DIMARTS DE LA SETMANA III DE PASQUA
Lectura primera Fets 7,51-8,1a
Jesús, Senyor, rebeu el meu esperitLectura dels Fets dels ApòstolsEn aquells dies, Esteve deia al poble, als notables i als mestres de la Llei: «Teniu el cap dur, no vos heu circumcidat el cor ni les orelles. Feu igual que els vostres pares: resistir l'Esperit Sant. ¿A quin dels profetes no van perseguir els vostres pares? Van matar els qui anunciaven la vinguda del Just, del qual ara vos heu convertit en traïdors i assassins: vosaltres, que havíeu rebut la Llei per mediació d'àngels, però no l'heu guardada». En sentir açò es consumien de ràbia i apretaven les dents.Esteve, ple de l'Esperit Sant, va clavar la mirada en el cel, va vore la glòria de Déu i Jesús que estava a la dreta de Déu, i va dir: «Veig obert el cel, i el Fill de l'home a la dreta de Déu». Ells, cridant amb tota la força, es taparen les orelles, s'abalançaren tots alhora contra ell, el tragueren fora de la ciutat i començaren a apedregar-lo. Els testimonis deixaren les seues capes als peus d'un jove que li deien Saule. Mentres l'apedregaven, Esteve repetia esta invocació: «Jesús, Senyor, rebeu el meu esperit». Després caigué de genolls i cridà amb tota la força: «Senyor, no els tingueu en compte este pecat». I, havent dit estes paraules, va morir.I Saule era dels qui aprovaven la mort d'Esteve.
Salm responsorial 30,3cd-4.6 i 7b i 8a.17 i 20c i 21ab (R.: 6a)
Senyor, sigau el meu castell inexpugnable,la meua roca salvadora.Vós, penyal meu i plaça forta,guieu-me i encamineu-me,per amor del vostre nom.R. Senyor, encomane l'esperit a les vostres mans.O bé:Al·leluia.Encomane l'esperit a les vostres mans,vós, Senyor, Déu fidel, m'heu redimit.Jo confie en el Senyor.¡Amb quin goig veneraré el vostre amor! R.Feu vore al vostre serventla claror de la vostra mirada;salveu-me, per l'amor que em teniu.Els qui s'emparen en vós,els amagueu en la vostra presència,lluny de les intrigues humanes. R.
Al·leluia Jo 6,35ab
Jo soc el pa de vida,diu el Senyor;el qui ve a mi no passarà fam.
Evangeli Jo 6,30-35
Mon Pare, no Moisès,és el qui vos dona el verdader pa del cel
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, la gent digué a Jesús: «¿Quin signe prodigiós ens doneu per a que el vejam i vos cregam? ¿Quina obra feu? Els nostres pares menjaren el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura: "Els donà a menjar pa del cel"».
Jesús els respongué: «En veritat vos dic que no és Moisès qui vos ha donat el pa del cel; és mon Pare qui vos dona el verdader pa del cel. El pa de Déu és el que baixa del cel per a donar vida al món».
Ells li digueren: «Senyor, doneu-nos sempre d'eixe pa».
Jesús els contestà: «Jo soc el pa de vida: el qui ve a mi no passarà fam, i el qui creu en mi no tindrà mai set».
MARTIROLOGI ROMÀ
1. A Corint, ciutat d'Acaia, hui a Grècia, sants màrtirs Leònides i set companyes: Carissa, Galina, Teodora, Nica, Nunència, Callis i Basilissa, que, després d'haver patit diverses tortures, van ser llançats a la mar. (III/IV)
2. A Saragossa, a la Hispània Tarraconense, commemoració de sant Optat i els seus dèsset companys, màrtirs, que en la persecució sota l'emperador Dioclecià van ser executats, després de ser turmentats, Prudenci va compondre uns versos sobre el seu gloriós martiri. (s. IV)
Els noms són: Luperci, Succés, Marcial, Urbà, Júlia, Quintilià, Publi, Frontó, Fèlix, Cecilià, Evodi, Primitiu, Apodemi i altres quatre que portaven tots el nom de Saturní [o Sadurní].
3. A la mateixa ciutat de Saragossa, santa Engràcia, verge i màrtir, que va patir durs suplicis i li van quedar les nafres com a testimoniatge del seu martiri. (s. IV)
4. De nou a Saragossa, sants Gai i Crescenci, que en la mateixa persecució van perseverar en la fe en Crist i van superar les tortures que se'ls van infligir. (s. IV)
5. A la seu d'Astorga, durant el regnat dels sueus a Espanya, sant Toribi, bisbe, que, sota el mandat del papa sant Lleó el Gran, es va enfrontar decididament a la secta priscil·lianista, que allí estava difonent-se. (s. V)
6. A Braga, a la regió de Lusitània, hui Portugal, sant Fructuós, bisbe, el qual, monjo i fundador de monestirs, va ser bisbe de Dume [Dumium], i després, per voluntat dels Pares del X Concili de Toledo, també bisbe metropolità de Braga, seu que, juntament amb els seus monestirs, va regir amb prudència. (c. 665)
7. A Escòcia, sant Magnus, màrtir, que, sent príncep de les Illes Òrcades, va abraçar la fe cristiana, i enfrontat amb el rei de Noruega per haver protestat contra l'arrogància del seu poble, va ser assassinat a traïció quan es va presentar desarmat davant d'ell per a signar la pau sobre el domini d'aquelles illes. (1116)
8. A Sebourg, a Hainaut, actualment França, sant Drogó, pastor i pelegrí pel Senyor, que, buscant una vida senzilla i solitària, va acabar els seus dies reclús en una cel·la menuda. (c. 1186)
9. A Broni, prop de Pavia, a la regió italiana de Llombardia, commemoració de sant Contard, pelegrí, que va triar viure en pobresa total i va morir en contraure una malaltia mentre es trobava de camí cap a Sant Jaume de Galícia. (1249)
10. A Siena, a la regió de Toscana, també a Itàlia, beat Joaquim, religiós de l'Orde dels Servents de Maria, que es va distingir per la seua devoció a la Mare de Déu i va complir la llei de Crist assumint la cura dels pobres. (1306)
11. A Roma, sant Benet Josep Labre, el qual, desitjós des de la seua adolescència d'una aspra vida penitent, va realitzar peregrinacions a cèlebres santuaris vestint parracs i acontentant-se amb almoines, donant exemple de pietat i penitència, i tornat a Roma es va entregar a una vida d'oració i de pobresa extrema. (1783)
12. A Avrillé, en la rodalia d'Angers, a França, beats Pere Delépine, Joan Ménard i vint-i-quatre companyes, quasi tots llauradors, que van ser afusellats durant la Revolució Francesa pels qui odiaven la fe cristiana. (1794)
Són els seus noms: Renata Bourgeais, Joana Gourdon, Maria Gingueneau, Francesca Michoneau, Joana Onillon, Renata Séchet, Maria Roger, Francesca Suhard, Joana Thomas, viuda; Magdalena Cady, Maria Piou, Petrina Pottier, Renata Rigault, Joana Leduc, Magdalena Sallé, esposes; Maria Genoveva i Marta Poulain de la Forestrie, Petrina Bourigault, Maria Forestier, Maria Lardeux, Petrina Laurent, Anna Maugrain, Margarida Robin i Maria Rochard.
13. A Nevers, també a França, santa Maria Bernadeta Sobirós, verge, la qual, nascuda a Lorda d'una família molt pobra, sent encara xiqueta va assistir a les aparicions de la Immaculada Santíssima Mare de Déu i després va abraçar la vida religiosa i va portar una vida amagada i humil. (1879)
- J.M. Bausset: Santa Bernadeta Sobirós (2015)
El papa Francesc parla de Bernadeta
Bernadeta, després d'haver estat en la Gruta i gràcies a la pregària, transforma la seua fragilitat en ajuda als altres, gràcies a l'amor es fa capaç d'enriquir el seu proïsme i, sobretot, d'oferir la seua vida per la salvació de la humanitat. El fet que la bella Senyora li demane que rese pels pecadors, ens recorda que els malalts, els que patixen, no sols porten amb ells el desig de curar-se, sinó també el de viure la pròpia vida de manera cristiana, arribant a donar-la com a verdaders deixebles missioners de Crist. A Bernadeta, Maria li va donar la vocació de servir els malalts i la va cridar per tal que es fera Germana de la Caritat, una missió que ella va complir d'una manera tan alta que es va convertir en un model per a tots els agents sanitaris. Demanem doncs a la Immaculada Concepció la gràcia de saber sempre vore el malalt com una persona que, certament, necessita ajuda, a vegades fins i tot per a les coses més bàsiques, però que també porta amb ella un do a compartir amb els altres.
(Missatge per a la XXV Jornada Mundial del Malalt de 2017)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada