DIUMENGE II DE QUARESMA / Cicle B
Lectura primera Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18
Sacrifici d'Abraham, el nostre pare en la fe
Lectura del llibre del Gènesi
En aquells dies, Déu, per a posar a prova a Abraham, el cridà: «Abraham». Ell respongué: «Ací em teniu». Déu li digué: «Pren a Isaac, el teu fill únic, que tant ames, ves-te'n al país de Morià, i allí, dalt de la muntanya que jo t'indicaré, sacrifica'l en holocaust».
Arribats al lloc que Déu li havia indicat, Abraham va alçar un altar i va apilar la llenya. Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per a degollar el seu fill.
Però l'àngel del Senyor el va cridar des del cel: «Abraham, Abraham». Ell va respondre: «Ací em teniu». L'àngel li digué: «Deixa estar el xiquet, no li faces res. Ja veig que reverencies a Déu, tu que no t'has reservat el teu fill únic».
En aquell moment Abraham va alçar els ulls i va vore un moltó enredrat per les banyes en un albarzer. Va anar, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill.
L'àngel del Senyor tornà a cridar a Abraham des del cel i li digué:
«Escolta l'oracle del Senyor: "Ja que has fet açò de no reservar-te el teu fill únic, jure per mi mateix que t'ompliré de benediccions i multiplicaré la teua descendència com les estreles del cel i com els grans d'arena de vora mar; els teus descendents conquistaran les ciutats dels seus enemics, i totes les nacions de la terra seran beneïdes en la teua descendència, perquè has escoltat la meua veu"».
Salm responsorial 115,10 i 15.16-17.18-19 (R.: 114,9)
Crec de tot cor, encara que he dit:
«¡Que desgraciat que soc!».
la mort dels seus fidels.
R. Caminaré en presència del Senyor
Senyor, soc el vostre servent,
servent vostre i fill de la vostra serventa.
Vós m'heu trencat les cadenes.
Oferiré una víctima d'acció de gràcies
invocant el nom del Senyor. R.
Compliré les meues promeses
en presència de tot el poble,
en els atris de la casa del Senyor,
enmig de tu, Jerusalem. R.
Lectura segona Rm 8,31b-34
Déu no es va reservar el seu propi Fill
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, si tenim a Déu amb nosaltres, ¿a qui tindrem en contra? Ell, que no es va reservar el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, ¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill?
¿Qui es presentarà per a acusar els elegits de Déu si Déu mateix els fa innocents? ¿Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.
Del núvol lluminós es va sentir la veu del Pare:
Este és el meu Fill, el meu amat; escolteu-lo.
Este és el meu Fill, l'amat
᛭ Lectura de l'evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús prengué a Pere, Jaume i Joan, se'ls emportà, només a ells, dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món hauria pogut blanquejar-los tant.
Se'ls aparegué Elies amb Moisés, i conversaven amb Jesús. Pere diu a Jesús: «¡Rabí, ací ens trobem molt bé! Farem tres cabanyes: una per a vós, una per a Moisés i una altra per a Elies».
Pere no sabia què dir, d'espantats que estaven. En aquell moment es formà un núvol que anava cobrint-los, i del núvol va eixir una veu: «Este és el meu Fill, el meu amat; escolteu-lo». Immediatament, mirant al seu entorn, ja no veren a ningú més, sinó a Jesús a soles amb ells.
Mentres baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no explicaren a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home haguera ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren eixes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts».
Passem del desert i la temptació del primer diumenge a l'elevació i la transfiguració d'este segon diumenge. Este Jesús que coneix els nostres deserts i temptacions se'ns presenta resplendent, per a il·luminar-nos amb la seua veritat. Esta veritat passa per la creu, i demana de nosaltres una mirada neta per a contemplar el seu rostre amb l'esperança que caminarem en la seua presència al país dels vius. Jesús mateix és la revelació de Déu i el seu rostre transfigurat és el rostre misericordiós de Déu. Només amb les nostres forces no podem contemplar el rostre del Senyor, ens hem de deixar guiar per la gràcia que el Senyor ens atorga en la vida espiritual que es manifesta en els sagraments i en l'oració de la seua Església.
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 25 de febrer
1. A Perge, lloc de Pamfília, hui Turquia, passió de sant Néstor, bisbe de Maguidos i màrtir, que en la persecució sota l'emperador Deci va ser condemnat pel prefecte de la província a morir en una creu, per a que patira la mateixa pena del Crucificat a qui confessava. (c. 250)
 |
| Sant Cesari de Nazianz |
Germà segon de sant Gregori Nazianzé, era metge a la cort imperial de Julià l'Apòstata. Salvat de la mort en ocasió d'un terratrèmol, va renunciar a la seua situació i dedicà la vida a Crist. Va morir l'any 369.
3. A Maubeuge, a la Gàl·lia Bèlgica, santa Adeltruda, verge i abadessa. (526)
4. Al monestir de Heidenheim, a Francònia, hui Alemanya, santa Valpurga, abadessa, els germans de la qual, els sants Bonifaci, Willibald i Winebald, la van convéncer perquè anara d'Anglaterra a Germania, on va regir aquell monestir, de doble comunitat de monges i monjos. (779)
5. A Agrigent, població de Sicília, a l'actual Itàlia, sant Gerland, bisbe, que va organitzar la seua Església una vegada recuperada de mans dels sarraïns. (1100)
6. Al priorat d'Orsan, a la regió de Bourges, a Aquitània, actual França, trànsit del beat Robert d'Arbrissel, prevere, que predicant públicament la conversió dels costums, va reunir dones i hòmens al monestir doble de Fontevrault, sota el govern d'una abadessa. (1116)
7. A Lucca, ciutat de la regió italiana de Toscana, beat Avertà, pelegrí, religiós de l'Orde dels Carmelites. (c. 1386)
8. A Puebla de los Ángeles, a Mèxic, beat Sebastià Aparicio, que, sent pastor d'ovelles, es va traslladar d'Espanya a Mèxic, on va reunir amb el seu treball una notable fortuna amb la qual va ajudar els pobres, i després d'haver enviduat dos voltes, va ser rebut com a germà laic en l'Orde dels Germans Menors, en el qual va morir quasi centenari. (1600)
9. A Lauria, població de la regió italiana de la Basilicata, beat Doménec Lentini, prevere, que en el seu lloc d'origen, i fins a la seua mort, va exercir un ministeri fructuós i variat, fonamentat en una vida d'humilitat, oració i penitència. (1828)
10. Al poble de Mdina, a l'illa de Malta, beata Maria Adeodata (Maria Teresa) Pisani, verge de l'Orde de Sant Benet, qui, abadessa del monestir de Sant Pere, amb sàvia administració del seu temps, alhora que complia la seua pròpia missió, va mostrar gran interés pels pobres i abandonats, i va contribuir així al bé de la comunitat. (1855)
11. A la ciutat de Xilianxian, a la província xinesa de Guangxi, sant Llorenç Bai Xiaoman, màrtir, d'ofici artesà i neòfit, que va preferir ser assotat i degollat abans que negar a Crist. (1856)
12. Beat Ciríac Maria Sancha i Hervás (1833- Toledo 1909). Cardenal arquebisbe de Toledo. Fundador de la Congregació de les Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha; amb un zel d'ardent caritat es va fer tot per a tots. Va viure pobre i va morir pobríssim. Fou arquebisbe de València.
13. Al llogaret de Tequila, al territori de Guadalajara, a Mèxic, sant Toribi Romo, prevere i màrtir, que a causa de la seua condició sacerdotal va ser assassinat durant la persecució religiosa. (1928)
14. Al costat del riu Beijiang, prop de Shaoguan, a la província xinesa de Guandong, sants màrtirs Lluís Versiglia, bisbe, i Calixt Caravario, prevere de la Societat de Sant Francesc de Sales, que van patir el martiri per haver donat assistència pastoral a les persones que els estaven confiades. (1930)
15. Beata Maria Ludovica de Angelis (Mar del Plata, l'Argentina 1880-1962). Verge, religiosa de les Filles de Nostra Senyora de la Misericòrdia.
16. Beata Rani Maria Vattalil, en el segle Mariam (1954- Camí a Indore, l'Índia 1995). Religiosa professa de la Congregació de les Germanes Clarisses Franciscanes; assassinada per odi a la fe.
1. A la basílica de Sant Pau de Roma, a la via Ostiense, sant Fèlix [o Feliu] III, papa, que va ser avantpassat del papa sant Gregori el Gran. (492)
