15 d'abril de 2024, dilluns III de Pasqua

DILLUNS DE LA SETMANA III DE PASQUA

Lectura primera Fets 6,8-15

No podien res davant de la saviesa i l'Esperit amb què Esteve parlava

Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Esteve, ple de gràcia i de poder, feia prodigis i grans signes entre el poble. Alguns de la sinagoga anomenada dels lliberts, dels cireneus, dels alexandrins i dels de Cilícia i Àsia començaren a discutir amb Esteve. Però, com que no podien res davant de la saviesa i l'Esperit amb què Esteve parlava, en subornaren alguns per a que digueren que l'havien sentit blasfemar contra Moisés i contra Déu.

D'esta manera amotinaren el populatxo, els notables i els mestres de la Llei; l'agarraren per sorpresa i el dugueren davant del sanedrí, on van presentar testimonis falsos que deien: «Este home no para de parlar contra el Temple i contra la Llei. Li hem sentit dir que eixe Jesús de Natzaret destruirà el Temple i canviarà els costums que ens havia donat Moisés». I tots els del sanedrí van vore la cara d'Esteve resplandent com la d'un àngel.

Salm responsorial 118,23-24.26-27.29-30 (R.: 1b)

Encara que els potentats deliberen contra mi,

jo faré l'elogi dels vostres preceptes.

El vostre pacte és la meua delícia;

estos preceptes, els meus consellers.

R. Feliços els qui caminen en la llei del Senyor.

O bé:

Al·leluia.

Vos he exposat els meus camins i m'heu atés,

ensenyeu-me els vostres preceptes.

Feu-me entendre el camí dels manaments,

i faré l'elogi de les vostres meravelles. R.

Aparteu-me del camí de la mentira,

doneu-me, Senyor, la vostra llei.

He triat el camí de la veritat,

i he admés les vostres sentències. R.

Al·leluia Mt 4,4b

L'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

Evangeli Jo 6,22-29

No treballeu tant per este aliment que caduca,

sinó pel que perdura per a la vida eterna

᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Joan

L'endemà, la gent, que s'havia quedat a l'altra vora de la mar, va advertir que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no s'havia embarcat amb els deixebles, sinó que se n'havien anat ells a soles. Mentrestant unes barques de Tiberíades arribaren prop del lloc on, després de dir el Senyor l'acció de gràcies, havien menjat el pa. Quan la gent va vore que Jesús no estava allí i els deixebles tampoc, s'embarcaren i anaren a buscar a Jesús a Cafarnaüm.

Quan el trobaren a l'altra vora de la mar, li preguntaren: «Rabí, ¿quan heu vingut ací?» Jesús els va respondre: «Vos ho dic de veres: vosaltres no em busqueu perquè heu vist prodigis, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat satisfets. No treballeu tant per l'aliment que caduca, sinó pel que perdura per a la vida eterna: el que vos donarà el Fill de l'home, a qui el Pare, Déu, ha assenyalat amb el seu segell». Ells li preguntaren: «¿Què hem de complir per a fer les obres de Déu?» Jesús els va respondre: «Esta és l'obra de Déu: que cregau en aquell que ell ha enviat».

 Papa Francesc: Àngelus (5 d'agost de 2018)

La multitud vol saber de Jesús quines accions ha de fer per a acontentar a Déu. Però Jesús dona una resposta inesperada: «L'obra de Déu és que cregueu en qui ell ha enviat» (Jo 6, 29). Estes paraules estan dirigides, hui, també a nosaltres: l'obra de Déu no consistix tant en «fer» coses, sinó en «creure» en Aquell que Ell ha enviat. Açò significa que la fe en Jesús ens permet complir les obres de Déu. Si ens deixem implicar en esta relació d'amor i de confiança amb Jesús, serem capaços de fer bones obres que perfumen a Evangeli, pel bé i les necessitats dels germans.

El Senyor ens convida a no oblidar que, si cal preocupar-se pel pa, encara més important és cultivar la relació amb Ell, reforçar la nostra fe en Ell que és el «pa de la vida», vingut per a assaciar la nostra gana de veritat, la nostra fam de justícia, la nostra fam d'amor.

* * * * *

Santes Basilissa i Anastàsia de Roma, màrtirs (una tradició apòcrifa les feia naturals de Xàtiva), copatrones de Xàtiva

Dia Mundial de l'Art

Sants i Beats del 15 d'abril

1. A Tràcia, a l'actual Turquia, sants Teodor i Pausilip, màrtirs, que, segons la tradició, van patir el martiri en temps de l'emperador Adrià. (117/137)

2. A la població de Mira, a Lícia, també a Turquia, sant Crescent, que va consumar el martiri per mitjà del foc. (s. inc.)

3. A la Muntanya Àuria, al Picé, actual regió de les Marques, a Itàlia, sant Maró, màrtir. (s. inc.)

4. A Roma, en la basílica de Sant Pere, commemoració de sant Abundi, que, com narra el papa sant Gregori el Gran, va ser humil i fidel mansionari d'esta església. (c. 564)

5. Al cenobi de Scissy, a la regió de Coutances, a la Gàl·lia, actual França, sepultura de sant Patern, bisbe d'Avranches, que, després d'haver fundat molts monestirs, ja septuagenari va ser elegit per a la funció episcopal. Ple de mèrits, va entregar a la fi la seua ànima a Déu en este cenobi. (c. 565)

6. Al monestir de Landelles, a la comarca de Bayeux, de Normandia, també França actualment, sant Ortari, abat, cèlebre per la seua austeritat i la seua vida d'oració, així com per la seua dedicació a la cura dels malalts i a l'ajuda dels pobres. (s. XI)

7. A Avinyó, al territori de Provença, de nou a França, beat Cèsar de Bus, prevere, que, havent-se convertit de la vida mundana, es va entregar completament a la predicació i a la catequesi, i va fundar la Congregació de Pares de la Doctrina Cristiana, perquè es donara glòria a Déu amb la instrucció dels fidels. (1607)

8. A Kalawao, a l'illa de Molokai, a Oceania, pertanyent en l'actualitat als Estats Units d'Amèrica, sant Damià de Veuster, prevere de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria, que, entregat a l'assistència dels leprosos, va acabar ell mateix contagiat d'esta malaltia. (1889) Canonitzat en 2009.