19 d'abril de 2024, divendres III de Pasqua

DIVENDRES DE LA SETMANA III DE PASQUA

Lectura primera Fets 9,1-20

Este home és l'instrument que he elegit

per a fer conéixer el meu nom als pobles

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Saule, mogut per un afany de violència i de mort contra els qui creien en el Senyor, es va presentar al gran sacerdot, i li va demanar cartes dirigides a les sinagogues de Damasc, autoritzant-lo a endur-se detinguts a Jerusalem tots els seguidors del Camí del Senyor que trobara, hòmens o dones. 

Pel camí, quan ja estava prop de Damasc, de sobte va esclatar al seu entorn una llum que venia del cel; a l'acte va caure a terra i va sentir una veu que li deia: «Saule, Saule, ¿per què em perseguixes?» Ell va respondre: «¿Qui sou, Senyor?» Li va dir: «Jo soc Jesús, el qui tu perseguixes. Però alça't, entra a la ciutat, i allí et diran què has de fer». 

Els hòmens que l'acompanyaven s'havien quedat muts d'espant; sentien la veu, però no veien a ningú. Quan Saule es va alçar de terra, per més que obria els ulls, no s'hi veia gens. Ells li donaren la mà i el conduïren a Damasc. Va estar tres dies que no s'hi veia, i no menjava ni bevia.

A Damasc hi havia un creient que es deia Ananies. En una visió el Senyor el va cridar: «Ananies». Ell va respondre: «Ací em teniu, Senyor». El Senyor li va dir: «Ves al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per un tal Saule de Tars: està pregant i, en una visió, ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans per a que recobrara la vista». Ananies va replicar: «Senyor, molts m'han contat d'eixe home tot el mal que ha fet al vostre poble sant de Jerusalem, i ara, ací, té plens poders dels grans sacerdots per a encadenar tots els qui invoquen el vostre nom». 

El Senyor li va dir: «Ves, que eixe home és l'instrument que he elegit per a fer conéixer el meu nom als pobles, als reis i als fills d'Israel. Jo li faré comprendre tot el que ha de patir pel meu nom». 

Ananies hi va anar, va entrar a la casa, li va imposar les mans i li va dir: «Saule, germà meu, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparéixer pel camí, m'envia per a que recobres la vista i quedes ple de l'Esperit Sant». A l'instant li caigueren dels ulls com uns tels i recobrà la vista. Immediatament es va alçar i el batejaren, prengué aliment i recobrà les forces.

Es va quedar alguns dies amb els creients que vivien a Damasc. I ben prompte començà a predicar en les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu.

Salm responsorial 116,1.2 (R.: Mc 16,15)

Alabeu el Senyor, tots els pobles,

Glorifiqueu-lo totes les nacions. 

 

R. Aneu, anuncieu l'Evangeli a tota la creació.

O bé:  

 

Al·leluia 

 

El seu amor per nosaltres és immens 

La fidelitat del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia Jo 6,56

«Qui menja la meua carn i beu la meua sang

està en mi i jo en ell», diu el Senyor.

Evangeli Jo 6,52-59

La meua carn és un verdader menjar,

i la meua sang és una verdadera beguda

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, els jueus es posaren a discutir. Deien: «¿Com pot este donar-nos la seua carn per a menjar?» Jesús els va respondre: «Vos ho dic de veres: si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seua sang, no tindreu vida en vosaltres. 

Qui menja la meua carn i beu la meua sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meua carn és un verdader menjar, i la meua sang és una verdadera beguda. Qui menja la meua carn i beu la meua sang està en mi i jo en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, el qui em menja a mi viurà gràcies a mi. Este és el pa baixat del cel. No és com el que menjaren els vostres pares. Ells moriren, però el qui menja este pa viurà per sempre». 

Açò va dir Jesús a Cafarnaüm, quan ensenyava a la sinagoga.

* * * * *

 Mare de Déu del Miracle de Cocentaina

• J.M. Bausset: La Mare de Déu del Miracle (2020)

Dia de la Bicicleta

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 19 d'abril

1. A la província romana d'Àfrica, actual Tunísia, sant Mapàlic, màrtir, que durant la persecució desencadenada sota l'emperador Deci, mogut de pietat cap a la seua família va demanar que es concedira la pau eclesiàstica a sa mare i a la seua germana, que havien abjurat, després de la qual cosa, conduït davant del tribunal, va ser coronat pel martiri. Amb ell van perir molts altres sants màrtirs, que van confessar igualment a Crist, entre ells Bas, en una pedrera; Fortuny, en la presó; Pau, en el mateix tribunal; Fortunata, Victorí, Víctor, Heremi, Crèdula, Hereda, Donat, Ferm, Venust, Fruits, Júlia, Marcial i Aristó, morts per fam a la presó. (250)

2. A Pèrsia, actualment l'Iraq, santa Marta, verge i màrtir, que en temps del rei Sapor II, al següent dia de la mort de son pare, Pusici [o Pusai], va patir el martiri en la Solemnitat de la Resurrecció del Senyor. (341)

3. A Antioquia de Pisídia, hui Turquia, sant Jordi, bisbe, que va morir en el desterrament per defendre el culte de les santes imatges. (818)

4. A Frisun, lloc dels Alps de Baviera, a l'actual Alemanya, sant Gerold, eremita, de qui es conta que va portar una vida de penitència a la regió de Vorarlberg. (c. 978)

5. A la platja al costat de Greenwich, a Anglaterra, passió de sant Elfeg, arquebisbe de Canterbury i màrtir, el qual, mentre els danesos passaven a sang i foc el país, es va presentar davant d'ells amb la intenció de salvar al seu ramat i, com que no va poder ser rescatat per diners, el dissabte després de Pasqua va ser colpejat amb ossos d'ovella i finalment degollat. (1012)

6. A Roma, a la basílica de Sant Pere, sant Lleó IX, papa, que primer va ser bisbe de Tulle durant vint-i-cinc anys, on va defensar enèrgicament la seua comunitat, i una vegada elegit per a la seu romana, va reunir diversos sínodes per a acordar la reforma de la vida del clero i l'extirpació de la simonia. (1054)

7. A l'abadia de Saint-Bertin, a la regió de Thérouanne, a França, mort del beat Bernat, penitent, que per a expiar els pecats de la seua joventut va triar voluntàriament el desterrament, i descalç, només vestit amb un hàbit pobre i menjant amb parquedat, va peregrinar incessantment visitant sants llocs. (1182)

8. A Londres, a Anglaterra, beat Jaume Duckett, màrtir, el qual, casat i llibreter d'ofici, per vendre llibres catòlics va ser denunciat i tancat durant nou anys en la presó, i després, en temps de la reina Isabel I, va ser finalment penjat a Tyburn, juntament amb qui li havia denunciat, al qual va aconseguir convertir a la fe catòlica abans de ser ajusticiats. (1602).

9. Beata Gaetana Tolomeo, sobrenomenada Nuccia (1936- Catanzaro, Itàlia 1997). Laica, va passar tota la seua vida confinada en el seu llit o en una cadira a causa d'una paràlisi progressiva que la va deixar invàlida. Al llarg de la seua vida va guanyar reputació per la seua pietat i els missatges de l'Evangeli des de la ràdio local, amb l'interés d'aconseguir la conversió dels pecadors.