28 d'abril de 2024, diumenge V de Pasqua

DIUMENGE V DE PASQUA / Cicle B


Lectura primera Fets 9,26-31

Els contà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem, i allí intentava unir-se als creients, però tots li tenien por, perquè no creien que fora un deixeble de deveres.
Llavors Bernabé el prengué pel seu compte, el presentà als apòstols, i els contà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor i com el Senyor li havia parlat; i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús. Des d'aquell moment convivia amb ells a Jerusalem amb tota llibertat, i predicava obertament el nom del Senyor. També parlava i discutia amb els jueus de llengua grega. Estos es proposaven matar-lo, però els germans, que ho saberen, l'acompanyaren a Cesarea i l'enviaren a Tars.
L'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Anava consolidant-se, caminava en la fidelitat al Senyor i creixia, animada per l'Esperit Sant.

Salm responsorial 21,26b-27.28 i 30ab.30c-32 (R.: 26a)

Davant dels fidels compliré les promeses.
Els pobres menjaran fins a assaciar-se,
alabaran el Senyor els qui el busquen,
i diran: «Que tingau llarga vida!».

R. En el Senyor s'inspirarà el meu cant
davant de tot el poble.

O bé:

Al·leluia.

Ho tindran present i tornaran al Senyor
tots els països de la terra;
s'inclinaran en la seua presència
gent de totes les nacions.
Tots els qui dormen baix terra l'adoraran,
els qui baixen a la pols s'inclinaran en la seua presència. R.

La meua ànima serà per a ell,
el meu llinatge el servirà.
Parlaran del Senyor a les generacions futures,
vindran a anunciar la seua justícia
al poble que ha de nàixer, i diran:
«El Senyor ha fet tot açò». R.

Lectura segona 1Jo 3,18-24

El seu manament és que cregam i estimem

Lectura de la primera carta de sant Joan

Fills meus, que el nostre amor no siga només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. D'esta manera coneixerem que som de la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la nostra consciència i que ell ho sap tot.
Amics meus, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem d'ell qualsevol cosa que li demanem, perquè guardem els seus manaments i fem allò que li agrada.
I este és el seu manament: que cregam en el nom del seu Fill Jesucrist, i que ens estimem els uns als altres tal com ell ens va manar. El qui guarda els seus manaments, està en Déu, i Déu en ell. I, per l'Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.

Al·leluia Jo 15,4.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres, diu el Senyor.
Qui està en mi dona molt de fruit.

Evangeli Jo 15,1-8

Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles:
«Jo soc el cep verdader, i mon Pare és el vinyater. El sarment que no dona fruit en mi, el Pare el talla, però el que dona fruit, l'esporga perquè en done encara més. Vosaltres ja esteu nets gràcies a la paraula que vos he anunciat.
Estigueu en mi i jo en vosaltres. Si un sarment no està en el cep, no pot donar fruit; igualment, tampoc vosaltres en podeu donar si no esteu en mi.
Jo soc el cep i vosaltres els sarments. Qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Al qui no està mi, el tiren fora, com al sarment, i s'asseca. Després l'arrepleguen, el llancen al foc i crema. Si esteu en mi, i la meua paraula queda en vosaltres, podreu demanar tot el que voleu, i ho tindreu.
La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit per ser deixebles meus». 
 
A. El consol de l'Esperit Sant enmig de les dificultats multiplica l'Església, perquè només amb la seua ajuda i protecció podem donar fruits abundants i arribar al goig de la vida eterna. Jesús ens diu que ell i el Pare formen una comunió d'amor, i que nosaltres hem de viure units a ell, igual que el sarment al cep, per a així donar fruit. Això significa complir els seus manaments, deixant-nos podar per Déu a través de l'Esperit. Estes paraules són el seu testament i miren al futur dels deixebles, que han de saber demanar i buscar la glòria de Déu Pare.

B. Ser cristià equival a estar cridats a donar fruits de santedat. I per a donar eixos fruits hem d'estar com els sarments units a la vinya. Crist és la vinya verdadera (evangeli). I estarem units a ell guardant els seus manaments, que és creure per la fe en el seu nom, i estimant-nos els uns als altres tal com ens ho va manar (segona lect.). Per la gràcia que se'ns dona en els sagraments, especialment en l'eucaristia, Crist roman en nosaltres i nosaltres en ell. Pel sacrifici eucarístic, Déu ens fa partícips de la seua divinitat (orac. sobre les ofrenes). Sense ell no podem fer res. Són les seues paraules les que han de guiar sempre les nostres vides.
* * * * *

Sant Cirí, màrtir (mem. a la diòcesi de Sogorb-Castelló), del qual es veneren unes relíquies a la catedral de Sogorb

Sant Pere Chanel
 Sant Pere Chanel, prevere i màrtir

Pere havia nascut a Cuet (França) el 1803, i sent religiós de la Societat de Maria (Marista) fou enviat com a missioner a la Polinèsia el 1837. A l’illa de Futuna va anunciar l’Evangeli i era conegut com “l’home del bon cor”. Quan Meitale, el fill del rei Niuliki, va demanar el bateig, fou condemnat a morir màrtir, mentre exclamava: “La meua mort és un gran bé per a mi” (1841). És el primer màrtir d’Oceania. [font]

Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere

Lluís Maria nasqué a Montfort-sur-Meu (Bretanya) el 1673. Després d’estudiar a Rennes i París, s’ordena de prevere el 1700 i comença fent de capellà a l’hospital de Poitiers. Parla amb el papa Climent XI, qui el nomenà Missioner Apostòlic. Es dedica a les Missions Populars. La seua predicació estava amerada de la misericòrdia de Déu, a través de la Mare del Salvador: (Tractat de la verdadera devoció a la Mare de Déu). Fundà les religioses Filles de la Saviesa, els Pares de la Companyia de Maria i els Germans Gabrielistes. Va morir el 1716 predicant Missions Populars. [font]

Serventa de Déu Victòria Gavaldà i Sorita d'Orfanell (Vinaròs 1653-Vilafamés 1697)

Aniversari de l'ordenació episcopal de monsenyor Joan Piris Frígola, bisbe emèrit de Lleida, valencià

MARTIROLOGI ROMÀ


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

18 de juny de 2025, dimecres XI

DIMECRES DE LA SETMANA XI DURANT L'ANY / I Oració col·lecta Feu-nos conéixer, Senyor,  l’abundància de la vostra misericòrdia  i, amb l’...

entrades populars