DIUMENGE XXII / Cicle B
Lectura primera Dt 4,1-2.6-8
No afegiu res als manaments que jo vos done.Compliu els manaments del SenyorLectura del llibre del DeuteronomiMoisès va dir al poble:«Ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que hui vos ensenye, i compliu-los. Així viureu i entrareu a prendre possessió del país que vos dona el Senyor, Déu dels vostres pares. No afegiu res als manaments que jo vos done ni en lleveu res. Compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que vos done hui. Guardeu-los i poseu-los en pràctica.Així, tots els pobles vos tindran per savis i intel·ligents: quan sentiran parlar de tots estos decrets, diran: "Eixe és un poble savi i intel·ligent". I realment, ¿quina gran nació té els seus déus tan prop d'ella, com el Senyor, el nostre Déu, està prop de nosaltres sempre que l'invoquem? I, ¿quina gran nació té uns decrets i unes prescripcions tan justes com esta Llei que jo vos he donat hui?»
Salm responsorial 14,1a i 2-3a.3bc-4ab.5 (R.: 1a)
Senyor, ¿qui podrà estar en la vostra casa?El qui obra honradamentpractica la justícia,i diu la veritat com la pensa;quan parla, no escampa calúmnies.R. Senyor, ¿qui podrà estar en la vostra casa?El qui mai fa mal als altres,ni carrega a ningú res infamant.No compten als seus ulls els descreguts,però honra els fidels del Senyor. R.El qui no fia els seus diners a interés,ni accepta suborn contra l'innocent.El qui obra així, no caurà mai. R.
Lectura segona Jm 1,17-18.21b-22.27
Poseu en pràctica la paraulaLectura de la carta de sant Jaume
Germans meus estimats,els millors presents, els dons perfectes, venen de dalt, baixen del Pare, creador dels astres, però en ell no hi ha fases ni períodes d'ombra. Ell ha decidit lliurement fer-nos nàixer a la vida amb la paraula de la veritat, per a que fórem com uns primers fruits de la seua creació.Acolliu amb docilitat la Paraula plantada en vosaltres i que té el poder de salvar-vos. Però no vos limiteu a escoltar-la, que vos enganyaríeu a vosaltres mateixos: poseu-la en pràctica.La religió pura i sense taca als ulls de Déu Pare és que ajudeu els òrfens i les viudes en les seues necessitats, i vos guardeu nets de la malícia del món.
Al·leluia Jm 1,18
El Pare ha decidit lliurementfer-nos nàixer a la vidaamb la paraula de la veritat,per a que fórem com uns primers fruitsde la seua creació.
Evangeli Mc 7,1-8.14-15.21-23
Vosaltres abandoneu els manaments de Déuper a guardar tradicions humanes᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i notaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de llavar-se-les.Els fariseus i, en general, tots els jueus, guarden la tradició dels ancians, i no es posen a menjar mai sense haver-se llavat les mans ritualment; i, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, pitxers, plats i també els divans on mengen.Per això els fariseus i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «¿Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?».Jesús els respongué: «Isaïes va profetitzar amb tota la raó de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l'Escriptura: "Este poble m'honra amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. Em donen culte vanament, les doctrines que ensenyen són només preceptes humans". Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per a guardar tradicions humanes».Després va cridar la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: No hi ha res del que entra dins de l'home des de fora que el puga fer impur; només allò que ix de l'home el fa impur, perquè de dins del cor de l'home ixen les intencions perverses que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, difamacions, arrogància, frivolitat. Totes estes maldats ixen de dins i fan impur l'home».
Tornem a l'Evangeli de sant Marc. Per a Jesús les prescripcions que establixen barreres entre el pur i l'impur queden ara superades, no des de l'anul·lació que nega, sinó des de la concentració que perfecciona. I la perfecció que Jesús demana és l'actitud del cor que té en compte a l'altre, sense exclusions. La benaurança dels cors purs. És el que aplica Sant Jaume en la seua carta sobre la religiositat autèntica. Si ens obstinem a rebutjar l'impur per si mateix, podem caure en la hipocresia de no reconéixer que el que ens fa impurs és el que brolla de nosaltres mateixos.
