13 d'abril de 2024, dissabte II de Pasqua

DISSABTE DE LA SETMANA II DE PASQUA

Lectura primera Fets 6,1-7

Elegiren set hòmens plens de l'Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols

Per aquells dies anava augmentant la quantitat dels creients, i els de llengua grega es queixaven dels de llengua hebrea perquè, en l'assistència diària als pobres, les seues viudes no eren ateses. 

Els Dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren: «No estaria bé que nosaltres deixàrem l'anunci de la paraula de Déu i ens posàrem a servir a les taules. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set hòmens de bona reputació, plens d'Esperit i d'enteniment, i els encarregarem eixa faena; nosaltres continuarem dedicant-nos a la pregària i al ministeri de la paraula».

La proposta va agradar a tots, i elegiren a Esteve, un home ple de fe i de l'Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Timó, Pàrmenes i Nicolau, un antioqué convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i estos, després de pregar, els imposaren les mans.

La paraula de Déu s'anava estenent, i a Jerusalem creixia molt la quantitat dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.

Salm responsorial 32,1-2.4-5.18-19 (R.: 22)

Alegreu-vos, justos, en el Senyor,

fareu bé d'alabar-lo, nets de cor.

Celebreu el Senyor amb la lira,

toqueu-li amb l'arpa de deu cordes.

R. Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;

eixa és l'esperança que posem en vós.

O bé:

Al·leluia.

Que la paraula del Senyor és sincera,

i totes les seues accions són lleials;

estima el dret i la justícia,

el seu amor ompli la terra. R.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,

els qui esperen en l'amor que els té;

ell els rescata de la mort,

els sustenta en temps de fam. R.

Al·leluia

Crist, el creador de totes les coses,

ha ressuscitat i s'ha compadit del llinatge humà.

Evangeli Jo 6,16-21

Veren que Jesús s'acostava caminant sobre l'aigua

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

A la vesprada, els deixebles de Jesús baixaren a la mar i s'embarcaren en direcció a Cafarnaüm, que està a l'altra vora de la mar. Ja s'havia fet fosc i Jesús encara no s'havia reunit amb ells. Mentrestant el vent bufava molt fort i la mar s'encrespava. Quan havien remat unes tres o quatre milles, veren que Jesús s'acostava a la barca caminant sobre l'aigua, i s'ompliren de temor. Jesús els diu: «Soc jo, no tingueu por». Volien fer-lo pujar a la barca, però immediatament la barca va tocar terra en el lloc a on anaven. 

 

Glossa de l'Evangeli

Sant Tomàs d'Aquino: Comentari sobre S. Joan, in loc.

Aquell vent és figura de les temptacions i de la persecució que patirà l'Església per falta d'amor. Perquè, com diu Sant Agustí, quan es refreda l'amor, augmenten les ones i la nau sotsobra. No obstant això, el vent, la tempestat, les ones i les tenebres no aconseguiran que la nau s'aparte del seu rumb i quede destrossada.

* * * * *

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 13 d'abril

Sant Martí I, papa i màrtir

Sant Martí I, papa i màrtir, que després de condemnar l'heretgia dels monoteletes en el concili del Laterà, per orde de l'emperador Constant II, va ser arrancat de la seua seu per l'exarca Teodor Cal·liope, que va entrar per la força a la basílica del Laterà, i el va enviar a Constantinoble, on primer el va tancar en una dura masmorra sota estreta vigilància i després va ser exiliat al Quersonés, actual Crimea, lloc en el qual, passats uns dos anys, van concloure les seues tribulacions i va aconseguir la corona eterna. (656)

A Tarragona, ciutat d'Hispània, sant Hermenegild, màrtir, que sent fill de Leovigild, rei arrià dels visigots, es va convertir a la fe catòlica per mediació de sant Leandre, bisbe de Sevilla. Reclòs en la presó per disposició del rei, en haver-se negat a rebre la comunió de mans d'un bisbe arrià, el dia de la festa de Pasqua va ser degollat per mandat del seu propi pare. (586)

Hermenegild vol dir “guerrer valent”. I ho va ser, de valent, el nostre sant. Fill del rei visigot Leovigild, que intentava unificar tots els regnes sota l’arrianisme (no a la divinitat de Jesucrist), la conversió al catolicisme d’Hermenegild, governador de la Bètica (Andalusia) va suposar un problema per a aquella unificació. Sense voler renunciar a la seua fe, fou empresonat a Tarragona i hi fou assassinat el 13 d’abril del 586.

Els sants Isidor, Gregori de Tours, Gregori Magne i Beda parlen del seu martiri, i el papa Urbà VIII introduí la seua memòria en el santoral el 1636. [font]

3. A Pèrgam, a la província romana d'Àsia, hui Turquia, sants màrtirs Carp, bisbe de Tiatira, Pàpil, diaca, Agatònica, germana de Pàpil, i molts altres, que, pel goig d'expressar la seua confessió cristiana, van ser coronats amb el martiri. (s. II)

4. A Ravenna, població de la regió d'Emília-Romanya, a Itàlia, sant Urs, bisbe, que va traslladar la seu episcopal des de Classe a esta ciutat i va dedicar l'església catedral, en la festa de Pasqua sota el títol de la santa Anàstasi. En este mateix dia, passats alguns anys, va emigrar a la glòria de la resurrecció. (c. 425)

5. Al monestir de Santa Maria de Capelle, prop de Wast, a la regió de Boulogne, a França, beata Ida, qui, viuda d'Eustaqui, comte de Boulogne, va brillar per la seua liberalitat cap als pobres i pel seu zel en el decòrum de la casa de Déu. (1113)

6. A Saint-David, al territori de Càmbria, a Gal·les, hui el Regne Unit, sant Caràdoc, prevere i ermità, que sent tocador d'arpa en el palau reial, en constatar que allí es volia més als gossos que als hòmens, va decidir servir a Déu sota la direcció de l'abat Teliav. (1124)

7. Al monestir cistercenc de Roosendaal, a Brabant, a l'actual Holanda, beata Ida, verge, que des de jove va patir per part de son pare abans d'entrar en la vida religiosa, i amb l'austeritat quotidiana va imitar en el seu cos el Crist sofrent. (c. 1290)

8. Al monestir de Fonte Avellana, a la regió italiana de l'Úmbria, beat Albertini, ermità i prior d'un grup d'eremites, que va anteposar la soledat als honors i va procurar conciliar les ciutats enemistades entre si. (1294)

9. A Città di Castello, de nou a l'Úmbria, santa Margarida, verge de les Germanes de la Penitència de Sant Doménec, la qual, cega de naixement, deforme i abandonada pels seus progenitors, sempre va confiar en el seu cor, no obstant això, en el nom de Jesús. (1320) Canonitzada en 2021.

10. A Rochester, a Anglaterra, beats Francesc Dickenson i Miló Gerard, preveres i màrtirs que, després d'haver-se format en el Col·legi de Reims dels Anglesos, van tornar a la seua pàtria per a exercir clandestinament el ministeri sacerdotal, per la qual cosa, durant el regnant Isabel I tots dos van ser condemnats a la forca i després esquarterats. (1590)

11. A York, també a Anglaterra, beats Joan Lockwood i Eduard Catherick, preveres i màrtirs en temps del rei Carles I. El primer, de huitanta-set anys, que ja havia sigut condemnat dos vegades a la pena capital per ser sacerdot, va voler precedir en el patíbul al seu company més jove, que estava una mica angoixat davant de la mort, per a animar-lo a culminar el gloriós martiri. (1642)

12. Beat Serafí Morazzone (1747- Chiuso, Lecco, Itàlia 1822). Sacerdot diocesà, rector de Chiuso (Lecco). Exemplar en els quaranta-nou anys de l'exercici de ministeri pastoral en eixa parròquia.

13. A l'illa francesa de la Reunion, a l'Oceà Índic, beat Scubilion (Joan Bernat), religiós de l'Institut de les Escoles Cristianes, que va ensenyar incansablement als xiquets i va oferir ajuda als pobres i esperança als esclaus. (1867)

14. Al llogaret de Totoclán, a la regió de Guadalajara, a Mèxic, sant Sabas Reyes Salazar, prevere i màrtir, que va ser executat durant la persecució mexicana per la seua fe en Crist Sacerdot i Rei de l'Univers. (1927)

15. Beat Roland Rivi (1931- Piane di Monchio, Mòdena, Itàlia 1945). Seminarista assassinat per odi a la fe.