ANUNCIACIÓ DEL SENYOR
Solemnitat traslladada
La verge està encintaLectura del llibre del profeta IsaïesEn aquells dies, el Senyor digué al rei Acaz: «Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal: en les profunditats del país dels morts o dalt en el cel».Acaz respongué: «No en demanaré cap; no vullc posar a prova el Senyor».Llavors digué Isaïes: «Escolteu, casa de David: ¿no en teniu prou fent perdre la paciència als hòmens que ara voleu fer-la perdre al meu Déu? Per això el Senyor mateix vos donarà un senyal: la verge està encinta i tindrà un fill, i li posarà de nom Emmanuel, que vol dir "Déu amb nosaltres"».
M'heu dit a cau d'orellaque no voleu sacrificis ni ofrenes,que no cal holocaust ni víctima.Per això vos dic: Ací em teniu.R. Ací em teniu: Déu meu, vullc fer la vostra voluntat.Com està escrit en el meu llibre,Déu meu, vullc fer la vostra voluntat,amb la vostra llei en el cor. R.Anuncie la vostra justíciaen la gran assemblea;no em mossegue els llavis;vós bé que ho sabeu, Senyor. R.No he guardat la vostra justícia dins del meu cor;he contat la vostra lleialtat i la vostra salvació;no he amagat el vostre amor i la vostra amistata la gran assemblea. R.
Com està escrit en el meu llibre,Déu meu, vullc fer la vostra voluntatLectura de la carta als cristians hebreusGermans, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs esborre els pecats. Per això Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu sacrificis ni ofrenes, però m'heu format un cos; no cal holocaust ni víctima. Per això vos dic: Ací em teniu, com està escrit en el meu llibre, Déu meu, vullc fer la vostra voluntat».Primer ha dit: «No voleu sacrificis ni ofrenes, no cal holocaust ni víctima». Encara que totes estes ofrenes són precisament les que la llei de Moisés prescrivia. Després afig: «Ací em teniu; vullc fer la vostra voluntat». Noteu com suprimix tot el que deia primer i ho substituïx pel que diu després.
A nosaltres ens ha santificat l'ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per a complir esta voluntat de Déu.
El qui és la Paraula es va fer carni plantà entre nosaltres el seu tabernacle,i hem contemplat la seua glòria.
Tindràs un fill
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Déu envià l'àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret, per a dur un missatge a una verge, promesa amb un descendent de David, que li deien Josep, i el nom de la verge era Maria.L'àngel entrà en sa casa i li digué: «Déu et guarde, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà al sentir eixes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l'àngel li digué: «No tingues por, Maria; Déu t'ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran "Fill de l'Altíssim". El Senyor Déu li donarà el tron de David, son pare. Regnarà sobre la casa de Jacob per sempre, i el seu regnat no tindrà fi».Maria preguntà a l'àngel: «¿Com pot ser això, si jo no tinc marit?». L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre tu, i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seua ombra; per això el fruit sant que naixerà, l'anomenaran Fill de Déu.També la teua parenta, Isabel, ha concebut un fill a la seua edat; ella, que era tinguda per estèril, ja està de sis mesos, perquè a Déu no li és impossible res».Maria va respondre: «Soc l'esclava del Senyor: que es complisquen en mi les teues paraules».I l'àngel es va retirar.
Es diu que el gran filòsof i científic Blaise Pascal recitava diàriament este Salm [118], que és el més llarg de tots, mentre que el teòleg Dietrich Bonhoeffer, assassinat pels nazis en 1945, el transformava en pregària viva i actual escrivint: "Indubtablement el salm 118 és difícil per la seua extensió i monotonia, però hem de seguir precisament paraula rere paraula, frase rere frase, amb molta lentitud i paciència. Descobrirem llavors que les aparents repeticions són en realitat aspectes nous d'una mateixa i única realitat: l'amor a la Paraula de Déu. Així com este amor no pot acabar mai, així tampoc acaben les paraules que el confessen. Poden acompanyar-nos durant tota la nostra vida, i en la seua senzillesa es transformen en pregària per al xiquet, l'home i l'ancià" (Resar els Salms amb Crist, Brescia 1978, p. 48).
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 9 d'abril
1. A Alexandria, a Egipte, sant Màxim, bisbe, que, sent prevere, va compartir l'exili i la confessió de la fe amb el bisbe sant Dionís, al qual després va succeir. (282)
2. A la mateixa ciutat d'Alexandria d'Egipte, sant Edesi, màrtir, germà de sant Apià, que en temps de l'emperador Maximí va retraure obertament al jutge haver entregat als lleons les vèrgens consagrades a Déu, i per esta causa va ser detingut pels soldats, torturat i, finalment, per perseverar en Crist el Senyor, llançat a la mar. (306)
3. A la regió de Sírmia, a Pannònia, actualment Croàcia, sant Demetri, màrtir, molt venerat en tot l'Orient i, especialment, a la ciutat de Tessalònica. (s. III/IV)
4. A Cesarea de Capadòcia, a l'actual Turquia, sant Eupsiqui, màrtir, que sota l'emperador Julià l'Apòstata, per haver destruït el temple de la deessa Fortuna, va patir el martiri. (c. 362)
5. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Libori, bisbe. (s. IV)
6. A Diyarbakir, lloc de Mesopotàmia, actual Iraq, sant Acaci, bisbe, que per a redimir uns perses captius i sotmesos a cruels tortures, va persuadir el clero i va arribar a vendre als romans els vasos sagrats de l'Església. (s. V)
7. A Castroloco, a Nèustria, hui Mons, a Bèlgica, santa Valdetrudis, que va ser germana de santa Aldegunda, esposa de sant Vicent Madelgari i mare de quatre sants, i, a semblança del seu marit, es va oferir a Déu i va rebre l'hàbit monàstic al cenobi fundat per ella mateixa. (688)
8. A l'abadia de Jumièges, també a Nèustria, sant Hug, bisbe de Rouen, el qual va governar alhora el cenobi de Fontenelle i les esglésies de París i Bayeux, i finalment, després de renunciar a estos càrrecs, va estar al capdavant del monestir de Jumièges. (730)
9. Al lloc anomenat San Vicente, prop de Briviesca, a la regió de Castella, santa Casilda, verge, que, nascuda en la religió mahometana, va ajudar amb misericòrdia els cristians detinguts en la presó, i després, ja cristiana, va viure com a eremita. (1075)
10. A Aurèlh [Aureil], a la regió de Llemotges, a França, sant Gauqueri [o Galteri o Gualter], canonge regular, que, per al clero, va ser exemple de vida en comú i de zel per les ànimes. (1140)
11. Prop de la muntanya Senària, a Toscana, regió d'Itàlia, beat Ubald de Sansepolcro, prevere de l'Orde de Servents de Maria, que va passar de la milícia terrestre al servici de Maria, per obra de sant Felip Benizi. (1315)
12. A Tana, a l'Índia occidental, beat Tomàs de Tolentino, prevere de l'Orde de Germans Menors i màrtir, que havent viatjat fins a l'imperi xinés per a anunciar l'Evangeli, en dirigir-se després cap al territori dels tàrtars i dels hindús va coronar la seua missió amb un gloriós martiri. (1321)
13. A Bricairàs [Bricherasio], prop de Pinerolo, a la regió italiana del Piemont, beat Antoni Pavoni, prevere de l'Orde de Predicadors i màrtir, que en eixir de l'església, després d'haver predicat contra l'heretgia, va ser feroçment apunyalat. (1374)
14. Beata Margarida Rutan (1736- Dax, França 1794). Verge i màrtir, germana de les Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paül, superiora de la comunitat a l'hospital de Dax, morta en la guillotina, durant la Revolució Francesa, per mantindre la confessió de Crist.
15. Al camp de concentració d'Auschwitz, prop de Cracòvia, a Polònia, beata Celestina Faron, verge de la Congregació de les Xicotetes Serventes de Maria Immaculada i màrtir, la qual, en ser ocupada militarment Polònia en temps de guerra, per mantindre la fe de Crist va ser deportada a este lloc, on, esgotada per les privacions, va aconseguir la gloriosa corona. (1944)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada