DISSABTE DE LA SETMANA III DE PASQUA
L'Església anava consolidant-se,animada per l'Esperit SantLectura dels Fets dels ApòstolsEn aquells dies, l'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Anava consolidant-se, caminava en la fidelitat al Senyor i creixia, animada per l'Esperit Sant.Pere, que anava recorrent-ho tot, va visitar també els creients de Lida. Allí va trobar un home paralític que es deia Enees. No es movia del catre des de feia huit anys. Pere li va dir: «Enees, Jesucrist et dona la salut. Alça't i fes-te el llit». Ell es va alçar a l'instant. Tota la població de Lida i de la plana de Saron ho van vore i es convertiren al Senyor.Hi havia a Jafa una dona creient que es deia Tabita, que vol dir 'gasela'. Esta dona feia moltes bones obres i almoines. Per aquells dies es va posar malalta i va morir. La llavaren i la pujaren a la cambra de dalt. Com que Lida està prop de Jafa, els creients saberen que Pere estava allí i li enviaren dos hòmens a demanar-li que anara prompte a Jafa. Pere va eixir amb ells de seguida.Una vegada a Jafa, l'acompanyaren a la cambra de dalt, on es va trobar amb totes les viudes, que, amb llàgrimes en els ulls, li mostraven les túniques i els mantells que confeccionava Gasela quan vivia. Pere va fer eixir tota la gent i es va quedar pregant agenollat. Després, girant-se cap al cos mort, digué: «Tabita, alça't». Tabita obrí els ulls, mirà a Pere i s'incorporà. Pere li va agarrar la mà i la va alçar; a continuació, va cridar els fidels i les viudes i els la va presentar viva.La notícia va córrer per tot Jafa, i molts van creure en el Senyor.
¿Com podria retornar al Senyortot el bé que m'ha fet?Alçaré la copa de la salvaciói Invocaré el seu nom,R. ¿Com podria retornar al Senyortot el bé que m'ha fet?O bé:Al·leluia.Compliré les meues promeses,en presència de tot el poble.Al Senyor li doldriala mort dels seus fidels. R.Senyor, soc el vostre servent,servent vostre, fill de la vostra serventaVós m'heu trencat les cadenes.Oferiré una víctima d'acció de gràciesinvocant el nom del Senyor. R.
Les vostres paraules, Senyor,són esperit i són vida,vós teniu paraules de vida eterna.
Senyor, ¿a qui aniríem?Només vós teniu paraules de vida eterna᛭ Lectura de l'evangeli segons sant JoanEn aquell temps, molts dels seguidors de Jesús, després de sentir-lo, digueren: «¡Esta manera de parlar és molt dura! ¿Qui és capaç d'entendre-la?»Jesús sabia per ell mateix que els seus seguidors murmuraven de tot això, i els va preguntar: «¿Açò vos escandalitza? I ¿què diríeu si véreu el Fill de l'home pujar a on estava primer? L'Esperit és el qui dona la vida; la carn no servix de res. Les paraules que jo vos he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen». Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l'entregaria.Després va afegir: «Per això vos he dit que no pot vindre a mi ningú si no li ho concedix el Pare».Després d'aquell moment, molts dels qui l'havien seguit es feren arrere i ja no anaren més amb ell.Jesús preguntà als Dotze: «¿Vosaltres també em voleu abandonar?» Simó Pere li respongué: «Senyor, ¿a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna; i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu».
* * * * *
El 20 d’abril de 1912 va morir a Dénia el canonge Roc Chabàs Llorens.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del 20 d'abril
1. A Roma, sant Anicet, papa, que va rebre fraternalment com a hoste insigne a sant Policarp, per a determinar junts sobre la data de la Pasqua. (c. 166)
2. També a Roma, sants Sulpici i Servilià, màrtirs, enterrats en la segona milla de la via Llatina. (s. inc.)
3. A Còrdova, a la Hispània Bètica, sant Secundí, màrtir (s. IV)
4. A Ambrun [Embrun], lloc de la Gàl·lia, hui França, sant Marcel·lí, primer bisbe d'esta ciutat, el qual, oriünd d'Àfrica, va convertir a la fe de Crist la major part de la població dels Alps Marítims i va ser ordenat bisbe per sant Eusebi de Vercelli. (c. 374)
5. A Auxerre, a la Gàl·lia Lugdunense, també França en l'actualitat, sant Marcià, monjo. (c. 488)
6. A Constantinoble, hui Istanbul, a Turquia, sant Teodor, que va ser anomenat "Triquí" per l'aspre cilici amb què es cobria, i va portar una admirable existència en la soledat. (s. V)
7. A Antioquia de Síria, igualment a l'actual Turquia, sant Anastasi, bisbe i màrtir, que durant el regnat de l'emperador Focas va ser assassinat cruelment per uns sicaris. (609)
8 . A la regió de Laurino, prop de Pesto, a la regió italiana de Campània, santa Heliena, verge, la qual, ferma en el seguiment de Crist, va abraçar una vida solitària, en la qual va servir constantment a Déu en les necessitats dels religiosos i dels malalts. (s. VII)
9. A Osnabrück, població de Saxònia, hui Alemanya, sant Vihon, bisbe, oriünd de Frísia, que va ser enviat per l'emperador Carlemany com a abat per a evangelitzar la regió i, ordenat bisbe d'esta Església, va haver de patir molt per Crist. (804)
10. A l'abadia de Châteliers, a la regió de Peiteu [Poitiers], a França, beat Gerard de Salas [de Salles], que, dedicat a la vida penitent, va ser un canonge pobre i un eremita més pobre encara, exemple amb el qual va atraure molts a l'amor de Déu i a la vida eremítica, i a més va fundar diverses cases de canonges regulars. (1120)
11. A Pisa, ciutat de la Toscana, a Itàlia, beat Doménec Vernagalli, prevere de l'Orde dels Camaldulencs, constructor d'un orfenat. (1218)
 |
| Santa Ainés de Montepulciano |
13. A Bolonya, a la regió d'Emília-Romanya, novament a Itàlia, beat Simó Rinalducci de Todi, prevere de l'Orde d'Eremites de Sant Agustí, que amb el seu ensenyament i exemple va edificar els jóvens estudiants i a tot el poble de Déu. (1322)
14. A Lancaster, a Anglaterra, beats Jaume Bell i Joan Finch, màrtirs. El primer d'ells era sacerdot, encara que va viure durant vint anys en una altra confessió fins que es va reconciliar amb l'Església catòlica a instàncies d'una piadosa dona, i el segon, pare de família, agricultor i catequista, per la seua fe va estar empresonat durant diversos anys i va patir fam i altres proves. Finalment, tots dos, en temps de la reina Isabel I, van aconseguir el premi de la glòria amb el seu martiri. (1584)
15. A Londres, també a Anglaterra, beats Ricard Sageant i Guillem Thompson, preveres i màrtirs, que condemnats a mort per haver entrat i romàs al país sent sacerdots, compliren el seu martiri a Tyburn. (1584)
16. A Clones, a Irlanda, beat Maurici MacKenraghty, prevere i màrtir, que després de dos anys tancat en la presó per negar-se a reconéixer l'autoritat d'Isabel I sobre l'Església, va ser portat al suplici del patíbul. (1584)
17. A York, a Anglaterra, beat Antoni Page, prevere i màrtir, home mans i honest, que per ser sacerdot va ser condemnat a cruels suplicis. (1593)
18. A Londres, de nou a Anglaterra, beats Francesc Page, de l'orde de la Companyia de Jesús, i Robert Watkinson, preveres i màrtirs. Este últim havia sigut ordenat a penes un mes abans, i tots dos, per la seua condició de sacerdots, van ser ajusticiats a Tyburn, en temps d'Isabel I. (1602)
19. A Pianello, prop del llac de Como, a Itàlia, beata Clara (Dina) Bosatta, verge, que, amb l'ajuda del beat Lluís Guanella, va fundar la Caseta de la Divina Providència. (1887)
20. Al lloc de Hartheim, prop de Linz, a Àustria, mentre era conduït al camp de concentració de Dachau, beat Anastasi Pankiewicz, prevere de l'Orde dels Germans Menors i màrtir, que contra un règim opressor de la dignitat cristiana va donar fidel testimoniatge de la seua fe fins a la mort. (1942)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada