DIMARTS DE LA SETMANA IV DE PASQUA
Lectura primera Fets 11,19-26
Anunciaven també als de llengua gregala Bona Nova de Jesús, el Senyor
Lectura dels Fets dels Apòstols
En aquells dies, els creients de Jerusalem, dispersats a causa de la persecució que va seguir a la mort d'Esteve, arribaren fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, i predicaven la paraula, però només als jueus. Però alguns d'ells, naturals de Xipre i de Cirene, en arribar a Antioquia, començaren a anunciar també als de llengua grega la Bona Nova de Jesús, el Senyor. I, com que la mà del Senyor els afavoria, n'hi hagueren molts que cregueren i es convertiren al Senyor.Esta notícia va arribar a la comunitat de Jerusalem, i enviaren a Bernabé a Antioquia. Quan hi va arribar i va vore els fruits de la gràcia de Déu, ell, que era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe, se'n va alegrar, i els exhortava a tots a seguir units al Senyor, amb cor decidit. I molta gent va ser guanyada per al Senyor.
Bernabé se'n va anar a Tars a buscar a Saule; el va trobar i el va dur a Antioquia. Durant un any sencer visqueren en aquella comunitat i instruïren molta gent. És a Antioquia on els creients van ser anomenats cristians per primera vegada.
Salm responsorial 86,1-3.4-5.6-7 (R.: Salm 116,1a)
El Senyor té el palau en el mont sant,i estima més els portals de Sióque totes les viles de Jacob.S'han dit de tu, ciutat de Déu,oracles gloriosos.
R. Alabeu el Senyor, tots els pobles.
O bé:
Al·leluia.
«Compte Egipte i Babilòniaentre els pobles que em coneixen.A Filistea, a Tir i a Etiòpiaels dic: "Fills de Sió"».Diuen d'ella:«És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada;este i aquell altre són fills de Sió». R.
El Senyor escriu en el llibre dels pobles:«Fills de Sió».I cantaran mentres dansen:«¡De tu brollen totes les meues fonts!». R.
Al·leluia Jo 10,27
Les meues ovelles coneixen la meua veu,diu el Senyor;jo les conec i elles em seguixen.
Evangeli Jo 10,22-30
Jo i el Pare som u
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
A Jerusalem celebraven la festa de la Dedicació del temple. Era l'hivern i Jesús es passejava en el temple pel pòrtic de Salomó. Els jueus el rodejaren i li preguntaren: «¿És que ens tindràs sempre en la incertesa? Si eres el Messies, dis-ho clar». Jesús els va respondre:
«Ja vos ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom de mon Pare donen testimoni a favor meu, però vosaltres no creieu perquè no sou de les meues ovelles. Les meues ovelles escolten la meua veu. Jo les conec i elles em seguixen. I jo els done la vida eterna: no es perdran mai ni me les arrancarà ningú de les mans. El Pare, que me les ha donades, és més gran que tot, i ningú podrà arrancar-les de les mans del Pare. Jo i el Pare som u».
Sant Jordi
Sant Jordi, màrtir, titular d’una parròquia de Paiporta, patró de Banyeres, Alcoi, etc. (mem. ll.)
- Mossén Sorribes: Sant Jordi (1951)
- J.M. Bausset: Sant Jordi (2018)
- Francesc Gisbert: La llegenda de Sant Jordi més valenciana (2018)
Pregària a Sant Jordi
3 Martre constant i verge puríssim
4 i fel cavaller, prudent i fortíssim,
5 del gran rei Jesús, qui és tot poderós!
6 Puix fos en la fe tan ferm i immoble
7 i al rei eternal tostemps li fos fel,
8 suplique-us, puix sou tan digne i tan noble,
9 que vós lo pregueu tots jorns per lo poble
10 per ço que regnem ab ell en lo cel,
11 tenint-nos tostemps en vostra memòria
12 perque d’aquest món hajam la victòria.
Dia del Llibre
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 23 d'abril
Sant Jordi, màrtir, el gloriós combat del qual, que va tindre lloc a Diòspolis o Lydda, a Palestina, actual Israel, celebren des de molt antic totes les Esglésies, des d'Orient fins a Occident. (s. IV)
Sant Adalbert (Vojtech), bisbe de Praga i màrtir, que va aguantar dificultats en bé d'aquella església, i per Crist va dur a terme molts viatges, treballant per a extirpar costums pagans, encara que davant del poc fruit obtingut es va dirigir a Roma, on es va fer monjo. Tornat a la fi a Polònia, i intentant atraure a la fe els prussians, va ser assassinat per uns pagans al llogaret de Tenkitten, al costat del golf de Gdansk. (997)
3. A Edessa, ciutat de l'antiga Síria, a l'actual Turquia, sant Eulogi, bisbe, que, segons la tradició, va morir un Divendres Sant o Parasceve. (387)
4. A Milà, a la regió de Ligúria, actualment a Itàlia, sant Marol, bisbe, amic del papa sant Innocenci I. (s. V)
5. A Toul, al territori de Lotaríngia, França en l'actualitat, sant Gerard, bisbe, que durant trenta-un anys va legislar sàviament per a la ciutat, va atendre els pobres, va intercedir pel poble amb dejunis i pregàries en temps de pesta, va dedicar l'església catedral i va ajudar els monestirs amb béns materials i amb la instrucció dels deixebles. (994)
6. A Suelli, a Sardenya, a l'actual Itàlia, commemoració de sant Jordi, bisbe. (1117)
7. A Perusa, a la regió de l'Úmbria, de nou a Itàlia, beat Egidi [o Gil] d'Assís, religiós de l'Orde dels Germans Menors, que va ser company de sant Francesc i va mostrar en les seues peregrinacions una fe intrèpida i una gran simplicitat. (1262)
8. A Udine, a la regió de Venècia, igualment a Itàlia, beata Elena Valentini, viuda, que, per a servir únicament a Déu, va abraçar l'orde seglar de sant Agustí, i es va distingir per l'oració, la lectura de l'Evangeli i les obres de misericòrdia. (1458)
9. A Campi Bisenzio, lloc de la Toscana, així mateix a Itàlia, beata Teresa Maria de la Creu Manetti, verge, fundadora de l'Institut de Terciàries Carmelites de Santa Teresa. (1910)
10. A l'abadia cistercenca de Grottaferrata, als voltants de Frascati, prop de Roma, beata Maria Gabriela Sagheddu, verge, que va morir a vint-i-cinc anys, després d'haver oferit generosament la seua vida per la unió dels cristians. (1939)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada