1 d'abril de 2025, dimarts IV de Quaresma

DIMARTS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA

La Quaresma: recordar l'aigua que dona vida i cura

Oració col·lecta

Déu fidel i misericordiós, que

este temps de penitència i pregària

prepare el cor dels vostres fidels

a celebrar dignament el misteri pasqual

i a anunciar la grandesa de la vostra salvació.

Per nostre Senyor Jesucrist...


Lectura primera Ez 47,1-9.12

Vaig vore que naixia aigua del santuari.
Allà on arribe l'aigua del riu, tot viurà

Lectura de la profecia d'Ezequiel

En aquells dies, l'home em va fer tornar a l'entrada del santuari i vaig vore que de davall del llindar del santuari, que mira a l'orient, naixia, al costat dret, una font d'aigua, i s'esgolava cap a l'orient, passant al sud de l'altar. Em va fer eixir per la porta del nord, em va fer pegar la volta per fora fins a la porta exterior que mira a l'orient, i vaig vore que l'aigua baixava del costat dret. 
Aquell home s'encaminà cap a l'orient, amb un cordell en la mà, i va mesurar mil colzes; em va fer travessar el riu: l'aigua m'arribava als turmells. Mesurà mil colzes més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava als genolls. En mesurà mil més, em va fer travessar, i l'aigua m'arribava a la cintura. Encara en mesurà mil més, i l'aigua havia crescut tant que ja no vaig poder travessar; era un corrent d'aigua on calia nadar, un riu que no es podia travessar. Ell em va dir: «¿Has vist, fill d'home?» Em va fer tornar arrere, a la vora del riu, i vaig vore molts arbres a banda i banda.
Després em va dir: «Esta aigua corre per les valls orientals, baixa a l'Arabà i desemboca al Mar Mort. Entra dins de les aigües salades i les saneja. Per totes parts on penetrarà l'aigua d'este riu, hi viuran tota classe d'animals que naden en l'aigua, i el peix serà molt abundant, perquè, a on arribe esta aigua, la mar serà sanejada. Allà a on arribe l'aigua del riu, tot viurà. A banda i banda del riu creixeran tota classe d'arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes donaran una collita nova, perquè l'aigua que els rega naix del santuari. Els seus fruits donaran aliment, i les seues fulles seran un remei».

Salm responsorial 45,2-3.5-6.8-9 (R.: 8)

Déu és la nostra força i el nostre cau,
auxili cert en hores de perill.
No tenim por si la terra tremola,
i les muntanyes s'afonen en el mar. 

R. El Senyor de l'univers està amb nosaltres,
el nostre castell és el Déu de Jacob.

Els braços del riu regalen la ciutat de Déu,
la casa més sagrada de l'Altíssim.
Déu està enmig d'ella: no se somou.
Déu la socorre de bon matí. R.

El Senyor de l'univers està amb nosaltres,
el nostre castell és el Déu de Jacob.
Veniu, mireu els fets del Senyor,
les meravelles que escampa pel món. R.

Vers abans de l'evangeli Salm 50,12a.14a

Déu meu, creeu en mi un cor ben net,
torneu-me el goig de la vostra salvació.

Evangeli Jo 5,1-16

A l'instant aquell home es va curar

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Un dia de festa dels jueus, Jesús va pujar a Jerusalem. Allí, vora la porta de les Ovelles, hi ha una bassa per als banys, que en hebreu es diu Betzata. Davall dels seus cinc pòrtics hi havia sempre molts malalts: cegos, coixos, paralítics. Entre ells hi havia un home, malalt feia trenta-huit anys. Jesús el va vore allí estirat i, sabent que estava invàlid des de feia molt de temps, li va preguntar: «¿Vols curar-te?» El malalt li va contestar: «Senyor, no tinc ningú que em baixe a la bassa en el moment que l'aigua es remou i, quan arribe jo, un altre m'ha passat davant». Jesús li va dir: «Alça't, pren la llitera i camina». A l'instant, aquell home va quedar curat, va prendre la llitera i es va posar a caminar. 
Però aquell dia era dissabte, i els jueus digueren al qui havia quedat curat: «Hui és dissabte i no t'està permés portar la llitera». Ell els va replicar: «El qui m'ha curat m'ha dit: "Pren la llitera i camina"». Li preguntaren: «¿Qui t'ha dit "Pren la llitera i camina"?» Però l'home curat no sabia qui era, perquè Jesús havia desaparegut entre la gent que hi havia per allí. 
Més tard, Jesús el va trobar al temple i li va dir: «Ara estàs curat. No peques més, que no et passen coses pitjors». Aquell home va anar a informar als jueus que era Jesús qui l'havia curat. Per este motiu, perquè ho havia fet en dissabte, començaren a perseguir-lo.

Oració sobre les ofrenes

Vos oferim, Senyor, estos dons que ens vau concedir

per a sostindre la nostra vida mortal

per a que actuen en nosaltres com a remei d'immortalitat.

Per Crist, Senyor nostre.


Oració després de la comunió

Purifiqueu, Senyor, el nostre esperit

i renoveu-lo amb estos sagraments del cel,

a fi que el nostre cos mortal

reba també llavor de resurrecció i de vida nova.

Per Crist, Senyor nostre.


Oració sobre el poble (ad libitum)

Concediu, Déu misericordiós, que el vostre poble

visca sempre en plena adhesió a la vostra voluntat

i obtinga incessantment el favor de la vostra clemència.

Per Crist, Senyor nostre. 

 

Papa Francesc: Homilia en Santa Marta (28 de març de 2017)

El paralític ni tan sols li havia donat les gràcies a Jesús, no li havia preguntat ni el seu nom. Es va alçar amb aquella peresa que fa viure perquè l'oxigen és gratis, fa viure sempre mirant els altres que són més feliços que jo, i s'està en la tristesa, s'oblida l'alegria. La peresa és un pecat que paralitza, ens torna paralítics. No ens deixa caminar. També hui el Senyor ens mira a cada u, tots tenim pecats, tots som pecadors, però mirant eixe pecat ens diu: Alça't. Hui el Senyor ens diu a cada u: 'Alça't, pren la teua vida com siga, bonica, lletja, com siga, pren-la i ves avant. No tingues por, ves avant amb la teua llitera' - 'Però, Senyor, no és l'últim model...'. Continua avant! Amb eixa llitera lletja, potser, però ves avant! És la teua vida, és la teua alegria. Vols curar-te?, és la primera pregunta que hui ens fa el Senyor. 'Sí, Senyor' - 'Doncs, alça't'. I en l'antífona d'entrada estava eixe començament tan bonic: Assedegats, acudiu per aigua -diu el Senyor-, veniu els qui no teniu diners i beveu amb alegria. I si diem al Senyor: 'Sí, vullc curar-me. Sí, Senyor, ajuda'm que vullc alçar-me', sabrem com és l'alegria de la salvació.

* * * * *

  • La paraula del dia: Abril (AVL)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 d'abril

1. A Roma, commemoració dels sants màrtirs Venanci, bisbe, i companys de Dalmàcia i d'Ístria, a l'actual Croàcia; a saber, Anastasi, Maur, Paulinià, Teli, Asteri, Septimi, Antioquià i Gaià, que l'Església es complau a honrar juntament. (s. III/IV)

2. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, actualment a Grècia, santes Agape i Quiònia, vèrgens i màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià, per negar-se a menjar carn sacrificada als ídols, van ser entregades al prefecte Dulceci, qui les va condemnar a ser cremades vives. (304)

Santa Maria Egipcíaca

3. A Palestina, santa Maria Egipcíaca, cèlebre pecadora d'Alexandria, que per la intercessió de la Benaurada Mare de Déu es va convertir a Déu a la Ciutat Santa, i va portar una vida penitent i solitària a l'altra riba del Jordà. (s. V)

4. A Lauconne, prop d'Amiens, a la Gàl·lia, hui França, sant Valeric o Valeri, prevere, que va atraure no pocs companys cap a la vida eremítica. (s. VII)

5. Al lloc anomenat Ardpatrick, a la regió de Munster, a Irlanda, sant Cels, bisbe d'Armagh, que va promoure intensament la restauració de l'Església. (1129)

6. A Grenoble, ciutat de Burgúndia, a la França actual, sant Hug, bisbe, que va treballar intrèpidament en la reforma dels costums del clergat i del poble, i, amant de la soledat, durant el seu episcopat va oferir a sant Bru, mestre seu en un altre temps, i als seus companys, el lloc de la Cartoixa, que va presidir com a primer abat, regint durant quaranta anys esta Església amb acurat sexemple de caritat. (1132)

7. Al monestir cistercenc de Bonnevaux, al Delfinat, a França, beat Hug, abat, la caritat i la prudència del qual van aconseguir l'harmonia entre el papa Alexandre III i l'emperador Frederic I. (1194)

8. A Caithness, a Escòcia, sant Gilbert, bisbe, que va erigir l'església catedral a Dornoch i va disposar albergs per als pobres, i en morir va recomanar el que ell mateix havia observat durant la seua vida, a saber, no fer mal a cap ésser, portar amb paciència les correccions divines i a ningú donar ocasió d'entropessar. (c. 1245)

9. A York, a Anglaterra, beat Joan Bretton, màrtir, que, sent pare de família, va mostrar una gran constància en la fe de l'Església Romana durant el regnat d'Isabel I, i, amenaçat diverses vegades, es va mantindre ferm, per la qual cosa a la fi, sota la falsa acusació de sedició, va morir estrangulat. (1598)

10. Beata Sofia Czeska-Maciejowska (1584- Cracòvia, Polònia 1650). Fundadora de la Congregació de les Vèrgens de la Presentació de la Benaurada Mare de Déu, per a ajudar les jóvens pobres i òrfenes.

11. A Brescia, a la regió de Llombardia, a Itàlia, beat Lluís Pavoni, prevere, que es va entregar amb ànim decidit a la formació dels jóvens pobres i es va interessar sobretot en la seua educació religiosa i artesana, per a això va fundar la Congregació de Fills de Maria Immaculada. (1848)

12. Beats Anaclet González Flores, pare de família, i 8 companys (Mèxic †1927/1928), màrtirs mexicans.

Els noms són: Josep Dionís Lluís Padilla Gómez, Jordi Ramon Vargas González, Ramon Vicent Vargas González, Josep Llucià Ezequiel Horta Gutiérrez, Josep Salvador Horta Gutiérrez, Miquel Gómez Loza, Lluís Magaña Servín.

13. Beat Josep Girotti (1905- Dachau 1945). Sacerdot de l'Orde dels Germans Predicadors i màrtir, mort per odi a la fe i per ajudar els hebreus durant l'ocupació d'Itàlia pel règim nazi.

31 de març de 2025, dilluns IV de Quaresma

DILLUNS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA


La Quaresma: acollir la vida

Oració col·lecta

Senyor, vós renoveu el món
amb uns sagraments admirables,
feu que a la vostra l'Església,
que s'edifica amb estos signes de vida eterna,
no li falten tampoc els auxilis temporals.
Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Is 65,17-21

No s'hi sentira mai més cap plor ni cap crit de dolor

Lectura del llibre d'Isaïes

Diu el Senyor:
«Crearé un cel nou i una terra nova.
Ningú no es recordarà del passat,
no tornarà a pensar-hi mai més.
Alegreu-vos i exulteu per sempre
per la meua nova creació;
crearé una Jerusalem joiosa
i el seu poble s'alegrarà.
També jo exultaré per Jerusalem
i m'alegraré pel meu poble.
No s'hi sentira mai més cap plor
ni cap crit de dolor.
Ja no hi haurà albats de dies,
ni adults que no arriben a la vellesa;
els més jóvens moriran a cent anys,
i tindran per maleït el qui no hi arribe.
Construiran cases i les habitaran,
plantaran vinyes i en menjaran els fruits».

Salm responsorial 29,2 i 4.5-6.11-12a i 13b (R.: 2a)

Amb quin goig vos exalce, Senyor.
M'heu tret de l'aigua quan m'ofegava,
i no heu permés que se n'alegren els enemics.
Senyor, m'heu arrancat de la terra dels morts;
quan ja m'afonava, m'heu tornat la vida.

R. Amb quin goig vos exalce, Senyor.

Canteu-li, fidels del Senyor,
alabeu el seu nom sant;
el seu rigor dura un instant,
el seu favor, tota la vida;
a la nit, tot eren plors,
al matí, cants de joia. R.

Escolteu, Senyor, apiadeu-vos de mi;
ajudeu-me, Senyor.
Heu mudat els meus plors en danses;
Senyor, Déu meu, vos alabaré per sempre. R.

Vers abans de l'evangeli Am 5,14

Busqueu el bé i no el mal;
així trobareu la vida i el Senyor estarà amb vosaltres.

Evangeli Jo 4,43-54

Ves, que el teu fill viu

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se'n va anar de Samaria cap a Galilea, encara que ell mateix havia afirmat que un profeta no és ben acollit en el seu poble. Esta vegada els galileus, que havien assistit també a les festes de Jerusalem i havien vist tot el que ell havia fet, el van acollir bé. 
Va tornar a Canà de Galilea, on havia convertit l'aigua en vi. Allí hi havia un funcionari del rei que tenia el fill malalt a Cafarnaüm. Quan va sentir que Jesús havia tornat de Judea a Galilea, va anar a buscar-lo per a demanar-li que baixara a curar el seu fill, que estava a punt de morir. 
Jesús li va dir: «Només creieu quan veieu miracles i prodigis». Però el funcionari li va insistir: «Senyor, baixeu abans que es muiga el meu fill». Jesús li va respondre: «Ves, que el teu fill viu». Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i va emprendre el camí de retorn. Quan ja baixava a Cafarnaüm, els seus criats venien a buscar-lo per a dir-li: «El teu fill viu!». Ell els va preguntar a quina hora s'havia posat millor, i ells li respongueren: «Ahir, a primera hora de la vesprada, li va baixar la febra». El pare va vore que era justament l'hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill viu». I cregueren en Jesús ell i tota la seua família. 
Jesús va fer este segon miracle quan va tornar de Judea a Galilea. 
Oració sobre les ofrenes

Que l'ofrena d'este sacrifici, Senyor,
ens allibere de l'antiga esclavitud del pecat
a fi que pugam caminar en novetat de vida.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Que els vostres sants dons, Senyor,
transformen la nostra vida
i ens porten al bé etern.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Renoveu, Senyor, el vostre poble en ànima i cos;
vós, que no voleu privar-lo dels goigs de la terra,
enfortiu-lo en els seus anhels espirituals.
Per Crist, Senyor nostre. 
 
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

«Només creieu quan veieu miracles i prodigis». El funcionari, en compte de callar i callar, avança i li diu: «Senyor, baixeu abans que es muiga el meu fill» I Jesús li digué: «Ves, que el teu fill viu». Estes són les tres coses que es necessiten per a fer una pregària verdadera. La primera és la fe: «SI no tens fe...» I moltes vegades, la pregària és només oral, amb els llavis, però no ve de la fe del cor; o és una fe dèbil... La segona condició que Jesús mateix ens ensenya és la perseverança. Alguns demanen, però la gràcia no ve: no tenen esta perseverança, perquè en el fons no la necessiten, o no tenen fe. Preneu-vos l'oració seriosament, no com els lloros: bla, bla, bla i res més. Jesús mateix ens retrau: «No sigau com els pagans que creuen en l'eficàcia de l'oració i en les paraules, moltes paraules» (vegeu Mt 6,7-8). No. És perseverança. Ahí hi ha fe. I la tercera cosa que Déu vol en l'oració és coratge. Algú pot pensar: ¿cal valentia per a pregar i posar-se davant del Senyor? En cal. El coratge de quedar-se allà demanant i avançar. Esta virtut del coratge, en cal molta. No només per a accions apostòliques, sinó també per a la pregària. (Homilia a Santa Marta, 23 de març de 2020)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 31 de març

1. Al lloc d'Argol, a Pèrsia, actualment l'Iraq, sant Benjamí, diaca, que, per predicar insistentment la paraula de Déu, va consumar el seu martiri amb canyes punxegudes clavades sota les ungles, en temps del rei Vararane V. (c. 420)

Va ser un diaca persa que, en el regnat de Varanane V, no va cedir en la seua predicació de l’Evangeli, mostrant un gran zel missioner tant a sostindre en la fe els fidels com a portar l’Evangeli als pagans. Arrestat i sotmés a un judici, davant la seua negativa a renegar de Crist i passar-se a la religió persa, el van turmentar horriblement. Finalment el van matar el dia 31 de març de l’any 420. [font]

2. A Roma, commemoració de santa Balbina, el títol erigit de la qual a l'Aventí mostra la veneració que es va tributar al seu nom. (a. 595)

3. A Colònia, ciutat d'Austràsia, a l'actual Alemanya, sant Agilulf, bisbe, il·lustre per l'austeritat de la seua vida i per la predicació. (751/752)

4. A Borgo San Domnino, en la rodalia de Parma, a Itàlia, sant Guiu, abat del monestir de Pomposa, on va rebre molts deixebles i va restaurar els edificis. Es va preocupar de manera especial per l'oració, la contemplació i el culte diví, i va buscar viure en la soledat, atent només a Déu. (1046)

5. A Tolosa, a França, beata Joana, verge, de l'Orde de les Carmelites. (s. XV)

6. A Udine, al territori de Venècia, actualment Itàlia, beat Bonaventura de Forli, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, que amb la seua predicació per diverses regions d'Itàlia va moure el poble a la penitència. Va morir ja octogenari, mentre predicava un sermó quaresmal. (1491)

7. A Carlisle, a Anglaterra, commemoració del beat Cristòfol Robinson, prevere i màrtir, que va ser testimoni del martiri de sant Joan Boste i, finalment, sota el regnat d'Isabel I, en dia no precisat, només pel fet de ser sacerdot, també va ser ajusticiat, rebent d'esta manera la palma de la glòria. (1597)

8. Al llogaret de Ravensbrück, a Alemanya, beata Natàlia Tulasiewicz, màrtir, que, en ser ocupada militarment Polònia, la seua pàtria, per un règim contrari a Déu i a la dignitat humana, va ser reclosa en un camp de concentració, on, en una cambra de gas, va entregar la seua ànima al Senyor. (1945)

30 de març de 2025, diumenge IV de Quaresma "Laetare"

DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle C



Oració col·lecta

Oh Déu,
que per mitjà del vostre Fill
reconcilieu meravellosament amb vós el gènere humà,
feu que el poble cristià s'afanye amb deler
i amb una fe ben animosa
a celebrar les festes de Pasqua que s'acosten.
Per nostre Senyor Jesucrist...

Lectura primera Js 5,9a.10-12

El poble de Déu, després d'entrar a la terra promesa, celebra la Pasqua

Lectura del llibre de Josuè

En aquells dies, el Senyor digué a Josuè: «Hui vos he deslliurat de la ignomínia d'Egipte». 
Els israelites acamparen a Guilgal i celebraren la festa de Pasqua el dia catorze del mes, a poqueta nit, en la plana de Jericó. 
El sendemà de la Pasqua, ja menjaren dels fruits de la terra: pa sense rent i gra torrat. Des d'aquell matí el mannà va deixar de caure. Els fills d'Israel no tingueren mannà i, per tant, aquell any ja menjaren de les collites de la terra de Canaan.

Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7 (R.: 9a)

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seua lloança.
La meua ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho senten.

R. Tasteu i voreu que bo que és el Senyor.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem junts el seu nom.
He demanat al Senyor i m'ha escoltat:
m'ha alliberat de l'ànsia que tenia. R.

Mireu-lo, i quedareu radiants,
no haureu d'amagar la cara de vergonya.
El pobre clama, el Senyor escolta,
i el salva de tots els perills. R.

Lectura segona 2C 5,17-21

Déu ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans,
Els qui viuen en Crist són una creació nova. El món vell ha passat; ha començat un món nou. I tot açò és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat el servici de la reconciliació. Efectivament, Déu, en Crist, ha reconcilit el món amb ell mateix, sense tindre-li més en compte els pecats, i a nosaltres ens ha encomanat l'anunci de la reconciliació. Per tant, som ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix vos exhortara per mitjà de nosaltres. Vos ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. A qui no havia conegut el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, per a què gràcies a ell experimentàrem la seua justícia salvadora.

Vers abans de l'evangeli Lc 15,18

Aniré a l'encontre de mon pare i li diré:
Pare, he pecat contra el cel i contra tu.

Evangeli Lc 15,1-3.11-32

Este germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat a la vida

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, els publicans i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per a escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei remugaven i deien: «Eixe home acull els pecadors i menja en companyia seua».
Jesús els va proposar esta paràbola:
«Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove va dir al pare: "Pare, dona'm la part de l'herència que em toca". Ell els repartí els béns. 
Al cap d'uns quants dies, el fill més jove va vendre la seua part, se'n va anar amb els diners a un país llunyà i, una vegada allí, va dilapidar la seua fortuna portant una vida dissoluta. 
Després d'haver-ho malgastat tot, vingué una gran fam a aquell país i començà a passar necessitat. Per això es va llogar a un habitant d'aquell país, que el va enviar al camp a pasturar porcs. Tenia ganes d'afartar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però no li'n donava ningú. Va reflexionar i es va dir: "¡Quants jornalers de mon pare tenen pa de sobra, i ací jo m'estic morint de fam! M'alçaré i aniré a l'encontre de mon pare i li diré: 'Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no soc digne de dir-me fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers'". I es posà en camí cap a casa del pare.
Encara estava lluny, quan son pare el va vore i es va commoure, i va córrer a abraçar-lo i a besar-lo. El fill li va dir: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no soc digne de dir-me fill teu". 
Però el pare va dir als criats: "Porteu de pressa el vestit millor i mudeu-lo, poseu-li un anell al dit i unes sandàlies als peus, porteu el vedell més gros i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè este fill meu, que ja el donava per mort, ha tornat a la vida; ja el donava per perdut i l'hem trobat". I es posaren a celebrar-ho. 
Mentrestant el fill major tornava del camp. Quan s'acostava a casa va sentir músiques i dansades i va cridar u dels criats per a preguntar-li què passava. Este li va dir: "Ha tornat el teu germà. Ton pare, content d'haver-lo recobrat en bona salut, ha fet matar el vedell més gros". 
El fill major s'indignà i no volia entrar. Son pare va eixir i li insistia, però ell li va respondre: "He passat tants anys al teu servici, sense haver-te desobeït en res, i no m'has donat mai un cabrit per a fer festa amb els meus amics; i ara que torna este fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell més gros".
El pare li va contestar: "Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d'alegrar-nos i fer festa, perquè este germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat a la vida; ja el donàvem per perdut i l'hem trobat"». 
 
Tastar i vore la bondat del Senyor quan ens sentim reconciliats amb ell és la font de la nostra alegria. Jesús ens convida a identificar-nos amb el pare. Al final ha trobat el fill menor que se n'havia anat; només el fill major continua perdut, encara que no se n'haja anat fora, i tot per no comprendre la misericòrdia del Pare. Esta misericòrdia ve expressada amb pressa: «Calia celebrar un banquet». No calcula la seua alegria pel fill que ha tornat, ni el què diran. ¿S'esperava el Pare que la crítica vinguera de la seua pròpia casa? Este fill major representa els escribes i fariseus, els que posen en dubte l'acolliment misericordiós de Jesús envers els pecadors.
Oració sobre les ofrenes

Vos presentem amb goig, Senyor,
els dons de la salvació eterna:
concediu-nos que els venerem amb fe
i que els oferim dignament
per a la salvació del món.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Oh Déu, que il·lumineu cada persona
que ve a este món,
il·lumineu els nostres cors
amb la llum de la vostra gràcia,
a fi que els nostres pensaments
s'ajusten a la vostra saviesa
i vos amem amb un cor sincer.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre al poble

Protegiu, Senyor, els qui vos supliquen,
auxilieu els fràgils,
animeu sempre amb la vostra llum
els que caminen en les tenebres del món
i concediu-los, alliberats de tot mal,
arribar als béns eterns.
Per Crist, Senyor nostre.
* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 de març

1. A Asti, a la regió Transpadana, actualment Itàlia, sant Segon, màrtir. (s. inc)

2. A Tessalònica, ciutat de Macedònia, a l'actual Grècia, sant Domní, màrtir(s. IV)

3. A Senlis, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Règul, bisbe(s. IV)

4. Commemoració de molts sants màrtirs, que a Constantinoble, l'actual Istanbul, a Turquia, en temps de l'emperador Constanci, per orde del bisbe arrià Macedoni, van ser desterrats o torturats amb tota classe de suplicis. (s. IV)

Sant Joan Clímac
5. A la muntanya del Sinaí, a Egipte, sant Joan, abat, que va compondre la cèlebre obra Escala del Paradís per a la instrucció dels monjos, en la qual assenyalava el camí del progrés espiritual a manera d'una ascensió per trenta esglaons cap a Déu, a causa de la qual cosa va rebre el sobrenom de "Clímac"(649)
6. A Siracusa, ciutat de la regió italiana de Sicília, sant Zòsim, bisbe, que, primer, va ser humil custodi del sepulcre de santa Llúcia, i després, abat del monestir d'esta població. (c. 600)

7. A Coventry, a Anglaterra, santa Osburga, primera abadessa del monestir d'este lloc. (c. 1018)

8. Prop d'Aquino, a la regió del Laci, a Itàlia, sant Clinus, abat del monestir de sant Pere della Foresta. (d. 1030)

9. A Aguilera, al regne de Castella, sant Pere de Valladolid Regalado, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, insigne per la seua humilitat i el rigor de la seua penitència, va construir dos cenobis, on només havien de viure dotze germans en total soledat. (1456)

10. A Vercelli, ciutat del Piemont, a Itàlia, beat Amadeu IX, duc de Savoia, que durant el seu govern va fomentar per tots els mitjans la pau, i amb la seua ajuda i zel va sostindre les causes dels pobres, les viudes i els òrfens. (1472)

11. Al llogaret de Su-Ryong, a Corea, sants màrtirs Antoni Daveluy, bisbe, Pere Aumaître, Martí Lluc Huin, preveres, Josep Chang Chu-gi, Tomàs Son Cha-son i Lluc Hwang Sok-tu, catequistes, que per la fe de Crist van morir decapitats. (1866)

12. A Nàpols, a Itàlia, beat Lluís (Arcàngel) Palmentieri de Casáuria, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que, impulsat pel fervor de la caritat cap als pobres de Crist, va instituir dos congregacions: els Germans de la Caritat i les Germanes Franciscanes de Santa Isabel. (1885)

13. A Torí, també a Itàlia, sant Lleonard Murialdo, prevere, que va fundar la Congregació de Sant Josep, per a educar en la fe i la caritat cristianes els xiquets abandonats. (1900)

14. Al llogaret de San Julián, al territori de Guadalajara, a Mèxic, sant Juli Álvarez, prevere i màrtir, que en la cruel persecució contra la religió va testificar amb la seua sang la seua fidelitat a Crist. (1927)

15. Prop de Viena, a Àustria, beata Maria Restituta (Helena) Kafka, verge de la Congregació de les Germanes Franciscanes de la Caritat Cristiana i màrtir, la qual, originària de Moràvia, va exercir el servici d'infermera en un hospital i, detinguda en temps de guerra pels enemics de la fe, va morir decapitada. (1943)

29 de març de 2025, dissabte III de Quaresma

DISSABTE DE LA SETMANA III DE QUARESMA


La Quaresma: presentar al Senyor un esperit abatut com a sacrifici

Oració col·lecta

Senyor, feu que, els que celebrem amb goig 
l'observança anual de la Quaresma, 
ens preparem talment per a la Pasqua 
que pugam disfrutar plenament del seu efecte salvador. 
Per Crist, Senyor nostre.
 
Lectura primera Os 6,1-6


El que jo vullc és amor, i no sacrificis

Lectura de la profecia d'Osees

«Veniu, tornem al Senyor.
Ell, que ens ha ferit, ens curarà;
ell, que ens ha colpejat, ens cuidarà.
Ens tornarà la vida en dos dies,
el dia tercer ens farà alçar
i viurem en la seua presència.
Esforcem-nos per conéixer el Senyor;
està a punt d'alçar-se com l'aurora,
ens vindrà com pluja de tardor,
com el ruixat que amera la terra». 
 
El Senyor respon:
«¿Què he de fer amb tu, Efraïm?
¿Què he de fer amb tu, Judà?
El vostre amor és com la boira del matí,
com la rosada que a l'alba es fon.
Per això vos he forjat valent-me dels profetes;
les paraules dels meus llavis vos han dut la mort,
però la meua decisió brilla com la llum:
el que jo vull és amor, i no sacrificis,
coneiximent de Déu, i no holocausts».

Salm responsorial 50,3-4.18-19.20-21ab (R.: Os 6,6)

Pietat, Déu meu, vós que sou bo;
per la vostra gran misericòrdia,
ofegueu la meua malícia;
llaveu del tot la meua falta,
renteu el meu pecat.

R. El que jo vull és amor, i no sacrificis.

No vos satisfan els sacrificis,
si vos oferira un holocaust, no vos plauria.
El meu sacrifici és un esperit abatut;
un cor trencat i humiliat,
vós, Déu meu, no el menyspreeu. R.

Beneïu a Sió, per la vostra bondat,
restaureu les muralles de Jerusalem.
Així acceptareu els sacrificis,
ofrenes i holocausts. R.

Vers abans de l'evangeli Salm 94,8ab

No enduriu, hui, els vostres cors; 
escolteu la veu de Déu.

Evangeli Lc 18,9-14

Va ser el publicà, i no el fariseu,
el qui va tornar perdonat a sa casa

 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús va dir una altra paràbola a uns que es consideraven justs, i tenien per no res els altres: 
«Dos hòmens pujaren al temple a fer oració: un era fariseu i l'altre publicà. El fariseu, dret, pregava d'esta manera en el seu interior: "Déu meu, vos done gràcies perquè no soc com els altres: lladres, injusts, adúlters, ni soc tampoc com eixe publicà. Dejune dos dies per setmana i done la desena part de totes les meues rendes". 
Però el publicà, que s'havia quedat a una certa distància, ni gosava alçar els ulls al cel, sinó que es colpejava  el pit i deia: "Déu meu, tingueu compassió de mi, que soc un pecador". 
Jo vos dic que este va baixar perdonat a sa casa, i l'altre no; perquè qui s'eleva l'abaixaran, però qui es rebaixa l'enaltiran»
  • Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).
Oració sobre les ofrenes

Oh Déu, que ens concediu la gràcia
d'acostar-nos als vostres misteris amb els sentits purificats,
feu que, recordant allò que ens ha estat transmés,
pugam elevar la lloança que vos plau.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració després de la comunió

Déu de misericòrdia,
concediu-nos celebrar sempre amb sincera devoció
i rebre amb esperit de fe
els sagraments que ens doneu
amb una generositat inesgotable.
Per Crist, Senyor nostre.

Oració sobre el poble (ad libitum)

Esteneu la vostra mà, Senyor,
en defensa dels vostres fidels,
per a que vos busquen amb tot el cor
i vegen complits els seus justs desitjos.
Per Crist, Senyor nostre. 
 
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

La paràbola es troba entre dos moviments, expressats per dos verbs: pujar i baixar . El primer moviment és pujar. De fet, el text comença dient: «Dos hòmens pujaren al temple a fer oració» (v. 10). Este aspecte recorda molts episodis de la Bíblia, en què per a trobar el Senyor cal enfilar-se a la muntanya de la seua presència (…) Però per a experimentar l'encontre amb Ell i ser transformats per la pregària, per a elevar-nos a Déu, necessitem el segon moviment: baixar. ¿Per què? ¿Què vol dir això? Per a ascendir cap a Ell hem de descendir en nosaltres mateixos: cultivar la sinceritat i la humilitat de cor, que ens permeten mirar amb honestedat les nostres fragilitats i la nostra pobresa interior. En efecte, en la humilitat ens fem capaços de portar a Déu, sense fingir, allò que realment som, les limitacions i les ferides, els pecats i les misèries que pesen en el nostre cor, i d'invocar la seua misericòrdia perquè ens cure i ens alce. Ell serà qui ens alce, no nosaltres. Com més ens abaixem en humilitat, més ens eleva Déu. El fariseu i el publicà ens concernixen de prop. Pensant en ells, mirem-nos a nosaltres mateixos: vejam si en nosaltres, com en el fariseu, existix “la presumpció interior de ser justs” (v. 9) que ens porta a tindre per no res els altres. Passa, per exemple, quan busquem compliments i enumerem sempre els nostres mèrits i bones obres, quan ens preocupem per aparentar en lloc de ser, quan ens deixem atrapar pel narcisisme i l'exhibicionisme. Cuidem-nos del narcisisme i de l'exhibicionisme, basats en la vanaglòria, que també ens porta a nosaltres els cristians, a nosaltres els sacerdots, a nosaltres els bisbes, a tenir sempre la paraula "jo" en els llavis, ¿Quina paraula? "Jo" (Àngelus, 23 d'octubre de 2022)

Dia Mundial de la Salut

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 29 de març

1. A Nàpols, a l'actual regió italiana de Campània, commemoració de sant Eustasi, bisbe (s. III)

2. Memòria de sant Marc, bisbe d'Aretusa, a Síria, que durant la controvèrsia arriana no es va desviar gens ni mica de la fe ortodoxa, i sota l'emperador Julià l'Apòstata, va ser perseguit. Sant Gregori Naziancé el va saludar com a home insigne i ancià de vida santíssima. (364)

3. Commemoració dels sants Armogastes, Arquinim i Saturn, màrtirs, que en el regne vàndal d'Àfrica, a l'actual Tunísia, durant la persecució desencadenada sota el rei arrià Genseric, van patir greus suplicis i infàmies per confessar la verdadera fe. (c. 462)

Sant Bertomeu de Llombardia

4. Al Mont Carmel, a Palestina, actualment Israel, beat Bertold [o Bertomeu] de Llombardia, que, abandonant la milícia, va ser admés entre els germans que professaven vida religiosa en eixa muntanya, i més avant, elegit prior, va encomanar la piadosa comunitat a la Mare de Déu. (c. 1188)

5. A Peiteu [Poitiers], lloc d'Aquitània, hui França, sant Guillem Tempier, bisbe, que, prudent i ferm, va defendre contra els nobles l'Església a ell encomanada i va oferir en la seua persona un integèrrim exemple de vida. (1197)

6. A Wismar, a la regió de Holstein, a Alemanya, sant Ludolf, bisbe de Ratzeburg i màrtir, que per defendre la llibertat de l'Església va ser encadenat, per mandat del duc Albert, en una reduïda presó, on va quedar tan esgotat corporalment que, en ser alliberat de presó, va partir cap al Senyor. (1250)

7. A Salisbury, a Anglaterra, commemoració del beat Joan Hambley, prevere i màrtir, que en temps de la reina Isabel I, per ser sacerdot, en un dia no precisat d'este mes, pròxim a la Pasqua del Senyor, en el suplici del patíbul es va conformar a la passió de Crist. (1587)

entrada destacada

3 d'abril de 2025, dijous IV de Quaresma

DIJOUS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA La Quaresma: penedir-se dels pecats Oració col·lecta Per la vostra clemència, Senyor, feu que els vostre...

entrades populars