7 d'abril de 2024: Diumenge de la Misericòrdia

DIUMENGE II DE PASQUA:

OCTAVA DE PASQUA / Cicle B


El segon diumenge de Pasqua de l’any 2000, el papa sant Joan Pau II va canonitzar sor Faustina Kowalska, la religiosa que havia rebut de Jesús, tal com s’explica en el seu diari, l’encàrrec de promoure la devoció a la Divina Misericòrdia.
Aquell dia el Papa va anunciar que des de llavors el Diumenge segon de Pasqua rebria el nom de Diumenge de la Divina Misericòrdia, un dia en què els cristians estem cridats a acudir amb gran confiança a la benevolència divina per a suportar les dificultats i proves que hem d’afrontar en la vida per causa de la nostra fe.

Amb la celebració de les II Vespres acaba la Huitava de Pasqua.


Lectura primera Fets 4,32-35

Un sol cor i una sola ànima

Lectura dels Fets dels Apòstols

La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d'ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que ho tenien tot en comú.
Els apòstols donaven testimoni de la resurrecció del Senyor Jesús amb gran eficàcia i tots ells eren molt ben mirats.
Ningú d'entre ells no passava necessitat, ja que els qui eren propietaris de terres o de cases les venien, duien els diners i els posaven als peus dels apòstols; després eren distribuïts segons les necessitats de cada u.

Salm responsorial 117,1-2.3-4.16ab-18.22-24 (R.: 1)

Enaltiu el Senyor: ¡que bo que és!
Perdura eternament el seu amor.
Que responga la casa d'Israel:
perdura eternament el seu amor.

R. Enaltiu el Senyor: ¡que bo que és!
Perdura eternament el seu amor.

O bé:
Al·leluia.

Que responga la casa d'Aharon:
perdura eternament el seu amor.
Que responguen els qui veneren el Senyor:
perdura eternament el seu amor. R.

«La dreta del Senyor fa proeses,
la dreta del Senyor és poderosa».
No moriré, viuré encara,
per a contar les gestes del Senyor.
El Senyor m'ha castigat severament,
però no m'ha abandonat a la mort. R.

La pedra que rebutjaven els constructors
ara és la pedra cantonera.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se'n meravellen.
Hui és el dia en què venç el Senyor:
alegrem-nos i celebrem-lo. R.

Lectura segona 1Jo 5,1-6

El que ha nascut de Déu és un vencedor del món

Lectura de la primera carta de sant Joan

Amics meus, tot aquell que creu que Jesús és el Crist ha nascut de Déu, i tot aquell que ama a Déu, que dona el ser, ama també el qui ha nascut d'ell.
Si amem a Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que amem els fills de Déu, ja que l'amor de Déu és açò: guardar els seus manaments. I estos manaments no són una càrrega, perquè tot aquell que ha nascut de Déu és un vencedor del món.
La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món; perquè, ¿qui pot véncer el món, sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu?
Ell, Jesucrist, ha vingut per l'aigua i per la sang; no per l'aigua solament, sinó per l'aigua i per la sang; i l'Esperit en dona testimoni, ja que l'Esperit és la veritat.

Al·leluia Jo 20,19-31

Diu el Senyor: Tomàs, perquè m'has vist has cregut?
Feliços els qui creuran sense haver vist. 
 
Seqüència (opcional)Victimae paschali laudes 
 

            

Evangeli Jo 20,19-31

Huit dies més tard, Jesús va entrar

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Aquell mateix diumenge de vesprada, els deixebles estaven en casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir: «Pau a vosaltres».
Després els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de vore el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també vos envie jo».
Llavors alenà damunt d'ells i els digué: «Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentres no els perdonareu, quedaran sense perdó».
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, u dels Dotze, no estava allí amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor». Ell els contestà: «Si no li veig en les mans la marca dels claus, si no li fique el dit en la ferida dels claus, i la mà en el costat, no m'ho creuré».
Huit dies més tard, els deixebles estaven en casa una altra vegada, i també Tomàs. Estant tancades les portes, Jesús va entrar, es va posar al mig i els va dir: «Pau a vosaltres». Després digué a Tomàs: «Posa el dit ací i mira'm les mans; acosta la mà i fica-la en el costat». No sigues incrèdul. Sigues creient». Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist».
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en este llibre. Els que heu llegit ací han sigut escrits per a que cregau que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingau vida en el seu nom.


Dia Mundial de la Salut

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 7 d'abril

Memòria de sant Joan Baptista de la Salle, prevere, que a Reims, a la regió de Normandia, a França, es va dedicar amb afany a la instrucció humana i cristiana dels xiquets, especialment dels pobres. Va instituir la Congregació de Germans de les Escoles Cristianes, per la qual cosa va suportar moltes tribulacions, si bé va ser mereixedor de gratitud per part del poble de Déu. (1719)

Nasqué a Reims (regió francesa del Gran Est) d’una família de juristes (1651). Ordenat sacerdot (1678) molt prompte començà l’apostolat entre els xiquets de les classes socials més desprotegides: els cedia fins i tot la seua pròpia casa com a residència, i treballava per a la seua promoció.
Va obrir escoles en les quals va introduir innovacions pedagògiques importants, així com centres de formació per als educadors. Fundà l’Institut dels Germans de les Escoles Cristianes (1686): «Tot el fruit que podeu produir envers aquells que vos són confiats només serà verdader i eficaç si Jesucrist hi dona la seua benedicció i vosaltres resteu en ell» (Instruccions als educadors).

2. Commemoració de sant Hegèsip, que va viure a Roma durant els pontificats d'Anicet i Eleuteri, i amb estil senzill va escriure una història dels fets eclesiàstics, des de la Passió del Senyor fins al seu temps. (c. 180)

3. A Alexandria d'Egipte, sant Pelusi, prevere i màrtir. (s. inc.)

4. A Pentàpolis, a Líbia, sants màrtirs Teodor, bisbe, Ireneu, diaca, Serapió i Ammonis, lectors(s. IV)

5. A Pompeiòpolis, lloc de Cilícia, a l'actual Turquia, sant Caliopi, màrtir(s. IV)

6. A Sinope, a la regió del Pont, també Turquia actualment dos-cents sants soldats màrtirs(s. IV)

7. A Mitilene, a l'illa de Lesbos, a Grècia, sant Jordi, bisbe, que en temps de l'emperador Lleó l'Armeni va haver de patir molt per la defensa del culte de les sagrades imatges. (816)

8. Al monestir de Crespin, a la regió d'Hainaut, hui França, sant Aibert, prevere i monjo, que diàriament, després de la salmòdia, bé de genolls o prostrat recitava tot el saltiri i comunicava la divina misericòrdia als penitents que acudien a ell. (1140)

9. Al monestir premonstratenc de Steinfeld, a Alemanya, sant Germà Josep, prevere, que va brillar pel seu delicat amor envers la Mare de Déu, i va celebrar amb himnes i càntics la seua devoció cap al diví Cor de Jesús. (1241/1252)

10. A York, a Anglaterra, sant Enric Walpole, de l'Orde de la Companyia de Jesús, i beat Alexandre Rawlins, preveres i màrtirs, que sota la reina Isabel I van ser empresonats i cruelment maltractats per ser sacerdots, després de la qual cosa van aconseguir la corona eterna en ser finalment penjats i esquarterats. (1595)

11. A Worcester, també a Anglaterra, beats màrtirs Eduard Oldcorne, prevere, i Rodolf Ashley, tots dos religiosos de l'Orde de la Companyia de Jesús, que van exercir clandestinament el ministeri durant molts anys, però finalment, acusats de prendre part en un complot contra el rei Jaume I, van ser empresonats, torturats i després esquarterats vius. (1606)

12. A Cotxinxina, actual Vietnam, sant Pere Nguyen Van Luu, prevere i màrtir, que en temps de l'emperador Tu Duc va ser condemnat a mort i va pujar alegre al patíbul. (1861)

13. Al lloc de Dongerkou, a la Xina, beata Maria Assumpta Pallotta, verge de les Germanes Franciscanes Missioneres de Maria, que, dedicada a càrrecs humils, va treballar pel regne de Crist de manera senzilla i ignorada. (1905)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

entrada destacada

22 de novembre de 2024, divendres: Santa Cecília

DIVENDRES DE LA SETMANA XXXIII / II Lectura primera Ap 10,8-11 Vaig prendre el llibret i me'l vaig menjar Lectura de l'Apocalipsi de...

entrades populars