1 de setembre de 2024, diumenge: Mare de Déu del Puig

DIUMENGE XXII / Cicle B


Lectura primera Dt 4,1-2.6-8

No afegiu res als manaments que jo vos done.
Compliu els manaments del Senyor

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisès va dir al poble:
«Ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que hui vos ensenye, i compliu-los. Així viureu i entrareu a prendre possessió del país que vos dona el Senyor, Déu dels vostres pares. No afegiu res als manaments que jo vos done ni en lleveu res. Compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que vos done hui. Guardeu-los i poseu-los en pràctica.
Així, tots els pobles vos tindran per savis i intel·ligents: quan sentiran parlar de tots estos decrets, diran: "Eixe és un poble savi i intel·ligent". I realment, ¿quina gran nació té els seus déus tan prop d'ella, com el Senyor, el nostre Déu, està prop de nosaltres sempre que l'invoquem? I, ¿quina gran nació té uns decrets i unes prescripcions tan justes com esta Llei que jo vos he donat hui?»

Salm responsorial 14,1a i 2-3a.3bc-4ab.5 (R.: 1a)

Senyor, ¿qui podrà estar en la vostra casa?
El qui obra honradament
practica la justícia,
i diu la veritat com la pensa;
quan parla, no escampa calúmnies.

R. Senyor, ¿qui podrà estar en la vostra casa?

El qui mai fa mal als altres,
ni carrega a ningú res infamant.
No compten als seus ulls els descreguts,
però honra els fidels del Senyor. R.

El qui no fia els seus diners a interés,
ni accepta suborn contra l'innocent.
El qui obra així, no caurà mai. R.

Lectura segona Jm 1,17-18.21b-22.27

Poseu en pràctica la paraula

Lectura de la carta de sant Jaume

Germans meus estimats,
els millors presents, els dons perfectes, venen de dalt, baixen del Pare, creador dels astres, però en ell no hi ha fases ni períodes d'ombra. Ell ha decidit lliurement fer-nos nàixer a la vida amb la paraula de la veritat, per a que fórem com uns primers fruits de la seua creació.
Acolliu amb docilitat la Paraula plantada en vosaltres i que té el poder de salvar-vos. Però no vos limiteu a escoltar-la, que vos enganyaríeu a vosaltres mateixos: poseu-la en pràctica.
La religió pura i sense taca als ulls de Déu Pare és que ajudeu els òrfens i les viudes en les seues necessitats, i vos guardeu nets de la malícia del món.

Al·leluia Jm 1,18

El Pare ha decidit lliurement
fer-nos nàixer a la vida
amb la paraula de la veritat,
per a que fórem com uns primers fruits
de la seua creació.

Evangeli Mc 7,1-8.14-15.21-23

Vosaltres abandoneu els manaments de Déu
per a guardar tradicions humanes

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i notaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de llavar-se-les.
Els fariseus i, en general, tots els jueus, guarden la tradició dels ancians, i no es posen a menjar mai sense haver-se llavat les mans ritualment; i, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, pitxers, plats i també els divans on mengen.
Per això els fariseus i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «¿Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?».
Jesús els respongué: «Isaïes va profetitzar amb tota la raó de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l'Escriptura: "Este poble m'honra amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. Em donen culte vanament, les doctrines que ensenyen són només preceptes humans". Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per a guardar tradicions humanes».
Després va cridar la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: No hi ha res del que entra dins de l'home des de fora que el puga fer impur; només allò que ix de l'home el fa impur, perquè de dins del cor de l'home ixen les intencions perverses que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, difamacions, arrogància, frivolitat. Totes estes maldats ixen de dins i fan impur l'home».

Tornem a l'Evangeli de sant Marc. Per a Jesús les prescripcions que establixen barreres entre el pur i l'impur queden ara superades, no des de l'anul·lació que nega, sinó des de la concentració que perfecciona. I la perfecció que Jesús demana és l'actitud del cor que té en compte a l'altre, sense exclusions. La benaurança dels cors purs. És el que aplica Sant Jaume en la seua carta sobre la religiositat autèntica. Si ens obstinem a rebutjar l'impur per si mateix, podem caure en la hipocresia de no reconéixer que el que ens fa impurs és el que brolla de nosaltres mateixos.


Mare de Déu dels Àngels del Puig


(festa a la diòcesi de València quan no cau diumenge)


Patrona de l'antic Regne de València, titular d'una església parroquial a València

Lectures de la missa de la festa:

Lectura primera Gn 12,1-7

Abram se'n va anar tal com el Senyor li havia dit

Lectura del llibre del Gènesi

En aquells dies, el Senyor va dir a Abram:
«Ves-te'n del teu país, del teu clan i de la casa de ton pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de bendició. Beneiré els qui et beneïxquen, però els qui et maleïxquen, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per a beneir-se».
Abram se'n va anar tal com el Senyor li havia dit, i Lot se'n va anar amb ell. Quan Abram va eixir d'Haran, tenia setanta-cinc anys. Abram va prendre la seua esposa Sarai; el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia contractat a Haran, i va eixir d'allà per anar al país de Canaan.
Arribats al país de Canaan, Abram travessà el territori fins a Siquem, a la carrasca de Moré. En aquell temps els cananeus eren amos del país. El Senyor s'aparegué a Abram i li va dir:
«Donaré este país a la teua descendència».
I en aquell mateix lloc Abram va dedicar un altar al Senyor que se li havia aparegut.

 Salm responsorial 112,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 2)

Servents del Senyor, alabeu-lo,
alabeu el nom del Senyor.
Siga beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles.

R. Siga beneït el nom del Senyor,
ara i per tots els segles.

O bé:
Al·leluia.

Des de l'eixida fins a la posta del sol
alabeu el nom del Senyor.
El Senyor sobrepassa tots els pobles,
la seua glòria sobrepuja el cel. R.

¿Qui com el Senyor, el nostre Déu,
que viu molt amunt,
i s'inclina per a mirar 
el cel i la terra? R.

Alça de la pols el desvalgut,
trau el pobre de la cendra
per a posar-lo entre els prínceps,
els prínceps del seu poble. R.

Al·leluia i vers abans de l’evangeli

Sou feliç, santa Verge Maria,
i digna de ser alabada per sempre:
de vós ha nascut el sol de justícia,
Crist Senyor nostre.

Evangeli Lc 1,46-55

Des d'ara totes les generacions em diran benaurada 
 Lectura de l'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Maria va dir: 
«La meua ànima magnifica el Senyor, 
el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador, 
perquè ha mirat la humilitat 
de la seua serventa. 
Per això des d'ara totes les generacions 
em diran benaurada, 
perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans. 
El seu nom és sant, 
i la seua misericòrdia arriba 
a tots els qui creuen en ell 
de generació en generació.
Les obres del seu braç són potents: 
dispersa els hòmens de cor altiu, 
destrona els poderosos i exalça els humils; 
ompli de béns els pobres, 
i deixa els rics sense res. 
Ha protegit Israel, el seu servent, 
i s'ha recordat  de la misericòrdia 
que havia promés als nostres pares, 
a Abraham i a la seua descendència per sempre».

* * * * *

Festa de la Mare de Déu del Puig al Puig

A Quatretonda, festa del Santíssim Crist de la Fe

Aniversari de la mort de l'escriptor Francesc Mauriac (1970)

Santoral


Sant Gil [o Gili o Egidi], abat, titular de l'església parroquial de Benifairó de les Valls.


Beat Alfons Sebastià i Viñals, prevere i màrtir valencià (memòria a València)

Beata valenciana Empar (Maria del Refugi) Carbonell i Muñoz, filla de Maria Auxiliadora, màrtir (memòria a Alboraia).

Beat valencià Josep Prats i Sanjuan, prevere operari diocesà, màrtir († Tortosa, 1936) (mem. a Catí)
Va nàixer a Catí el 31 de juliol de 1874.

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis de l'1 de setembre

1. Commemoració de sant Josué, fill de Nun, servent del Senyor, que en rebre la imposició de mans per Moisés fou ple de l'esperit de saviesa, i a la mort de Moisés va introduir de manera meravellosa al poble d'Israel, travessant el Jordà, en la terra de promissió (Jos, 1, 1).

2. A Reims, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Sixt [o Sixte], considerat primer bisbe d'esta ciutat. (s. III)

3. A Càpua, a la regió actualment italiana de Campània, a la via Aquària, sant Prisc, màrtir(s. IV)

4. A Todi, a l'Úmbria, també de la Itàlia actual, sant Terencià, bisbe(c. s. IV)

5. A Dax, a Aquitània, hui França, sant Vicent, celebrat com a bisbe i màrtir. (c. IV)

6. A Zurzach, al costat del Rin, a la regió dels tigurins de Germania, a l'actual Suïssa, santa Verena. (s. IV)

7. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Victori, bisbe, de qui parla sant Gregori de Tours(490)

8. A Aquino, de la regió del Laci, a Itàlia, sant Constanci, bisbe, el do de profecia del qual elogia el papa sant Gregori el Gran(570)

9. A la regió de Nimes, a la Gàl·lia Narbonense, actual França, sant Egidi o Gil o Gili, el nom del qual adoptà la població que després es va formar a la regió de la Camarga, i on es diu que el sant havia erigit un monestir i completat el curs de la seua vida mortal. (s. VI/VII)

10. A Sens, lloc de Nèustria, hui també França, sant Llop, bisbe, que va ser desterrat per haver dit davant un jerarca local que convenia al poble ser regit per un sacerdot i obeir a Déu abans que als prínceps. (c. 623)

11. A Venècia, a l'actual Itàlia, beata Juliana de Collalto, abadessa de l'Orde de Sant Benet. (1262)

12. A Florència, a la regió toscana, igualment a Itàlia, beata Joana Soderini, verge de l'Orde Tercer dels Servents de Maria, preclara per la seua pregària i austeritat de vida. (c. 1367)

13. A Madrid, a Espanya, beats Cristí (Miquel) Roca Huguet, prevere, i onze companys*, màrtirs, de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, afusellats durant la guerra pels qui odiaven la religió. (1936)


14. A Paterna, a la província de València, beat valencià Alfons Sebastià Viñals, prevere i màrtir, que, estant al capdavant de l'escola d'una institució social valenciana, va rebre la corona gloriosa del martiri durant la mateixa persecució religiosa. (1936)

15. A Barcelona, beats màrtirs Pere Rivera, prevere, de l'Orde de Germans Menors Conventuals, i Maria del Carme Moreno Benítez i Maria del Refugi Carbonell Muñoz, vèrgens, de l'Institut de Maria Auxiliadora, que en la mateixa persecució, a imitació de la passió de Crist Espòs, van arribar al premi de la pau perpètua. (1936)

16. Beat Josep Samsó i Elías (1877- Mataró 1936)Sacerdot diocesà, màrtir, assassinat per odi a la fe, l'1 de setembre 1936 durant la Guerra Civil Espanyola; va donar un verdader testimoniatge de Crist, va morir perdonant els seus perseguidors; encara hui és un model de dedicació a la catequesi i de caritat cap als pobres.

31 d'agost de 2024, dissabte XXI

DISSABTE DE LA SETMANA XXI / II


Lectura primera 1C 1,26-31

Déu ha elegit els qui el món té per dèbils

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, mireu qui sou els qui heu sigut cridats: als ulls dels hòmens, en sou pocs els sabuts, en sou pocs els poderosos o de bona família.
Al contrari: Déu, per a confondre els sabuts, ha elegit els qui el món té per ignorants; per a confondre els forts, ha elegit els qui, als ulls del món, són dèbils; i ha elegit els descartats, els qui el món desprecia: els qui no són res, per a reduir a no res els qui són alguna cosa; d'esta manera ningú pot desvanir-se davant de Déu.
I és gràcies a ell que vosaltres teniu en Jesucrist tot allò que sou, ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció, perquè, tal com diu l'Escriptura: «Qui vullga desvanir-se, s'ha de desvanir en el Senyor».

Salm responsorial 32,12-13.18-19.20-21 (R.: 12b)

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
el poble que ell s'ha triat com a heretat.
El Senyor mira des del cel
i veu cada fill d'Adam.

R. Feliç el poble
que el Senyor s'ha triat com a heretat.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els rescata de la mort,
els sustenta en temps de fam. R.

La nostra esperança és el Senyor,
ell és el nostre auxili i escut.
És l'alegria del nostre cor,
i confiem en el seu sant nom. R.

Al·leluia Jo 13,34

Vos done un manament nou,
diu el Senyor:
Que vos ameu els uns als altres
tal com jo vos he amat.

Evangeli Mt 25,14-30

Eres un administrador fidel.
Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles esta paràbola:
«Un home que se n'anava de viatge cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A u li donà cinc talents, a l'altre dos i a l'altre un, segons la capacitat de cada u, i se'n va anar.  
Immediatament, el qui n'havia rebut cinc els va negociar, i en va guanyar cinc més. També el qui n'havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n'havia rebut un va colgar en un clot els diners del seu amo.
Al cap de molt de temps l'amo tornà i els demanà comptes. 
Es presentà primer el qui havia rebut cinc talents; portà també els cinc que havia guanyat i va dir: "Senyor, m'havíeu confiat cinc talents i n'he guanyat cinc més". L'amo li va dir: "Molt bé. Eres un administrador bo i de tota confiança. Com que has sigut fidel en poca cosa, ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor".
Es presentà després el qui n'havia rebut dos i va dir: "Senyor, m'havíeu confiat dos talents i n'he guanyat dos més". L'amo li va dir: "Molt bé. Eres un administrador bo i de tota confiança. Com que has sigut fidel en poca cosa, ara t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor".
Es presentà també el qui n'havia rebut un, i va dir: "Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i segar on no havíeu escampat. Per això, vaig tindre por i vaig colgar els vostres diners. Ací els teniu". 
L'amo li contestà: "Eres un administrador roín i gandul. Tu sabies que vullc collir on no he sembrat i segar on no he escampat. Per això hauries d'haver posat en el banc els meus diners,  i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Lleveu-li eixe talent i doneu-lo al qui en té deu, perquè a qui té, se li donarà i en tindrà a muntó, però a qui no té, se li llevarà fins i tot allò que li queda. I eixe administrador inútil, tireu-lo fora, a la foscor. Allí tot seran plors i  cruixir de dents"». 
 

* * * * *
Mare de Déu de la Cinta (mem. ob. a la diòcesi de Tortosa)

Si encara li quedava algun atribut a la Mare de Déu que vetla pels seus fills, ací tenim el de la Cinta, al bisbat de Tortosa. La història ens parla de la valentia de les dones de Tortosa en la defensa de la ciutat en temps del comte Ramon Berenguer IV (1148). La tradició, ens parla del lliurament que fa la Mare de Déu el 1178 –en agraïment a estes dones- d’una cinta a un canonge com a signe de protecció, especialment per a les dones embarassades. És patrona de la ciutat de Tortosa. [font]

Lamentació davant de Crist mort
(Planctus Mariae), ca. 1500.
Vicent Macip
(Fundació Bancaixa)
 Commemoració dels sants Josep d'Arimatea i Nicodem, que van recollir el cos de Jesús baixat de la creu, el van embolicar en un llençol i el van depositar en el sepulcre. Josep, noble decurió i deixeble del Senyor, esperava el regne de Déu, i Nicodem, fariseu i principal entre els jueus, que havia anat de nit a vore a Jesús per a interrogar-lo sobre la seua missió, va defendre després la seua causa davant dels summes sacerdots i dels fariseus que buscaven la detenció del Senyor. (Jerusalem, s. I)

Sant Ramon Nonat, titular de l'església parroquial de PaiportaFesta a Albuixech i a Geldo

Festa a Beniaia (la Vall d'Alcalà)

Aniversari del naiximent de Maria Montessori (1870)


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 31 d'agost

2. A Atenes, a Grècia, sant Arístides, filòsof, que, notable per la seua fe i per la seua ciència, va dedicar a l'emperador Adrià alguns dels seus llibres sobre la religió cristiana. (c. 150)

3. A Trèveris, a la Gàl·lia Bèlgica, hui Alemanya, sant Paulí, bisbe i màrtir, que en temps de l'heretgia arriana va ser el verdader herald de la veritat, i en el Sínode d'Arle, convocat per l'emperador arrià Constanci, ni amenaces ni adulacions van poder portar-lo a condemnar sant Atanasi ni a apartar-se de la recta fe, per la qual cosa va ser relegat a Frígia, a l'actual Turquia, on passats cinc anys va portar a compliment el seu martiri en l'exili. (358)

4. A Lindisfarne, al territori de Northúmbria, a l'actual Regne Unit, sant Aidan, bisbe i abat, home de summa mansuetud, pietat i rectitud de govern, que des del monestir de Iona va ser cridat pel rei Osvald a esta seu episcopal, on va fundar un monestir, per a atendre eficaçment l'evangelització d'aquell regne. (651)

5. A Cardona, població de Catalunya, sant Ramon Nonat, que va ser un dels primers companys de sant Pere Nolasc en l'Orde de la Mare de Déu de la Mercé, i és tradició que, pel nom de Crist, va patir molt per la redempció dels captius. (c. 1240)

6. Al desert de Vallucola, a la regió italiana de Toscana, beat Andreu de Borgo Sansepolcro, prevere de l'Orde dels Servents de Maria, entregat a la penitència i a la contemplació. (1315)

7. A Almeria, a Espanya, beats Edmigi (Isidor) Primo Rodríguez, Amali (Just) Zariquiegui Mendoza i Valeri Bernat (Marcià) Herrero Martínez, màrtirs, que, per ser germans de les Escoles Cristianes, van patir la mort durant la persecució contra la fe en temps de guerra. (1936)

8. Beat Pere Tarrés i Claret (Barcelona, Espanya 1905-1950). Metge laic, i després sacerdot.

30 d'agost de 2024, divendres: Joan de Perusa i Pere de Sassoferrato

DIVENDRES DE LA SETMANA XXI / II


Lectura primera 1C 1,17-25

Proclamem un Messies crucificat,
que és un escàndol per a la humanitat.
Però aquells que Déu ha cridat veuen en ell la saviesa de Déu

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, Crist no m'ha enviat a batejar, sinó a anunciar l'Evangeli, però sense recórrer a paraules de savis, per a que la creu de Crist no perda el seu valor. Els qui van a la perdició tenen la paraula de la creu per un absurd, però per a nosaltres, cridats a la salvació, és poder de Déu.
L'Escriptura diu: «Destruiré la saviesa dels savis i anul·laré la intel·ligència dels intel·ligents». ¿On està el savi? ¿On està el mestre de la Llei? ¿On està l'estudiós d'este món? Déu ha demostrat que la saviesa del món és un absurd. Mireu, quan Déu va mostrar la seua saviesa, el món, amb tota la seua saviesa, no va reconéixer a Déu; per això Déu ha volgut salvar els creients per este absurd que proclamem.
Perquè els jueus demanen prodigis, els grecs busquen saviesa, però nosaltres proclamem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres, un absurd.
Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com grecs. Perquè allò que sembla absurd en l'obra de Déu és més savi que la saviesa humana, i allò que sembla dèbil en l'obra de Déu és més fort que la fortalesa humana.

