3 d'abril de 2024: Dimecres de Pasqua

DIMECRES DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA

Lectura primera Fets 3,1-10

Et done el que tinc: ¡en el nom de Jesús, alça't i camina!

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere i Joan pujaven al temple a mitja vesprada per a resar. En aquell moment portaven un invàlid de naiximent, que deixaven cada dia al costat de l'anomenada «Porta Bonica», per a demanar almoina als qui entraven al temple. 

L'home va vore que Pere i Joan anaven a entrar i els va demanar almoina. Pere, amb Joan, va fixar els ulls en ell i li va dir: «Mira'ns». L'home se'ls va mirar, esperant que li donarien alguna cosa, i Pere li va dir: «No tinc plata ni or, però et done el que tinc: ¡En el nom de Jesucrist, el Natzaré, alça't i camina!» Pere li va agarrar la mà dreta i el va alçar. A l'instant els peus i els garrons se li enfortiren, es posà dret d'un salt, i caminava, i entrà amb ells al temple caminant i saltant i alabant a Déu.

Tot el poble el va vore com caminava i alabava a Déu, i sabien que era l'home que demanava almoina vora la Porta Bonica del temple. Tots es quedaren admirats i sorpresos per això que li havia passat.

Salm responsorial 104,1-2.3-4.6-7.8-9 (R.: 3b)

Enaltiu el Senyor, invoqueu el seu nom,

proclameu entre els pobles les seues gestes.

Canteu-li al so de les cítares,

mediteu tots els seus prodigis.

R. Alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Glorieu-vos del seu nom, que és santt,

alegreu-vos, els qui busqueu el Senyor.

Busqueu el Senyor i el seu poder,

busqueu sempre la seua presència. R.

Fills d'Abraham, el seu servent,

fills de Jacob, el seu elegit,

ell, el Senyor, és el nostre Déu,

que governa tota la terra. R.

Recorda sempre l'aliança,

la promesa feta per a mil generacions,

l'aliança pactada amb Abraham,

el jurament fet a Isaac. R.

Al·leluia Salm 117,24

Hui és el dia en què venç el Senyor:

alegrem-nos i celebrem-lo.

Evangeli Lc 24,13-35

El reconegueren quan partia el pa

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús anaven a un poble anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem, i comentaven entre ells aquells incidents. Mentres conversaven i discutien, Jesús mateix va arribar al seu costat i es va posar a caminar amb ells, però els seus ulls estaven impedits de reconéixer-lo.

Ell els va preguntar: «¿De què discutiu entre vosaltres mentres camineu?» Ells van parar amb cara trista, i u dels dos, que es deia Cleofàs, li va respondre: «De tots els forasters que hi havia estos dies a Jerusalem, ¿eres l'únic que no saps què ha passat?» Els va preguntar: «Què?» Li contestaren: «El cas de Jesús de Natzaret, que era un profeta poderós en fets i en paraules davant de Déu i de tot el poble. Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l'entregaren per a que fora condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem que ell seria l'alliberador d'Israel. Ara, de tot açò ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han alarmat: han anat de bon matí al sepulcre, no han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot han vist uns àngels que els han assegurat que ell estava viu. Alguns dels nostres han acudit al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit; però a ell, no l'han vist».

Ell els va dir: «¡Si que vos costa d'entendre! ¡Quins cors tan necis per a creure tot allò que anunciaren els profetes! ¿No havia de patir tot això el Crist abans d'entrar en la seua glòria?»

I, començant pels llibres de Moisès i seguint els de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell.

Mentrestant, s'acostaven al poblet on s'encaminaven, i ell va fer com si continuara més avant. Però ells li insistiren: «Queda't amb nosaltres, que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar». Jesús va entrar per a quedar-se amb ells. Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el va donar. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell va desaparéixer. I es deien l'u a l'altre: «¿No és veritat que els nostres cors s'abrasien dins de nosaltres mentres ens parlava pel camí i ens aclaria el sentit de les Escriptures?» 

S'alçaren de taula al moment i se'n tornaren a Jerusalem. Allí trobaren reunits els Onze i els altres que els acompanyaven, que deien: «Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó». Ells també contaven allò que els havia passat pel camí, i com l'havien reconegut quan partia el pa.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 3 d'abril

1. A Roma, sant Sixt I, papa, que en temps de l'emperador Adrià va regir l'Església Romana, com a sisé pontífex després del benaurat Pere. (128)

2. A Tomis, a Escítia, a l'actual Romania, sants Crest i Pap, màrtirs. (c. s. IV)

3. A Tir, ciutat de Fenícia, hui el Líban, sant Ulpià, màrtir, que, sent encara adolescent, durant la persecució desencadenada sota l'emperador Maximí Daza va ser tancat en un odre amb una serp i un gos, i, submergit en la mar, va completar així el seu martiri. (306)

4. A Nàpols, a la regió de la Campània, actualment Itàlia, sant Joan, bisbe, que va morir en la nit santa de Pasqua mentre celebrava els sagrats misteris, i, acompanyat de multitud de fidels i neòfits, va ser inhumat el dia de la solemnitat de la Resurrecció del Senyor. (432)

5. Al monestir de Medikion, a Bitínia, hui Turquia, sant Nicetas, abat, que, en temps de l'emperador Lleó l'Armeni, per defensar el culte de les sagrades imatges, va patir presó i exili. (824)

6. A Constantinoble, ara Istanbul, capital de Turquia, sant Josep, prevere, per sobrenom "Himnògraf", el qual, sent monjo, en la persecució desencadenada pels iconoclastes va ser enviat a Roma per a demanar la protecció de la Seu Apostòlica. Posteriorment, després de molts patiments, va rebre la custòdia dels vasos sagrats de l'església de Santa Sofia. (886)

7. A Chichester, ciutat d'Anglaterra, sant Ricard, bisbe, que va ser desterrat pel rei Enric III, i restituït després a esta seu, es va mostrar sempre generós a ajudar als pobres. (1235)

8. A Polizzi, a l'illa de Sicília, a Itàlia, beat Gandulf de Binasco Sacchi, prevere de l'Orde dels Germans Menors, que va portar una vida solitària i austera, i va il·luminar aquella regió amb la predicació de la Paraula de Déu. (c. 1260)

9. A Penna, al Picé, actual regió de les Marques, també a Itàlia, beat Joan, prevere, un dels primers companys de sant Francesc, que va ser enviat a la Gàl·lia Narbonense, on va ensenyar la nova forma de vida evangèlica. (1275)

10. A Lancaster, a Anglaterra, beats Robert Middleton, de l'Ordre de la Companyia de Jesús, i Torstan Hunt, tots dos preveres i màrtirs. Este últim, en voler alliberar el primer quan era conduït presoner, també va ser capturat i, sota el regnat d'Isabel I, els dos van ser condemnats a mort per ser sacerdots, arribant a través dels turments patits a la dreta de Crist. (1601)

11. A Udine, a la regió de Venècia, actualment a Itàlia, sant Lluís Scrosoppi, prevere de la Congregació de l'Oratori de sant Felip Neri, que va fundar la Congregació de Germanes de la Divina Providència, per a l'educació cristiana de la joventut femenina. (1884)

12. Beata Maria Teresa Casini (1864- Grottaferratta, Roma, Itàlia 1937). Fundadora de l'Institut de les Germanes Oblates del Cor de Jesús, que va oferir la seua vida per la santedat dels sacerdots.

13. Prop de Cracòvia, a Polònia, al camp de concentració d'Auschwitz, beat Pere Eduard Dankowski, prevere i màrtir, que en ser ocupada militarment Polònia, la seua pàtria, va ser detingut per la seua confessió cristiana i turmentat fins a consumar el martiri. (1942)