1 de juny de 2024, dissabte: Sant Justí

DISSABTE DE LA SETMANA VIII / II


Lectura primera Jud 17.20-25

Déu pot guardar-vos de caure
i pot presentar-vos irreprensibles davant de la seua glòria

Lectura de la carta de sant Judes

Benvolguts, recordeu les coses que van predir els apòstols de Jesucrist, el nostre Senyor.
Edifiqueu-vos sobre el fonament de la vostra fe santíssima, pregueu moguts per l'Esperit Sant, mantingueu-vos en l'amor de Déu, mentres espereu que la misericòrdia de Jesucrist, Senyor nostre, vos done la vida eterna.
Heu de tindre compassió dels indecisos; a uns, els heu d'arrancar del foc i salvar-los; dels altres, heu de tindre compassió però amb prudència; avorriu fins i tot el vestit embrutat per la seua mala vida.
Déu pot guardar-vos de caure i pot presentar-vos irreprensibles i plens de goig davant de la seua glòria. A ell, l'únic Déu i salvador nostre, siga donada la glòria, la majestat, el poder i la sobirania per Jesucrist, Senyor nostre, abans de tots els temps, ara i per tots els segles. Amén.

Salm responsorial 62,2.3-4.5-6 (R.: 2b)

Déu meu, sou el meu Déu,
vos busque des de l'alba.
Tinc set de vós,
com carn que desitja,
en terra seca i àrida.

R. Tinc set de vós, Senyor, Déu meu.

Així vos buscava en el santuari
per a vore-vos gloriós i poderós.
El vostre amor val més que la vida;
per això els meus llavis vos exalçaran. R.

Vos beneiré tota la vida
i alçaré les mans en nom vostre
Assaciat com d'ambrosia i nèctar,
vos alabaré amb el goig als llavis. R.

Al·leluia Col 3,16a.17c

Que la paraula de Crist
habite en vosaltres en tota la seua riquesa.
Doneu gràcies per Jesucrist a Déu Pare.


Evangeli Mc 11,27-33

¿Amb quina autoritat fas estes coses?

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús i els deixebles tornaren a Jerusalem i, mentres passejava per l'atri del temple, se li presentaren els grans sacerdots, els mestres de la llei i els notables del poble i li preguntaren: «¿Amb quina autoritat fas tu estes coses? ¿Qui te l'ha donada, esta autoritat?» 
Jesús els respongué: «Vos faré una sola pregunta. Contesteu-me-la, i vos diré amb quina autoritat faig açò. El baptisme de Joan, ¿era cosa del cel o cosa humana? Responeu-me». 
Ells van pensar: «Si diem "del cel", ens preguntarà per què no el vam creure. Però si diem que era cosa humana...» I és que tenien por de la gent, perquè tots estaven convençuts que Joan era un autèntic profeta. Per això respongueren a Jesús: «No ho sabem». 
Jesús els replicà: «Aleshores jo no vos diré tampoc amb quina autoritat faig tot açò».

* * * * *

Sant Justí
Sant Justí, màrtir (mem. ob)

    Sant Justí, màrtir, que, com a filòsof que era, seguí íntegrament l'autèntica saviesa coneguda en la veritat de Crist i la confirmà amb els seus costums, ensenyant allò que afirmava i defenent-la amb els seus escrits. En presentar a l'emperador Marc Aureli, a Roma, les seues Apologies en favor de la fe cristiana, fon conduït al prefecte Rústic, davant del qual es declarà cristià, i fon condemnat a la pena capital el 165.


Sants Caritó i Carit, Evelpist i Hièrax, Peó i Liberià, màrtirs, tots els quals foren deixebles de sant Justí, i amb ell reberen la corona eterna cap a l'any 165.

Aniversari de la mort en la foguera de la mística Margarida Porete (1310)

L'1 de juny de 1908 va nàixer a Morella el prevere i historiador Manuel Milian i Boix

Dia Mundial de les Mares i dels Pares

PASSIÓ DE SANT JUSTÍ I COMPANYS MÀRTIRS


Les breus actes en grec del martiri de sant Justí i els seus companys (Caritó, Carit, Evelpist, Hièrax, Peó i Liberià), condemnats a Roma pel prefecte Rústic (163-167), semblen redactades tenint en compte el protocol de l'interrogatori. Però el redactor no es limità a afegir-hi l'exordi i el colofó de l'escena judicial, sinó que en revisà el contingut donant-li un marcat accent apologètic, molt d'acord amb l'esperit del mateix Justí, famós apologista del cristianisme. L'interrogatori és llarg, i per això només en referirem les preguntes i les respostes imprescindibles [Avel·lí Flors]:

'... Una volta introduïts davant el tribunal, el prefecte Rústic digué a Justí: 'Primer que res, sotmeteu-vos als déus i acateu els emperadors'. Amb Justí per resposta: 'És il·legal que ens detingueu i ens acuseu perquè obeïm els preceptes del nostre salvador Jesucrist'... Rústic li demana: 'Quines doctrines professes?' Justí li respon: 'He buscat, certament, d'aprendre totes les doctrines i m'he adherit a la doctrina dels cristians perquè conté la veritat, encara que amb això no hi estiguen d'acord els qui confessen errors'. El prefecte li objecta: 'Pots demostrar que esta doctrina és la verdadera, desgraciat?' Justí li respon: 'Sí, no m'erre en la meua creença quan la seguesc'. El prefecte inquireix: 'Com és el vostre dogma?' Justí explica: 'Del Déu que venerem, els cristians creem que és l'únic Déu que existeix que, al principi del temps, féu la creació de tot, les coses visibles i les invisibles; creem que el Senyor Jesucrist és fill unigènit de Déu, que ja l'havien anunciat abans els profetes; que ell vindria a tot el llinatge humà com a pregoner de la salvació i preceptor de deixebles egregis. I jo, home com soc, crec que em quede curt, quan parle davant la seua majestat infinita, i reconec que cal una certa força profètica per a parlar d'aquell que acabe de confessar que és el fill de Déu i que fon objecte de profecia. Sé que els profetes anunciaren la seua vinguda entre els hòmens per inspiració sobrenatural'.

Rústic interrogà: 'Vols dir que ets cristià?' Justí respon: 'Sí, soc cristià'. El prefecte li fa: 'Escolta, tu que dius que ets savi i estàs segur de professar doctrines verdaderes, si t'assoten i et tallem el cap, estàs convençut que pujaràs al cel?' Justí li respon: 'Espere que entraré a la casa del Senyor si patesc això d'ara perquè, fins a la consumació del món, Déu mira amb benvolença els qui viuen rectament'. El prefecte Rústic observa: ''Tu, doncs, penses que pujaràs al cel, on rebràs uns premis adequats?' Justí respon: 'No m'ho pense, sinó que n'estic segur, ho tinc per molt cert'. El prefecte exclama: 'Anem al gra, que la cosa és necessària i urgent. Poseu-vos tots d'acord i oferiu un sacrifici als déus'. Justí parla així: 'No hi ha ningú que siga assenyat que esvare de la pietat cap a la impietat'. El prefecte amenaça: 'Si no feu això que us mane, sereu torturats sense pietat'. Justí li diu: 'Per nostre Senyor Jesucrist desitgem sempre salvar-nos entre turments, perquè això ens donarà salvació i confiança davant el tribunal molt més terrible del Senyor i salvador nostre'. Igualment afirmaven també els altres màrtirs: 'Fes la teua obligació; nosaltres som cristians i ens neguem a oferir un sacrifici als déus'. Llavors el prefecte Rústic dictà sentència: 'Els qui es neguen a oferir sacrificis als déus i a obeir les ordes de l'emperador, que siguen primerament assotats, i que, després, se'ls emporten a sofrir pena de mort segons les normes legals'. Els sants màrtirs van eixir cap al lloc de les execucions, on foren decapitats i consumaren el martiri tot confessant el Salvador ...'

MARTIROLOGI ROMÀ

30 de maig de 2024, dijous VIII

DIJOUS DE LA SETMANA VIII / II


Lectura primera 1Pe 2,2-5.9-12

Vosaltres sou sacerdoci reial, nació santa,
a fi que proclameu les proeses d'aquell que vos ha cridat

Lectura de la primera carta de sant Pere

Benvolguts, com infants acabats de nàixer, sospireu per la pura llet espiritual que vos farà créixer i vos salvarà, ja que «heu tastat i vist que bo és el Senyor». Acosteu-vos al Senyor, pedra viva rebutjada pels hòmens, però escollida i preciosa als ulls de Déu. També vosaltres, com pedres vives, deixeu que Déu faça de vosaltres un temple espiritual, un sacerdoci sant, que oferirà sacrificis espirituals, agradables a Déu per Jesucrist.
Vosaltres sou «estirp elegida, sacerdoci reial, nació santa, possessió personal de Déu», a fi que «proclameu les proeses» d'aquell que vos ha cridat de les tenebres a la seua llum admirable. Vosaltres, que no éreu cap poble, ara sou el poble de Déu; no havíeu aconseguit misericòrdia, però ara heu aconseguit misericòrdia.
Benvolguts, vosaltres, en este món, sou com forasters que viuen lluny del seu país. Per això vos pregue que vos desentengueu d'estes passions que vos fan la guerra. Porteu-vos bé entre els qui no són creients. Així els qui ara malparlen de vosaltres i vos acusen de malfactors voran tot el bé que feu i glorificaran a Déu el dia de la seua visita.

Salm responsorial 99,2.3.4.5 (R.: 2c)

Aclameu el Senyor per tota la terra,
honoreu el Senyor amb cants de festa,
entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

R. Entreu davant del Senyor amb crits d'alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu,
que ens ha creat i que som seus,
som el seu poble
i el ramat que ell pastura. R.

Entreu als seus portals enaltint-lo,
canteu alabances en els seus atris,
enaltiu i beneïu el seu nom. R.

«¡Que bo és el Senyor!
Perdura eternament el seu amor,
és fidel per segles i segles». R.

Al·leluia Jo 8,12

Diu el Senyor: «Jo soc la llum del món;
el qui em seguix tindrà la llum de la vida».

Evangeli Mc 10,46-52

Rabuni, feu que m'hi veja

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús va eixir de Jericó amb els deixebles i amb molta gent. Vora el camí estava assentat, demanant almoina, un cego que es deia Bartimeu. Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, tingueu compassió de mi».
Molts el renyien per a fer-lo callar, però ell cridava cada volta més fort: «Fill de David, tingueu compassió de mi». Jesús va parar i va dir: «Crideu-lo». Ells cridaren el cego i li digueren: «Anima't i vine, que et crida». El cego va tirar la capa, s'alcà d'un bot i s'acostà a Jesús. Jesús li preguntà: «¿Què vols que faça per tu?» Ell respongué: «Rabuni, feu que m'hi veja». Jesús li digué: «Ves, la teua fe t'ha salvat». A l'instant s'hi veia, i el seguia pel camí.

* * * * *

Sant Ferran (mem. ll.)

Sant Ferran III, rei de Castella i Lleó, que va ser prudent en el govern del regne, protector de les arts i les ciències, i diligent a propagar la fe. Va descansar finalment a la ciutat de Sevilla. (1252)

Beat Pere Tarrés i Claret (Barcelona, 1905-1950), metge laic i, després, prevere

MARTIROLOGI ROMÀ

Elogis del dia 30 de maig

2. Al lloc de Porto Torres, a la regió italiana de Sardenya, sant Gaví, màrtir(c. s. IV)

3. A Cesarea de Capadòcia, actual Turquia, sants Basili i Emèlia, que van ser pares dels sants bisbes Basili el GranGregori de Nissa i Pere de Sebaste, i de santa Macrina, verge. Estos sants esposos, desterrats de la seua ciutat en temps de l'emperador Galeri Maximià, van habitar en les soledats del Pont, i després de la persecució van reposar en pau, després de deixar els seus fills com a hereus de les seues virtuts. (349 i 372)

4. A Pavía, ciutat de Llombardia, a l'actual Itàlia, sant Anastasi, bisbe, el qual, havent abandonat l'heretgia arriana, va professar fermament la fe catòlica. (c. 680)

5. A Geel, a la regió de Brabant, a Austràsia, hui Bèlgica, santa Dimpna, verge i màrtir(s. VII/IX)

6. A Tervuren, també a Brabant, a Austràsia, trànsit de sant Hubert, bisbe de Tongres i Maastricht, deixeble i successor de sant Lambert, que es va dedicar amb totes les seues forces a la difusió de l'Evangeli per Brabant i les Ardenes, on va acabar amb els costums pagans. (727)

Santa Joana d'Arc
7. A Rouen, a la regió de Normandia, a França, santa Joana d'Arc, verge, coneguda com la donzella d'Orleans, que després de lluitar fermament per la seua pàtria, al final va ser entregada al poder dels enemics, els quals la van condemnar en un judici injust a ser cremada en la foguera. (1431)

8. A Londres, a Anglaterra, sant Lluc Kirby, prevere i màrtir, que, en la persecució desencadenada durant el regnat d'Isabel I, va ser penjat en la triple forca de Tyburn després de molts turments. Amb ell van patir el suplici, en el mateix patíbul, els beats preveres i màrtirs Guillem Filby i Llorenç Johnson, així com Tomàs Cottam, de l'Orde de la Companyia de Jesús. (1582)

9. A la mateixa ciutat i trenta anys després, regnant Jaume I, beats Guillem Scott, de l'Orde de Sant Benet, i Ricard Newport, preveres i màrtirs, que per ser sacerdots, van ser estrangulats, encara que el segon, com encara respirava en acabar el suplici, va ser rematat a espasa i esquarterat. (1612)

10. A Kampala, a Uganda, sant Maties Kalemba, de sobrenom "Mulumba" o "el Fort", màrtir, que, després d'abandonar el culte mahometà, va rebre el baptisme en Crist i, renunciant al càrrec de jutge, es va dedicar amb tenacitat a propagar la fe cristiana, per la qual cosa, en temps del rei Mwanga, va ser sotmés a tortures i, privat de tot consol, va entregar finalment el seu esperit a Déu. (1886)

11. A Savona, a Itàlia, trànsit del beat Josep Marello, bisbe d'Acqui, a la regió del Piemont, que va fundar la Congregació d'Oblats de Sant Josep, dedicada a la formació moral i cristiana de la joventut. (1895)

12. Beata Maria Celina de la Presentació (Bordeus 1878-1897). Monja clarissa.

13. Beata Marta Wiecka (Sniatyn, Ucraïna 1874-1904). Religiosa de les Filles de la Caritat.

14. Beat Carles Liviero (Città di Castello, Itàlia 1866-1932). Bisbe de Città di Castello i fundador de la congregació religiosa de les Xicotetes Esclaves del Sagrat Cor.

15. Al camp de concentració de Buchenwald, a la regió de Turíngia, a Alemanya, passió del beat Otó Neururer, prevere i màrtir, que, per haver convençut una jove catòlica perquè no simulara la celebració del matrimoni amb un partidari, ja casat, del règim hostil a Déu i als hòmens, va ser van tancar en la presó, on, malgrat tot, va continuar clandestinament amb el seu ministeri entre tota mena de tribulacions, fins que va consumar el martiri en ser penjat pels peus cap avall. (1940)

16. Beata Llúcia de la Immaculada (Maria) Ripamonti (1909- Brescia 1954), va ser una religiosa italiana, membre de les Serventes de la Caritat. Va oferir la seua vida i la seua greu malaltia per la conversió dels pecadors i la santedat dels sacerdots.

29 de maig de 2024, dimecres: Sant Pau VI

DIMECRES DE LA SETMANA VIII DURANT L'ANY / II


Lectura primera 1Pe 1,18-25

Hem estat rescatats amb una sang preciosa,
la de Crist, sacrificat com un corder sense taca

Lectura de la primera carta de sant Pere

Germans, penseu que heu sigut rescatats de la manera inútil i buida de viure que havíeu heretat dels vostres pares, no amb plata o or, que són peridors, sinó amb la sang preciosa de Crist, sacrificat com un corder sense tara ni taca, elegit per Déu des d'abans de la creació del món i manifestat ara, a la fi dels temps, per a vosaltres. Per ell heu cregut en Déu, que l'ha ressuscitat d'entre els morts i li ha donat la glòria. Per això, teniu posades en Déu la fe i l'esperança.
Vosaltres, que heu acceptat la veritat, vos heu purificat per a amar-vos sincerament com a germans. Per això, estimeu-vos de cor i intensament els uns als altres. Penseu que heu nascut de nou, no d'una llavor mortal, sinó d'una immortal: la Paraula viva i eterna de Déu. Perquè «els hòmens són tots com l'herba, la seua bondat és com la flor del prat. L'herba s'asseca i la flor se sema, però la Paraula del Senyor dura per sempre», i esta Paraula és l'Evangeli que vos ha sigut anunciat.

Salm responsorial 147,12-13.14-15.19-20 (R.: 12a)

Glorifica el Senyor, Jerusalem,
alaba el teu Déu, Sió,
que assegura les teues portes
i beneïx dins de tu els teus fills.

R. Glorifica el Senyor, Jerusalem.

O bé:

Al·leluia.

Manté la pau en el teu territori
i t'assacia amb la flor del blat.
Envia órdens a la terra,
i la seua paraula corre de pressa. R.

Anuncia la seua paraula als fills de Jacob,
als fills d'Israel, els seus decrets i decisions.
No ha obrat així amb cap altre poble,
no els ha fet saber les seues decisions. R.

Al·leluia Mc 10,45

El Fill de l'home ha vingut a servir
i a donar la seua vida en rescat per tots.

Evangeli Mc 10,32-45

Ara pugem a Jerusalem,
i allí el Fill de l'home serà entregat

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, feien camí pujant a Jerusalem, i Jesús anava davant. Els deixebles estaven desconcertats, i els seus seguidors anaven amb por. Jesús va tornar a reunir a part els Dotze i començà a dir-los el que li havia de passar. Els deia: «Ara pugem a Jerusalem, i allí el Fill de l'home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la llei, el condemnaran a mort i l'entregaran als gentils, que es burlaran d'ell, l'escopiran, l'assotaran i el mataran; però al tercer dia ressuscitarà».
Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, s'acostaren a Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens féreu un favor que vos demanarem». Jesús els preguntà: «¿Què voleu que faça?» Respongueren: «Feu que, el dia que sereu glorificat, ens posen, l'u a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra». Jesús els replicà: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» Ells li digueren: «Sí que podem». Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però que vos posen a la meua dreta i a la meua esquerra, no soc jo qui ho ha de concedir; és per a qui els està ja reservat».
Quan els altres deu ho sentiren, s'indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions, les tiranitzen, i els seus potentats les oprimixen. Entre vosaltres no ha de ser així: qui vullga ser el més gran ha de ser el vostre servidor; i qui vullga ser el primer, ha de ser l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida en rescat per tots».

Sant Pau VI, papa (mem. ll.)

Joan Baptista Montini va nàixer el 26 de setembre de 1897 a Concesio, de Giuditta Alghisi i Giorgio Montini. Amb el nom de Pau, va ser elegit papa el 1963 en ple Concili Vaticà II.

Canonitzat pel papa Francesc el 14 d’octubre de 2018 en una celebració en què es va cloure el Sínode extraordinari dels Bisbes sobre la Família: «Pau VI, en el moment en què estava sorgint una societat secularitzada i hostil, va saber conduir amb saviesa i amb visió de futur -i potser en solitari- el timó de la barca de Pere sense perdre mai l’alegria i la fe en el Senyor». [font


Sant Pere Sans, bisbe i màrtir (mem. ll. a la diòcesi de Tortosa)

Aniversari de la mort del valencià Rafael González i Moralejo, bisbe de Huelva (2004)

MARTIROLOGI ROMÀ


28 de maig de 2024, dimarts VIII

DIMARTS DE LA SETMANA VIII / II


Lectura primera 1Pe 1,10-16

Els profetes anunciaren la gràcia que Déu vos ha concedit.
Per això viviu amb sobrietat i espereu fermament

Lectura de la primera carta de sant Pere

Benvolguts, els profetes que anunciaren la gràcia que Déu vos ha concedit ja havien indagat i investigat sobre esta salvació, i es preguntaven a quin temps i a quines circumstàncies es referia l'Esperit de Crist que tenien en ells, quan els feia predir la passió de Crist i la glòria que vindria després. Déu els havia revelat que allò que els confiava no anava destinat a ells, sinó a vosaltres. Ara vos ho han anunciat els qui vos han dut la Bona Nova, guiats per l'Esperit Sant enviat des del cel. Els mateixos àngels sospiren per contemplar-ho.
Per això, amb la ment cenyida per a servir i vivint amb sobrietat, espereu fermament la gràcia que Déu vos donarà el dia que es revelarà Jesucrist. Porteu-vos com a fills obedients, no vos rebaixeu a les passions que teníeu abans, quan vivíeu en la ignorància. Aquell que vos ha cridat és sant; per això també vosaltres heu de ser sants en tota la vostra conducta, ja que l'Escriptura diu: «Sereu sants, perquè jo soc sant».

Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: 2a)

Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seua dreta i el seu braç sagrat
han eixit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seua victòria.

El Senyor ha revelat la seua victòria,
i els pobles contemplen la justícia.
L'ha mogut la misericòrdia
i la fidelitat a la casa d'Israel. R.

D'un cap a l'altre de la terra
tots han vist la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor per tota la terra,
esclateu en cants i en crits d'alegria. R.

Al·leluia Cf. Mt 11, 25

Vos enaltim, Pare,
Senyor del cel i de la terra,
perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.


Evangeli Mc 10,28-31

Obtindrà, ja en el temps present, el cent per u i persecucions,
i, en el món futur, la vida eterna

Lectura de l'evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Pere li va dir a Jesús: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot i vos hem seguit». Jesús va declarar: «Vos ho dic de veres: Tot aquell que per mi i per l'Evangeli han deixat casa, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, obtindrà, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna. Però molts que ara són primers seran darrers, i molts darrers, primers».

MEDITACIÓ AMB EL PAPA FRANCESC

Seguir a Jesús des del punt de vista humà no és un bon negoci: es tracta de servir. Ell ho va fer, i si el Senyor et dona l'oportunitat de ser el primer, t'has de comportar com el darrer, és a dir, amb actitud de servici. I si el Senyor et dona l'oportunitat de tindre béns, has de comportar-te amb actitud de servici, és a dir, per als altres. Hi ha tres coses, tres passos que ens separen de Jesús: la riquesa, la vanitat i l'orgull. Per això les riqueses són tan perilloses, perquè de seguida et porten a la vanitat i et creus important. I, quan penses que eres important, t'unfles i et perds (…) És lleig vore un cristià, siga laic, consagrat, sacerdot, bisbe, és lleig quan veus que vol les dos coses: seguir a Jesús i els béns, seguir a Jesús i la mundanitat. I això és un testimoni contrari i allunya la gent de Jesús. Continuem ara pensant en la pregunta de Pere: 'Ho hem deixat tot: ¿com ens pagaràs?'; i pensant en la resposta de Jesús, perquè el preu que ens donarà és la semblança amb Ell. I semblar-se a Jesus és un bon salari" (Santa Marta, 26 de maig de 2015)


MARTIROLOGI ROMÀ


27 de maig de 2024, dilluns VIII

DILLUNS DE LA SETMANA VIII / II


Lectura primera 1Pe 1,3-9

Vosaltres, sense haver vist a Jesucrist, l'ameu,
d'ara en avant, per creure en ell,
esteu plens d'una alegria inefable i radiant

Lectura de la primera carta de sant Pere

Beneït siga Déu, Pare del nostre Senyor Jesucrist, que, per la seua gran misericòrdia i gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts, ens ha fet nàixer de nou a l'esperança viva, a una herència que res no pot destruir ni deteriorar ni pansir; una herència reservada en el cel per a vosaltres: creients com sou, la força de Déu vos guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada per a que es revele al final dels temps.
Això vos ha de donar una gran alegria, encara que, si cal, ara vos hagueren d'entristir per poc de temps diverses proves. Si l'or, que després de tot perdrà el valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l'or, també ha de ser provada per a que resulte mereixedora d'elogi, d'honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà. Vosaltres, sense haver-lo vist, l'ameu, i d'ara en avant, per creure en ell, sense vore'l, esteu plens d'una alegria inefable i radiant, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació personal.

Salm responsorial 110,1-2.5-6.9 i 10c (R.: 5b)

De tot cor alabe el Senyor,
amb els justos davant de tot el poble.
Les obres del Senyor són grans,
qui les contempla les estima.

R. El Senyor es recorda per sempre del seu pacte.

O bé:

Al·leluia.

Recordant-se per sempre del seu pacte,
donà aliment als qui el veneren.
Demostrà al seu poble la força del seu braç,
repartint-los la terra dels natius. R.

Disposà redimir el seu poble,
deixà establit un pacte per sempre.
El seu nom és sagrat i venerable.
L'alabança del Senyor durarà sempre. R.

Al·leluia 2C 8,9

Jesucrist, que és ric, es va fer pobre,
per a enriquir-vos amb la seua pobresa.

Evangeli Mc 10,17-27

Ves, ven tot el que tens i seguix-me

 Lectura de l'evangeli segons sant Marc

Un dia, quan Jesús es posava en camí, un home s'acostà corrent, s'agenollà als seus peus i li preguntà: «Mestre bo, ¿què he de fer per a posseir la vida eterna?». Jesús li respongué: ¿Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. Ja coneixes els manaments: «No mates, no cometes adulteri, no robes, no declares en fals contra ningú, no estafes, honra ton pare i ta mare». Ell li replicà: «Tot això ja ho he complit des de jove». Jesús el mirà amb afecte i li digué: «Només et falta una cosa: ves, ven tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor en el cel. Després vine i seguix-me». Esta resposta de Jesús el va contrariar i se n'anà tot trist, perquè tenia molta béns.
Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «¡Que difícil és per als qui són rics entrar en el Regne de Déu!». Els deixebles, en sentir estes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els va insistir: «Fills meus, ¡que difícil és entrar en el Regne de Déu! És més fàcil que un camell passe pel cos d'una agulla, que no que un ric entre en el Regne de Déu». Ells quedaren encara més desconcertats i deien entre ells: «Si és així, ¿qui es pot salvar?». Jesús els mirà i els va dir: «Humanament, és impossible, però no per a Déu, perquè per a Déu tot és possible».

* * * * *

Sant Agustí
Sant Agustí de Canterbury, bisbe (mem. ll.)

    Sant Agustí, bisbe de Canterbury, a Anglaterra, el qual, havent sigut enviat juntament amb altres monjos pel papa sant Gregori el Gran per a predicar la paraula de Déu als angles, va ser acollit de bon grat pel rei Etelbert de Kent. Imitant la vida apostòlica de la primitiva Església, va convertir el mateix rei i molts altres a la fe cristiana i va establir algunes seus episcopals en esta terra. Va morir el dia vint-i-sis de maig. (604/605)

  • J.M. Bausset: Sant Agustí de Canterbury (2015)


MARTIROLOGI ROMÀ


26 de maig de 2024, diumenge: Santíssima Trinitat

Diumenge després de Pentecosta

SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Cicle B


Durant la seua vida, Jesucrist ens va parlar del seu Pare; ens el va fer conéixer i estimar, i ens en comunicà la vida, aquella vida que és l'amor mutu que ells es tenen en l'Esperit. La consideració d'esta vida trinitària, participant-se als hòmens, és el que cal accentuar; és el que fa la litúrgia, al marge de les nocions abstractes que formulen el misteri.

La festa de hui, instituïda no sense resistències, perquè alguns objectaren la inutilitat d'establir una festa en honor de la Trinitat quan tota la litúrgia li era dedicada, accentua més la noció d'unitat de les persones divines que la irrupció d'estes mateixes persones en la història. Amb tot, es presenta com un càntic d'acció de gràcies després de la commemoració del misteri redemptor finalitzada el dia de la Pentecosta. [Font: MCLadaptat, p. 652]

Lectures de la solemnitat:

Lectura primera Dt 4,32-34.39-40

El Senyor és l'únic Déu:
ni dalt en el cel ni ací baix en la terra no n'hi ha ningun altre

Lectura del llibre del Deuteronomi

Moisès va dir al poble:
«Repassa les èpoques antigues, des del dia que Déu va crear la humanitat sobre la terra; investiga d'un extrem a l'altre del cel, a vore si alguna vegada hi ha hagut un fet tan gran com este, si s'ha sentit mai una cosa semblant. ¿Hi ha algun poble que haja escoltat la veu de Déu, que li parlava d'enmig del foc, com tu l'has escoltada, i haja continuat en vida? ¿O algun déu que haja intentat arrancar un poble que vivia en poder d'un altre per a fer-se'l seu? Vosaltres heu vist amb els vostres ulls tot el que ha fet a Egipte el Senyor, el vostre Déu, valent-se de proves, signes i prodigis, lluitant amb mà forta i braç poderós, amb fets terribles.
Reconeix hui i medita en el teu cor que el Senyor és l'únic Déu: ni dalt en el cel ni ací baix en la terra no n'hi ha ningun altre.
Observa els seus decrets i els manaments que jo et done hui, per a que sigues feliç tu i els teus fills després de tu, i tingues una llarga vida en la terra que el Senyor, el teu Déu, et dona per sempre».

Salm responsorial 32,4-5.6 i 9.18-19.20 i 22 (R.: 12b)

La paraula del Senyor és sincera,
i totes les seues accions són lleials;
estima el dret i la justícia,
el seu amor ompli la terra.

R. Feliç el poble que el Senyor ha elegit per heretat.

La paraula del Senyor ha fet el cel,
ha creat les estreles amb una exhalació;
ell parlà i tot existí,
ho va manar i sorgí. R.

Els ulls del Senyor vetlen els seus fidels,
els qui esperen en l'amor que els té;
ell els rescata de la mort,
els sustenta en temps de fam. R.

La nostra esperança és el Senyor,
ell és el nostre auxili i escut.
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
eixa és l'esperança que posem en vós. R.

Lectura segona Rm 8,14-17

Heu rebut un Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «¡Abbà, Pare!»

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

Germans, els qui es deixen dur per l'Esperit de Déu, eixos són els fills de Déu. Mireu, vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que vos faça recaure en el temor, sinó un esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «¡Abbà, Pare!». I l'Esperit s'unix personalment al nostre esperit per a donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i cohereus amb Crist, ja que compartim els seus patiments per a arribar a compartir també la seua glòria.

Al·leluia Cf. Ap 1,8

Glòria al Pare, i al Fill, i a l'Esperit Sant,
a Déu que és, que era i que ha de vindre.

Evangeli Mt 28,16-20

Bategeu-los en el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant

 Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els onze deixebles se n'anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En vore'l es prosternaren, però alguns dubtaven. Jesús s'acostà i els digué: «Déu m'ha donat plena autoritat en el cel i en la terra. Aneu i feu deixebles de tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo vos he manat. Jo estaré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món». 
 
El que escoltem en les lectures i meditem en esta festa és el misteri de l'amor de Déu que busca salvar-nos. La revelació de Déu com a Pare, del Verb fet carn que és Jesucrist el Fill de Déu, i de l'Esperit Sant com a amor del Pare i del Fill, que ens fa fills i ens espenta a clamar a Déu com a Pare i a Jesús com a Senyor. La Bíblia narra este misteri d'amor diví, un amor que és comunió i vida per a la nostra salvació, i tota la nostra vida espiritual i litúrgica se centra a reconéixer la seua glòria i adorar la seua unitat en el seu poder i grandesa.



Dia Pro Orantibus




* * * * *

 Sant Felip Neri, prevere,
 cotitular d'una parròquia de València. Dona nom a una parròquia i pedania del municipi de Crevillent.

Sant Felip Neri (1515-1595), prevere, que, consagrant-se a la labor de salvar els jóvens del maligne, va fundar l'Oratori a Roma, en el qual es practicaven constantment les lectures espirituals, el cant i les obres de caritat. Va resplandir per l'amor al proïsme, la senzillesa evangèlica, el seu esperit d'alegria, el summe zel i el servici fervent de Déu. (elog. del Martirologi Romà)

Aniversari de la fundació del convent de franciscans descalços a Gandia (1591)

MARTIROLOGI ROMÀ


entrada destacada

18 de juny de 2025, dimecres XI

DIMECRES DE LA SETMANA XI DURANT L'ANY / I Oració col·lecta Feu-nos conéixer, Senyor,  l’abundància de la vostra misericòrdia  i, amb l’...

entrades populars