DIVENDRES DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA
La salvació no es troba en ningú més que en JesucristLectura dels Fets dels ApòstolsEn aquells dies, Pere i Joan, després d'haver redreçat aquell home, parlaven encara al poble, quan se'ls presentaren els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, realitzada ja en Jesús. Els detingueren i se'ls emportaren a la presó fins l'endemà, perquè ja era tard.
Molts dels qui havien sentit la predicació dels apòstols van creure, de manera que els germans ja n'eren uns cinc mil, comptant només els hòmens.L'endemà, a Jerusalem, es reuniren els magistrats, notables i mestres de la Llei. Entre ells hi havia el gran sacerdot Anàs, Caifàs, Joan i Alexandre, i tots els de les diverses famílies dels grans sacerdots. Posaren al mig a Pere i a Joan i començaren a interrogar-los: «¿Amb quin poder o en nom de qui heu fet vosaltres tot això?»
Pere, ple de l'Esperit Sant, va dir: «Magistrats i notables del poble, si hui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, i en nom de qui s'ha curat, sapiau, vosaltres i tot el poble d'Israel, que este home, el teniu sa ací davant gràcies al nom de Jesucrist, el Natzaré, a qui vosaltres clavàreu en la creu, però a qui Déu ha ressuscitat d'entre els morts.
Ell és "la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebutjat, i ara és la pedra cantonera". La salvació no es troba en ningú més, perquè, davall del cel, Déu no ha donat a la humanitat cap altre nom que puga salvar-nos».
Enaltiu el Senyor: ¡que bo que és!
Perdura eternament el seu amor.Que responga la casa d'Israel:perdura eternament el seu amor.Que responguen els qui veneren el Senyor:perdura eternament el seu amor.R. La pedra que rebutjaven els constructorsara és la pedra cantonera.O bé:Al·leluia.La pedra que rebutjaven els constructorsara és la pedra cantonera.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se'n meravellen.Hui és el dia en què venç el Senyor:alegrem-nos i celebrem-lo. R.¡Senyor, doneu-nos la victòria!¡Senyor, doneu-nos prosperitat!Beneït el qui ve en nom del Senyor.Vos beneïm des de la casa del Senyor.El Senyor és Déu i ell ens il·lumina. R.
Hui és el dia en què venç el Senyor:alegrem-nos i celebrem-lo.
Jesús es va acostar, va prendre el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús es va aparéixer una altra volta als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'esta manera:
Es trobaven junts Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els va dir: «Me'n vaig a pescar». Els altres li responen: «Nosaltres també hi anem amb tu». Isqueren tots i s'embarcaren, però aquella nit no pescaren res.Quan ja clarejava, Jesús es va presentar vora l'aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els va dir: «Fills meus, ¿no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No». Els va dir: «Tireu la xàrcia a la dreta de la barca i trobareu peix». Ho feren d'eixa manera, i ja no la podien traure de tant de peix com hi havia. En aquell moment el deixeble que Jesús amava li diu a Pere: «És el Senyor». Quan Simó Pere va sentir estes paraules, es va cenyir la túnica que s'havia llevat i es va llançar a l'aigua. Els altres deixebles, que estaven només a uns noranta metres de terra, arribaren amb la barca, estirant la xàrcia plena de peix.Quan baixaren a terra, veren unes brases amb peix que es rostia, i pa. Jesús els diu: «Porteu alguns dels peixos que acabeu de pescar». Simó Pere va pujar a la barca i va estirar cap a terra la xàrcia plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grans. Encara que hi havia tant de peix, la xàrcia no es va esgarrar. Jesús els va dir: «Veniu a menjar». Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja sabien que era el Senyor. Jesús es va acostar, va prendre el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s'apareixia als deixebles després d'haver ressuscitat d'entre els morts.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 5 d'abril
Sant Vicent Ferrer, prevere de l'Orde de Predicadors, valencià que va recórrer incansablement ciutats i camins d'Occident en favor de la pau i la unitat de l'Església, predicant a pobles innombrables l'Evangeli de la penitència i la vinguda del Senyor, fins que a Gwened [Vannes], lloc de la Bretanya Menor, a França, va entregar el seu esperit a Déu. (1419) Al País Valencià se celebra el dilluns de la setmana II de Pasqua.
 |
| Santa Irene |
3. A Selèucia, a Pèrsia, actual Iraq, santa Ferbuta, viuda, germana de sant Simeó, bisbe, que, juntament amb el seu acompanyant va ser martiritzada en temps del rei Sapor II. (c. 342)
4. També en la mateixa ciutat de Selèucia, commemoració de cent onze hòmens i nou dones, màrtirs, procedents de diverses ciutats règies de Pèrsia, que havent refusat fermament renegar de Crist i adorar el foc, per mandat del mateix rei van ser cremats vius. (344)
5. A Regie, a Mauritània, actualment Algèria, passió dels sants màrtirs, que en la persecució baix Genseric, rei arrià, van rebre la mort a l'església el dia de Pasqua; entre ells, estava el lector, que, mentre cantava l'"Al·leluia" en el púlpit, va ser traspassat amb una saeta en la gola. (s. V)
6. A l'abadia de La Sauve-Majeure, a Aquitània, hui França, sant Gerald, abat, que, havent ingressat a l'abadia de Corbie, va ser elegit després abat de Saint-Vincent de Laon (Aisne),però, passat un temps, després de diverses peregrinacions santes, es va retirar a l'espessor del bosc. (1095)
7. A Montecorvino, a la regió italiana de la Pulla, sant Albert, bisbe, que va dedicar la seua vida a l'oració contínua i a buscar el bé dels pobres. (1127)
8. Al lloc de Fosses, a Brabant, hui França, santa Juliana, verge de l'Orde de Sant Agustí, que va ser priora de Mont-Cornillon, al costat de Lieja, i va portar després vida reclosa, en la qual, enfortida amb gràcies especials, va promoure la solemnitat del Cos de Crist. (1258)
9. A la ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca, santa Caterina Tomàs, verge, que, havent ingressat en l'Orde de Canongesses Regulars de Sant Agustí, va destacar per la seua humilitat i l'abnegació de la voluntat. (1574)
10. A Kaufbeuren, al costat del riu Iller, a Baviera, actual Alemanya, santa Maria Crescència (Anna) Höss, verge, que va ingressar en el Tercer Orde regular de Sant Francesc i va procurar comunicar als altres el fervor de l'Esperit Sant amb el qual ella mateixa cremava. (1744)
11. Beata Caterina de Maria, en el segle Josepa Saturnina Rodríguez de Zavalía (1823- Córdoba, Argentina 1896). Quan va quedar viuda, va fundar la congregació de les Esclaves del Cor de Jesús.
12. Beat Marià de la Mata Aparicio (Sao Paulo, el Brasil 1905-1983). Sacerdot agustí i missioner.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada