir, quan s'esforçava per a aconseguir la reconciliació entre un fill i un net seus que estaven enfrontats. (1336)
2. A l'Àfrica Proconsular, hui Tunísia, sant Jocundià, màrtir. (s. inc.)
3. A la població de Vatan, pròxima a Bourges, a Aquitània, actualment França, sant Laurià, màrtir. (s. III/IV).
4. A Cahors, també a Aquitània, sant Florenci, bisbe, lloat per sant Paulí de Nola com a home humil de cor, fort en la gràcia i afable en la paraula. (s. V)
5. Prop de Langres, de nou a Aquitània, sant Valentí, prevere i eremita. (c. s. V)
6. A Blangy, a la regió de la Gàl·lia Atrebatense, igualment hui França, santa Berta, abadessa, la qual, havent ingressat juntament amb les seues filles Gertrudis i Deotila en el monestir que ella mateixa havia fundat, passats uns anys es va retirar a una cel·la, on va viure en completa clausura. (c. 725)
7. A Erissos, a l'illa de Lesbos, trànsit de sant Andreu de Creta, bisbe de Gortina, que amb oracions, himnes i càntics de refinada composició va lloar Déu i va exaltar la Mare de Déu, la Verge immaculada i assumpta al cel. (740)
8. A Augsburg, ciutat de Baviera, actual Alemanya, sant Ulric o Udalric [o Ulderic], bisbe, il·lustre per la seua admirable abstinència, la seua generositat i les seues vigílies, que va morir nonagenari després d'haver exercit durant cinquanta anys el seu ministeri episcopal. (973)
9. Al monestir d‘Hautecombe, al costat del llac de Burget, a Savoia, també Alemanya actualment, inhumació del beat Bonifaci, bisbe, que, d'estirp règia, es va retirar primer a una Cartoixa, i elevat després a la seu episcopal de Belley i finalment a la de Canterbury, en ambdós llocs es va lliurar assíduament a cura del seu ramat. (1270)
10. A Florència, ciutat de Toscana, a Itàlia, beat Joan de Vespignano. (s. XIII/XIV)
11. A Dorchester, a Anglaterra, beats màrtirs Joan, prevere, cognomenat Corneli i admés poc abans en la Companyia de Jesús, i els seglars que amb ell col·laboraven, Tomàs Borgrave, Joan Carey i Patrici Salmon, tots els quals, en temps de la reina Isabel I, van glorificar junts a Crist amb el martiri. (1594)
12. A York, també a Anglaterra, beats màrtirs Guillem Andleby, prevere, i Enric Abbot, Tomàs Warcop i Eduard Fulthorp, seglars, que durant la mateixa persecució van ser condemnats a la pena capital per la seua fidelitat a l'Església catòlica, i, després de passar per cruels suplicis, van volar al Cel, on van rebre el premi etern. (1597)
13. A la regió dels hurons, al Canadà, sant Antoni Daniel, prevere de l'Orde de la Companyia de Jesús i màrtir, que, després d'haver celebrat la Missa, i quan estava a la porta de l'església protegint els seus neòfits de l'atac d'uns pagans, va ser assagetat i finalment llançat al foc. La seua memòria i la dels seus companys màrtirs se celebra el 19 d'octubre. (1648)
14. A Mauriac, a França, beata Caterina Jarrige, verge, del Tercer Orde de Sant Doménec, insigne per la seua entrega als pobres i als malalts, que durant la Revolució Francesa va defendre els sacerdots perseguits, als qui ajudava i visitava en la presó. (1836)
15. A la ciutat de Hengyang, a la província de Hunam, a la Xina, sant Cesidi Giacomantonio, prevere de l'Orde dels Menors i màrtir, que en la persecució duta a terme pels seguidors del moviment Yihetuan, en intentar protegir el Santíssim Sagrament de les torbes incontrolades, va morir després de ser apedregat i cremat viu, embolicat amb un llenç xopat en petroli. (1900)
16. A Torí, ciutat d'Itàlia, beat Pere Jordi Frassati, jove militant en diverses associacions de seglars catòlics i gran esportista, que es va entregar alegrement i amb tota la seua energia a les obres de caritat en favor de pobres i malalts, fins que, afectat per una paràlisi fulminant, va descansar en el Senyor. (1925)
17. Al camp d'extermini d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beat Josep Kowalski, màrtir, que en temps de guerra va ser empresonat per la seua fe en Crist i, després d'atroços turments, va consumar el martiri en aquell lloc. (1942)
18. Beata Maria Crucificada Curcio (1877-1957), verge, religiosa, fundadora de la congregació de les Germanes Carmelitanes Missioneres de Santa Teresa de l’Infant Jesús, a Itàlia.