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt: Si jo fora net de cor descobriria... (Pastoral sj)
Mare de Déu dels Àngels del Puig
- Confraria del Sant Sepulcre de Corbera: Comentari i reflexió.
- Missa d'À Punt: Si jo fora net de cor descobriria... (Pastoral sj)
(festa a la diòcesi de València quan no cau diumenge)
- Vicent Sorribes: La Santíssima Mare de Déu del Puig (1951)
- J.M. Bausset: La Mare de Déu del Puig (2015)
- Capella de la Mare de Déu del Puig (Seu de València)
Lectures de la missa de la festa:
Lectura primera Gn 12,1-7
Abram se'n va anar tal com el Senyor li havia ditLectura del llibre del GènesiEn aquells dies, el Senyor va dir a Abram:«Ves-te'n del teu país, del teu clan i de la casa de ton pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de bendició. Beneiré els qui et beneïxquen, però els qui et maleïxquen, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran de tu per a beneir-se».Abram se'n va anar tal com el Senyor li havia dit, i Lot se'n va anar amb ell. Quan Abram va eixir d'Haran, tenia setanta-cinc anys. Abram va prendre la seua esposa Sarai; el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia contractat a Haran, i va eixir d'allà per anar al país de Canaan.Arribats al país de Canaan, Abram travessà el territori fins a Siquem, a la carrasca de Moré. En aquell temps els cananeus eren amos del país. El Senyor s'aparegué a Abram i li va dir:«Donaré este país a la teua descendència».I en aquell mateix lloc Abram va dedicar un altar al Senyor que se li havia aparegut.
Salm responsorial 112,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 2)
Servents del Senyor, alabeu-lo,alabeu el nom del Senyor.Siga beneït el nom del Senyor,ara i per tots els segles.R. Siga beneït el nom del Senyor,ara i per tots els segles.O bé:Al·leluia.Des de l'eixida fins a la posta del solalabeu el nom del Senyor.El Senyor sobrepassa tots els pobles,la seua glòria sobrepuja el cel. R.¿Qui com el Senyor, el nostre Déu,que viu molt amunt,i s'inclina per a mirar
el cel i la terra? R.Alça de la pols el desvalgut,trau el pobre de la cendraper a posar-lo entre els prínceps,els prínceps del seu poble. R.
Al·leluia i vers abans de l’evangeli
Sou feliç, santa Verge Maria,i digna de ser alabada per sempre:de vós ha nascut el sol de justícia,Crist Senyor nostre.
Evangeli Lc 1,46-55
Des d'ara totes les generacions em diran benaurada
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant LlucEn aquell temps, Maria va dir:
«La meua ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit s'alegra en Déu, el meu salvador,
perquè ha mirat la humilitat
de la seua serventa.
Per això des d'ara totes les generacions
em diran benaurada,
perquè el Totpoderós ha fet en mi coses grans.
El seu nom és sant,
i la seua misericòrdia arriba
a tots els qui creuen en ell
de generació en generació.Les obres del seu braç són potents:
dispersa els hòmens de cor altiu,
destrona els poderosos i exalça els humils;
ompli de béns els pobres,
i deixa els rics sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
i s'ha recordat de la misericòrdia
que havia promés als nostres pares,
a Abraham i a la seua descendència per sempre».
* * * * *
Festa de la Mare de Déu del Puig al Puig
A Quatretonda, festa del Santíssim Crist de la Fe
Aniversari de la mort de l'escriptor Francesc Mauriac (1970)
- François Mauriac: Molt més pròxims com més allunyats de l'Església (1962)
Santoral
Sant Gil [o Gili o Egidi], abat, titular de l'església parroquial de Benifairó de les Valls.
- J.M. Bausset: Sant Gil (2015)
Beat Alfons Sebastià i Viñals, prevere i màrtir valencià (memòria a València)
Beata valenciana Empar (Maria del Refugi) Carbonell i Muñoz, filla de Maria Auxiliadora, màrtir (memòria a Alboraia).
Beat valencià Josep Prats i Sanjuan, prevere operari diocesà, màrtir († Tortosa, 1936) (mem. a Catí)
Va nàixer a Catí el 31 de juliol de 1874.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis de l'1 de setembre
1. Commemoració de sant Josué, fill de Nun, servent del Senyor, que en rebre la imposició de mans per Moisés fou ple de l'esperit de saviesa, i a la mort de Moisés va introduir de manera meravellosa al poble d'Israel, travessant el Jordà, en la terra de promissió (Jos, 1, 1).
2. A Reims, a la Gàl·lia Bèlgica, actual França, sant Sixt [o Sixte], considerat primer bisbe d'esta ciutat. (s. III)
3. A Càpua, a la regió actualment italiana de Campània, a la via Aquària, sant Prisc, màrtir. (s. IV)
4. A Todi, a l'Úmbria, també de la Itàlia actual, sant Terencià, bisbe. (c. s. IV)
6. A Zurzach, al costat del Rin, a la regió dels tigurins de Germania, a l'actual Suïssa, santa Verena. (s. IV)
7. A Cenomanum, a la Gàl·lia Lugdunense, hui Le Mans, a França, sant Victori, bisbe, de qui parla sant Gregori de Tours. (490)
8. A Aquino, de la regió del Laci, a Itàlia, sant Constanci, bisbe, el do de profecia del qual elogia el papa sant Gregori el Gran. (570)
9. A la regió de Nimes, a la Gàl·lia Narbonense, actual França, sant Egidi o Gil o Gili, el nom del qual adoptà la població que després es va formar a la regió de la Camarga, i on es diu que el sant havia erigit un monestir i completat el curs de la seua vida mortal. (s. VI/VII)
10. A Sens, lloc de Nèustria, hui també França, sant Llop, bisbe, que va ser desterrat per haver dit davant un jerarca local que convenia al poble ser regit per un sacerdot i obeir a Déu abans que als prínceps. (c. 623)
11. A Venècia, a l'actual Itàlia, beata Juliana de Collalto, abadessa de l'Orde de Sant Benet. (1262)
12. A Florència, a la regió toscana, igualment a Itàlia, beata Joana Soderini, verge de l'Orde Tercer dels Servents de Maria, preclara per la seua pregària i austeritat de vida. (c. 1367)
13. A Madrid, a Espanya, beats Cristí (Miquel) Roca Huguet, prevere, i onze companys*, màrtirs, de l'Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, afusellats durant la guerra pels qui odiaven la religió. (1936)
Els seus noms són: beats Procés (Joaquim) Ruiz Cascales, Eutimi (Nicolau) Aramendía García, Canut (Josep) Franco Gómez, Dositeu (Guillem) Rubio Alonso, Cesari (Marià) Niño Pérez, Benjamí (Alexandre) Cobos Celada, Carmel (Isidor) Gil Arano, Cosme (Simó) Brun Ararà, Cecili (Enric) López López, Rufí (Crescenci) Lasheras Aizcorbe i Faustí (Antoni) Villanueva Igual, religiosos.
14. A Paterna, a la província de València, beat valencià Alfons Sebastià Viñals, prevere i màrtir, que, estant al capdavant de l'escola d'una institució social valenciana, va rebre la corona gloriosa del martiri durant la mateixa persecució religiosa. (1936)
15. A Barcelona, beats màrtirs Pere Rivera, prevere, de l'Orde de Germans Menors Conventuals, i Maria del Carme Moreno Benítez i Maria del Refugi Carbonell Muñoz, vèrgens, de l'Institut de Maria Auxiliadora, que en la mateixa persecució, a imitació de la passió de Crist Espòs, van arribar al premi de la pau perpètua. (1936)
16. Beat Josep Samsó i Elías (1877- Mataró 1936). Sacerdot diocesà, màrtir, assassinat per odi a la fe, l'1 de setembre 1936 durant la Guerra Civil Espanyola; va donar un verdader testimoniatge de Crist, va morir perdonant els seus perseguidors; encara hui és un model de dedicació a la catequesi i de caritat cap als pobres.
