22 d'abril de 2024, dilluns IV de Pasqua

DILLUNS DE LA SETMANA IV DE PASQUA

Lectura primera Fets 11,1-18

Ara veem que Déu ha fet també als gentils

la gràcia de la conversió que porta a la vida

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, els apòstols i els germans de Judea van sentir dir que també els gentils havien acceptat la paraula de Déu, i, quan Pere va pujar a Jerusalem, els convertits del judaisme el censuraven perquè havia entrat a casa d'incircumcisos i havia menjat amb ells.

Pere començà a explicar-los els fets punt per punt: 

«Em trobava jo pregant a la ciutat de Jafa, i vaig vore en èxtasi una cosa, com un gran llençol, que baixava penjat del cel per les quatre puntes i venia davant de mi. Jo vaig mirar amb molta atenció: hi havia tota classe de quadrúpedes, feres, rèptils i aus. En eixe moment vaig sentir una veu que em deia: "Pere, alça't, mata i menja". Però jo vaig respondre: "De cap manera, Senyor: mai no he menjat res del que la Llei té per profà i per impur". La veu del cel tornà a parlar: "No tingues per impur allò que Déu ha fet pur". Açò es va repetir tres vegades, i després s'ho van endur tot una altra vegada cap al cel.

A continuació van arribar, a la casa on estàvem, tres hòmens enviats de Cesarea per a vore'm. L'Esperit em va dir que anara amb ells sense dubtar-ho. M'acompanyaren també estos sis germans, entràrem tots a casa d'aquell home, i ell ens va contar com havia vist l'àngel que se li va presentar a casa i li va dir: "Fes vindre a Simó, que es troba a Jafa. Es diu Pere de sobrenom. Ell et dirà el que vos ha de salvar a tu i a tots els de ta casa". 

Quan jo començava a parlar-los, l'Esperit Sant va baixar sobre ells igual que sobre nosaltres al principi, i vaig recordar aquella paraula del Senyor: "Joan batejava només amb l'aigua, però vosaltres sereu batejats amb l'Esperit Sant". Per tant, si Deu els concedia el mateix do que a nosaltres, per haver cregut en Jesucrist, el Senyor, ¿qui era jo per a oposar-me a Déu?»

En sentir tot açò, es calmaren i glorificaren a Déu dient: «Ara veem que Déu ha fet també als gentils la gràcia de la conversió que porta a la vida».

Salm responsorial 41,2-3;42,3.4 (R.: 41,3a)

Com la cérvola ansia l'aigua viva,

també jo vos ansie, Déu meu.

Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida;

¿quan podré vore la faç de Déu?

R. Tot jo tinc set de Déu, del Déu de ma vida.

O bé: 

 

Al·leluia.

Envieu-me la llum i la veritat;

que elles em guien i em duguen 

al teu mont sant,

al lloc on habiteu. R.

I arribaré a l'altar de Déu,

a Déu, la meua amorosa delícia;

i vos cantaré amb la cítara,

oh Déu, Déu meu. R.

Al·leluia Jo 10,14

Jo soc el bon pastor,

diu el Senyor;

jo conec les meues ovelles,

i elles em coneixen a mi.

Evangeli Jo 10,1-10

Jo soc la porta per a entrar a les ovelles

 Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús va dir:

«Vos ho dic de veres: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre lloc, és un lladre o un bandoler; però el qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obri la porta, i les ovelles escolten la seua veu; crida les seues ovelles pel seu nom i les fa eixir. Quan ja ha tret les seues ovelles, va davant d'elles, i les ovelles el seguixen, perquè coneixen la seua veu. A un estrany, no el seguirien, sinó que li fugirien, perquè desconeixen la veu dels estranys».

Jesús els parlava d'esta manera, però ells no entenien què volia dir; per això va afegir:

«Vos ho dic de veres: jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut primer que jo eren lladres o bandolers, per això les ovelles no els feren cas. Jo soc la porta. El qui entre passant per mi se salvarà, podrà entrar i eixir lliurement i trobarà pasturatge. Ell lladre només ve a robar, a matar i a destruir. Jo he vingut per a que les ovelles tinguen vida, i la tinguen en abundància».

* * * * * 

El 22 d'abril de 1866 va nàixer a València Joan Josep Laguarda i Fenollera, bisbe d'Urgell, Jaén i Barcelona

• J.M. Bausset: El bisbe Joan Josep Laguarda (2014)

Dia Internacional de la Mare Terra

• Papa Francesc: Laudato si' (1-2.66-68)

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 22 d'abril

1. A Roma, sant Soter, papa, del qui sant Dionís de Corint lloa la seua egrègia caritat envers els germans, els pelegrins necessitats, els afligits per la pobresa i els condemnats a treballs forçats. (175)

2. A Lió, a la Gàl·lia, hui França, sant Epipodi, que, detingut amb el seu amic Alexandre, va consumar el seu martiri en ser decapitat després de la mort d'altres quaranta-huit màrtirs. (178)

Sant Leònides

3. A Alexandria d'Egipte, commemoració de sant Leònides, màrtir, que sota l'emperador Septimi Sever va ser mort a espasa per la seua fe en Crist, i va deixar al seu fill Orígenes encara xiquet. (204)

4. A Roma, al cementeri de Calixt, a la via Àpia, sepultura de sant Gai, papa, que, fugint de la persecució de l'emperador Dioclecià, va morir com a confessor de la fe. (296)

5. Commemoració de sant Maryahb, el nom del qual significa "El Senyor fa", corepíscop i màrtir a Pèrsia, hui l'Iran, que va patir el suplici per la seua fe en Crist durant la huitava de Pasqua, sota la persecució desencadenada pel rei Sapor II. (341)

6. A Constantinoble, actual Istanbul, a Turquia, naiximent per al cel de sant Agapit I, papa, que va treballar enèrgicament perquè el bisbe de Roma fora elegit lliurement pel clero de l'Urbs i perquè es respectara la dignitat de l'Església. Enviat a Constantinoble per Teodoric, rei dels ostrogots, allí va difondre la fe ortodoxa davant de l'emperador Justinià, i va ordenar Menes com a bisbe d'aquella ciutat, on finalment va descansar en pau. (536)

7. A Sens, població de Nèustria, hui França, sant Lleó, bisbe. (s. VI)

8. Al llogaret de Siceone, a Galàcia, actual Turquia, sant Teodor, bisbe i abat, que des de la seua infància es va distingir pel seu amor a la soledat, motiu pel qual va abraçar una vida austera, però obligat a acceptar la seua ordenació com a bisbe d'Anastasiòpolis, va insistir davant del patriarca de Constantinoble per a ser dispensat d'este càrrec i poder tornar a la seua estimada soledat. (613)

9. A la regió de Sées, a Nèustria, actualment França, santa Oportuna, abadessa, cèlebre per la seua abstinència i austeritat. (c. 770)

10. A Basto, a Portugal, santa Senorina, abadessa, de qui es narra que, per la seua intercessió, Déu va proveir de pa a les monges que passaven necessitat. (c. 980)

11. A Fabriano, al Picé, actual regió italiana de les Marques, beat Francesc Venimbeni, prevere de l'Orde dels Germans Menors, eximi predicador de la Paraula de Déu. (1322)