28 d'abril de 2024, diumenge V de Pasqua

• Enric Benavent, arquebisbe de València: La iniciació cristiana (2024, abril 24)

DIUMENGE V DE PASQUA / Cicle B

Lectura primera Fets 9,26-31

Els contà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem, i allí intentava unir-se als creients, però tots li tenien por, perquè no creien que fora un deixeble de deveres.

Llavors Bernabé el prengué pel seu compte, el presentà als apòstols, i els contà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor i com el Senyor li havia parlat; i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús. Des d'aquell moment convivia amb ells a Jerusalem amb tota llibertat, i predicava obertament el nom del Senyor. També parlava i discutia amb els jueus de llengua grega. Estos es proposaven matar-lo, però els germans, que ho saberen, l'acompanyaren a Cesarea i l'enviaren a Tars.

L'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Anava consolidant-se, caminava en la fidelitat al Senyor i creixia, animada per l'Esperit Sant.

Salm responsorial 21,26b-27.28 i 30ab.30c-32 (R.: 26a)

Davant dels fidels compliré les promeses.

Els pobres menjaran fins a assaciar-se,

alabaran el Senyor els qui el busquen,

i diran: «Que tingau llarga vida!».

R. En el Senyor s'inspirarà el meu cant

davant de tot el poble.

O bé:

Al·leluia.

Ho tindran present i tornaran al Senyor

tots els països de la terra;

s'inclinaran en la seua presència

gent de totes les nacions.

Tots els qui dormen baix terra l'adoraran,

els qui baixen a la pols s'inclinaran en la seua presència. R.

La meua ànima serà per a ell,

el meu llinatge el servirà.

Parlaran del Senyor a les generacions futures,

vindran a anunciar la seua justícia

al poble que ha de nàixer, i diran:

«El Senyor ha fet tot açò». R.

Lectura segona 1Jo 3,18-24

El seu manament és que cregam i estimem

Lectura de la primera carta de sant Joan

Fills meus, que el nostre amor no siga només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. D'esta manera coneixerem que som de la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la nostra consciència i que ell ho sap tot.

Amics meus, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem d'ell qualsevol cosa que li demanem, perquè guardem els seus manaments i fem allò que li agrada.

I este és el seu manament: que cregam en el nom del seu Fill Jesucrist, i que ens estimem els uns als altres tal com ell ens va manar. El qui guarda els seus manaments, està en Déu, i Déu en ell. I, per l'Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.

Al·leluia Jo 15,4.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres, diu el Senyor.

Qui està en mi dona molt de fruit.

Evangeli Jo 15,1-8

Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:

«Jo soc el cep verdader, i mon Pare és el vinyater. El sarment que no dona fruit en mi, el Pare el talla, però el que dona fruit, l'esporga perquè en done encara més. Vosaltres ja esteu nets gràcies a la paraula que vos he anunciat.

Estigueu en mi i jo en vosaltres. Si un sarment no està en el cep, no pot donar fruit; igualment, tampoc vosaltres en podeu donar si no esteu en mi.

Jo soc el cep i vosaltres els sarments. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Al qui no està mi, el tiren fora, com al sarment, i s'asseca. Després l'arrepleguen, el llancen al foc i crema. Si esteu en mi, i la meua paraula queda en vosaltres, podreu demanar tot el que voleu, i ho tindreu.

La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit per ser deixebles meus». 

 

El consol de l'Esperit Sant enmig de les dificultats multiplica l'Església, perquè només amb la seua ajuda i protecció podem donar fruits abundants i arribar al goig de la vida eterna. Jesús ens diu que ell i el Pare formen una comunió d'amor, i que nosaltres hem de viure units a ell, igual que el sarment al cep, per a així donar fruit. Això significa complir els seus manaments, deixant-nos podar per Déu a través de l'Esperit. Estes paraules són el seu testament i miren al futur dels deixebles, que han de saber demanar i buscar la glòria de Déu Pare.

• Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
• Missa d'À Punt: Pregària per a ser un sarment unit al cep.

* * * * *

Sant Cirí, màrtir (mem. a la diòcesi de Sogorb-Castelló), del qual es veneren unes relíquies a la catedral de Sogorb

Sant Pere Chanel

 Sant Pere Chanel, prevere i màrtir

Pere havia nascut a Cuet (França) el 1803, i sent religiós de la Societat de Maria (Marista) fou enviat com a missioner a la Polinèsia el 1837. A l’illa de Futuna va anunciar l’Evangeli i era conegut com “l’home del bon cor”. Quan Meitale, el fill del rei Niuliki, va demanar el bateig, fou condemnat a morir màrtir, mentre exclamava: “La meua mort és un gran bé per a mi” (1841). És el primer màrtir d’Oceania. [font]

Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere

Lluís Maria nasqué a Montfort-sur-Meu (Bretanya) el 1673. Després d’estudiar a Rennes i París, s’ordena de prevere el 1700 i comença fent de capellà a l’hospital de Poitiers. Parla amb el papa Climent XI, qui el nomenà Missioner Apostòlic. Es dedica a les Missions Populars. La seua predicació estava amerada de la misericòrdia de Déu, a través de la Mare del Salvador: (Tractat de la verdadera devoció a la Mare de Déu). Fundà les religioses Filles de la Saviesa, els Pares de la Companyia de Maria i els Germans Gabrielistes. Va morir el 1716 predicant Missions Populars. [font]

Serventa de Déu Victòria Gavaldà i Sorita d'Orfanell (Vinaròs 1653-Vilafamés 1697)

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Joan Piris Frígola, bisbe emèrit de Lleida, valencià

• Joan Piris i Frígola (Cercapou)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 28 d'abril

Sant Pere Chanel, prevere de la Societat de Maria i màrtir, que va dedicar el seu ministeri a atendre llauradors i xiquets, però enviat després amb alguns companys a evangelitzar l'Oceania occidental, va arribar a l'illa francesa de Futuna, on no hi havia encara comunitat cristiana, i malgrat les moltes dificultats que va trobar, amb la seua singular mansuetud va convertir alguns a la fe, entre els quals estava el fill del rei del lloc, el qual, furiós, el va manar matar, convertint-lo en el primer màrtir d'Oceania. (1716)

Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere, que va evangelitzar les regions occidentals de França, anunciant el misteri de la Saviesa Eterna, i va fundar dos congregacions. Va predicar i va escriure sobre la Creu de Crist i de la verdadera devoció a la Santíssima Mare de Déu, i, després de convertir a molts, va descansar de la seua peregrinació terrestre al llogaret de Saint-Laurent-sur-Sèvre. (1841)

3. A Béziers, a la Gàl·lia Narbonense, actualment França, sant Afrodisi, considerat com el primer bisbe d'esta seu. (s. inc.)

4. A Nicomèdia, a l'actual Turquia, sants Eusebi, Catalamp i companys, màrtirs. (s. inc.)

5. A la ciutat de Ravenna, a l'actual regió italiana d'Emília-Romanya, commemoració de sant Vital [o Vidal]. En este dia, segons la tradició, va ser dedicada a Déu la cèlebre basílica d'esta ciutat, en la qual, per haver defensat tenaçment la fe, este sant és venerat des de temps immemorial al costat dels sants màrtirs Valèria, Gervasi, Protasi i Ursicí. (s. inc.)

6. A Silistra, a Mèsia (hui Bulgària), sants Màxim, Dades i Quintilià, màrtirs en la persecució desencadenada per l'emperador Dioclecià. (s. IV inc.)

7. A Tarassona, a la Hispània Tarraconense, sant Prudenci d'Armentia, bisbe. (861)

8. A Sulmona, a la regió dels Abruços, a l'actual Itàlia, sepultura de sant Pàmfil, bisbe de Corfinio (c. 700).

9. A Poggibonsi, a la regió també italiana de Toscana, beat Luquesi, que, primer àvid de riqueses, en convertir-se va vestir l'hàbit del Tercer Orde Regular de la Penitència de Sant Francesc, va vendre tots els seus béns, els va repartir entre els pobres i va servir Déu i el proïsme amb esperit evangèlic, humilitat i pobresa. (1260)

10. Al llogaret de Saint-Laurent-sur-Sèvre, a França, beata Maria Lluïsa de Jesús Trichet, que va vestir l'hàbit religiós com a primer membre de la congregació de Filles de la Saviesa, que va dirigir amb summa prudència. (1759)

11. A la ciutat de Ninh-Binh, a Tonquín, hui Vietnam, sants màrtirs Pau Pham Khac Khoan, prevere, Joan Baptista Dinh Van Thanh i Pere Nguyen Van Hieu, catequistes, els quals, després de passar tres anys empresonats i torturats perquè renegaren la fe cristiana, finalment, sota l'emperador Minh Mang, van consumar el seu martiri en ser decapitats. (1840)

12. Al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria, beat Josep Cebula, prevere de la Congregació dels Missioners Oblats de Maria Immaculada i màrtir, que, de nacionalitat polonesa, en temps de guerra, va ser portat a eixa presó pels qui odiaven la fe i sotmés a cruels turments fins a la mort. (1941)

13. A Magenta, localitat pròxima a Milà, a Itàlia, santa Joana Baretta Molla, mare de família, que, esperant un fill, no va dubtar a anteposar amb amor la vida de la criatura a la seua pròpia. (1962) (Canonitzada en 2004).