DIMARTS DE LA SETMANA IV DE QUARESMA
La Quaresma: recordar l'aigua que dona vida i cura
 |
| Santa Maria Egipcíaca |
* * * * *
- La paraula del dia: Abril (AVL)
MARTIROLOGI ROMÀ
1 d'abril de 2025, dimarts IV de Quaresma
31 de març de 2025, dilluns IV de Quaresma
30 de març de 2025, diumenge IV de Quaresma "Laetare"
DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle C
- La paraula del dia: Quaresma (AVL)
- Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2025.
Oració col·lecta
Oh Déu,que per mitjà del vostre Fillreconcilieu meravellosament amb vós el gènere humà,feu que el poble cristià s'afanye amb deleri amb una fe ben animosaa celebrar les festes de Pasqua que s'acosten.Per nostre Senyor Jesucrist...
Lectura primera Js 5,9a.10-12
El poble de Déu, després d'entrar a la terra promesa, celebra la PasquaLectura del llibre de JosuèEn aquells dies, el Senyor digué a Josuè: «Hui vos he deslliurat de la ignomínia d'Egipte».
Els israelites acamparen a Guilgal i celebraren la festa de Pasqua el dia catorze del mes, a poqueta nit, en la plana de Jericó.
El sendemà de la Pasqua, ja menjaren dels fruits de la terra: pa sense rent i gra torrat. Des d'aquell matí el mannà va deixar de caure. Els fills d'Israel no tingueren mannà i, per tant, aquell any ja menjaren de les collites de la terra de Canaan.
Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7 (R.: 9a)
Beneiré el Senyor en tot moment,tindré sempre als llavis la seua lloança.La meua ànima es gloria en el Senyor;se n'alegraran els humils quan ho senten.R. Tasteu i voreu que bo que és el Senyor.Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,exalcem junts el seu nom.He demanat al Senyor i m'ha escoltat:m'ha alliberat de l'ànsia que tenia. R.Mireu-lo, i quedareu radiants,no haureu d'amagar la cara de vergonya.El pobre clama, el Senyor escolta,i el salva de tots els perills. R.
Lectura segona 2C 5,17-21
Déu ens ha reconciliat amb ell mateix per CristLectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans,
Els qui viuen en Crist són una creació nova. El món vell ha passat; ha començat un món nou. I tot açò és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat el servici de la reconciliació. Efectivament, Déu, en Crist, ha reconcilit el món amb ell mateix, sense tindre-li més en compte els pecats, i a nosaltres ens ha encomanat l'anunci de la reconciliació. Per tant, som ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix vos exhortara per mitjà de nosaltres. Vos ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. A qui no havia conegut el pecat, Déu, per nosaltres, li va carregar el pecat, per a què gràcies a ell experimentàrem la seua justícia salvadora.
Vers abans de l'evangeli Lc 15,18
Aniré a l'encontre de mon pare i li diré:Pare, he pecat contra el cel i contra tu.
Evangeli Lc 15,1-3.11-32
Este germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat a la vida᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els publicans i els altres pecadors s'acostaven a Jesús per a escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei remugaven i deien: «Eixe home acull els pecadors i menja en companyia seua».Jesús els va proposar esta paràbola:«Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove va dir al pare: "Pare, dona'm la part de l'herència que em toca". Ell els repartí els béns.
Al cap d'uns quants dies, el fill més jove va vendre la seua part, se'n va anar amb els diners a un país llunyà i, una vegada allí, va dilapidar la seua fortuna portant una vida dissoluta.
Després d'haver-ho malgastat tot, vingué una gran fam a aquell país i començà a passar necessitat. Per això es va llogar a un habitant d'aquell país, que el va enviar al camp a pasturar porcs. Tenia ganes d'afartar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però no li'n donava ningú. Va reflexionar i es va dir: "¡Quants jornalers de mon pare tenen pa de sobra, i ací jo m'estic morint de fam! M'alçaré i aniré a l'encontre de mon pare i li diré: 'Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no soc digne de dir-me fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers'". I es posà en camí cap a casa del pare.Encara estava lluny, quan son pare el va vore i es va commoure, i va córrer a abraçar-lo i a besar-lo. El fill li va dir: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no soc digne de dir-me fill teu".
Però el pare va dir als criats: "Porteu de pressa el vestit millor i mudeu-lo, poseu-li un anell al dit i unes sandàlies als peus, porteu el vedell més gros i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè este fill meu, que ja el donava per mort, ha tornat a la vida; ja el donava per perdut i l'hem trobat". I es posaren a celebrar-ho.
Mentrestant el fill major tornava del camp. Quan s'acostava a casa va sentir músiques i dansades i va cridar u dels criats per a preguntar-li què passava. Este li va dir: "Ha tornat el teu germà. Ton pare, content d'haver-lo recobrat en bona salut, ha fet matar el vedell més gros".
El fill major s'indignà i no volia entrar. Son pare va eixir i li insistia, però ell li va respondre: "He passat tants anys al teu servici, sense haver-te desobeït en res, i no m'has donat mai un cabrit per a fer festa amb els meus amics; i ara que torna este fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell més gros".
El pare li va contestar: "Fill, tu sempre estàs amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d'alegrar-nos i fer festa, perquè este germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat a la vida; ja el donàvem per perdut i l'hem trobat"».
A. Hui és un dia d'alegria davant la proximitat de les festes pasquals (cf. ant. d'entrada i 1a orac.). En la Quaresma prenem consciència que som pecadors. I, com el fill pròdig, hem emprés l'itinerari penitencial per a tornar a la casa del Pare. Un camí que és sempre una crida a obrir el nostre cor als altres, perdonant-los i evitant qualsevol actitud de superioritat o supèrbia. Així entrem en els sentiments de Déu, que hui ens diu: «Ara calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè eixe germà teu era mort i ha tornat a la vida; estava perdut i l’hem retrobat.» (Ev.). Un camí en el qual anem renovant la gràcia baptismal i, pelegrins en un camí fosc, anem recuperant l'esplendor de la fe, aprenent a estimar a Déu amb tot el cor (cf. orac. després de la comunió).
B. Tastar i vore la bondat del Senyor quan ens sentim reconciliats amb ell és la font de la nostra alegria. Jesús ens convida a identificar-nos amb el pare. Al final ha trobat el fill menor que se n'havia anat; només el fill major continua perdut, encara que no se n'haja anat fora, i tot per no comprendre la misericòrdia del Pare. Esta misericòrdia ve expressada amb pressa: «Calia celebrar un banquet». No calcula la seua alegria pel fill que ha tornat, ni el què diran. ¿S'esperava el Pare que la crítica vinguera de la seua pròpia casa? Este fill major representa els escribes i fariseus, els que posen en dubte l'acolliment misericordiós de Jesús envers els pecadors.
- Enric Benavent, arquebisbe de València: El Pare misericordiós (2025, març 26)
- Antonio Duato: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt: Pregàries del fill.
Vos presentem amb goig, Senyor,els dons de la salvació eterna:concediu-nos que els venerem amb fei que els oferim dignamentper a la salvació del món.Per Crist, Senyor nostre.
Oració després de la comunió
Oh Déu, que il·lumineu cada personaque ve a este món,il·lumineu els nostres corsamb la llum de la vostra gràcia,a fi que els nostres pensamentss'ajusten a la vostra saviesai vos amem amb un cor sincer.Per Crist, Senyor nostre.
 |
| Sant Joan Clímac |
Protegiu, Senyor, els qui vos supliquen,auxilieu els fràgils,animeu sempre amb la vostra llumels que caminen en les tenebres del móni concediu-los, alliberats de tot mal,arribar als béns eterns.Per Crist, Senyor nostre.
* * * * *
MARTIROLOGI ROMÀ
29 de març de 2025, dissabte III de Quaresma
DISSABTE DE LA SETMANA III DE QUARESMA
La Quaresma: presentar al Senyor un esperit abatut com a sacrifici
Oració col·lecta
Senyor, feu que, els que celebrem amb goig
l'observança anual de la Quaresma,
ens preparem talment per a la Pasqua
que pugam disfrutar plenament del seu efecte salvador.
Per Crist, Senyor nostre.
El que jo vullc és amor, i no sacrificisLectura de la profecia d'Osees«Veniu, tornem al Senyor.Ell, que ens ha ferit, ens curarà;ell, que ens ha colpejat, ens cuidarà.Ens tornarà la vida en dos dies,el dia tercer ens farà alçari viurem en la seua presència.Esforcem-nos per conéixer el Senyor;està a punt d'alçar-se com l'aurora,ens vindrà com pluja de tardor,com el ruixat que amera la terra».
El Senyor respon:«¿Què he de fer amb tu, Efraïm?¿Què he de fer amb tu, Judà?El vostre amor és com la boira del matí,com la rosada que a l'alba es fon.Per això vos he forjat valent-me dels profetes;les paraules dels meus llavis vos han dut la mort,però la meua decisió brilla com la llum:el que jo vull és amor, i no sacrificis,coneiximent de Déu, i no holocausts».
Salm responsorial 50,3-4.18-19.20-21ab (R.: Os 6,6)
Pietat, Déu meu, vós que sou bo;per la vostra gran misericòrdia,ofegueu la meua malícia;llaveu del tot la meua falta,renteu el meu pecat.R. El que jo vull és amor, i no sacrificis.No vos satisfan els sacrificis,si vos oferira un holocaust, no vos plauria.El meu sacrifici és un esperit abatut;un cor trencat i humiliat,vós, Déu meu, no el menyspreeu. R.Beneïu a Sió, per la vostra bondat,restaureu les muralles de Jerusalem.Així acceptareu els sacrificis,ofrenes i holocausts. R.
Vers abans de l'evangeli Salm 94,8ab
No enduriu, hui, els vostres cors;
escolteu la veu de Déu.
Evangeli Lc 18,9-14
Va ser el publicà, i no el fariseu,el qui va tornar perdonat a sa casa᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Jesús va dir una altra paràbola a uns que es consideraven justs, i tenien per no res els altres:
«Dos hòmens pujaren al temple a fer oració: un era fariseu i l'altre publicà. El fariseu, dret, pregava d'esta manera en el seu interior: "Déu meu, vos done gràcies perquè no soc com els altres: lladres, injusts, adúlters, ni soc tampoc com eixe publicà. Dejune dos dies per setmana i done la desena part de totes les meues rendes".
Però el publicà, que s'havia quedat a una certa distància, ni gosava alçar els ulls al cel, sinó que es colpejava el pit i deia: "Déu meu, tingueu compassió de mi, que soc un pecador".
- Setmana III de Quaresma. Missa de lliure elecció: "la Samaritana" (AVL).
Oració sobre les ofrenes
Oh Déu, que ens concediu la gràciad'acostar-nos als vostres misteris amb els sentits purificats,feu que, recordant allò que ens ha estat transmés,pugam elevar la lloança que vos plau.Per Crist, Senyor nostre.
Oració després de la comunió
Déu de misericòrdia,concediu-nos celebrar sempre amb sincera devociói rebre amb esperit de feels sagraments que ens doneuamb una generositat inesgotable.Per Crist, Senyor nostre.
Oració sobre el poble (ad libitum)
Esteneu la vostra mà, Senyor,en defensa dels vostres fidels,per a que vos busquen amb tot el cori vegen complits els seus justs desitjos.Per Crist, Senyor nostre.
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC
La paràbola es troba entre dos moviments, expressats per dos verbs: pujar i baixar . El primer moviment és pujar. De fet, el text comença dient: «Dos hòmens pujaren al temple a fer oració» (v. 10). Este aspecte recorda molts episodis de la Bíblia, en què per a trobar el Senyor cal enfilar-se a la muntanya de la seua presència (…) Però per a experimentar l'encontre amb Ell i ser transformats per la pregària, per a elevar-nos a Déu, necessitem el segon moviment: baixar. ¿Per què? ¿Què vol dir això? Per a ascendir cap a Ell hem de descendir en nosaltres mateixos: cultivar la sinceritat i la humilitat de cor, que ens permeten mirar amb honestedat les nostres fragilitats i la nostra pobresa interior. En efecte, en la humilitat ens fem capaços de portar a Déu, sense fingir, allò que realment som, les limitacions i les ferides, els pecats i les misèries que pesen en el nostre cor, i d'invocar la seua misericòrdia perquè ens cure i ens alce. Ell serà qui ens alce, no nosaltres. Com més ens abaixem en humilitat, més ens eleva Déu. El fariseu i el publicà ens concernixen de prop. Pensant en ells, mirem-nos a nosaltres mateixos: vejam si en nosaltres, com en el fariseu, existix “la presumpció interior de ser justs” (v. 9) que ens porta a tindre per no res els altres. Passa, per exemple, quan busquem compliments i enumerem sempre els nostres mèrits i bones obres, quan ens preocupem per aparentar en lloc de ser, quan ens deixem atrapar pel narcisisme i l'exhibicionisme. Cuidem-nos del narcisisme i de l'exhibicionisme, basats en la vanaglòria, que també ens porta a nosaltres els cristians, a nosaltres els sacerdots, a nosaltres els bisbes, a tenir sempre la paraula "jo" en els llavis, ¿Quina paraula? "Jo" (Àngelus, 23 d'octubre de 2022)
27 de març de 2025, dijous III de Quaresma
DIJOUS DE LA SETMANA III DE QUARESMA
La Quaresma: vetlar per a no tancar-se a la salvació
* * * * *
Aniversari de la mort del poeta Vicent Andrés i Estellés (València, 1993)
Dia Mundial del Teatre
26 de març de 2025, dimecres III de Quaresma
DIMECRES DE LA SETMANA III DE QUARESMA
La Quaresma: recordar la llei de Déu i observar-la
* * * * *
24 de març de 2025, dilluns III Quaresma
DILLUNS DE LA SETMANA III DE QUARESMA
La Quaresma: desconfiar dels privilegis
i obrir-se a la universalitat de la salvació
* * * * *
Sant Romero d'Amèrica (Òscar Arnulf Romero), bisbe, màrtir.
L’any 1977 el bisbe Òscar va ser nomenat arquebisbe de San Salvador, amb l’alegria dels polítics i militars repressors: fins aleshores havia estat un home ‘pacífic’, que creien que no els portaria problemes. Però els hi va eixir el tir per la culata: el nou prelat començà a denunciar l’opressió contra els pobres, la creixent desigualtat econòmica i la violència exercida per les autoritats repressores.
Amenaçat de mort, ell continuà denunciant amb contundència la violència governamental. Un sicari, ara sí, el va assassinar d’un tir precís al cor mentre alçava l’hòstia, que quedà tacada amb la seua sang, a la capella de les Carmelites de l’Hospital de la Divina Providència de Sant Salvador. Era el 24 de març de 1980. Tenia 62 anys. Les últimes paraules del dia anterior als soldats: «Hermanos, ante una orden de matar que dé un hombre, debe prevalecer la ley de Dios que dice: no matar. En nombre de Dios y de este pueblo sufrido… les pido, les ruego, les ordeno en nombre de Dios, cese la represión“. [font]
Aniversari de la impressió del Llibre dels àngels de Francesc Eiximenis (Ginebra, 1478)
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 24 de març
23 de març de 2025, diumenge III de Quaresma
DIUMENGE III DE QUARESMA / Cicle C
- Enric Benavent, arquebisbe de València: Defensar la vida és sembrar esperança (2025, març 19)
Oració col·lecta
Déu dels nostres pares,que escolteu el crit dels oprimits,feu que els vostres fidelsreconeguen en els fets de la històriala vostra crida a la conversió,a adherir-se cada vegada més fermament a Crist,roca de la nostra salvació.Ell, que amb vós viu i regna.
Lectura primera Ex 3,1-8a.10.13-15
Jo-soc m'envia a vosaltresLectura del llibre de l'ÈxodeEn aquells dies, Moisés pasturava les ovelles del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Una vegada les va guiar més enllà del desert i va arribar a l'Horeb, la muntanya de Déu. Allí se li aparegué l'àngel del Senyor en una flama enmig de l'albarzer. Moisés va mirar i veié que l'albarzer cremava però no es consumia. I es va dir: «M'acostaré a contemplar esta visió extraordinària: ¿com és què l'albarzer no es consumix?».Quan el Senyor va vore que Moisés s'acostava per a mirar, el cridà des de l'albarzer: «Moisés, Moisés». Ell respongué: «Ací em teniu». Déu li digué: «No t'acostes ací. Lleva't les sandàlies, que el lloc que xafes és terra santa». I afegí: «Jo soc el Déu de ton pare, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob». Moisés va amagar la cara, perquè tenia por de mirar a Déu.El Senyor li digué: «He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus patiments; per això, he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i a fer-lo pujar des d'Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regala llet i mel».Moisès digué a Déu: «Quan m'acoste als israelites i els diga: "El Déu dels vostres pares m'envia a vosaltres", si ells em pregunten "¿Quin és el seu nom?", ¿què els he de respondre?». I Déu li contestà: «Jo soc el qui soc». I afegí: «Digues als israelites: "Jo-soc m'envia a vosaltres"». Després Déu va ordenar a Moisès: «Digues als israelites: "El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob, m'envia a vosaltres".Este és el meu nom per sempre més, amb este nom m'invocaran totes les generacions».
Salm responsorial 102,1-2.3-4.6-7.8 i 11 (R.: 8a)
Beneïx el Senyor, ànima meua,i tot el meu cor el seu sant nom.Beneïx el Senyor, ànima meua,no t'oblides mai dels seus favors.R. El Senyor és compassiu i benigne.Ell et perdona les culpesi et cura totes les malalties;rescata de la mort la teua vidai t'engalana d'amor entranyable. R.El Senyor fa justíciai defén tots els oprimits.Ha revelat a Moisès els seus camins,les seues gestes, als fills d'Israel. R.«El Senyor és compassiu i benigne,lent per al castic, ric en l'amor».El seu amor als fidels és tan immenscom la distància del cel a la terra. R.
Lectura segona 1C 10,1-6.10-12
La vida del poble amb Moisès en el desertva ser escrita per a advertir-nos a nosaltresLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de CorintGermans, no vullc que oblideu que els nostres pares van estar tots davall del núvol, tots passaren el Mar Roig i tots, gràcies al núvol i al mar, foren batejats en Moisés; tots s'alimentaren amb el mateix menjar espiritual i tots van beure la mateixa beguda espiritual, ja que bevien d'una roca espiritual que els acompanyava, i eixa roca era Crist. Però la majoria d'ells no foren agradables a Déu, com demostra el fet que quedaren extenuats en el desert.
Tot això ens hauria de servir d'exemple, per a evitar que desitgem el mal, com ells el van desitjar. No murmureu, com alguns d'ells murmuraren, i moriren a mans de l'Exterminador.
Tot això que els va passar hauria de servir d'exemple, i va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, que ja ens trobem al final dels temps. Per tant, qui es pense estar dret, que mire de no caure.
Vers abans de l'evangeli Mt 4,17
Convertiu-vos, diu el Senyor,que el Regne del cel està prop.
Evangeli Lc 13,1-9
Si no vos convertiu, tots acabareu malamentLectura de l'evangeli segons sant LlucPer aquell temps, alguns dels presents contaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia mesclat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué: «¿Vos penseu que aquells galileus acabaren així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Vos dic que no: i si no vos convertiu, tots acabareu igual. I aquells díhuit que moriren quan els caigué damunt la torre de Siloè, ¿vos penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Vos assegure que no: i si no vos convertiu, tots acabareu igual».I va afegir esta paràbola: «Un home tenia una figuera en la vinya. Hi va anar a buscar fruit i no en trobà. En vore això, digué al qui li portava la vinya: "Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit d'esta figuera i no en trobe. Talla-la. ¿Per què ha d'ocupar terra inutilment?" Ell li contestà: "Senyor, deixeu-la encara enguany; entretant jo la cavaré i li tiraré fem, a vore si dona fruit d'ara en avant; si no, feu-la tallar».
Oració sobre les ofrenes
Per este sacrifici de reconciliació, oh Pare,perdoneu les nostres culpesi doneu-nos la força per a perdonar els nostres germans.Per Crist, Senyor nostre.
Oració després de la comunió
Oh Déu, que ens alimenteu en esta vidaamb el pa del cel, penyora de la glòria futura,feu que manifestem en les nostres obresla realitat que celebrem en este sagrament.Per Crist, Senyor nostre.
A. Moisés ha de descalçar-se davant de Déu per a respondre-li amb decisió i generositat a qui és compassiu i benigne. Reconéixer la seua providència és el primer pas per a la nostra conversió. Jesús aprofita alguns successos tràgics recents per a cridar a la conversió com a actitud contínua de tornada a Déu. Amb la paràbola de la figuera, on Jesús és el treballador de la vinya i Déu pare és l'amo, el que pot tallar; Jesús ens està narrant l'amor i la paciència de Déu, fins i tot en les situacions més desesperades, i li deixa al Pare el juí.
B. L'Església hui ens crida a escoltar l'advertiment de Crist: «Si no vos convertiu, tots acabareu malament» (Ev.). Els textos de hui ens ajuden a adonar-nos que estem afonats sota el pes de les nostres culpes (cf. 1a orac.) i necessitem que Déu ens restaure amb la seua misericòrdia. Una acció de Déu amb la qual hem de col·laborar, perdonant els que ens ofenen (cf. orac. sobre les ofrenes). El Senyor va complint les seues promeses. S'albira ja la terra que regala llet i mel (1 lect.). La 1 lect., unida a la segona (la vida del poble amb Moisés en el desert va ser escrita per a advertir-nos a nosaltres), ens evoca la pasqua i l'èxode d'Israel com a esdeveniments profètics que anuncien el nostre camí espiritual cap a la pasqua cristiana.
- La paraula del dia: Quaresma (AVL)
- Francesc Aracil: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
- Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2025.
MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC
I esta paràbola del vinyater manifesta la misericòrdia de Déu, que ens deixa un temps per a la conversió. Tots necessitem convertir-nos, fer un pas avant, i la paciència de Déu, la misericòrdia, ens acompanya en això. Tot i l'esterilitat, que de vegades marca la nostra existència, Déu té paciència i ens oferix la possibilitat de canviar i avançar pel camí del bé. Però la pròrroga implorada i concedida mentres s'espera que l'arbre finalment fructifique, també indica la urgència de la conversió. El vinyater li diu a l'amo: «Deixeu-la encara enguany» (v. 8). La possibilitat de conversió no és il·limitada; per això cal prendre-la immediatament. En cas contrari, es perdria per a sempre. En esta Quaresma podem pensar: ¿Què he de fer per a acostar-me al Senyor, per convertir, per “tallar” les coses que no van bé? (Àngelus, 24 de març de 2019)
* * * * *
Sant Toribi de Mogrobejo
Aniversari del traspàs de mossén Josep Espasa i Signes, prevere valencià (1980)
Commemoració de Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe
Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe de Lima, al Perú. Laic, d'origen espanyol i llicenciat en lleis, va ser elegit per a esta seu i es va dirigir a Amèrica, on, inflamat de zel apostòlic, va visitar a peu diverses vegades l'extensa diòcesi, va proveir al ramat a ell encomanat, va fustigar en sínodes els abusos i els escàndols en el clero, va defensar amb valentia l'Església i va catequitzar i va convertir els pobles natius, fins que finalment, a la població de Saña, va descansar en el Senyor. (1606)
Aniversari de la mort de monsenyor Manuel Moll i Salord (1972), que fou bisbe de Tortosa
MARTIROLOGI ROMÀ
- La paraula del dia: Quaresma (AVL)
- Francesc Aracil: Tres minuts amb les lectures del diumenge.
- Papa Francesc: Missatge per a la Quaresma de 2025.
Sant Toribi de Mogrovejo, bisbe de Lima, al Perú. Laic, d'origen espanyol i llicenciat en lleis, va ser elegit per a esta seu i es va dirigir a Amèrica, on, inflamat de zel apostòlic, va visitar a peu diverses vegades l'extensa diòcesi, va proveir al ramat a ell encomanat, va fustigar en sínodes els abusos i els escàndols en el clero, va defensar amb valentia l'Església i va catequitzar i va convertir els pobles natius, fins que finalment, a la població de Saña, va descansar en el Senyor. (1606)
22 de març de 2025, dissabte II de Quaresma
DISSABTE DE LA SETMANA II DE QUARESMA
La Quaresma: alçar-se i tornar al Pare
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
entrades populars
-
PASQUA Resurrecció del Senyor (Vicent Macip) Museu de la Seu de València El temps pasqual comença amb la Vigília Pasqual i acaba el diumeng...
-
DIVENDRES V DE QUARESMA DIVENDRES DE PASSIÓ O DE DOLORS Dia d'abstinència Mare de Déu dels Dolors (la Dolorosa, la Pietat o Mare de Déu... -
SETMANA SANTA DIMARTS SANT Oració col·lecta Déu omnipotent i etern, feu que celebrem de tal manera els misteris de la Passió del Senyor, que...
