6 d'abril de 2024: Dissabte de Pasqua

DISSABTE DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA

Lectura primera Fets 4,13-21

No podem deixar d'anunciar allò que hem vist i sentit

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, veent el sanedrí amb quina valentia parlaven Pere i Joan, que eren hòmens del poble i sense lletres, n'estaven estranyats. Sabien que havien estat amb Jesús, però veent dret al seu costat l'home que s'havia curat, no podien replicar-los res. 

Aleshores els van fer eixir de la presència del sanedrí per a deliberar. Es preguntaven: «¿Què farem d'estos hòmens? El miracle és evident: tots els qui viuen a Jerusalem ho saben i no ho podem negar. Per a evitar que s'escampe més entre el poble, els amenaçarem ben fort que no parlen mai més a ningú d'eixe Jesús». Els cridaren i els prohibiren proclamar o ensenyar res en absolut en nom de Jesús. 

Pere i Joan els replicaren: «Decidiu vosaltres mateixos si és just davant de Déu que vos obeïm a vosaltres i no a ell. Nosaltres no podem deixar d'anunciar allò que hem vist i sentit». Els van repetir l'amenaça, però els deixaren en llibertat, perquè no trobaven la manera de castigar-los per por del poble, ja que tots donaven glòria a Déu per la curació d'aquell home.

Salm responsorial 117,1 i 14-15.16ab-18.19-21 (R.: 21a)

Enaltiu el Senyor: ¡que bo que és!

perdura eternament el seu amor.

Del Senyor em ve la força i el triomf,

és ell qui m'ha salvat.

Escolteu crits de festa i de victòria

en el campament dels justos.

R. Gràcies, Senyor, perquè vós m'heu escoltat.

O bé:

Al·leluia.

«La dreta del Senyor fa proeses,

la dreta del Senyor es poderosa».

No moriré, viuré encara,

per a contar les gestes del Senyor.

El Senyor m'ha castigat severament,

però no m'ha abandonat a la mort. R.

Obriu-me les portes de la salvació;

entraré a donar gràcies al Senyor.

Este és el portal del Senyor,

per on entraran els justos.

Gràcies, perquè vós m'heu escoltat

i heu vingut a salvar-me. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:

alegrem-nos i celebrem-lo.

Evangeli Mc 16,9-15

Aneu, anuncieu l'evangeli per tot el món

᛭  Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Jesús, ressuscitat el diumenge de bon matí, es va aparéixer primer a Maria Magdalena, de qui havia tret set dimonis. Maria va anar a anunciar-ho als qui havien conviscut amb Jesús, que estaven de dol i ploraven. I quan li van sentir que Jesús vivia i que ella l'havia vist, no la van creure.

Després es va aparéixer amb un altre aspecte a dos d'ells que anaven a una casa de camp. Estos també se'n tornaren a anunciar-ho als altres, però no els van creure tampoc.

Finalment, mentres estaven a taula, Jesús es va aparéixer als Onze i els va retraure la falta de fe i la duresa de cor, ja que no havien cregut els qui l'havien vist ressuscitat. I els va dir: «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'Evangeli a tota la creació».

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 6 d'abril

1. A la regió de Sírmia, a Pannònia, actual Croàcia, passió de sant Ireneu, bisbe i màrtir, que en temps de l'emperador Maximià, i sota el prefecte Probe, va ser primer turmentat, després empresonat i finalment decapitat. (s. IV)

2. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Eutiqui, bisbe, que va presidir el II Concili Ecumènic Constantinopolità, en el qual va defendre enèrgicament la fe ortodoxa i, després de patir un llarg exili, amb la seua mort va professar la resurrecció de la carn. (582)

3. A Roma, santa Gal·la, filla del cònsol Símac, la qual, en morir el seu cònjuge, va viure prop de l'església de Sant Pere durant molts anys, entregada a l'oració, a les almoines, als dejunis i a altres obres santes, i el felicíssim trànsit de la qual va ser descrit pel papa sant Gregori el Gran. (s. VI)

4. A Troyes, de Nèustria, hui França, sant Winebald, abat de l'abadia de Saint-Loup, preclar per la seua austeritat. (c. 620)

