12 d'abril de 2024: divendres II de Pasqua

DIVENDRES DE LA SETMANA II DE PASQUA

Lectura primera Fets 5,34-42

Els apòstols es retiraren,

contents d'haver sigut dignes

de ser maltractats per causa del nom de Jesús

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, es va alçar en el sanedrí un fariseu que es deia Gamaliel, mestre de la Llei, respectat per tot el poble; va manar que feren eixir un moment aquells hòmens i va dir: «Israelites, penseu bé el que voleu fer contra eixos hòmens. Fa uns anys es va alçar Teudes dient que ell era qui sap qui, i se li van ajuntar uns quatre-cents hòmens. Teudes va acabar ajusticiat, els seus seguidors es desbandaren i van quedar reduïts a no res. Més tard, en els dies de l'empadronament, també es va alçar Judes el Galileu i va moure gent darrere d'ell. També Judes va morir i es van dispersar els seus seguidors. I ara jo vos dic: desenteneu-vos d'eixos hòmens i deixeu-los anar. Perquè si el seu pensament o la seua obra és cosa humana, ja es dissoldrà; però si és de Déu, no aconseguireu dissoldre'ls i vos exposaríeu a lluitar contra Déu».

El sanedrí va fer cas de Gamaliel. Però després cridaren els apòstols, els feren assotar, els prohibiren parlar mai més en nom de Jesús, i els soltaren.

Els apòstols es retiraren del sanedrí, contents d'haver sigut dignes de ser maltractats per causa del nom de Jesús.

I no paraven cap dia d'ensenyar i anunciar la Bona Nova del Messies Jesús, en el temple i per les cases.

Salm responsorial 26,1.4.13-14 (R.: cf. 4ab)

El Senyor m'il·lumina i em salva,

¿qui em pot fer por?

El Senyor és el mur que em defén,

¿qui em pot espantar?

R. Una cosa he demanat al Senyor:

poder viure en sa casa.

O bé:

Al·leluia.

Una cosa he demanat al Senyor,

i la desitge amb tota l'ànima:

poder viure en la casa del Senyor

cada dia de ma vida,

assaborir la dolçor del Senyor

i vetlar pel seu temple. R.

Segur que en la terra dels vius

voré la bondat del Senyor.

¡Espera en el Senyor! ¡Sigues valent!

¡Que el teu cor no flaquege!

¡Espera en el Senyor! R.

Al·leluia Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Jo 6,1-15

Jesús va repartir els pans a tota la gent.

En repartia tants com en volien

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús se n'anà a l'altra vora del mar de Galilea o de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals que feia amb els malalts. 

Jesús va pujar a la muntanya i es va assentar amb els deixebles. S'acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús va alçar els ulls i, en vore la multitud que anava arribant, preguntà a Felip: «¿On comprarem pa per a que puguen menjar tots?» 

De fet, ho preguntava per a posar-lo a prova, perquè Jesús ja sabia què volia fer. 

Felip li respongué: «Necessitaríem molts diners per a poder donar només un tros de pa a cada u». 

Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, diu a Jesús: «Ací hi ha un xic que té cinc pans d'ordi i dos peixos; però, ¿què és açò per a tanta gent?»

Jesús va dir: «Feu que s'acomoden tots»  En aquell lloc hi havia molta herba, i s'acomodaren. Només d'hòmens, n'eren uns cinc mil. Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí entre els qui estaven acomodats. Igual va fer amb els peixos. I en repartia tants com en volien. Quan tots quedaren satisfets, va dir als deixebles: «Arreplegueu els trossos que han sobrat, que no es perda res». 

Ells els arreplegaren i, de les sobres d'aquells cinc pans d'ordi, ompliren dotze paneres. 

Quan la gent va vore el prodigi que Jesús havia fet, va començar a dir: «Realment este home és el Profeta que havia de vindre al món». 

Jesús, sabent que anaven a emportar-se'l per a fer-lo rei, es va retirar a soles a la muntanya.

* * * * *

Aniversari del naiximent del pare Vicent Faus i Beltran (València 1937)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 12 d'abril

1. A Fermo, al Picé, actual regió italiana de les Marques, santes Vísia i Sofia, vèrgens i màrtirs. (s. inc.)

2. A Roma, al cementeri de Calepodi, en la tercera milla de la via Aurèlia, sepultura del papa sant Juli I, qui, enfront dels atacs dels arrians, va custodiar valentament la fe del Concili de Nicea, va defensar sant Atanasi, perseguit i exiliat, i va reunir el Concili de Sàrdica. (352)

3. A Verona, al territori de Venècia, actualment també a Itàlia, sant Zenó, bisbe, que amb el seu treball i predicació va conduir la ciutat al baptisme de Crist. (c. 372)

4. A Capadòcia, a la Turquia actual, sant Sabas el Got, màrtir, que durant la persecució contra els cristians baix Atanaric, rei dels gots, per haver rebutjat tres dies després de la celebració de la Pasqua els aliments immolats als ídols, va ser llançat a un riu després de cruels turments. (372)

5. Prop de Gap, a la província romana de la Gàl·lia, hui França, sant Constantí, bisbe. (d. 517)

6. A Pavia, ciutat de la regió italiana de Llombardia, sant Damià, bisbe, la carta del qual sobre la recta fe, referent a la voluntat i l'obrar de Crist, va ser llegida en el III Concili de Constantinoble. (697)

7. A Pario, a l'Hel·lespont, actual Turquia, sant Basili, bisbe, que, per defensar el culte de les sagrades imatges, va patir assots, cadenes i exili. (735)

8. A la regió de Calais, a la Gàl·lia, hui França, sant Erkembod, abat de Sithiu i, alhora, bisbe de Thérouanne. (742)

9. A l'abadia de Cava de' Tirreni, a la regió de Campània, a Itàlia, sant Alferi, fundador i primer abat, que, després de ser conseller de Guaimario, duc de Salern, es va fer deixeble de sant Odiló a Cluny i es va distingir de manera excel·lent en l'observança de la vida monàstica. (1050)

10. Al monestir de Belém, prop de Lisboa, a Portugal, beat Llorenç, prevere de l'Orde de Sant Jeroni, l'exímia pietat del qual va atraure moltíssims penitents a este cenobi. (s. XIV)

11. A la ciutat dels Andes, a Xile, santa Teresa de Jesús (Joana) Fernández Solar, verge, que, sent novícia en l'Orde de Carmelites Descalces, va consagrar, com ella mateixa deia, la seua vida a Déu pel món pecador, i a l'edat de vint anys va morir consumida pel tifus. (1920)

12. A Nàpols, a Itàlia, sant Josep Moscati, metge de professió, entregat total i incansablement a la quotidiana assistència als malalts, sense reclamar als pobres cap paga, i que atesos els cossos, curava, alhora, les ànimes amb gran amor. (1927)

13. Al llogaret de San José, al territori de Chilpancingo, a Mèxic, sant David Uribe, prevere i màrtir, que en temps de persecució contra l'Església va patir el martiri per confessar a Crist Rei. (1927)