Salm responsorial 32,1-2.4-5.10-11 (R.: 5b)

Alegreu-vos, justs, en el Senyor,
fareu bé d'alabar-lo, nets de cor.
Celebreu el Senyor amb la lira,
toqueu-li amb l'arpa de deu cordes.

R. Senyor, el vostre amor ompli la terra.

La paraula del Senyor és sincera,
i totes les seues accions són lleials.
Estima el dret i la justícia,
el seu amor ompli la terra. R.

El Senyor desfà els plans de les nacions,
desbarata els designis dels pobles;
però els plans del Senyor perduren,
els designis del seu cor, d'edat en edat. R.

Al·leluia Lc 21,36

Estigueu alerta pregant en tota ocasió
per a poder mantindre-vos
drets davant del Fill de l'home.

Evangeli Mt 25,1-13

L'espòs està ací. Eixiu al seu encontre

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús va dir als deixebles esta paràbola:
«Passarà amb el Regne del cel com amb deu donzelles, que eixiren amb cresols a l'encontre de l'espòs. N'hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren insensates. Les insensates no s'emportaren oli per als cresols, però cada una de les prudents es va proveir d'una oliera. Com que el nóvio tardava, els vingué son, i totes s'adormiren.
Ja era mitjanit quan es va sentir un clam: “L'espòs està ací. Eixiu al seu encontre”. Aquelles donzelles es despertaren i començaren totes a preparar els cresols. Les que no tenien oli digueren a les altres: “Doneu-nos oli del vostre, que els nostres cresols no s'encenen”. Però les prudents els respongueren: “Potser no n'hi hauria prou per a totes; val més que aneu a comprar-ne”.
Mentres anaven, arribà el nóvio, i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa. I la porta quedà tancada. Finalment arribaren també les altres, i deien des de fora: “Senyor, Senyor, obriu-nos”. Però ell els respongué: “Vos dic de veres que no vos conec.
Vetleu, per tant, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora”».


* * * * *

Beats Joan i Pere
Beats Joan de Perusa, prevere, i Pere de Sassoferrato, religiós, màrtirs a València (mem. ll. a la diòcesi de València)

Beata valenciana Josepa Monrabal, religiosa màrtir (memòria a Gandia)
Beat valencià Vicent Cabanes i Badenas, prevere terciari caputxí, màrtir (memòria a Torrent); beat valencià Josep Ferrer i Adell (Joaquim d'Albocàsser), prevere caputxí, màrtir (memòria a Albocàsser).

Festa de Santa Caterina a Vilamarxant

Festa a Alcàntera de Xúquer, Almiserà, Almoines, Benilloba, Beniaia (la Vall d'Alcalà), Llocnou d'en Fenollet, Manuel, Massalavés, Montaverner, la Pobla del Duc i Tormos,


MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del 30 d'agost

1. A Roma, al cementeri de Comodil·la, a la via Ostiense, sants màrtirs Fèlix i Adaucte, que havent confessat junts a Crist amb una fe indestructible, junts van volar vencedors al cel. (c. 304)
El papa sant Damas els va dedicar un poema.

2. Commemoració de seixanta sants màrtirs, que a Colònia Sufetana, a l'Àfrica Bizacena, actual Tunísia, van morir a mans dels enfurits gentils per haver destruït una estàtua de Mercuri. (399)

3. A Roma, commemoració de sant Pammaqui, senador, insigne pel seu zel en la fe i per la seua generositat cap als pobres, a la pietat dels quals cap a Déu es deu la construcció de la basílica que rep el seu títol a la muntanya del Celi. (410)

4. Al monestir de Rebais, al territori de Nèustria, hui França, sant Agil, primer abat(c. 650)

5. A Breuil, també a la mateixa regió de Meaux, sant Fiacre, eremita, que, oriünd d'Irlanda, va portar una vida solitària. (c. 670)

6. A Tessalònica, a Macedònia, actualment Grècia, sant Fantí, anomenat el Jove, eremita, que es va consumir per Crist amb vigílies i fatigues. (s. X)

7. A Lucedio, a l'actual regió italiana del Piemont, sant Bononi, abat, que va portar una vida eremítica, primer a Egipte i després a la muntanya del Sinaí. (1026)

8. A Trevi, lloc del Laci, també a Itàlia, sant Pere, que, malgrat ser analfabet, va cultivar en la soledat la sapiència de l'Evangeli. (c. 1050)

9. A Londres, a Anglaterra, santa Margarida Ward, màrtir, que, estant casada, durant el regnat d'Isabel I va ser condemnada a mort per haver ajudat un sacerdot, sentència que va acollir de bon grat i que es va complir en ser penjada a Tyburn. Allí mateix, amb ella van consumar el seu martiri els beats màrtirs Ricard Leigh, prevere, i els laics Eduard Shelley i Ricard Martin, anglesos; Joan Roche, irlandés, i Ricard Lloyd, del país de Gal·les, el primer pel fet de ser sacerdot i els altres per haver donat hospitalitat a sacerdots. (1588)

10. A Saluzzo, al Piemont, a Itàlia, beat Joan Juvenal Ancina, bisbe, que, anteriorment metge, va ser un dels primers a entrar en l'oratori de sant Felip Neri. (1604)

11. A Saragossa, a Espanya, beata Maria Ràfols, verge, que prop de l'hospital d'esta ciutat va fundar la Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna i la va dirigir amb fortalesa d'ànim entre moltes dificultats. (1853)

12. A Almeria, també a Espanya, mort dels beats màrtirs Diego Ventaja Milàn, bisbe d'Almeria, i Manuel Medina Olmos, bisbe de Guadix, que, empresonats pels qui odiaven el nom cristià, van suportar, amb paciència i resignació, insults i vexacions, fins a rebre de nit un cruel final. (1936)

13. En el camí entre la Pobla Tornesa i Vilafamés, a la Plana Alta, beat valencià Joaquim (Josep) Ferrer Adell, prevere de l'orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir, que amb el martiri va rebre el premi promés als qui perseveren. (1936)

14. A Bilbao, capital de Biscaia, beat valencià Vicent Cabanes Badenas, prevere dels Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors i màrtir, que, durant la mateixa persecució contra la fe, va meréixer entrar en el banquet de la glòria. (1936)

15. Beates Fidela OlllerJosepa Monrabal (Xeresa, la Safor, 1936Facunda Margenat (Ca Tunís, Barcelona 1936). Religioses professes de l'Institut de les Germanes de Sant Josep de Girona i màrtirs, assassinades per l'odi a la fe, entre el 26 i el 29 d'agost de 1936, durant la Guerra Civil Espanyola.

16. Beat Esteve Nehmé (1889- Kfifane 1938). Monjo, religiós de l'Orde Libanés dels Maronites, enamorat de Déu, la mirada del qual tenia present en tots els moments de la seua vida.

17. Beat Eustaqui van Lieshout (Belo Horizonte, el Brasil 1890-1943). Sacerdot, de la Congregació dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.

18. A Venegone, prop de la ciutat de Varese, a Itàlia, beat Alfred Ildefons Schuster, bisbe, que d'abat de Sant Pau de Roma va ser elevat a la seu episcopal de Milà, on amb gran sol·licitud i diligència va exercir, amb admirable saviesa i doctrina, el seu ministeri de pastor per a bé del seu poble. (1954)

entrada destacada

12 de setembre de 2024, dijous: Dolcíssim Nom de Maria

DIJOUS DE LA SETMANA XXIII / II Lectura primera 1C 8,1b-7.11-13 Gravar la consciència poc formada d'un germà seria pecar contra Crist Le...

entrades populars