DIMECRES DE LA SETMANA IV DE PASQUA
Aparteu-me a Bernabé i a SauleLectura dels Fets dels ApòstolsEn aquells dies, la paraula del Senyor anava escampant-se i propagant-se. Bernabé i Saule, acabada la seua missió a Jerusalem, van tornar en companyia de Joan, anomenat també Marc.En la comunitat d'Antioquia hi havia alguns profetes i mestres: Bernabé, Simeó, que duia el sobrenom de Negre, Lluci de Cirene, Manaén, que s'havia criat amb el tetrarca Herodes, i Saule.Un dia que celebraven un acte de culte al Senyor amb dejuni, l'Esperit Sant va dir: «Aparteu-me a Bernabé i a Saule per a dedicar-los a l'obra a la qual els cride».Després del dejuni i de la pregària, els imposaren les mans i els despediren. Ells, enviats per l'Esperit Sant, baixaren a Selèucia, i allí s'embarcaren cap a Xipre. Arribats a Salamina, anunciaven la paraula de Déu en les sinagogues dels jueus. Joan Marc era el seu ajudant.
Que Déu tinga pietat i ens beneïxca,que la llum de la seua mirada ens il·lumine.Que en la terra es coneguen els vostres camins,entre els pobles, la vostra salvació.R. Que vos alaben els pobles, Déu nostre,que vos alaben tots els pobles.O bé:Al·leluia.Que s'alegren els pobles i criden de goig.Vós regiu les nacions amb justíciai guieu els pobles de la terra. R.Que vos alaben els pobles, Déu nostre,que vos alaben tots els pobles.Que Déu ens beneïxca, i el venerend'un cap a l'altre de la terra. R.
Diu el Senyor:«Jo soc la llum del món;el qui em seguix tindrà la llum de la vida».
Jo, que soc la llum, he vingut al món Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, Jesús va dir ben alt:«Qui creu en mi, més que creure en mi, creu en aquell que m'ha enviat; i qui em veu a mi, veu aquell que m'ha enviat. Jo, que soc la llum, he vingut al món per a que ningú dels qui creuen en mi es quede en tenebres.Si algú escolta les meues paraules però no les guarda, jo no el jutge, perquè jo no he vingut a jutjar el món, sinó a salvar-lo. El qui no vol saber res de mi ni accepta les meues paraules, ja té qui el jutge: les mateixes paraules que jo he predicat el jutjaran el darrer dia; perquè jo no he parlat pel meu compte; el Pare, que m'ha enviat, és qui m'ha manat què he de dir i què he de parlar. I jo sé que el seu manament és vida eterna. Per això, les coses que jo parle, les parle tal com me les ha dites el Pare».
Elogis del dia 24 d'abril
 |
| Sant Fidel de Sigmaringen |
Nascut a Sigmaringen (alt Danubi), els pares li van posar el nom de Markus Roy. Després d’estudiar Dret el va exercir amb professionalitat: «Demanava ajuda als poderosos i socorria els òrfens i les viudes; no deixava mai d’ajudar tots els empresonats que podia; visitava els malalts» (Elogi). Però, decebut, va triar els caputxins de Friburg, que li van canviar el nom i la professió: evangelitzar els calvinistes de regions alemanyes i suïsses. Tant d’èxit tingué que en 1622 va ser assassinat per uns calvinistes radicals. Benet XIV el va canonitzar en1746. [font]
2. A Jerusalem, commemoració de les santes dones Maria de Cleofàs (o de Clopas o Jacobé) i Salomé, que juntament amb Maria Magdalena, a l'alba del dia de Pasqua, es van dirigir al sepulcre del Senyor per a ungir el seu cos i allí van rebre el primer anunci de la Resurrecció. (s. I)
3. A Lió, ciutat de la Gàl·lia, hui França, sant Alexandre, màrtir, que, tres dies després de la passió de sant Epipodi, va ser tret de la presó, assotat i clavat en una creu fins a expirar. (178)
4. A Nicomèdia, a Bitínia, actualment Turquia, sant Antim, bisbe, i companys, màrtirs en la persecució sota l'emperador Dioclecià. Antim, per confessar a Crist, va rebre la glòria del martiri en ser decapitat, i de la multitud de fidels del seu ramat, uns van ser també decapitats, altres cremats vius i els restants portats a alta mar en xicotetes embarcacions per a ser ofegats. (303)
5. A Illiberis, actual Elvira, a la Hispània Bètica, sant Gregori, bisbe, l'obra titulada del qual Sobre la fe va ser lloada per sant Jeroni. (s. IV)
6. A la rodalia de Blois, a la Gàl·lia Lugdunense, hui França, sant Deodat, diaca i abat, que després de portar vida d'anacoreta, va ser guia d'un grup de deixebles que en este lloc s'havien reunit entorn d'ell. (s. VI)
7. A Canterbury, a Anglaterra, sant Melitó [o Mel·lit o Mel·litó], bisbe, que enviat a Anglaterra pel papa sant Gregori el Gran com a abat, va ser ordenat allí bisbe dels saxons orientals per sant Agustí, i finalment, després de patir moltes tribulacions, va accedir a la seu de Canterbury. (624)
8. A York, a Northúmbria, a l'actual Regne Unit, sant Wilfrid, bisbe, que durant quaranta-cinc anys va exercir amb gran obstinació el seu ministeri, i obligat a cedir la seua seu, va acabar en pau els seus dies entre els monjos de Ripon, dels qui va ser abat durant un temps. (709)
9. A l'illa de Iona, a Escòcia, sant Egbert, prevere i monjo, que es va ocupar amb dedicació a evangelitzar diverses zones d'Europa i, ja ancià, va reconciliar els monjos de Iona envers l'ús romà del còmput pasqual, celebrant la seua Pasqua eterna al final de la missa de la solemnitat. (729)
10. A Mortain, a la regió de Normandia, a França, sant Guillem Firmat, eremita, que, canonge i metge a Tours, després d'una peregrinació a Jerusalem es va retirar a la soledat fins a la seua mort. (1103)
11. A Angers, de nou a França, santa Maria de Santa Eufràsia (Rosa Virgínia) Pelletier, verge, que per a acollir piadosament les dones de vida esgarriada, que ella denominava "Magdalenes", va fundar l'Institut de Germanes del Bon Pastor. (1868)
12. A Dinan, també a França, sant Benet (Àngel) Menni, prevere de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, fundador de la Congregació de Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús. (1914)
- J.M. Bausset: Sant Benet Menni (2015)
13. A Roma, santa Maria Elisabet Hesselbald, verge, que, oriünda de Suècia, després d'haver prestat servici durant llarg temps en un hospital, va reformar l'Orde de Santa Brígida, dedicant-se particularment a la contemplació, a la caritat envers els necessitats i a la unitat dels cristians. (1957) Canonitzada en 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada