DISSABTE DE LA SETMANA VIII / II
Lectura primera Jud 17.20-25
Déu pot guardar-vos de caurei pot presentar-vos irreprensibles davant de la seua glòriaLectura de la carta de sant JudesBenvolguts, recordeu les coses que van predir els apòstols de Jesucrist, el nostre Senyor.Edifiqueu-vos sobre el fonament de la vostra fe santíssima, pregueu moguts per l'Esperit Sant, mantingueu-vos en l'amor de Déu, mentres espereu que la misericòrdia de Jesucrist, Senyor nostre, vos done la vida eterna.Heu de tindre compassió dels indecisos; a uns, els heu d'arrancar del foc i salvar-los; dels altres, heu de tindre compassió però amb prudència; avorriu fins i tot el vestit embrutat per la seua mala vida.Déu pot guardar-vos de caure i pot presentar-vos irreprensibles i plens de goig davant de la seua glòria. A ell, l'únic Déu i salvador nostre, siga donada la glòria, la majestat, el poder i la sobirania per Jesucrist, Senyor nostre, abans de tots els temps, ara i per tots els segles. Amén.
Salm responsorial 62,2.3-4.5-6 (R.: 2b)
Al·leluia Col 3,16a.17cDéu meu, sou el meu Déu,vos busque des de l'alba.Tinc set de vós,com carn que desitja,en terra seca i àrida.R. Tinc set de vós, Senyor, Déu meu.Així vos buscava en el santuariper a vore-vos gloriós i poderós.El vostre amor val més que la vida;per això els meus llavis vos exalçaran. R.Vos beneiré tota la vidai alçaré les mans en nom vostreAssaciat com d'ambrosia i nèctar,vos alabaré amb el goig als llavis. R.
Que la paraula de Cristhabite en vosaltres en tota la seua riquesa.Doneu gràcies per Jesucrist a Déu Pare.
Evangeli Mc 11,27-33
¿Amb quina autoritat fas estes coses? Lectura de l'evangeli segons sant MarcEn aquell temps, Jesús i els deixebles tornaren a Jerusalem i, mentres passejava per l'atri del temple, se li presentaren els grans sacerdots, els mestres de la llei i els notables del poble i li preguntaren: «¿Amb quina autoritat fas tu estes coses? ¿Qui te l'ha donada, esta autoritat?»
Jesús els respongué: «Vos faré una sola pregunta. Contesteu-me-la, i vos diré amb quina autoritat faig açò. El baptisme de Joan, ¿era cosa del cel o cosa humana? Responeu-me».
Ells van pensar: «Si diem "del cel", ens preguntarà per què no el vam creure. Però si diem que era cosa humana...» I és que tenien por de la gent, perquè tots estaven convençuts que Joan era un autèntic profeta. Per això respongueren a Jesús: «No ho sabem».
Jesús els replicà: «Aleshores jo no vos diré tampoc amb quina autoritat faig tot açò».
* * * * *
 |
| Sant Justí |
- Sant Justí, màrtir, que, com a filòsof que era, seguí íntegrament l'autèntica saviesa coneguda en la veritat de Crist i la confirmà amb els seus costums, ensenyant allò que afirmava i defenent-la amb els seus escrits. En presentar a l'emperador Marc Aureli, a Roma, les seues Apologies en favor de la fe cristiana, fon conduït al prefecte Rústic, davant del qual es declarà cristià, i fon condemnat a la pena capital el 165.
- J.M. Bausset: Sant Justí (2015)
Sants Caritó i Carit, Evelpist i Hièrax, Peó i Liberià, màrtirs, tots els quals foren deixebles de sant Justí, i amb ell reberen la corona eterna cap a l'any 165.
Aniversari de la mort en la foguera de la mística Margarida Porete (1310)
L'1 de juny de 1908 va nàixer a Morella el prevere i historiador Manuel Milian i Boix
- J.M. Bausset: Mossén Manuel Milian Boix (2014)
Dia Mundial de les Mares i dels Pares
PASSIÓ DE SANT JUSTÍ I COMPANYS MÀRTIRS
Les breus actes en grec del martiri de sant Justí i els seus companys (Caritó, Carit, Evelpist, Hièrax, Peó i Liberià), condemnats a Roma pel prefecte Rústic (163-167), semblen redactades tenint en compte el protocol de l'interrogatori. Però el redactor no es limità a afegir-hi l'exordi i el colofó de l'escena judicial, sinó que en revisà el contingut donant-li un marcat accent apologètic, molt d'acord amb l'esperit del mateix Justí, famós apologista del cristianisme. L'interrogatori és llarg, i per això només en referirem les preguntes i les respostes imprescindibles [Avel·lí Flors]:
'... Una volta introduïts davant el tribunal, el prefecte Rústic digué a Justí: 'Primer que res, sotmeteu-vos als déus i acateu els emperadors'. Amb Justí per resposta: 'És il·legal que ens detingueu i ens acuseu perquè obeïm els preceptes del nostre salvador Jesucrist'... Rústic li demana: 'Quines doctrines professes?' Justí li respon: 'He buscat, certament, d'aprendre totes les doctrines i m'he adherit a la doctrina dels cristians perquè conté la veritat, encara que amb això no hi estiguen d'acord els qui confessen errors'. El prefecte li objecta: 'Pots demostrar que esta doctrina és la verdadera, desgraciat?' Justí li respon: 'Sí, no m'erre en la meua creença quan la seguesc'. El prefecte inquireix: 'Com és el vostre dogma?' Justí explica: 'Del Déu que venerem, els cristians creem que és l'únic Déu que existeix que, al principi del temps, féu la creació de tot, les coses visibles i les invisibles; creem que el Senyor Jesucrist és fill unigènit de Déu, que ja l'havien anunciat abans els profetes; que ell vindria a tot el llinatge humà com a pregoner de la salvació i preceptor de deixebles egregis. I jo, home com soc, crec que em quede curt, quan parle davant la seua majestat infinita, i reconec que cal una certa força profètica per a parlar d'aquell que acabe de confessar que és el fill de Déu i que fon objecte de profecia. Sé que els profetes anunciaren la seua vinguda entre els hòmens per inspiració sobrenatural'.
Rústic interrogà: 'Vols dir que ets cristià?' Justí respon: 'Sí, soc cristià'. El prefecte li fa: 'Escolta, tu que dius que ets savi i estàs segur de professar doctrines verdaderes, si t'assoten i et tallem el cap, estàs convençut que pujaràs al cel?' Justí li respon: 'Espere que entraré a la casa del Senyor si patesc això d'ara perquè, fins a la consumació del món, Déu mira amb benvolença els qui viuen rectament'. El prefecte Rústic observa: ''Tu, doncs, penses que pujaràs al cel, on rebràs uns premis adequats?' Justí respon: 'No m'ho pense, sinó que n'estic segur, ho tinc per molt cert'. El prefecte exclama: 'Anem al gra, que la cosa és necessària i urgent. Poseu-vos tots d'acord i oferiu un sacrifici als déus'. Justí parla així: 'No hi ha ningú que siga assenyat que esvare de la pietat cap a la impietat'. El prefecte amenaça: 'Si no feu això que us mane, sereu torturats sense pietat'. Justí li diu: 'Per nostre Senyor Jesucrist desitgem sempre salvar-nos entre turments, perquè això ens donarà salvació i confiança davant el tribunal molt més terrible del Senyor i salvador nostre'. Igualment afirmaven també els altres màrtirs: 'Fes la teua obligació; nosaltres som cristians i ens neguem a oferir un sacrifici als déus'. Llavors el prefecte Rústic dictà sentència: 'Els qui es neguen a oferir sacrificis als déus i a obeir les ordes de l'emperador, que siguen primerament assotats, i que, després, se'ls emporten a sofrir pena de mort segons les normes legals'. Els sants màrtirs van eixir cap al lloc de les execucions, on foren decapitats i consumaren el martiri tot confessant el Salvador ...'
MARTIROLOGI ROMÀ
Elogis del dia 1 de juny
3. A Alexandria d'Egipte, sants màrtirs Amon [o Ammó], Zenó, Ptolomeu i Ingenu, soldats, i l'ancià Teòfil, els quals, sent presents en un procés, en adonar-se que un dels cristians que era martiritzat flaquejava i s'inclinava a apostatar, amb el rostre, la mirada i gestos van intentar animar-lo, i en ser objecte de recriminacions per part del populatxo, es van avançar confessant-se cristians, i així és com per mitjà de la seua victòria, Crist, que els va infondre constància, va triomfar en ells gloriosament. (249)
4. A Licòpolis [hui Assiut], també a Egipte, sants màrtirs Isquirió, oficial de l'exèrcit, i altres cinc soldats, que, per orde del prefecte Arri, i en temps de l'emperador Deci, per la seua fe en Crist van ser morts amb variades formes de martiri. (c. 250)
5. A Bolonya, ciutat d'Emília-Romanya, a l'actual Itàlia, sant Pròcul [o Procle], màrtir, que per la seua fe cristiana va ser crucificat. (c. 300)
6. Prop de Montefalco, a la regió de l'Úmbria, de nou a Itàlia, sant Fortunat, prevere, de qui es diu que, sent pobre, amb el seu treball constant va ajudar els desvalguts, i que va entregar la seua vida en favor dels germans. (s. IV/V)
7. A l'illa de Lerins, a Provença, regió de l'actual França, sant Caprasi, ermità, que, juntament amb sant Honorat, es va retirar a aquell lloc i va donar principi a la vida monàstica. (430)
8. A Clarmont, a Aquitània, de nou a França, sant Flor, que va donar nom al monestir que es va edificar sobre la seua tomba, així com a la ciutat i a la seu episcopal. (s. inc.)
9. A la Bretanya Menor, també a França, sant Ronó, bisbe, que, havent arribat per mar des d'Hibèrnia, va portar una vida eremítica en els boscos del lloc. (c. s. VIII)
10. A la regió de Leicester, a Anglaterra, sant Wigstan [o Vistà], màrtir, pertanyent a l'estirp real de Mèrcia, que, per oposar-se al matrimoni incestuós de sa mare, va ser assassinat per l'espasa del tirà. (849)
11. A Trèveris, ciutat de Renània, a Lotaríngia, hui Alemanya, sant Simeó, el qual, nascut de pare grec a Siracusa, després d'haver portat vida eremítica a Betlem i al Sinaí, va morir finalment reclòs a la torre de la Porta Negra d'eixa ciutat. (1035)
12. Al monestir d'Oña, al territori de Burgos de la regió de Castella, a Hispània, sant Enec [o Énnec], abat, home de pau, la mort de la qual va ser plorada també per jueus i musulmans. (c. 1060)
13. A la ciutat d'Alba, al Piemont, a Itàlia, beat Teobald, que, per amor a la pobresa, va donar tot els seus diners per a socórrer una vídua i per esperit d'humilitat va treballar com a mosso de corda, per a portar sobre si les càrregues dels altres. (1150)
14. A Urbino, a la regió del Picé, actualment les Marques, també a Itàlia, beat Joan Pelingotto, del Tercer Orde Regular de Sant Francesc, que primer, sent comerciant, procurava afavorir més els altres que a si mateix, i després, havent-se reclòs en una cel·la, solament eixia per a atendre pobres i malalts. (1304)
15. A Londres, a Anglaterra, beat Joan Storey, màrtir, que, expert en dret, va ser fidelíssim al Romà Pontífex. Després d'haver patit la presó i l'exili, per la seua fe catòlica va ser condemnat a mort i penjat a Tyburn, i així aconseguí el goig etern. (1571)
16. A Omura, al Japó, beats màrtirs Alfons Navarrete, de l'Orde de Predicadors, Ferran de Sant Josep d'Ayala, de l'Orde d'Ermitans de Sant Agustí, i Lleó Tanaka, religiós de l'Orde de la Companyia de Jesús, que, per decisió del comandant suprem Hidetada, van ser decapitats a causa de la fe cristiana. (1617)
17. En una nau presó ancorada enfront del port de Rochefort, a França, beat Joan Baptista Vernoy de Montjournal, prevere i màrtir, qui, canonge de Moulins, durant la Revolució Francesa va ser empresonat pel fet de ser sacerdot i va morir a conseqüència de la malaltia que va contraure a la presó. (1794)
18. A la ciutat de Hung Ien, a Tonquín, hui Vietnam, sant Josep Tuc, màrtir, jove llaurador que es va negar a xafar la creu, per la qual cosa va ser empresonat i martiritzat diverses vegades, fins a ser decapitat en temps de l'emperador Tu Duc. (1862)
19. A Piacenza, a Itàlia, beat Joan Baptista Scalabrini, bisbe, qui va treballar incansablement pel bé de la seua església i va mostrar un especial interés pels sacerdots, els agricultors i els obrers, portant particularment en el seu cor els qui emigraven als països d'Amèrica, per als quals va fundar dos Pies Societats del Sagrat Cor [Missioners de Sant Carles, Missioneres de Sant Carles]. (1905)
20. A Messina, ciutat de Sicília, de nou a Itàlia, sant Anníbal Maria Di Francia, prevere, que va fundar la Congregació de Pares Rogacionistes del Cor de Jesús i la de Filles del Zel Diví, per a pregar al Senyor sants sacerdots per a la seua Església i cuidar òrfens sense recursos. (1927) (Canonitzat en 2004)
21. Beata Hildegarda Burjan (1883- Viena 1933). Laica, esposa i mare de família. Hebrea de naiximent, va rebre el baptisme després de la curació d'una malaltia greu. Va estudiar en la universitat filosofia, política i economia i va ser la primera dona diputada en el parlament austríac. Fundadora de la Societat de les Germanes de la Caritas Socialis, per a ajudar els més necessitats († 1933).
