DIVENDRES DE LA SETMANA II DE QUARESMA
La Quaresma: acollir el regne i no rebutjar l'enviat
La Quaresma: acollir el regne i no rebutjar l'enviat
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 29 de febrer
1. A Roma, a la via Tiburtina, sepultura de sant Hilari, papa, que va escriure diverses cartes sobre la fe catòlica, amb les quals va confirmar els concilis de Nicea, Efes i Calcedònia. D'esta manera, va enaltir el primat de la Seu Romana. (468)
Natural de Sardenya, era diaca i home de confiança del papa sant Lleó I, que el 449 el va enviar com a llegat seu al concili (Latrocini) d'Efes. Ací es va negar a signar la deposició de sant Flavià, patriarca de Constantinoble. Tement les ires dels seus adversaris, Hilari va marxar d'amagat, emportant-se l'apel·lació que Flavià adreçava a sant Lleó. Va succeir sant Lleó en la seu de Pere a finals de l'any 461. El seu mèrit consistix principalment en la ferma defensa dels drets de l'Església en matèria de disciplina i jurisdicció. Tenia especial devoció per sant Joan Evangeliste, perquè li atribuia el fet d'haver-se salvat dels perills que havia patit en el Latrocini d'Efes. Va morir el 29 de febrer de l'any 468, i va ser enterrat a Sant Llorenç Extramurs. [font]
2. A Worcester, a Anglaterra, sant Osvald, bisbe, que va ser primer canonge i després monjo; va presidir les seus de York i de Worcester, va introduir en molts monestirs la Regla de sant Benet i va ser un mestre benigne, alegre i docte. (992)
3. A L'Aquila, a la regió dels Abruços, a Itàlia, beata Antònia de Florència, viuda, que, després de morir el seu espòs, va ser fundadora i primera abadessa del monestir de Corpus Christi, conforme a la primera Regla de santa Clara. (1472)
4. A la ciutat de Xilinxian, a la província xinesa de Guangxi, sant August Chapdelaine, prevere de la Societat de Missions Estrangeres de París i màrtir, que, detingut pels soldats juntament amb molts neòfits d'esta regió als quals havia convertit, va rebre tres-cents assots, va ser tancat en una reduïda gàbia i finalment decapitat. (1856)► “Per Sant Romà, la neu al pla”.
3. Commemoració de les santes Marana i Cira, vèrgens, que a Berea, a Síria, van viure en un lloc estret i tancat sense sostre, rebien l'aliment necessari per una finestra i guardaven sempre silenci. (s. V)
* * * * *
Commemoració de Sant Gregori de Narek, abat i doctor de l'Església
Venerable valencià fra Humil Sòria
MARTIROLOGI ROMÀ
Sacrifici d'Abraham, el nostre pare en la feLectura del llibre del GènesiEn aquells dies, Déu, per a posar a prova a Abraham, el cridà: «Abraham». Ell respongué: «Ací em teniu». Déu li digué: «Pren a Isaac, el teu fill únic, que tant ames, ves-te'n al país de Morià, i allí, dalt de la muntanya que jo t'indicaré, sacrifica'l en holocaust».Arribats al lloc que Déu li havia indicat, Abraham va alçar un altar i va apilar la llenya. Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per a degollar el seu fill.Però l'àngel del Senyor el va cridar des del cel: «Abraham, Abraham». Ell va respondre: «Ací em teniu». L'àngel li digué: «Deixa estar el xiquet, no li faces res. Ja veig que reverencies a Déu, tu que no t'has reservat el teu fill únic».En aquell moment Abraham va alçar els ulls i va vore un moltó enredrat per les banyes en un albarzer. Va anar, el prengué i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill.L'àngel del Senyor tornà a cridar a Abraham des del cel i li digué:«Escolta l'oracle del Senyor: "Ja que has fet açò de no reservar-te el teu fill únic, jure per mi mateix que t'ompliré de benediccions i multiplicaré la teua descendència com les estreles del cel i com els grans d'arena de vora mar; els teus descendents conquistaran les ciutats dels seus enemics, i totes les nacions de la terra seran beneïdes en la teua descendència, perquè has escoltat la meua veu"».
Crec de tot cor, encara que he dit:«¡Que desgraciat que soc!».Al Senyor li doldriala mort dels seus fidels.R. Caminaré en presència del Senyoren la terra dels vius.Senyor, soc el vostre servent,servent vostre i fill de la vostra serventa.Vós m'heu trencat les cadenes.Oferiré una víctima d'acció de gràciesinvocant el nom del Senyor. R.Compliré les meues promesesen presència de tot el poble,en els atris de la casa del Senyor,enmig de tu, Jerusalem. R.
Déu no es va reservar el seu propi FillLectura de la carta de sant Pau als cristians de RomaGermans, si tenim a Déu amb nosaltres, ¿a qui tindrem en contra? Ell, que no es va reservar el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, ¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill?¿Qui es presentarà per a acusar els elegits de Déu si Déu mateix els fa innocents? ¿Qui gosarà condemnar-los? Jesucrist, el qui va morir, més encara, el qui va ressuscitar, és qui està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres.
Del núvol lluminós es va sentir la veu del Pare:Este és el meu Fill, el meu amat; escolteu-lo.
Este és el meu Fill, l'amat᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús prengué a Pere, Jaume i Joan, se'ls emportà, només a ells, dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món hauria pogut blanquejar-los tant.Se'ls aparegué Elies amb Moisés, i conversaven amb Jesús. Pere diu a Jesús: «¡Rabí, ací ens trobem molt bé! Farem tres cabanyes: una per a vós, una per a Moisés i una altra per a Elies».Pere no sabia què dir, d'espantats que estaven. En aquell moment es formà un núvol que anava cobrint-los, i del núvol va eixir una veu: «Este és el meu Fill, el meu amat; escolteu-lo». Immediatament, mirant al seu entorn, ja no veren a ningú més, sinó a Jesús a soles amb ells.Mentres baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no explicaren a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l'home haguera ressuscitat d'entre els morts. Ells retingueren eixes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts».
MARTIROLOGI ROMÀ
Llutxent celebra el miracle dels Sants Corporals
Policarp va ser deixeble dels Apòstols i bisbe d'Esmirna, Va ser hoste d'Ignasi d'Antioquia. Va viatjar a Roma per tal de tractar la data de la Pasqua amb el papa Anicet. El 23 de febrer de l'any 155 va sofrir martiri en una foguera de l'estadi de la seua ciutat «per haver estat considerat digne de prendre part amb els màrtirs en el calze de Jesucrist». Tenia 86 anys. [Font]
MARTIROLOGI ROMÀ
Sant Pere Damià, bisbe i doctor de l'Església (mem. ll.).
Memòria de sant Pere Damià, cardenal bisbe d'Òstia i doctor de l'Església. Havent entrat en l'erm de Fonte Avellana, va promoure intrèpidament la vida religiosa, i en els temps difícils de la reforma de l'Església va treballar per tal que els monjos es dedicaren a la santedat de la contemplació, els clergues a la integritat de vida, i per tal que el poble cristià mantinguera la comunió amb la Seu Apostòlica. Va morir el dia 22 de febrer a la ciutat de Faenza, a la regió italiana d'Emília-Romanya. (1072)
La Quaresma: Fer la voluntat de Déu
Aniversari del naiximent de l'escriptor Georges Bernanos (1888)
Dia Mundial de la Justícia Social
Papa Francesc: Fratelli tutti, 22.
En el món de hui persistixen nombroses formes d'injustícia, nodrides per visions antropològiques reductives i per un model econòmic basat en els guanys, que no dubta a explotar, rebutjar i fins i tot matar l'home. Mentre una part de la humanitat viu en l'opulència, una altra part veu la seua dignitat desconeguda, menyspreada o xafada i els seus drets fonamentals ignorats o violats». ¿Què diu això sobre la igualtat de drets fundada en la mateixa dignitat humana?
Papa Francesc: Fratelli tutti.
Oració al Creador
Senyor i Pare de la humanitat,
que has creat a tots els sers humans amb la mateixa dignitat,
infon en els nostres cors un esperit fraternal.
Inspira'ns un somni de reencontre, de diàleg, de justícia i de pau.
Impulsa'ns a crear societats més sanes
i un món més digne,sense fam, sense pobrea,sense violència, sense guerres.
Que el nostre cor s'òbriga
a tots els pobles i nacions de la terra,
per a reconéixer el bé i la belleaque vas sembrar en cada u,per a ajustar llaços d'unitat, de projectes comuns,d'esperances compartides. Amén.
Aliança de Déu amb Noé, salvat de la inundació del diluviLectura del llibre del GènesiDéu digué a Noé i als seus fills:«Jo faig la meua aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els sers animats que hi ha amb vosaltres: les aus, els animals domèstics i salvatges, tots els que han eixit de l'arca; en suma, tots els qui ara viuen en la terra. Jo faig amb vosaltres esta aliança meua: La vida no serà mai més exterminada per l'aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devaste la terra».Déu va afegir:
«El signe d'esta aliança, que faig amb vosaltres i amb tots els sers animats que hi ha amb vosaltres, per totes les generacions és este: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meua aliança amb la terra. Quan cobriré la terra de núvols i entre els núvols apareixerà el meu arc, recordaré l'aliança que he fet amb vosaltres i tots els sers animats; les aigües del diluvi no tornaran a destruir la vida».
Feu que conega, Senyor, els vostres camins,que aprenga les vostres sendes.Feu que camine en la vostra veritat,instruïu-me, Déu i salvador meu.R. Vos, Senyor, obriu camins d'amor fidelper als qui guarden la vostra aliança.Recordeu, Senyor, la vostra tendresai l'amor que heu guardat des de sempre.Recordeu-me amb misericòrdia,vós que sou bo, Senyor. R.El Senyor, bondadós i recte,ensenya el bon camí als pecadors.Guia els humils per sendes de justícia,els ensenya el seu camí. R.
L'aigua prefigurava el baptisme que ara vos salvaLectura de la primera carta de sant PereEstimats: Crist també va patir una vegada per sempre per raó dels pecats; ell, el just, pels injustos, per a conduir-nos a Déu. Va morir en la carn, però per l'Esperit fou vivificat.Amb este Esperit va anar a predicar als esperits empresonats, que s'havien resistit a creure en altre temps, quan la paciència de Déu esperava, mentres Noé construïa l'arca.En aquella arca se salvaren a través de l'aigua unes poques persones, huit en total. I l'aigua prefigurava el baptisme que ara vos salva, que no és netejar el cos, sinó demanar a Déu una consciència recta gràcies a la resurrecció de Jesucrist, que va pujar al cel, va sotmetre els àngels, els principats i les potestats, i està a la dreta de Déu.
L'home no viu només de pa;viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.
Era temptat per Satanàs i l'assistien els àngels᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, l'Esperit va impulsar a Jesús cap al desert, on passà quaranta dies, temptat per Satanàs. Vivia entre les feres i l'assistien els àngels.Després que Joan fou empresonat, Jesús va anar a Galilea a proclamar la Bona Nova de Déu; deia:«Ha arribat l'hora i el regne de Déu està prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova».
* * * * *
Santa Eulàlia de Barcelona
MARTIROLOGI ROMÀ
Els leprosos han de viure aïllats, fora del campamentLectura del llibre del LevíticEl Senyor digué a Moisès i a Aaron:«Quan a algú li isca una inflamació, una erupció o una taca blanquinosa en la pell que facen sospitar el mal de la lepra, que el porten al sacerdot Aaron o a un dels seus fills sacerdots.Els qui està malalt de lepra ha d'anar amb la roba esgarrada, els cabells desgrenyats i la boca tapada; i cridarà: "¡Impur, impur!" Mentres li dure el mal, serà ritualment impur. Com a impur, ha de viure aïllat, fora del campament».
Feliç el qui ha sigut perdonati ha vist colgat el seu pecat.Feliç aquell a qui el Senyorno li apunta la falta,i té un cor sense plecs.R. En vós he trobat el meu refugi,vós em guardeu del perill.Ara reconec el pecat,no vos amague més la culpa.Al moment que he resolt, Senyor,confessar-vos la falta,m'heu perdonat la culpa comesa. R.Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;els nets de cor, aclameu-lo. R.
Sigueu els meus imitadors, com jo ho sóc de CristLectura de la primera carta de sant Pau als cristians de CorintGermans, tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu. Però no sigueu mai ocasió d'escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l'Església de Déu. Feu com jo, que en tot procure acontentar a tots, i no busque el meu propi bé, sinó el bé de tots, per a que se salven. Sigueu els meus imitadors, com jo ho sóc de Crist.
Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,Déu ha visitat el seu poble.
La lepra desaparegué i quedà pur᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, es presenta a Jesús un leprós, s'agenolla i li diu, suplicant-li: «Si voleu, em podeu purificar».
Jesús, compadit, va estendre la mà, el va tocar i li va dir: «Sí que vull: queda pur».
A l'instant la lepra desaparegué i quedà pur.
Tot seguit Jesús va fer que se n'anara, després d'advertir-lo severament: «No li digues res a ningú. Ves a fer-te examinar pel sacerdot i oferix per la teua purificació el que Moisés va ordenar: açò els servirà de prova.
Però ell, en anar-se'n, començà a pregonar el fet i a escampar-lo per totes parts, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament a cap poble, sinó que es quedava fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a buscar-lo de totes parts.
A. La lepra era considerada una font d'impuresa ritual, de manera que els leprosos no podien acostar-se a ningú que estiguera net, perquè si un leprós tocava a algú, este quedava impur i ja no podia acostar-se al culte. Jesús no tem esta contaminació ni accepta esta forma d'impuresa, i per això toca el leprós. El que ens fa impurs és el que brolla de nosaltres mateixos, el nostre pecat, perquè ens fa hipòcrites. Per això sant Pau ens demana donar bon exemple des de Crist per a mostrar la santedat de Déu que fa eixir el sol sobre tots. Ens refugiem en Déu, i li demanem la seua gràcia per a ser rectes i senzills de cor.
B. En temps de Jesús, la lepra, a part d'una malaltia greu, era un motiu d'aïllament i una cosa que feia l'home impur. Un leprós, saltant-se les lleis, es va acostar a Jesús i li va suplicar que el curara. I Jesús ho va fer tocant-li el cap. No és la lepra la que ens fa a nosaltres impurs, sinó els nostres pecats. Plens de fe, hem d'acostar-nos a Jesús perquè ens netege, de manera especial en el sagrament de la penitència. D'altra banda, l'oblació de l'eucaristia també ens purifica i ens renova (cf. oració sobre les ofrenes). En ella està la font d'on brolla la vida verdadera (cf. oració després de la comunió).
Jornada de Lluita contra la Fam en el Món
* * * * *
La Mare de Déu de Lorda o Lourdes (mem. ll.)
MARTIROLOGI ROMÀ
Jeroboam va fer dos vedells d'orLectura del primer llibre dels ReisEn aquells dies, Jeroboam, rei d'Israel, va pensar: «Tal com van les coses, el regne podria retornar a la casa de David. Si el poble continua pujant a Jerusalem, per a oferir víctimes en el temple del Senyor, el seu cor es decantarà pel seu amo, Roboam, el rei de Judà; a mi, em mataran, i retornaran a Roboam, rei de Judà».Després d'aconsellar-se, el rei va fer dos vedells d'or i va dir al poble: «No aneu més a Jerusalem. Israel, ací tens el teu Déu, que et va fer eixir del país d'Egipte». Va posar un vedell a Betel i un altre a Dan. Ací va començar el pecat d'Israel. De fet, el poble va peregrinar amb un dels vedells fins a Dan.Jeroboam va construir santuaris en llocs alts i va nomenar sacerdots d'origen baix, que no eren de la tribu de Leví. Va instituir una festa el dia quinze del mes huité, semblant a la que se celebrava a Judà, i ell mateix va pujar a l'altar. Igualment va fer a Betel, on va oferir víctimes als vedells que ell havia fet. També va nomenar sacerdots en el santuari que ell havia dedicat.Jeroboam no va abandonar el mal camí que havia començat, sinó que continuava posant en els santuaris sacerdots trets del poble baix. A tots els qui ho volien, els consagrava sacerdots d'aquells santuaris. Este va ser el pecat del llinatge de Jeroboam, que el va portar a desaparéixer de la terra sense deixar rastre.
Hem pecat igual que els nostres pares,som culpables, hem sigut infidels.Els nostres pares a l'Egipteno van comprendre els vostres prodigis.R. Per l'amor que teniu al vostre poble,recordeu-vos de nosaltres, Senyor.A l'Horeb van fer una imatge de vedell;adoraren un idol de metall,canviaren a Déu, la seua glòria,per la figura d'un bou que menja herba. R.Van oblidar a Déu, que els havia salvat,que havia fet prodigis a l'Egipte,meravelles a la terra de Cam,obres admirables al pas del Mar Roig. R.
L'home no viu només de pa;viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.
La gent va menjar fins a assaciar-se᛭ Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquells dies, hi havia de nou molta gent amb Jesús i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els deixebles i els digué: «Em fa llàstima esta gent; ja fa tres dies que no es mouen d'ací i no tenen res per a menjar. Si els deixe anar en dejú a sa casa, es quedaran pel camí sense forces; alguns d'ells han vingut de lluny». Els deixebles li preguntaren: «¿D'on traurem el pa per a alimentar-los ací, en un lloc despoblat?». Jesús els pregunta: «¿Quants pans teniu?» Li respongueren: «Set».Jesús va manar que la gent s'assentara en terra. Prengué els set pans, digué l'acció de gràcies, els partí i els va anar donant als deixebles per a que els serviren a la gent; i així ho van fer. Tenien també uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, va dir que també els serviren.La gent va menjar fins a assaciar-se, i després recolliren set paneres de les sobres. Eren unes quatre mil persones. Després Jesús els va dir adeu, es va embarcar amb els deixebles i se'n va anar a la regió de Dalmanuta.
Memòria de la sepultura de santa Escolàstica, verge, germana de sant Benet, la qual, consagrada des de la seua infància a Déu, va mantindre una perfecta unió espiritual amb el seu germà, al qual visitava una vegada a l'any a Montecassino, a la regió italiana de Campània, per a passar junts una jornada de santes converses i alabança a Déu. (c. 547)
DIVENDRES DINS DE LA HUITAVA DE PASQUA Oració col·lecta Déu omnipotent i etern, vós en el misteri pasqual del vostre Fill heu segellat el pa...