5. A la mateixa ciutat de Troyes, sant Prudenci, bisbe, que per als qui havien de viatjar va preparar un compendi del Saltiri, va recollir de les Sagrades Escriptures els preceptes per als candidats al sacerdoci i va restaurar la disciplina dels monestirs. (861)

6. A Velehrad, lloc de Moràvia, actualment Txèquia, naiximent per al cel de sant Metodi, bisbe, juntament amb el seu germà sant Ciril, la memòria del qual se celebra el dia 14 de febrer. (885)

7. A l'abadia de Sankt Gallen, a la regió de Suàbia, a Alemanya, beat Notker Bàlbul, monjo, que va passar quasi tota la vida en este cenobi component nombroses seqüències. Gràcil de cos però no d'ànim, tartamut de veu però no d'esperit, va ser ferm en totes les coses divines, pacient en l'adversitat, mans envers tots, diligent en la pregària, en la lectura, en la meditació i en l'escriptura. (912)

8. Al monestir de Sant Elies, sobre la muntanya Aulina, prop de Palmi, a la regió italiana de Calàbria, sant Filaret, monjo, cèlebre per la seua vida entregada a l'oració. (1070)

9. A l'illa d'Eskilsø, prop de Roskilde, a Dinamarca, sant Guillem, abat, que cridat a Dinamarca des del cenobi de Canonges Regulars de París, va renovar no sense obstacles la disciplina regular, i a l'alba del Diumenge de Pasqua va partir d'esta vida. (1203)

10. A Milà, ciutat de la regió italiana de Llombardia, passió de sant Pere de Verona, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, el qual, nascut de pares seguidors del maniqueisme, encara xiquet va abraçar la fe catòlica i, sent encara adolescent, va rebre del mateix sant Doménec l'hàbit. Dedicat a combatre l'heretgia, de camí cap a Como va caure víctima dels enemics, proclamant fins i tot en l'últim moment el símbol de la fe. (1252)

11. Al monestir de Santa Maria, a la Sacra Muntanya, prop de Varesse, també a la regió de Llombardia, beata Caterina de Pallanza, verge, que, juntament amb diverses companyes, va portar vida eremítica sota la Regla de sant Agustí. (1478)

12. A la ciutat de Vinh Tri, a Tonquín, actual Vietnam, sant Pau Lè Bao Tinh, prevere i màrtir, que, encara clergue, va romandre molt de temps en la presó, i després, ordenat sacerdot, va dirigir el seminari, va confeccionar un llibre d'homilies i un compendi de doctrina cristiana. Finalment, empresonat de nou, en temps de l'emperador Tu Duc, va ser condemnat a la decapitació. (1857)

13. A Verona, a Itàlia, beat Ceferí Agostini, prevere, que es va dedicar al ministeri de la predicació, a la catequesi i a la instrucció cristiana, i va treballar per a ajudar la joventut, els pobres i els malalts. Va instituir la Pia Unió de les Noves Ursulines Filles de Santa Maria Immaculada. (1896)

14. A Torí, igualment a Itàlia, beat Miquel Rua, prevere, propagador eximi de la Societat de Sant Francesc de Sales. (1910)

15. A Varsòvia, ciutat de Polònia, beat Miquel Czartoryski, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que després de ser envaïda Polònia durant la guerra, per mantindre la seua fe va ser afusellat en la parròquia del lloc (1944)

Miquel Czartoryski va nàixer a Pelkinie (Polònia) el 1897 de família de prínceps. Amb el grau d’enginyer, a 30 anys entra als Dominics i hi professa el 1928 canviant el seu nom. Quan l’1 d’agost de 1944 el que quedava de l’exèrcit polonés va voler alliberar Varsòvia dels nazis, en Miquel no pot tornar al convent i es queda com a capellà militar, sobretot per a atendre els ferits.

Va romandre al peu del canó d’aquella carnisseria: 18.000 soldats polonesos morts, 25.000 ferits, i 200.000 civils morts. Els nazis el van afusellar el 6 de setembre de 1944.

16. A la localitat de Fiobbio di Albino, prop de Bèrgam, novament a Itàlia, beata Petrina Morosini, verge i màrtir, que a vint-i-sis anys, quan tornava a casa des del seu treball, per defendre enfront d'un jove la virginitat que havia promés a Déu, va ser ferida de mort al cap. (1957)