18 d'abril de 2024, dijous: Beat Andreu Hibernon

DIJOUS DE LA SETMANA III DE PASQUA

Lectura primera Fets 8,26-40

Ací tenim aigua. ¿Què impedix que em bateges?

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, un àngel del Senyor va dir a Felip: «Ves-te'n al sud, pel camí que baixa de Jerusalem a Gaza, que està desert». Felip es va posar en camí. En això que es troba un eunuc etíop, alt funcionari i tresorer de Candace, la reina dels etíops, que havia vingut en peregrinació a Jerusalem i ara se'n tornava. Acomodat en el seu carruatge, estava llegint el profeta Isaïes.

L'Esperit va dir a Felip: «Acosta't i apega't a eixe carruatge». Felip va alleugerir el pas, el va sentir com llegia el profeta Isaïes i li va preguntar: «¿Entens això que estàs llegint?» Ell li va respondre: «¿Com ho he d'entendre, si ningú em guia?» I va invitar a Felip que pujara dalt amb ell. 

El passatge de l'Escriptura que llegia era este: 

«Com els corders quan els porten a matar 

o les ovelles mentres les esquilen, 

ell callava i no obria ni tan sols la boca. 

Humiliat, no li han fet justícia; 

¿qui podrà parlar dels seus descendents? 

Perquè va ser segat d'entre els qui viuen». 

L'eunuc va demanar a Felip: «¿Em podries explicar si ací el profeta parla d'ell o d'algun altre?» Felip prengué la paraula i, començant per este punt de l'Escriptura, li va anunciar la Bona Nova de Jesús. 

Pel camí arribaren a un lloc on hi havia aigua, i l'eunuc li va dir: «Ací tenim aigua. ¿Què impedix que em bateges?» Va fer parar el carruatge; baixaren els dos a l'aigua, i Felip el va batejar.

Quan van eixir de l'aigua, l'Esperit del Senyor s'emportà a Felip. L'eunuc ja no el tornà a vore, però va seguir el seu camí ple d'alegria. 

Felip va anar a parar a Asdod i anunciava l'evangeli per les poblacions on passava fins a arribar a Cesarea.

Salm responsorial 65,8-9.16-17.20 (R.: 1)

Pobles, beneïu el nostre Déu,

feu sentir la veu de la vostra llaor;

ell ens ha tornat a la vida

i manté segurs els nostres peus.

R. Aclama a Déu, tota la terra.

O bé: 

 

Al·leluia.

Vingau, fidels de Déu, escolteu-me;

vos contaré què ha fet per mi.

L'he invocat amb els llavis,

l'he exalçat amb la llengua. R.

Beneït siga Déu:

no ha rebutjat la meua súplica,

ni m'ha negat el seu amor. R.

Al·leluia Jo 6,51

Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel,

diu el Senyor;

qui menja este pa, viurà per sempre.

Evangeli Jo 6,44-51

Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan 

 

En aquell temps, Jesús va dir a la gent: «Ningú pot vindre a mi si no l'atrau el Pare que m'ha enviat. I jo el ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tot el qui ha sentit l'ensenyança del Pare i l'ha apresa ve a mi. No vullc dir que algú haja vist mai el Pare, sinó el qui ve de Déu: eixe ha vist el Pare. 

Vos ho dic de veres: el qui creu té vida eterna. Jo soc el pa de vida. Els vostres pares menjaren el mannà en el desert i moriren; este, en canvi, és el pa que baixa del cel per a que no muiga ningú dels qui el mengen. Jo soc el pa viu, que ha baixat del cel. Qui menja este pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meua carn, per a la vida del món».

* * * * *

Beat Andreu Hibernon (mem. lliure a la diòcesi de València)

• Enric Ferrer: Un sant veïnat (2021)

Aniversari de la mort del pare Vicent Faus i Beltran (Gandia 2010)

Aniversari de l'ordenació episcopal del valencià Agustí Cortés i Soriano, bisbe de Sant Feliu de Llobregat (1998)

• J.M. Bausset: El bisbe valencià Agustí Cortés (2021)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 18 d'abril

1. A Melitene, ciutat de l'antiga Armènia, hui a Turquia, sants Hermògenes i Elpidi, màrtirs. (s. inc.)

2. A Pèrsia, actual Iraq, sant Pusai [o Pusici], màrtir, prefecte dels artesans del rei Sapor II, que, per haver confortat el vacil·lant prevere Ananies quan dubtava renegar de la fe, va ser ferit en el coll i va morir el Dissabte Sant, ocupant així un lloc insigne en el grup de màrtirs sacrificats després de sant Simeó. (341)

3. A Fano, del Picé, actualment a la regió de les Marques, a Itàlia, sant Eusebi, bisbe, que va acompanyar el papa sant Joan I en el viatge a Constantinoble imposat pel rei Teodoric, i al retorn el va seguir també a la presó en què van ser tancats. (c. 526)

4. A Leighlin, a Irlanda, sant Laisren o Molasi, abat, que va difondre pacíficament a l'illa el ritu romà de la celebració pasqual. (638)

5. Al cenobi de Lobbes, a Hainaut, actual Bèlgica, sant Ursmar [o Ursmer], bisbe i abat, que va propagar la Regla de sant Benet i va atraure el poble a la fe cristiana. (713)

6. A Constantinoble, ara Istanbul, a Turquia, santa Antusa, verge, que, sent filla de l'emperador Constantí Coprònim, es va dedicar amb gran ànim a ajudar els pobres, a redimir esclaus, a reparar esglésies i a edificar monestirs, i va rebre l'hàbit monacal de mans del bisbe sant Tarasi. (s. VIII ex.)

7. A l'illa d'Egina, a Grècia, santa Atanàsia [o Anastàsia], viuda, que primer va viure en soledat, i després va ser també priora; va destacar per les seues virtuts i observança monàstica. (s. IX)

8. A la mateixa illa, sant Joan Isaure, monjo, que va ser deixeble de sant Gregori Decapolita, i en temps de l'emperador Lleó l'Armeni va lluitar intrèpidament en defensa de les santes imatges. (d. 842)

9. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia, sant Perfecte, prevere i màrtir, que va ser empresonat i després degollat pels sarraïns, per haver combatut la doctrina de Mahoma i confessat amb fermesa la seua fe en Crist. (850)

10. A Bruges, al territori de Flandes, hui Bèlgica, beat Idesbald, abat, el qual, després de perdre la seua esposa, va servir durant trenta anys en la cort dels comtes de Flandes i, ja en edat madura, va ingressar a l'abadia de les Dunes, del qual va ser tercer abat durant dotze anys. (1167)

11. A Milà, a la regió de Llombardia, a Itàlia, sant Galdí, bisbe, que va treballar en la restauració de la ciutat destruïda per la guerra i, en acabar un sermó contra els heretges, va entregar la seua ànima a Déu. (1176)

12. A Montereale, a la regió italiana dels Abruços, beat Andreu, prevere de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, que es va dedicar a predicar per Itàlia i França. (1479)

 13. A la ciutat de Gandia (la Safor), beat Andreu Hibernon, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que de jove va ser espoliat per uns lladres i després va cultivar admirablement la pobresa. (1602)

14. A Pontoise, prop de París, a França, beata Maria de l'Encarnació (Bàrbara) Avrillot, mare exemplar de família i dona summament devota, que va introduir el Carmel a França, va fundar cinc monestirs i, mort el seu espòs, va abraçar la vida religiosa. (1618)

15. A Angers, també a França, beat Josep Moreau, prevere i màrtir, que durant la Revolució Francesa va ser guillotinat un Divendres Sant pels qui odiaven la fe cristiana. (1794)

16. Beat Lluc Passi (1789- Venècia 1866). Sacerdot diocesà i fundador de la Congregació de les Germanes Mestres de Santa Dorotea.

17. A Siena, ciutat de Toscana, a Itàlia, beata Sabina Petrilli, verge, que va fundar la Congregació de Germanes de Santa Caterina, per a ajudar les jóvens desemparades i pobres. (1923)

18. Al lloc de Majdanek, prop de Lublín, a Polònia, beat Romà Archutowski, prevere i màrtir, el qual, empresonat en temps de guerra per la seua fe cristiana, va ser torturat pels soldats i, consumit per la fam i la malaltia, va passar a la glòria eterna. (1943)